Veu d’artistes i impacte engrandeixen la visió i els públics de les arts

La veu dels artistes i l’impacte que genera el seu treball fa possible engrandir les dades numèriques tan volgudes, però no només. També s’assoleix atraure i seduir a voler saber-ne més d’aquells creadors que ho volen compartir, amb la intervenció del relator o comunicador, peça clau d’aquest treball en equip.

La lectura de dos articles genera més públics per a la cultura. Voleu descobrir-ho amb nosaltres? Som-hi!

Fem una selecció de les idees amb una mirada de desenvolupament de públics per a la cultura.

La Fundació Miró pot rebre més visitants molt fàcilment” titula Antoni Ribas Tur quan dóna a conèixer l’entrevista a Marko Daniel, el nou director de la Fundació Joan Miró, després d’onze anys a la Tate de Londres dirigint els Programes Públics (diari Ara, 14/04/2018).

  • Antoni Ribas encapçala l’article amb el costum del nou director de baixar a les sales dos cops al dia per observar i parlar amb el públic sobre l’obra de l’artista: “Entrar en una obra et pot obrir tot un món“.
  • El fil conductor és que hem d’aconseguir una experiència per al visitant d’una altíssima qualitat, tant per als especialistes de l’obra de Miró com per a algú que no sabia qui és“.
  • “(…) entrar a la fundació fa la sensació d’entrar en un espai d’una gran serenitat, que convida a donar-se a un mateix l’espai perquè sorgeixin dubtes i preguntes provocats per l’art, i que no tinguin una resposta immediata, que és el que demana la societat“.
  • “Per mi Miró és un artista viu, i em sento amb la responsabilitat de compartir-lo amb el públic, d’ensenyar que la seva obra és rellevant per a les nostres qüestions socials, polítiques, culturals i fins i tot quotidianes i domèstiques. I crec que la millor manera de fer-ho és a través de la visió dels artistes“.

Entrevista al tenor Javier Camarena i a la soprano Pretty Yende, amb motiu del seu paper dels amants d'”I puritani” al Gran Teatre del Liceu (La Vanguardia, pàg. 38, 28/09/2018). La periodista cultural Maricel Chavarría els pregunta, entre altres:

  • Els teatres han d’atreure nous públics o atendre el que ja és més entès i educat?
    • Javier Caramena: “És imperatiu captar nous públics, gent que quedi fascinada per les noves generacions d’artistes, perquè és la que donarà continuïtat a la tradició de venir a veure òpera. I està molt bé tenir un criteri, però no pots oblidar que l’òpera és un espectacle que has de viure, t’ha de commoure la situació. El públic més tradicionalista hauria d’estar més obert a noves maneres d’expressar un mateix títol, que no tot sigui una anàlisi comparativa amb altres produccions que ha vist, sinó que puguin valorar el que està passant, l’impacte que té en un mateix. Aquest és un exercici més intel·lectual que el merament estètic“.
    • Pretty Yende: “Jo sóc feliç quan alguna cosa en mi s’oblida del que és cantar i es concentra a comunicar. L’òpera és comunicació. I s’està morint mentre estem aquí parlant-ne. I els teatres han pres la iniciativa, han anat a les escoles, etc. L’òpera és un art universal que pertany a tothom, no només a les elits. És un regal per a la humanitat, un tresor que cal compartir el temps que sigui possible“.

Seguim-los? Som-hi, doncs!

@mcelchavarria

@PrettyYende

@tenorjcamarena

#IPuritani

@fundaciomiro

@antoniribas

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s