Disposeu d’un nou relat d‘Interacció 15:
De les biopolítiques culturals a l’emancipació. Reptes i estratègies de futur, Franco Berardi
- Imaginem quin pot ser el paper de la cultura i dels treballadors culturals en l’època que es va dibuixant com una època ambigua.
- No podem limitar aquest paper a una dimensió participativa. Cal desenvolupar el treball del que sembla possible i afrontar el que sembla ser dominant, que oprimeix el possible.
- El possible no es manifesta obertament, però existeix en una dimensió amagada. És el veritable objecte de reflexió sobre la cultura.
- Què podem esperar i preguntar a la cultura?
- L’estratègia de la cultura ha d’imaginar dues dimensions de sortida de la dictadura dels automatismes.
- Els treballadors cognitius som els programadors informàtics o poetes, artistes o enginyers que hem aixecat l’edifici ple d’obligacions on la societat es troba vinculada i empresonada. Hem d’imaginar una alliberació possible. Els treballadors cognitius són la força que pot produir un procés de re-programació de la màquina global.
- L’exèrcit pacífic dels treballadors intel·lectuals, l’exèrcit pacífic dels enginyers i els poetes, és la força que ens pot alliberar dels automatismes.
- La solidaritat entre treballadors cognitius és la primera possibilitat per als treballadors, les institucions de la cultura.
- Els professionals de la cultura tenim un paper important en un segon nivell: l’esgotament de la força progressiva de la modernitat.
- La fi del creixement és una altra descoberta que ens pertany com a feina a fer en el futur.
- L’abundància en què vivim està produïda essencialment pel treball cognitiu, per la força positiva de la tecnologia.
- Quan traduïm la tecnologia com a eina de profit i d’acumulació que es transforma en eina per a la opressió, la subordinació i l’empobriment.
- Un paper essencial dels treballadors de la cultura és produir un sentiment de la sobrietat com a riquesa.
- Avui tenim moltes coses i no són les coses el que necessitem. Necessitem més temps i percebre la situació present com una situació de desig. Ens ho amaga la potència dels automatismes i la impotència de la societat, però és el possible el que hem de desencadenar de la visió dominant.
- La relació entre cultura i tecnologia ha de ser repensada d’aquesta manera. Hem de concebre un paper de la cultura com a projecte i com a pràctica de re-programació del sistema tècnic existent.
- Crec que hem de pensar la cultura com l’espai on es troben el poeta i l’enginyer.
- I fer cultura com a lloc on redefinim la relació entre la necessitat i el desig, una relació que s’ha perdut, però que pot ser reactivada entre la intel·ligència col·lectiva i la solidaritat social dels treballadors.
- A més del poeta i l’enginyer hi ha altres figures. L’economista és també un intel·lectual que separa el poeta de l’enginyer. Les coses serioses són la seva tasca. El gestor cultural és ser antieconomista: descobrir i permetre als altres saber que l’economia no és la naturalesa. L’economia, o l’economista, és la relació entre el possible i l’existent. El gestor cultural és la figura que fa possible una nova aliança entre el possible i l’existent.
Podeu veure l’ enregistrament de la conferència final de l’Eix 0, d’Interacció 15.
Llegiu els interessos despertats a Twitter o bé a YouTube i també, en aquest blog!.