“La quarta paret no existeix. Em sorprèn cada vegada que algun professional de l’escena em comenta després de la funció que m’ha vist entre el públic mentre estava actuant; de fet, el que acostumen a dir és que veuen i senten clarament a tots espectadors que ocupen la sala. La visió frontal del públic amb totes les seves reaccions és una de les moltes eines que els artistes del directe utilitzen per regular ritme i intensitat de la seva actuació. Sempre he pensat que aquesta deu ser una visió privilegiada que les persones que no hem tingut mai l’oportunitat d’estar damunt d’un escenari portant el pes d’una representació desconeixem completament….”
L’autor d’aquestes reflexions parla també de les barreres d’entrada per a l’accessibilitat a la cultura, la importància clau de la fase preparatòria prèvia a tota activitat cultural que a la fi ha permès de gaudir molt més de l’obra i guanyar nous prescriptors culturals, i posa de manifest que el més difícil d’abordar és el que afecta a la formació.
Voleu continuar la lectura i endinsar-vos en la quarta paret?
Us avancem el text lliurat per l’autor d’aquestes reflexions, en Jordi Sellas, director general de Creació i Empreses Culturals de la Generalitat de Catalunya, a l’editor d’ El canvi cultural a Catalunya. Retrat d’una generació, coordinat per Jordi Cabré, Raval SLU, Pòrtic, octubre 2015.
Aquest autor constata també que “el públic és un factor més qualitatiu que quantitatiu, i més actiu que passiu“.
I que “l’era de la interactivitat aporta nous reptes i moltíssimes oportunitats per enriquir la relació entre els creadors i el seu públic, fins a esborrar, de vegades, la línia que separa l’un de l’altre“.