El Palau de la Música Catalana ha tornat a ser l’escenari per a experimentar la relació del ciutadà amb l’art
El creador Eugenio Ampudia ha convidat a una cinquantena de persones a l’edifici de Lluís Domènech i Montaner aixecat per l’Orfeó Català a primers del segle XX. I un segle més tard, és l’espai triat per a relacionar-s’hi d’una manera diferent, i potser d’aquesta manera, trencar les dinàmiques tradicionals de la relació amb l’art.
Eugenio Ampudia vol crear imatges i sensacions. Xavier Oller (Canal 3/24) recull l’expectativa generada de les vivències de la nit passada: “penso que serà una experiència mística, original, única; vinc a l’aventura” explica un col·leccionista d’art tecnològic; “per què no?, s’ha de dormir cada dia” reflexiona una estrangera encuriosida.
Aquesta acció artística manifesta el desig de canvi de les formes de comunicació amb la cultura, una performance que vol aconseguir que els espais culturals siguin íntims. I la millor manera, és dormir en ells, defensa Ampudia.
I, per què la tria de les Variacions Goldberg de Johann Sebastian Bach? Sabien els convidats que escoltarien Bach? Quines són les vivències realment viscudes? Efectivament, ho sabien.
Caldrà fer el seguiment dels mitjans d’informació tradicionals o no, i esbrinar si esdevindrà un cas de bona praxis de gestió de públics. En tot cas, el Palau de la Música Catalana enceta, sens dubte, una nova acció per a guanyar nous públics.
És la segona vegada que Eugenio Ampudia tria el Palau de la Música Catalana. En la primera ocasió, va dormir al damunt del piano de cua i el resultat d’aquella acció es mostra a l’exposició Visions sobre un espai habitable fins al 27 de març de 2015, a la Sala Lluís Millet, que defensa “l’artista com explorador de processos artístics o gestor d’idees“.
Aquest creador també ha fet performances al MAC de A Coruña, a l’Alhambra de Granada o al Museu del Prado. La sèrie “Dónde dormir” es va iniciar el 2008. Conegueu la seva trajectòria.
I el camí del Palau de la Música Catalana cap a noves segmentacions de públics, que seran objecte d’una nova entrada d’aquest blog.