“Nous espais per a l’art” en el Barcelona Gallery Weekend 2018

 

Maria Palau, periodista del diari El Punt Avui,  el proppassat 25 de setembre de 2018, titulava un engrescador article així: “Nous espais per a l’art“.

Encoratgem la seva lectura i faltarà temps per a començar el recorregut de galeries d’art que assenyala…

Posem l’atenció a algunes de les seves reflexions:

  • “La situació econòmica continua sent adversa, però el cert és que els últims tres anys hi ha hagut un canvi de tendència: la notícia ja no és que tanquen galeries sinó que n’obren de noves.
  • “Aquesta generació fresca d’espais compromesos amb la creació contemporània ha irromput amb força. Han destronat vells models de negoci i estan brodant noves maneres de relacionar-se amb els artistes i el públic“.
  • Alguns d’aquests projectes participen per primera vegada en el Barcelona Gallery Weekend (BGW) com la galeria Aurora (Trafalgar, 36)
  • D’altres, participen per segona vegada. És el cas de Bombon Projects (Trafalgar, 45) amb un programadescaradament arriscat, amb propostes -molt ben comissariades, aquí està en gran part el seu secretque interpel·len el públic“. Aquest any participaran en dues fires de prestigi que només conviden galeries joves amb caràcter innovador, la Sunday Art Fair de Londres (4-7 d’octubre de 2018) i la Nada New Art Dealers Alliance de Miami (6-9 de desembre de 2018). I el cas de Dada Objet Trouvé (Pallars, 74-76), un espai híbrid en el qual conflueixen el disseny i l’art del segle XXI i contemporani. A BGW faran dialogar l’obra d’artistes de diversos temps i adscripcions. “És molt avorrit estar especialitzat. El nostre projecte està permanentment en mutació“.

Maria Palau parla també de la galeria Cromo (Riera de Sant Miquel, 27), l’espai dels il·lustradors; de la Die Ecke (Montmay, 27), i de la galeria Zielinsky (Passatge Mercader, 10) on “les portes del carrer estan sempre obertes, hivern inclòs. I rebem a tothom: la gent agraeix que t’hi adrecis, que siguis amable i que la guiïs en l’exposició. Volem trencar barreres. La gent, sobretot els joves, té por d’entrar en una galeria”.

I l’espai Àcid Sulfúric (Ricart, 23), de recent creació i va per altres camins sense prendre part del BGW, amb exposicions que toquen temes d’actualitat, “qüestions que preocupen a la gent“. “Sempre contraposen visions. Oferim un doble joc. I amb un toc d’humor, que sol estar defenestrat de les galeries”, matisen. (…) “La tasca de recerca és prioritària”… “I tot el que acullen són obres creades expressament per al discurs. Els preus, assequibles, a partir d’un euro -“obra, no marxandatge”-. “Per tot plegat, el seu públic sol estar format per gent que mai abans havia entrat en una exposició. I això té el seu mèrit”.

Conegueu el programa del Barcelona Gallery Weekend 2018 i les activitats paral·leles com, per exemple, organitzar el teu propi tour, seguir el ARCO Gallery Walk (vegeu pàgina 84 del programa) o bé, el programa de visites guiades que organitza artévete (vegeu pàgina 86 del programa).

I no oblideu el programa COMPOSICIONS comissariat per  Alexandra Laudo i Glòria Picazo (vegeu pàgina 35 del programa). És la quarta edició i com les anteriors, vol “descobrir i donar a conèixer espais urbans singulars, tant públics com privats, que per la seva funció, per la seva especificitat o perquè just recentment s’han obert al públic, no formen part de l’imaginari col·lectiu. I per complir aquesta finalitat, el programa Composicions proposa a una sèrie d’artistes contemporanis realitzar projectes específics que posin de manifest tant els aspectes arquitectònics, espacials, urbans, etc., com els aspectes conceptuals i històrics que els caracteritzen.”

Així, retrobeu Mariona Moncunill a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts; Jaume Pitarch a l’Edifici del Rellotge de l’Escola Industrial, Anna Dot i Aldo Urbano a les Torres Venecianes i Glenda León a la Casa Vicens.

Museus i Galeries d’Art per famílies i els fills

És difícil, avui en dia, veure famílies amb nens a galeries d’art o museus. Segons l’informe de resultats sobre les dades de visitants de museus de 2016, només un 13,8% dels visitants dels museus a Barcelona van ser famílies amb nens el 2016. El mateix problema el van detectar al nord  d’Anglaterra 4 galeries d’art, que van decidir col·laborar per buscar revertir la situació.

La Berwick Gymnasium Gallery, la Central Art Gallery d’Ashton, el DLI Museum de Durham i el Towneley Hall de Burnley van poder detectar una baixa afluència de públic familiar a les seves exhibicions (sobretot de famílies amb nens per sota els 11 anys), i és per això que van decidir engegar la iniciativa Generation Tour, amb la voluntat d’atreure un públic més familiar.

IMG_2459-1024x683
‘The tree, the caterpilar and the butterfly’, una de les exhibicions que van poder gaudir les famílies. Foto: Generation Tour

El primer pas de la iniciativa va ser formar focus grups a les escoles locals on hi van participar les famílies dels nens i nenes. Amb aquestes trobades es volia esbrinar quina era la opinió de les famílies sobre els centres d’art i van arribar a la conclusió que, en general, es trobaven a faltar exhibicions interactives i instal·lacions més familiars.

Un cop feta aquesta primera aproximació, es va convidar els pares i mares a trobades amb el personal de les galeries i es van compartir les conclusions amb els artistes perquè poguessin desenvolupar les seves idees. De tot això, en va sortir la idea de fer exhibicions interactives.

En dos anys, quatre artistes diferents van crear quatre exhibicions que van fer gira per les quatre galeries d’art, dues exhibicions els 12 primers mesos i dues els 12 mesos següents. Les exhibicions, 100% interactives, incloïen organismes inflables, objectes de fusta que feien sons estranys, un jardí de papallones, o cadires musicals que reproduïen sons quan hi seies, entre molts altres materials.

Musical-Chairs-56
‘Musical Chairs’, una de les exhibicions interactives que va fer gira per les quatre galeries d’art. Foto: Generation Tour

Finalment, el darrer pas de la iniciativa va ser el de millorar la comunicació per tal que fos més adequada al públic familiar. Es va incloure informació per famílies als tríptics i les webs de les galeries on el concepte artístic estava descrit en llenguatge familiar. També es va fer publicitat en revistes dedicades als més petits, es van organitzar esdeveniments animats per arribar a les famílies, s’organitzaven viatges escolars i també es va formar el personal de les galeries perquè pogués comunicar-se millor amb els nens i nenes.

L’avaluació final de la iniciativa va ser força engrescadora. Més de 123.000 visitants a les noves exhibicions, i d’una enquesta feta a quasi 1.500 visitants, podem saber que el 83% van anar a les exhibicions en família (67% dels quals amb nens menors d’11 anys) i entre el 79% i el 94% van valorar que les noves exhibicions eren perfectes per visitar en família.

Si us ha interessat el tema, podeu recuperar l’article original d’Arts Professional.

AP-Banner-v1                                                       gen

Agenda hivern 2020

#joemquedoacasa

És responsabilitat de tots nosaltres!

Han tancat els equipaments públics i privats per responsabilitat davant la situació global generada per la COVID-19!

I tots ells despleguen imaginació desbordant per continuar la connexió amb la cultura!

I no només ells, també les persones que son encara més creatives!! Conegueu iniciatives a l’Agenda de Primavera que encetem, avui, 20 de març de 2020!

Arts i tecnologia al projecte Reimagine, Remake, Replay beneficiari de l’impuls de la Heritage Lottery Fund del Regne Unit

El projecte Reimagine, Remake, Replay permetrà als joves fer créixer les col·leccions dels museus fent i confeccionant les seves pròpies exposicions, fent-se càrrec d’espais museístics i de galeries i reinterpretant les exposicions existents, gràcies a l’impuls de la Heritage Lottery Fund, una entitat que transforma el patrimoni del Regne Unit amb un pressupost de 7.9 bilions de lliures per a més de 43.000 projectes (edificis i monuments; projectes industrials, marítims i de transport; culturals i de memòria històrica; de la terra i el patrimoni natural; museus, biblioteques i arxius i de patrimoni comunitari), en actiu des 1994.

Reimagine, Remake, Replay  és  “un nou i emocionant projecte per connectar els joves amb museus i les seves col·leccions a través d’una àmplia gamma de tecnologies digitals i mitjans creatius”  i  ha rebut més de £ 900,000 de la Loteria Nacional del Regne Unit.

Seguiu Kick the Dust i els nostres joves Heritage Ambassadors a les xarxes socials #KicktheDust#DustKickers.

Compartim també la seva Estratègia Corporativa 2018-2021!

LOOP 2020 Barcelona. Edició híbrida a descobrir i gaudir!

LOOP 2020 Fira 17 a 19.11 i Festival 10 a 22.11

Fira LOOP 2020 Barcelona

La Fira LOOP 2020 presenta una edició híbrida: 29 galeries de 17 països a la plataforma en línia, del 17 al 19 de novembre.

I manté el format físic amb la presentació de LOOP Salon, que reuneix una selecció d’obres provinents de la fira al Museu d’Història de Catalunya.

LOOP TALKS 2020 
* Via Zoom i d’accés lliure amb inscripció prèvia.

Dilluns 23 novembre, 6pm CET (Idioma: anglès)
“COVIDEO: A Screen Within a Screen Within a Screen”
Maxa Zoller, Directora artística, International Women’s Film Festival, Dormund/Colònia 
Lucy Long, comissària, Julia Stoschek Collection
Marie Losier, artista, París 
Registrar-se

Dimarts 24 novembre, 6pm CET (Idioma: anglès)
“Supporting Art: the 14th StudioCollector Prize”
Jean-Conrad Lemaître, col·leccionista i LOOP Fair committee, París
Isabelle Lemaître, col·leccionista i LOOP Fair committee, París
José Carlos Mariategui, escriptor i comissari, Perú
Alain Fleischer, cineasta, escriptor, artista i fotògraf, París
Registrar-se

Dimecres 25 novembre, 6pm CET (Idioma: anglès)
“Focus: Beirut”
Amira Solh, consultora d’urbanisme, Barcelona/ Beirut
Roy Dib, artista, Beirut
Rania Stephan, artista, Beirut
Nayla Kettaneh, Director, Tanit Gallery, Beirut
Joumana Asseily, Director, Marfa Gallery, Beirut
Andre Sfeir-Semler, Director, Sfeir Semler Gallery, Beirut
Registrar-se

Visiteu la seva web per a més detalls sobre les sessions i els ponents. 

LOOP Festival 2020

Presenta un programa híbrid de propostes col·laboratives, on line i presencial del 10 al 22 de novembre. Conegueu el Mapa de les localitzacions!

Recomanem l’article Aprenent dels líquens, assajant l’avenir de Carolina Ciuti, la directora artística del Festival de videoart LOOP, del que transcrivim alguns fragments i aconsellem la seva lectura completa!

Inicia Ciuti “Tal com ens ensenya l’etimologia grega, una crisis defineix un moment de separació o ruptura radical entre un abans i un després. Així mateix, evidencia un buit i, per tant, produeix un espai fèrtil per l’anàlisi i la reflexió. En aquest punt de tensió entre la inèrcia del status quo i la seva brusca alteració emergeix llavors l’horitzó de la possibilitat, un context -privilegiat, això sí- per imaginar o assajar el futur avenir.

Ciuti selecciona paraules de Franco Bifo Berardi -recentment publicades per Caja Negra a Crónicas de la psicodeflación– qui reflexiona sobre la pandèmia actual i defensa que el virus, entre altres coses, ha generat «la condició d’un salt mental que cap prèdica política hauria pogut produir». En altres paraules, una contingència crítica per repensar l’espai-temps que ocupem i acabar amb les patologies estructurals d’un sistema que ja està al límit del col·lapse.

Tot i que els efectes socialment positius no son visibles en l’immediat, aquests exercicis d’imaginació podrien establir les bases per a construir un horitzó col·lectiu més inclusiu.

(…) Potser hauríem d’aprendre dels líquens, dels coralls i de tots aquells organismes que viuen en relació simbiòtica. Potser és, efectivament, el pensament eco-socialista, o «tentacular», una via possible per a frenar la maquinària esquizofrènica de la producció neoliberal: pensar junt@s, col·laborar, conviure.

Sense ser sectors totalment lliures de contradiccions, la cultura i l’art podrien llavors convertir-se en espais de trobada per a fomentar el canvi, germinant noves relacions al marge del relat construït per les institucions tradicionals. Des de l’horitzó de la creació artística, els inicis del videoart podrien propiciar eines molt valuoses: d’aquest moment s’haurien de recuperar l’ímpetu polític i la urgència compartida a debatre qüestions com l’accés democràtic als mitjans, les aspiracions d’igualtat i el sentiment de comunitat.

El cansament emocional, físic i social provocat per la incertesa –i, massa sovint, per la precarietat i l’absència de sistemes de tutela col·lectius– és innegable. És probable, també, que el cos malaltís de la societat tardi a curar-se, però val la pena intentar-ho.”

SOM-HI, DONCS!