“L’art és la persona recollida tota ella en un instant”…, Albert Potrony, Centre d’art la Panera i Art for Change

“Què és una bona mort?”, “Podem decidir com morim?” o “Què penseu sobre l’art i els processos de malaltia?”

Van ser unes de les preguntes que van respondre un grup multidisciplinari d’artistes, però també de sanitaris, treballadors socials, estudiants, professors universitaris i tots aquells interessats a trobar eines per a dignificar el darrer tram de la vida.

241 persones, entre l’octubre i el novembre de 2020, i a partir d’aquests primers filaments, l’artista Albert Potrony, “va anar teixint un guió que un grup d’actors van saber interpretar com si ells mateixos ho haguessin viscut en primera persona”….

…i diversos estats de meditació guiada varen aconseguir més profunditat per part del públic imaginant la seva pròpia mort …”

Hi reflexionem més? “”Només morim una vegada” és un recull polifònic i incòmode, però també necessari, que cerca una reflexió profunda i compartida sobre la mort” ens diu Laia Pulido a l’Ara (20.03.2021), que relata el procés d’aquest projecte d’Albert Potrony amb l’acompanyament de Roser Sanjuan, la responsable dels programes públics del Centre d’Art la Panera. Conegueu més a fons el programa La Bona Mort.

No us perdeu les cançons del projecte de Tui Higgins i Xavier Monge Jazz Project!

arts i salut, cultura i salut, és d’interès absolut de fa un temps. Aquí en tenim un exemple més! I en tenim uns altres en aquest blog.

AIXÒ HO CANVIA TOT. CONVERSES SENSE GUIÓ PER IMAGINAR POSSIBLES FUTURS DESPRÉS DE LA PANDÈMIA. JORNADES VIRTUALS DE PRÀCTIQUES ARTÍSTIQUES COMUNITÀRIES EN RESIDÈNCIES PER A GENT GRAN

Lupa cultural. Salut i cultura, nova mirada a l’entorn de la descoberta d’audiències

Lupa cultural. Obrim nova veu a les persones que volen apropar-se a la cultura i també, fidelitzar-s’hi!. Tots hi sou convidats! Ho provem?

CULTURA I SALUT

Ja fa un any i mig que vivim immersos en una crisi sanitària que ha canviat les dinàmiques que fins ara havíem conegut a tots els nivells. Després d’aquest temps, són innegables els efectes que, de mica en mica, es fan palesos en la salut de les persones, tant físicament com mental.

La situació ha portat a molts experts de la salut a posar la lupa en tots aquells actius de la nostra societat que, avui dia, juguen un paper en el benestar de les persones, essent un dels més importants la cultura.

Així, s’ha considerat també des de l’última edició de la Plenària Mutare, que ha tingut lloc recentment a la Nau Bostik. Espai de Creació i Difusió de la Cultura. Sota el títol “La cultura contra l’emergència emocional provocada per la COVID-19”, aquesta iniciativa nascuda de la Fundació Carulla ha reunit especialistes de la salut i la cultura. Junts han proposat línies d’acció per tal d’oferir un nou rumb al panorama cultural al nostre país.

Una de les conclusions més escoltades és la que declarava Guillem d’Efak, coordinador de l’estratègia Arts en Salut de l’ Institut Català de la Salut (ICS): “La salut no és una disciplina aliena a l’àmbit humanístic o cultural. […] El veritable objectiu és imbricar la cultura a dins de les polítiques de salut”.

De la mateixa manera, Juan Carlos Martel, director de la Fundació Teatre Lliure – Teatre Públic de Barcelona, parlava de les arts escèniques com una cura enfront de la crisi sanitària. Un exemple és el fet que, durant la pandèmia, la demanda de contingut cultural i educatiu en digital va créixer un 95%. Tal com ho exposa Martel, el teatre i la cultura aporten educació en valors i visibilitzen realitats que són essencials per a créixer, especialment en temps de pandèmia.

Per altra banda, el comunicador i emprenedor Mohamed El-Amrani, de l’ Associació Azahara de Salt, va enfocar la seva ponència cap al paper de la cultura en l’àmbit local com una eina clau en el benestar comunitari: “La cultura ajuda a tenir una identitat sòlida […]. Cal una transformació del món local, que és qui connecta amb persones joves i amb menys recursos”.

Malgrat que fins ara s’han desenvolupat projectes que juxtaposen cultura i salut, extraiem de la plenària que això no és suficient. Ara més que mai, la cultura ha de visibilitzar la seva proposta de valor com a part de la solució de cara a les problemàtiques de benestar i salut mental generades per la COVID-19.

En resum, i mirant a fites futures, Mutare ens deixa amb aquesta pregunta: com activem el potencial de les arts en la salut?.

Com a punt de partida, l’ICEC ha col·laborat amb diverses iniciatives que defensen amb fermesa i efectivitat la unió d’ambdues esferes:

En primer lloc, la de l’Orquestra Simfònica del Vallès i Música en Vena. Es tracta d’activitats per fomentar l’accessibilitat de nous públics a la música simfònica a través de concerts a l’Hospital Parc Taulí de Sabadell, incloent pacients ingressats, població altament depenent, persones afectades de trastorns mentals, Alzheimer i diverses patologies pròpies de la salut mental.

En segon lloc, Pallapupas, un projecte que abarca Barcelona i altres territoris de Catalunya, i que uneix l’humor i el clown a favor del benestar de les persones hospitalitzades i les seves famílies. L’objectiu de la iniciativa, que ja fa vint anys que funciona, és transformar espais hospitalaris en nous imaginaris, en espais més humans, a través del teatre o el joc. O, com afirmen al seu web, “riure per curar·, amb l’art, el teatre i l’humor com a eina fonamental per fer front a la malaltia.

O també la tasca del Parc Sanitari Sant Joan de Déu amb el projecte Torrents d’Art, un marc de diàleg entre art, salut i comunitat, un espai de trobada i de creació artística, posant el focus en els processos anàlisis, reflexió, creació i experimentació artística com a part de la comunitat que som tots.

Igualment, el projecte INTERFÍCIES de l’ Associació MediaciónTRNS, plataforma de recerca artística en cultura i salut comunitària que experimenta altres models de participació i treball en barris des d’una mirada transversal i creativa.

Així, doncs, la intersecció entre cultura i salut és un camí d’anada i tornada. Per això, una altra iniciativa similar –tot i que sorgida des del món sanitari envers la cultura– és el programa RecuperART-19, una iniciativa de l’ICS amb el suport del Departament de Cultura adreçada al col·lectiu de professionals sanitaris, profundament afectat després de combatre la crisi sanitària. El programa aposta pel museus i els centres d’art com un mitjà per millorar el seu estat emocional, contribuint a una millor gestió de possibles quadres d’ansietat, depressió o manifestacions d’estrès posttraumàtic associades a l’activitat professional durant la crisi del coronavirus.

Si vols conèixer altres iniciatives similars, et recomanem les següents fonts d’interès:

Recordeu!

#SOMIMPULS

#SOMICEC

Lupa cultural. Abans i després de la COVID-19. El declivi i la renovació de les arts i la cultura

Arriba la segona lectura de la Lupa cultural. Abans i després la COVID-19. El declivi i la renovació de les arts i la cultura

L’estiu ens regala temps per llegir i aquest blog vol oferir-vos la segona lectura de la Lupa cultural.

Segon lliurament del conjunt d’articles de reflexió de la Lupa cultural

ABANS I DESPRÉS DE LA COVID-19: EL DECLIVI I LA RENOVACIÓ DE LES ARTS I LA CULTURA

Fa ja poc més d’un any deixàvem enrere el confinament i la nova normalitat començava a obrir-se pas en tots els aspectes de les nostres vides. Catorze mesos després, però, encara es fan molt paleses les conseqüències de la pandèmia i el consum cultural no n’és cap excepció.

Tal com ho plasmava la Relatora Especial del Consell de Drets Humans, Ms. Karima Bennoune, a l’informe COVID-19, cultura i drets culturals, «la COVID-19 és un cataclisme per als drets culturals i amenaça amb una “catàstrofe cultural” mundial amb conseqüències greus i duradores per als drets humans». En altres paraules, aquesta situació excepcional ha deixat a la vista les fràgils estructures pràctiques i organitzatives de l’esfera cultural i això no només implica a aquelles persones que s’hi dediquen (essent les més afectades les treballadores en arts escèniques i el patrimoni cultural, els artistes i els autònoms), sinó que també als públics que la consumeixen.

I és que la crisi sanitària ha comportat grans pèrdues culturals. Un exemple clar és el del sector musical al Regne Unit i Irlanda del Nord, on els experts van predir que la indústria, devastada pel col·lapse de la música en viu, perdria almenys 3.000 milions de lliures en valor afegit brut i el 60% dels llocs de treball associats.

Malgrat tot, també ha suposat una oportunitat per a la cultura de renovar-se i demostrar la seva proposta de valor com a bé comú, ara tan necessària: les arts i l’exercici dels drets culturals han estat essencials per superar els efectes negatius del virus quant a la transmissió de missatges de salut pública, el suport a la salut i el benestar mental i la construcció d’una resiliència social i col·lectiva.

És per això que, des d’un article a La Scena Musicale, deu artistes, directors artístics i gestors proposen tres grans prioritats d’actuació en aquest nou context: retallar les pèrdues, repensar el model de creació i difusió de les arts i la cultura i, per últim, restablir la relació entre els artistes i les diferents audiències.

Els drets culturals són una extensió, si no una part vital, dels drets humans i, per tant, les respostes governamentals en l’àmbit internacional els han d’incloure en una acció simultània i contundent de cara a la superació i prevenció dels problemes presents i futurs.

A aquest respecte, i en l’estudi Sectors culturals i creatius a l’Europa postCOVID-19, la Comissió de Cultura i Educació del Parlament Europeu considera que la forma més efectiva per a contrarestar els efectes de la COVID-19 sobre els drets i els públics culturals és treballar conjuntament i en coherència amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible 2030 de les Nacions Unides i mobilitzar a tots els ciutadans, organitzacions i institucions.

Finalment, l’estudi The impact of the COVID-19 pandemic on the Cultural and Creative Sector ens permet conèixer noves mesures i propostes amb l’esperança que, no molt lluny en el futur, puguem presenciar una autèntica transformació del món cultural.

Fonts recomanades:

Culture in times of Covid-19 or how we discovered we cannot live wirhout culture and creativity. Impressions and lessons learnt from Covid-19. Zoom-in on culture during the Covid-19 crisis – contributions provided by members of the Steering Committee for Culture, Heritage and Landscape (CDCPP), Council of Europe, 2021

Enquesta de participació cultural a Catalunya 2020. Museus i altres centres expositius i afectació de la COVID-19, Observatori dels Públics del Patrimoni Cultural de Catalunya (ICRPC), 22.07.2021

Cutting Edge. Brokering a new future for cultural policymaking. UNESCO, 30.04.2021

COVID-19, Cultura i drets culturals, interarts, 6.04.2021

Los Sectores Culturales en la Era Post-Covid, Toni González, 16.03.2021

COVID-19, culture and cultural rights. Report of the Special Rapporteur in the field of cultural rights, Karima Bennoune, 17.02.2021

Cultural and creative sectors in post-COVID-19 Europe. Crisis effects and policy recommendations. Culture and Education. STUDY Requested by the CULT Committee European Parliament, febrer 2021

The Impact of COVID-19 on the CCS: Challenges and Future Policies, KEA, 17.12.2020

Culture shock: COVID-19 and the cultural and creative sectors, OECD Policy Responses to Coronavirus (COVID-19), 7.09.2020

The impact of the COVID-19 pandemic on the Cultural and Creative Sector, KEA European Affairs, 15.06.2020

Relancer les arts et la culture au lendemain de la COVID-19: Un comité d’experts s’y penche o Reviving the arts and culture in the aftermath of COVID-19: a committee of experts addresses the issue, maig 2020

#SOMIMPULS

#SOMICEC

Llegir Abans de Curar. Clubs de lectura per a professionals sanitaris dins dels seus centres de treball

Llegir abans de curar és un projecte creat per la Societat Catalana de Bioètica en Ciències de la Salut, Barcelona Ciutat de la Literatura UNESCO i el projecte LletrA. La literatura catalana a Internet de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC)  amb l’objectiu d’implementar clubs de lectura en els centres sanitaris per tal de fomentar la mirada reflexiva i l’actitud empírica dels profesionals sanitaris, a més de la compassió. Mitjançant la lectura, els professionals poden enriquir-se i poden empatitzar millor amb les persones que necessiten atenció. A més a més, facilita la creació d’espais per a la reflexió conjunta i el compartir experiències personals.

“S‘estructura en programes semestrals on es llegeixen cinc obres de manera individual i es realitzen cinc sessions de lectura col·lectiva, una per a cada obra literària.”

Veieu les seves xarxes socials! I per més informació no olvideu consultar la seva web!

Llegir abans de curar és la primera acció de caire humanístico-cultural reconeguda oficialment del CCFCP (Consell Català de Formació Continuada Professions sanitàries).

Coneixeu el Per què? i el Per a què? d’aquesta iniciativa!

“La transdisciplinarietat de l’equip ha permès treballar en xarxa amb els centres de salut catalans, la universitat, les biblioteques, les llibreries, les editorials i, per descomptat, amb els autors literaris.”

“Ultraviolat” d’Antoni Hervàs. La investigació dels límits del dibuix, 8, 15 i 22 de desembre de 2020

Com s’investiguen els límits del dibuix? Una resposta l’aporta Antoni Hervàs a Ultraviolat “una disciplina senzilla i elàstica capaç d’absorbir-ne d’altres per expandir-se i augmentar potencialment la seva capacitat creativa”, els dies 8, 15 i 22 de desembre de 2020.

“Aquesta activitat s’emmarca dins de la iniciativa Radiació+++, una proposta pionera de treball conjunt entre l’àmbit sanitari i l’artístic”

8, 15 i 22.12.2020
   17 – 18.30 H 
ULTRAVIOLAT, A CÀRREC D’ANTONI HERVÀS
En el marc del projecte Radiació+++, amb el Servei d’Oncologia Radioteràpica de l’Hospital Arnau de Vilanova.
Amb el suport de la Fundación Daniel y Nina Carasso.
     
Taller gratuït impartit per Antoni Hervàs, dirigit tant a pacients afectats pel càncer de pròstata, com als familiars i al personal de l’Hospital.

Aquesta activitat s’emmarca dins de la iniciativa Radiació+++, una proposta pionera de treball conjunt entre l’àmbit sanitari i l’artístic.

«Ultraviolat» es presenta com un espai col·laboratiu des d’on poder-se aproximar als problemes més comuns derivats de l’afecció. L’objectiu és donar als / a les participants les eines necessàries que els permetin transformar relats personals en objectes plàstics
Sent conscients de la diversitat i delicadesa d’aquestes narracions personals, entenem la pràctica artística com un instrument òptim per poder trobar noves formes per fer visible la malaltia i preservar la intimitat dels seus protagonistes.
Arran de la situació actual, el taller s’impartirà en línia. 
 

       INSCRIPCIONS  

Vegeu el Dossier del projecte Radiació +++

Ultraviolat

I encara més… vegeu també Art i Hospital en aquest blog i altres accions de la Panera. Centre d’art contemporani, Lleida.