Interacció 15 Repensant les polítiques culturals locals, 2 a 4 de desembre de 2015

L’Àrea de Cultura, Educació i Esports de la Diputació de Barcelona consolida Interacció com el punt de trobada entre responsables i professionals de la cultura en els diferents àmbits de la gestió, creació o difusió, un referent de debat i aportació d’idees en aquest àmbit, des l’any 1984.

Interacció 15 reuneix el CERC i la comunitat de gestors, responsables i experts en polítiques i gestió cultural per reflexionar sobre l’avaluació dels 36 anys de polítiques culturals locals amb l’objectiu de cercar noves línies de treball. També es vol detectar les tendències que poden suposar una aportació innovadora de cara al futur de les esmentades polítiques.

Interacció 15 vol debatre “si s’està obrint una escletxa entre les polítiques culturals dels ajuntaments i municipals, o bé si més aviat anem cap a espais de confluència, de treball mutu i de cooperació, tot posant en crisi la idea de l’ajuntament que regeix la major part de l’oferta cultural del municipi, en un temps en que sembla prou clar que les institucions ja no poden actuar al marge de l’opinió, la participació i la gestió de la ciutadania”.

Avui aportem el Relat de la jornada amb el programa i la conferència inaugural de Xavier Antich: Balanç de les polítiques culturals. Què hem guanyat i què hem perdut?

Voleu saber quin va ser el primer gran moment democratitzador de la cultura a Europa? O quines eren les polítiques d’estructures per afavorir l’accés públic a les institucions i produccions culturals? O com apropar la ciutadania a les arts? O bé com fem nostres, les arts?

Conegueu, doncs,  el mapa  del repte de l’accés a la cultura que va aportar Xavier Antich i les preguntes que va presentar per obrir el debat, el 2 de desembre a Interacció 15! Ben segur que enriqueixen l’accés a la cultura tractat en aquest blog fins avui.

Successivament s’anirà completant els relats de tots els eixos que l’han conformat.

Feu també el seguiment de #interaccio15! I Storify de les jornades.

O també els apunts, un “recull/testimoni, un resum esbiaixat i parcial de notes a peu d’escenari” de @Kippelboy_cat penjats en obert a Vikimèdia el 9/12/15.

I sobretot, doneu-vos d’alta a la comunitat virtual d’Interacció i podreu fer el seguiment dels texts de debat previ, que es van enriquint …, i on els ponents van penjant les seves aportacions o les conclusions dels moderadors, com ja ha fet Íngrid Guardiola, respecte l’Eix 3 Pros i contres de la gestió comunitària de la cultura.

Interacció 15: De les biopolítiques culturals a l’emancipació. Reptes i estratègies de futur, Franco Berardi

Disposeu d’un nou relat d‘Interacció 15:

De les biopolítiques culturals a l’emancipació. Reptes i estratègies de futur, Franco Berardi

  • Imaginem quin pot ser el paper de la cultura i dels treballadors culturals en l’època que es va dibuixant com una època ambigua.
    • No podem limitar aquest paper a una dimensió participativa. Cal desenvolupar el treball del que sembla possible i afrontar el que sembla ser dominant, que oprimeix el possible.
    • El possible no es manifesta obertament, però existeix en una dimensió amagada. És el veritable objecte de reflexió sobre la cultura.
  • Què podem esperar i preguntar a la cultura?
    • L’estratègia de la cultura ha d’imaginar dues dimensions de sortida de la dictadura dels automatismes.
    • Els treballadors cognitius som els programadors informàtics o poetes, artistes o enginyers que hem aixecat l’edifici ple d’obligacions on la societat es troba vinculada i empresonada. Hem d’imaginar una alliberació possible. Els treballadors cognitius són la força que pot produir un procés de re-programació de la màquina global.
    • L’exèrcit pacífic dels treballadors intel·lectuals, l’exèrcit pacífic dels enginyers i els poetes, és la força que ens pot alliberar dels automatismes.
    • La solidaritat entre treballadors cognitius és la primera possibilitat per als treballadors, les institucions de la cultura.
  • Els professionals de la cultura tenim un paper important en un segon nivell: l’esgotament de la força progressiva de la modernitat.
    • La fi del creixement és una altra descoberta que ens pertany com a feina a fer en el futur.
    • L’abundància en què vivim està produïda essencialment pel treball cognitiu, per la força positiva de la tecnologia.
    • Quan traduïm la tecnologia com a eina de profit i d’acumulació que es transforma en eina per a la opressió, la subordinació i l’empobriment.
    • Un paper essencial dels treballadors de la cultura és produir un sentiment de la sobrietat com a riquesa.
    • Avui tenim moltes coses i no són les coses el que necessitem. Necessitem més temps i percebre la situació present com una situació de desig. Ens ho amaga la potència dels automatismes i la impotència de la societat, però és el possible el que hem de desencadenar de la visió dominant.
    • La relació entre cultura i tecnologia ha de ser repensada d’aquesta manera. Hem de concebre un paper de la cultura com a projecte i com a pràctica de re-programació del sistema tècnic existent.
    • Crec que hem de pensar la cultura com l’espai on es troben el poeta i l’enginyer.
    • I fer cultura com a lloc on redefinim la relació entre la necessitat i el desig, una relació que s’ha perdut, però que pot ser reactivada entre la intel·ligència  col·lectiva i la solidaritat social dels treballadors.
    • A més del poeta i l’enginyer hi ha altres figures. L’economista és també un intel·lectual que separa el poeta de l’enginyer. Les coses serioses són la seva tasca. El gestor cultural és ser antieconomista: descobrir i permetre als altres saber que l’economia no és la naturalesa. L’economia, o l’economista, és la relació entre el possible i l’existent. El gestor cultural és la figura que fa possible una nova aliança entre el possible i l’existent.

Podeu veure l’ enregistrament de la conferència final de l’Eix 0, d’Interacció 15.

Llegiu els interessos despertats a Twitter o bé a YouTube i també, en aquest blog!.

Actualització del Relat d’Interacció 15.

Interacció 15: Polítiques culturals per a un canvi d’època. Diàleg Berta Sureda i Jordi Sellas

Interacció 15 disposa d’ un nou relat: Polítiques culturals per a un canvi d’època, el diàleg entre Berta Sureda, comissionada de Cultura a l’Ajuntament de Barcelona i Jordi Sellas, director general de la Direcció de Creació i Empreses Culturals del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Hi ha dos models de política cultural, el basat en la indústria cultural (Departament de Cultura) i el basat en la comunitat (Institut de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, ICUB).

El diàleg entre els dos models és necessari i s’haurà de veure com evolucionen. Tot i les coincidències, es posa l’èmfasi en diferents aspectes, entre els quals, en el cas del primer, destaca:

  • model de cooperació que pensa per igual en els creadors i en el públic.
  • a favor dels gestors culturals, mediadors o programadors, que són els responsables d’enllaçar els creadors amb el públic.
  • l’especificitat del que és públic i del que és privat.
  • atendre el teixit empresarial del sector cultural català, format per 35.000 empreses, la meitat de les quals són autònoms.
  • o posar l’accent en el públic, en la participació cultural.

I en el cas del segon,

  • es prefereix parlar no de cultura sinó de cultures.
  • implicar la ciutadania en el disseny de les polítiques culturals.
  • es vol potenciar el paper de mediador de la cultura, de facilitador.
  • obrir processos participatius per a la ciutadania que no és usuària de cultura.
  • s’ha de treballar la relació entre cultura i educació.
  • treballar el teixit cultural de base, que fornirà teatres i públics.

Podeu veure l’ enregistrament del Diàleg de l’Eix 0, d’Interacció 15.

Llegiu el relat complet!

I recordeu entrades anteriors i conclusions que trobeu en aquest blog!.