“És important que l’art aparegui com alguna cosa totalment habitual, que s’integri i formi part de la vida diària“.

Montse Badia, historiadora de l’art, crítica d’art, comissària d’exposicions i de l’Espai 13 de la Fundació Miró, directora artística des fa una dècada de Cal Cego. Col·lecció d’Art Contemporani i fundadora i codirectora de la revista digital d’art i pensament contemporanis A-Desk. Critical Thinking, és entrevistada per una altra crítica d’art, Montse Frisach, autora d’aquesta presentació que transcriu aquest blog (El Punt Avui, Cultura, 20 de març de 2016), quan aquesta li pregunta ‘Realment interessa l’art al públic català?‘.

“Cal pensar que no només hi ha un públic, sinó que n’hi ha molts. Al marge d’això, per fomentar l’interès és important que l’art aparegui com alguna cosa totalment habitual, que s’integri i formi part de la vida diària, que es visitin exposicions amb la mateixa normalitat que es va al cinema o a concerts i que es perdi la por de parlar de si agrada o no, sense haver-se d’escudar en la fórmula del ‘no ho entenc’. I aquí també afegiria una mica d’autocrítica, perquè des del sector de l’art sovint som massa críptics i autoreferencials.”

En un altre context, un altre autor expressa el mateix desig de normalitat o quotidianitat per la cultura.

“Cóm podem aconseguir que la cultura sigui viscuda com el futbol, o dit d’una altra manera, que sigui sentida com coneixement i gaudi quotidià?” deia  l’Oriol Izquierdo, director de la Institució de les Lletres Catalanes (2007-2013) amb motiu del projecte Lletres al camp!. Recordem-ho!.