Les cultures del futur. CCCB, 10 de març de 2022, hall 19 a 20:30h

L’urgència de transformar les institucions culturals per fer-les més permeables permetrà reflexionar sobre les cultures del futur!

Bernd Scherer, director de la Casa de les Cultures del Món de Berlín, Mathieu Potte-Bonneville, director de programes culturals del Centre Pompidou de París, i Judit Carrera, directora del CCCB, conversen amb el periodista cultural Alex Vicente sobre la urgència de transformar les institucions culturals per fer-les més permeables i obertes en un moment en què els principis mateixos de la democràcia estan en disputa a Europa.

«Cultures d’Avenir», Bernd Scherer, Mathieu Potte-Bonneville i Judit Carrera

En debat

Com podem garantir que el museu del futur sigui un espai per a la construcció de mons en comú, per a l’experimentació i la llibertat?

Inscripcions!

De l’emergència climàtica al debat postcolonial i de gènere o l’auge dels autoritarismes, les grans línies de tensió que travessen avui el debat públic sacsegen també els fonaments de les institucions culturals.

Alguns museus han començat a reordenar i revisar les seves col·leccions en un diàleg crític amb el seu passat, i en general han assumit la urgència de transformar-se per convertir-se en espais cada vegada més oberts, plurals i diversos.

La qüestió de fons és com poden la cultura i les arts contribuir a sostenir i fomentar els principis d’una societat oberta en un moment de replegament de les llibertats col·lectives. Com podem garantir que el museu del futur sigui un espai per a la construcció de mons en comú, per a l’experimentació i la llibertat?

Aquesta conversa forma part del projecte «Cultures d’Avenir», un programa impulsat per l’Oficina Francoalemanya per a la Joventut (OFAJ) en col·laboració amb el Centre Pompidou, la Casa de les Cultures del Món (HKW) i el CCCB. El programa construeix una xarxa internacional amb joves creadors europeus per pensar la relació de la cultura amb els grans reptes polítics i socials del present.

Som-hi, doncs?

Recordeu una altra entrada que reflexiona també sobre la transformació: La tradició que ens travessa, Arts Santa Mònica, fins al 30 d’abril de 2022

La FilmoTeca busca joves per fer de jurat

La FilmoTeca de Catalunya busca joves d’entre 12 i 14 anys que vulguin fer de jurat al Premi de Cinema Jove Europeu que atorga l’Acadèmia del Cinema Europeu. El premi, que acull la FilmoTeca per quart any consecutiu, el decidiran conjuntament amb joves de 36 ciutats de 31 països d’Europa.

Els joves que formin part del jurat escolliran la millor pel·lícula juvenil europea de l’any entre les tres finalistes:

Els joves interessats tenen fins al proper 23 d’abril per inscriure’s. Consulteu totes les dades que es necessiten per inscriure’s.

A més a més, des de casa podreu seguir en directe l’acte de lliurament de premis el dia 7 de maig.

filmo                                                                                    efa

Quadrar agendes d’artistes i teatres, estrena conjunta

Alguns equipaments musicals s’han posat d’acord per celebrar conjuntament les estrenes de la nova temporada. A més a més, aquests equipaments també han compartit casos de bones pràctiques en gestió de públics. Escoltem-los!

                                                                

Quadrar les agendes d’artistes i teatres aporta arrencades sonores de temporada celebrades conjuntament!

Les tres opères de Berlin han estrenat la temporada conjuntament! La Staatsoper Im Schiller Theatre (Mestres cantaires de Nuremberg, 3 i 4 d’octubre), la Komische Oper Berlin (Contes de Hoffman, 2 d’octubre) i la Deutsche Oper Berlin (Vasco da Gama, 4 d’octubre) celebren l’inici de temporada.

Maricel Chavarria, cronista enviada a Berlin suggereix “alguns dels detalls observats allà que potser serveixen de guia” (Lliçons d’òpera a Berlín, La Vanguardia, 6 d’octubre de 2015) i es pregunta si Barcelona pot plantejar-se una empresa així, i anima a fer-ho al Gran Teatre del Liceu, el Palau de la Música Catalana i L’Auditori.

De fet, afegeix Maricel Chavarría, les tres institucions juntament amb Ibercamera, ja formen part de Barcelona Obertura. Classic & Lyric, de Barcelona Global. Plataforma Ciutadana de Pensament i Acció. Conegueu aquest agent i com ho comunica el Liceu. Interessa els mitjans de comunicació!

I la Deutsche Oper Berlin és una de les 25 òperes europees assistents en el Fòrum de Màrqueting i Comunicació organitzat per Opera Europa, la principal organització europea de serveis per a companyies d’òpera professionals i festivals lírics al Liceu de Barcelona, del 15 al 17 d’octubre de 2015.

Conegueu el contingut del Fòrum de Màrqueting i Comunicació, Liceu de Barcelona, del 15 al 17 d’octubre.

Opera Europa. Màrqueting & Communications forum, Barcelona, octubre 2015

Fòrum de Màrqueting i Comunicació, Liceu de Barcelona, 15 a 17 d’octubre de 2015

El Liceu de Barcelona ha celebrat el Fòrum de Màrqueting i Comunicació organitzat amb Opera Europe, la principal organització europea de serveis per a companyies d’òpera professionals i festivals lírics, del 15 al 17 d’octubre.

Una de les principals activitats d’Opera Europe és l’organització de conferències i fòrums amb els seus associats.

El Fòrum de Màrqueting i Comunicació, creat el 2004, és un dels grups especialitzats d’ Opera Europa més antics. Els seus membres es reuneixen durant les conferències generals per compartir experiències i bones pràctiques.

Avui els membres d’aquest grup són:
Sue Janne Alsaker (Bergen National Opera)
Myriam Daudet (Opéra National de Paris)
Sandra Eikelenboom (Nationale Opera & Ballet Amsterdam)
Agustí Filomeno (Gran Teatre del Liceu)
André Kraft (Komische Oper Berlin)
Ing-Marie Persmo (GöteborgsOperan) presidenta del grup

I tots ells han participat en aquesta edició, el tema de referència de la qual ha estat el desenvolupament de les audiències.

Entre d’altres, es valora el sistema d’enquestes, les avaluacions comparatives, la segmentació del mercat i el CRM per a conèixer els públics, com també, la fixació de preus, la gestió de canvis, i sobretot, conèixer els resultats de la gestió de públics que duen a terme l’Opéra National de Paris, la Royal Opera House de Londres, la Deutsche Oper Berlin o la Komische Oper Berlin, la Nationale Opera & Ballet d’Amsterdam i del Gran Teatre del Liceu, entre molts altres espais musicals.

Han participat en el Fòrum, una quarantena d’ interlocutors de més de 25 teatres d’òpera i ballet de 15 països europeus.

El fòrum és obert a tots els membres Associats a Opera Europa, així com a tots els professionals del sector.

Consulteu el Resum de les idees clau!

“La cultura és el centre de la societat”, Olafur Eliasson

“Per mi, la cultura no és un annex superflu sinó el centre de la societat” diu Olafur Eliasson, com explica Álex Vicente (El País, 20 de març de 2016).

Olafur Eliasson, un artista danès que va créixer a Islàndia i viu i treballa a Berlín, realitza un taller des del 12 de març i fins al 5 de juny en el  TBA21–Augarten, el centre d’art contemporani de la Fundació Thyssen Bornemisza a VienaGreen light. An artistic workshop, concebut com una llum verda metafòrica per als refugiats i els migrants que arriben a Àustria i més enllà, tot defensant el potencial de l’art contemporani per iniciar processos de transformació cívica.

Green light és un taller artístic i Green light – Shared learning és una plataforma d’aprenentatge compartit que gira al voltant de la fabricació de centenars de mòduls de làmpades dissenyades per l’artista. A més del públic habitual del TBA21 – Augarten, joves refugiats, migrants i estudiants universitaris estan convidats a participar en aquest procés de la pràctica artística de col·laboració i aprenentatge, donant lloc a un espai d’intercanvi i trobada de diverses societats lingüístiques, socials, geogràfiques i educatives. El creador “té l’esperança que la llum verda brilli sobre alguns dels reptes i les responsabilitats derivades de l’actual crisi de refugiats a Europa i a tot el món“. Llegiu més!

Aquest és el cas més recent dels creadors europeus que s’han posat en marxa. A Alemanya, davant d’un milió de persones demanant asil, els artistes han pres una posició determinant. Ai Weiwei, xinès instal·lat a Berlin des que el seu país li va tornar el passaport -no va poder venir a la Virreina, Centre de la Imatge on va fer expressament per aquest espai una exposició excepcional ON THE TABLE. Ai Weiwei, “una obra d’art, com ell mateix va definir”, comissariada per Rosa Pera, del 5 de novembre de 2014 fins a l’1 de febrer de 2015-, ha estat el més actiu i ha obert un estudi a la illa grega de Lesbos per desenvolupar diferents projectes i un memorial per motivar prendre consciència.” Com a artista, explica Ai, “he de relacionar el meu treball amb les lluites de la humanitat … i mai separar aquestes situacions del meu art“. I una marxa a Londres amb el seu amic Anish Kapoor, el 17 de setembre de 2015, exigint “respostes humanes i no només polítiques”.

El Teatre Maxim Gorki continua representant fins el 30 d’abril, The Situation, una obra amb cinc actors tot just arribats a Berlin, un sirià, dos palestins i dos israelians, un àrab i l’altre, jueu. Es recomana la lectura de l’entrevista de Zeit online!. Oferim un tast dels sis actors: “No podríem estar junts a l’escenari si no hi hagués esperança“. “El teatre no canvia la situació, però em canvia a mi i a tots els que participen“. “Tinc la sort de ser aquí. Però, sóc una persona amb sort? No“.

Àlex Vicente descriu també les accions de Banksy a la jungla de Calais o una altra peça dedicada a Cosette. L’actor Jude Law també hi va anar. I a França, 800 artistes i escriptors encapçalats pels cineastes Laurent Cantet, Pascale Ferran i Céline Sciamma, varen fer una crida a trobar una solució i dilluns 14 de març varen fer una segona tribuna al diari Libération.

Annette Message. Dessus Dessous és l’exposició d’aquesta creadora en el Museu de Belles Arts de Calais i també a la Cité de la dentelle et de la mode fins al 15 de maig, on recull el que succeeix a l’exterior i es pregunta, com tot artista, diu, “com fer art a Calais?, què podem dir? què podem fer? què podem ensenyar davant aquest naufragi?. La meva resposta és aquesta: fer entrar l’abatiment del món en el museu. Exposar a Nova York és fàcil. A Calais, no. I és precisament aquí on la cultura és més necessària“.

La Unió Europea financia 807 projectes de l’Àrea Migració.

Mireu #EUBudget4results

I seguiu #RefugieeCrisis