La família és important: no ens podem permetre perdre una generació de públic

Els models familiars estan canviant i els productors de les arts escèniques s’han d’assegurar que les noves creacions reflecteixin aquest nova realitat

Els indicis suggereixen que el teatre està en perill de perdre una generació si no s’adapta als canvis de la vida familiar. L’Art Council England va fer una enquesta on es veia que el percentatge d’alumnes de primària que van anar a veure espectacles de teatre o dansa va caure del 49% al 33% entre 2010 i 2013. La baixada era més evident entre els nens/es d’ètnies minoritàries, reflectint una tendència preocupant que es pot comprovar amb les audiències que tenen les sales de teatre. Mentre hi ha molts altres factors que hi influeixen, un dels més importants és la ignorància dels nous models familiars, que fa minvar la rellevància del teatre en les vides de les famílies.

El teatre per famílies necessita explicar històries que tinguin rellevància i atraguin a totes les generacions; necessita inspirar, entusiasmar i estimular. Però, sobretot, necessita que la gent marxi de la representació pensant: “fantàstic, aquesta obra estava feta per mi!”. El repte de presentar una feina assequible i que al mateix temps sigui d’alt nivell per guanyar audiència, serà una tasca complicada. Realment tenim el que es necessita per aconseguir-ho, o estem conformes amb perdre una generació?

Podeu recuperar l’article original de Liz O’Neill (The Guardian, 1/11/2014)

L’Oficina de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC) de Londres ens informa de les accions que duen a terme per apropar la cultura als ciutadans.