La Lupa cultural. Abans i després de la COVID-19. El declivi i la renovació de les arts i la cultura

Arriba la segona lectura de la Lupa cultural. Abans i després la COVID-19. El declivi i la renovació de les arts i la cultura

L’estiu ens regala temps per llegir i aquest blog vol oferir-vos la segona lectura de la Lupa cultural.

Segon lliurament del conjunt d’articles de reflexió de La Lupa cultural

ABANS I DESPRÉS DE LA COVID-19: EL DECLIVI I LA RENOVACIÓ DE LES ARTS I LA CULTURA

Fa ja poc més d’un any deixàvem enrere el confinament i la nova normalitat començava a obrir-se pas en tots els aspectes de les nostres vides. Catorze mesos després, però, encara es fan molt paleses les conseqüències de la pandèmia i el consum cultural no n’és cap excepció.

Tal com ho plasmava la Relatora Especial del Consell de Drets Humans, Ms. Karima Bennoune, a l’informe COVID-19, cultura i drets culturals, «la COVID-19 és un cataclisme per als drets culturals i amenaça amb una “catàstrofe cultural” mundial amb conseqüències greus i duradores per als drets humans». En altres paraules, aquesta situació excepcional ha deixat a la vista les fràgils estructures pràctiques i organitzatives de l’esfera cultural i això no només implica a aquelles persones que s’hi dediquen (essent les més afectades les treballadores en arts escèniques i el patrimoni cultural, els artistes i els autònoms), sinó que també als públics que la consumeixen.

I és que la crisi sanitària ha comportat grans pèrdues culturals. Un exemple clar és el del sector musical al Regne Unit i Irlanda del Nord, on els experts van predir que la indústria, devastada pel col·lapse de la música en viu, perdria almenys 3.000 milions de lliures en valor afegit brut i el 60% dels llocs de treball associats.

Malgrat tot, també ha suposat una oportunitat per a la cultura de renovar-se i demostrar la seva proposta de valor com a bé comú, ara tan necessària: les arts i l’exercici dels drets culturals han estat essencials per superar els efectes negatius del virus quant a la transmissió de missatges de salut pública, el suport a la salut i el benestar mental i la construcció d’una resiliència social i col·lectiva.

És per això que, des d’un article a La Scena Musicale, deu artistes, directors artístics i gestors proposen tres grans prioritats d’actuació en aquest nou context: retallar les pèrdues, repensar el model de creació i difusió de les arts i la cultura i, per últim, restablir la relació entre els artistes i les diferents audiències.

Els drets culturals són una extensió, si no una part vital, dels drets humans i, per tant, les respostes governamentals en l’àmbit internacional els han d’incloure en una acció simultània i contundent de cara a la superació i prevenció dels problemes presents i futurs.

A aquest respecte, i en l’estudi Sectors culturals i creatius a l’Europa postCOVID-19, la Comissió de Cultura i Educació del Parlament Europeu considera que la forma més efectiva per a contrarestar els efectes de la COVID-19 sobre els drets i els públics culturals és treballar conjuntament i en coherència amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible 2030 de les Nacions Unides i mobilitzar a tots els ciutadans, organitzacions i institucions.

Finalment, l’estudi The impact of the COVID-19 pandemic on the Cultural and Creative Sector ens permet conèixer noves mesures i propostes amb l’esperança que, no molt lluny en el futur, puguem presenciar una autèntica transformació del món cultural.

Fonts recomanades:

Culture in times of Covid-19 or how we discovered we cannot live wirhout culture and creativity. Impressions and lessons learnt from Covid-19. Zoom-in on culture during the Covid-19 crisis – contributions provided by members of the Steering Committee for Culture, Heritage and Landscape (CDCPP), Council of Europe, 2021

Enquesta de participació cultural a Catalunya 2020. Museus i altres centres expositius i afectació de la COVID-19, Observatori dels Públics del Patrimoni Cultural de Catalunya (ICRPC), 22.07.2021

Cutting Edge. Brokering a new future for cultural policymaking. UNESCO, 30.04.2021

COVID-19, Cultura i drets culturals, interarts, 6.04.2021

Los Sectores Culturales en la Era Post-Covid, Toni González, 16.03.2021

COVID-19, culture and cultural rights. Report of the Special Rapporteur in the field of cultural rights, Karima Bennoune, 17.02.2021

Cultural and creative sectors in post-COVID-19 Europe. Crisis effects and policy recommendations. Culture and Education. STUDY Requested by the CULT Committee European Parliament, febrer 2021

The Impact of COVID-19 on the CCS: Challenges and Future Policies, KEA, 17.12.2020

Culture shock: COVID-19 and the cultural and creative sectors, OECD Policy Responses to Coronavirus (COVID-19), 7.09.2020

The impact of the COVID-19 pandemic on the Cultural and Creative Sector, KEA European Affairs, 15.06.2020

Relancer les arts et la culture au lendemain de la COVID-19: Un comité d’experts s’y penche o Reviving the arts and culture in the aftermath of COVID-19: a committee of experts addresses the issue, maig 2020

#SOMIMPULS

#SOMICEC

Els premis, un camí de fidelització dels públics culturals

Els premis, un camí de fidelització dels públics culturals

Tot preparant el recull d’aquells premis que volen homenatjar o premiar –si se’ns permet que paraula definida entri dins la definició-, volem aportar reflexió entorn els seus objectius i les seves funcions.

Abans, però, què és un premi? Un premi és un do que es confereix públicament en reconeixement d’un mèrit o per a encoratjar algú, seguint el Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans. Guardonar obres o persones públicament i fent-ne difusió, acreix l’interès per la cultura? Els premis fomenten el desenvolupament de públics per a la cultura?.

També hi ha opinions diferents com, per exemple, la del 50è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes que atorga Òmnium Cultural i que enguany ha estat per Quim Monzó que deia el dia del seu lliurament (7/03/2018): “Jo tinc una consideració personal amb els premis, no me’ls acabo mai de creure. Amb el Premi d’Honor n’estic content per ser al costat d’escriptors que l’han rebut abans, tot i que d’altres, com Pere Calders, no el van rebre mai“.

Els concursos també organitzen premis (com, per exemple, el premi de votació popular del Sona 9 o el premi menció del públic de Three Headed Monkey Awards 3HMA que organitza upcvideogames.com), i també ho fan els festivals o els mercats culturals (com, per exemple, la categoria Premi del Públic El Periódico de Catalunya al millor curtmetratge de la secció Documental del Festival Mecal, o la votació popular del millor espectacle a la Mostra d’Igualada).

Avui, ens centrem en els premis que, de maneres diferents, contribueixen al foment de les arts escèniques (circ, dansa i teatre), les arts visuals, l’audiovisual, la música i els videojocs. I posant èmfasi en les modalitats de votacions en les que participen les persones que gaudeixen de la cultura. Vegem-ho!

La votació popular mostra processos diferents. Els Premis Butaca van néixer el 1995 amb l’objectiu de crear uns premis escollits exclusivament pels espectadors, que per ser votants han d’haver vist un mínim de 36 espectacles per temporada. L’ Associació Premis Butaca explica la triple voluntat que els va impulsar: donar veu a l’espectador a través de la votació popular, ser un premi imparcial deslligat de qualsevol empresa o organització vinculada professionalment al món de l’espectacle i ser una activitat de promoció i difusió del  teatre català. «Legitimar la veu de l’espectador» o que «el públic sigui l’eix principal des d’on es difon el fet teatral» són les funcions d’aquests premis que se celebren al novembre. El 2018 celebrarà l’edició 24a.

Un segon camí és oferir la votació popular amb la intervenció d’experts,  ja sigui a l’inici del procés com es fan els Premis Time Out Barcelona, o bé, a la fi, com és el cas dels Premis Zapping i dels Premis Enderrock per Votació Popular, amb l’excepció d’una preselecció per a les categories de clàssica i jazz.

Els Premis Time Out Barcelona celebraran al desembre del 2018 la 10a edició. 80 Mes 4 Publicacions SL és l’entitat organitzadora. Aquesta via és mixta: preselecció de finalistes per part d’un jurat d’experts (redacció, guanyadors d’altres edicions i experts dels sectors de les modalitats  -millor obra (àmbits de les arts escèniques, les arts visuals, l’audiovisual, la música i/o els videojocs), premi al millor creador/a, Projecte més innovador, millor iniciativa ciutadana, millor restaurant, millor plat, millor bar, millor club o festa, premi Time Out- i tria dels guanyadors per votació popular.

Els Premis Zapping han celebrat la XXIII edició el proppassat 1 de març. L’Associació de Consumidors de Mitjans Audiovisuals de Catalunya busca el ”reconeixement més directe del públic als professionals de la televisió, als distribuïdors i als creadors d’un oci audiovisual de qualitat: televisió, internet i videojocs”. Les categories de Vídeojoc i Vídeojoc infantil, és el llenguatge que s’atén també des de l’Àrea de Públics de l’ICEC.

Aquests premis s’atorguen a partir dels tres més votats pels usuaris i espectadors del blog dels premis. Durant l’acte de lliurament es coneixen els guanyadors, escollits per un jurat de professionals i acadèmics dels àmbits esmentats. Podem gaudir del vídeo resum al seu canal de YouTube.

Els Premis Enderrock 2018 – Premis de la Música Catalana, que varen néixer el 1997 de la mà de l’Associació Catalana Catalunya Rock, van celebrar la seva 20a edició el 7 de març d’enguany, gestionats pel Grup Enderrock SL, des fa 5 anys. En els Premis Enderrock per Votació Popular el públic escull els guanyadors de cada categoria amb votacions online a través d’una plataforma digital que requereix un registre previ i validació de correu electrònic, al web enderrock.cat en 3 voltes (la darrera ha estat fins al 25 de febrer). Visioneu la gala!

Recordem que també atorguen els Premis Enderrock de la Crítica (que seleccionen els 50 millors discos de l’any a partir de les votacions de 25 especialistes).

Els objectius o funcions dels Premis Enderrock són «ser una trobada anual de públic, artistes i la indústria musical catalana, amb actuacions i difusió a premsa, ràdio i televisió, establir una referència crítica i de popularitat dels productes editats per la indústria al llarg de tot un any i crear un estat d’opinió sobre el nivell de la producció musical del país».

Un tercer camí és l’escollit per l’Associació Zirkòlika, que celebrarà la IV edició enguany. Són uns premis de suport i reconeixement del treball dels artistes i companyies de circ catalanes organitzats per la revista Zirkòlika des del 2010, amb l’objectiu de donar visibilitat, dignificar i contribuir a la professionalització, la creació i promoció de circuits d’exhibició i mostrar el potencial del circ per a la creació de nous públics.

Els Premis Zirkòlika de Circ de Catalunya homenatgen vuit categories. Set els valoren persones amb un ampli coneixement del circ a Catalunya (al millor espectacle de circ de carrer, al millor espectacle de circ de carpa o sala, al millor número de circ, a la millor companyia o artista emergent, a la millor iniciativa per a la projecció del circ i especial), i un és el Premi Zirkòlika de votació popular, que vota el públic i els aficionats al circ. Conegueu les notícies en el seu portal.

És el mateix camí que ha triat l’Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques en la celebració dels XI Premis Gaudí, que el 2018 ha introduït la modalitat de Premi Especial del Públic en les categories Millor Pel·lícula en llengua no catalana o Millor Pel·lícula.

I amb mirada internacional, l’Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques de Barcelona donava la notícia el 12 de març de 2018 del 7è Premi del Públic Jove d’EFA, que bat el rècord de participació 45 ciutats en 36 països. L’ EFA European Film Academy Young Audience Award reuneix els Jurats Joves D’Europa que han nominat les pel·lícules Girl in Flight, Hobbyhorse revolution i Wallay, que estaran disponibles a VOD.

Atenció!

Recordem el 6 de maig de 2018, el dia que les tres pel·lícules nominades es projectaran a públics de 12 a 14 anys a 36 països. I serà el públic jove el que actuarà com a jurat i votarà pel guanyador just després de les projeccions.

La Filmoteca de Catalunya a Barcelona, la Academia de las Ciencias y las Artes Cinematográficas de España a Madrid i el Sevilla Festival de Cine Europeo, hi participen!.

El Premi EFA Públic Jove 2018 està organitzat i presentat per la European Film Academy i EFA Productions amb el suport de Mitteldeutsche Medienförderung (MDM) i Creative Europe – Media Program de la Unió Europea. Els esdeveniments nacionals de YAA s’organitzen amb el suport dels respectius socis nacionals.

 

Atenció! Conegueu els guanyadors!!!!

 

2018
28 gener
Premis Gaudí, Acadèmia del Cinema Català . Barcelona (Premi Especial del Públic)
FEBRER
Premis DansaCAT, Assoc. de Professionals de la Dansa de Catalunya. Barcelona
1 MARÇ
XXIII Premis Zapping. CaixaForum, Barcelona (Votació popular)
7 MARÇ
Premis Enderrock, Premis de la Música Catalana. Girona (Votació Popular)
MARÇ
Premis ACCA, Assoc. Catalana de Crítics d’Art. Barcelona
MARÇ
Premis de la Crítica, Recomana. Barcelona
MAIG
European Film Academy Young Audience Award. 45 ciutats de 36 països (Votació joves de 12 a 14 anys)
MAIG
Premis Junceda, Assoc. Professional d’Il·lustradors de Catalunya . Barcelona
MAIG
Premis GAC, Gremi Galeries d’Art de Catalunya . Barcelona
JUNY
GAMELAB, Congrés internacional de videojocs i oci interactiu . Barcelona (Premi Especial del Públic)
JUNY
Indie Developer Burguer Awards . Barcelona
JUNY
Premis ADG LAUS . Barcelona
OCTUBRE
Soundie 2018. Barcelona (Premi Votació Popular)
NOVEMBRE
Premis ARC, Assoc. ARC . Barcelona
NOVEMBRE
Premis Butaca, Assoc. Premis Butaca . Barcelona (Votació popular)
DESEMBRE
Premis AMJM, Assoc. músics de jazz i música moderna de Catalunya . Barcelona
DESEMBRE
Premis Zirkòlica, Assoc. Zirkòlica . Barcelona         (Votació popular)
DESEMBRE
Premis Time Out, 80 Mes 4 Publicacions S.L . Barcelona (Votació popular)

Desenvolupament d’audiències i bones pràctiques d’eines digitals per a conèixer els públics

El Centre d’Informació i Documentació de la Diputació de Barcelona ha publicat a Interacció l’informe Oportunitats i reptes tecnològics i digitals per al desenvolupament d’audiències, que analitza l’informe Mapping of practices in the EU Member States on promoting access to culture via digital means, de Cristina Da Milano i Niels Righolt, editat per l’ European Expert Network on Culture EENC, Juny 2015, que té l’objectiu de consolidar una base sòlida per a encetar el debat.

Un mapeig de les polítiques i pràctiques implementades pels estats membres de la Unió Europea, exemples de bones pràctiques enfocades, sobretot, al desenvolupament d’audiències a través dels mitjans digitals en un ampli espectre de sectors.

Encoratgem les dues lectures! Registreu-vos a Interacció perquè presenta les 7 tendències de l’informe europeu publicat per European Expert Network on Culture EENC, per als encuriosits per arribar a conèixer els gustos dels seus públics amb les eines que ofereixen les noves tecnologies.

Agents i recursos de la cultura d’avui

Desenvolupar la gestió dels públics culturals és una de les prioritats arreu d’Europa i dels programes de subvencions de Europa Creativa, com es recollia a les conclusions de conferència ‘European audiences 2020 and beyond / Audiències europees: 2020 i més enllà’ organitzat per la Comissió Europea el 16 i 17 d’octubre de 2012.

Així, es vol confeccionar una base de dades dels agents i els recursos de la cultura d’avui.

Agents culturals

Per donar a conèixer la gestió de públics i els perfils dels usuaris que contribueixen al desenvolupament del consum cultural, posem en coneixement tot un seguit d’agents que ho permeten. Són de perfils diferents, i és en aquesta riquesa, que es podrà avançar i conèixer l’interès, la curiositat o el desig de les persones per a descobrir cultura. Conegueu-los!

Recursos per a desenvolupar la gestió de públics

Trobar els recursos per a arribar a objectius, els resultats dels quals són a mig o llarg termini, requereix, d’entrada, ser pacient i voler construir una base sòlida per a arribar-hi.

A més dels recursos que aporten alguns dels agents culturals que trobeu a la secció esmentada i de les ajudes europees citades, la Direcció General de Creació i Empreses Culturals ofereix assessorament, eines financeres i ajuts que fomenten el consum cultural. Descobriu-los!