El nou any 2018 convida a entrellaçar els públics com l’escriptor Joan-Lluís Lluís fa amb les llengües en el llibre El navegant (Proa, novembre 2016).

… “aviat el pare, m’ordena de limitar a tres el nombre de llengües que puc parlar, cadascuna en moments específics: el català a casa i al carrer, el francès durant els àpats i amb els mestres i les autoritats, el llatí a les classes de llatí. És així com començo a entendre que hauré de fugir, un dia, perquè tot i acatar l’ordre paterna la trobo insuportable.

Jo anhelo parlar llatí als soldats quan baixen de la caserna, caló als capellans i català al retrat de l’emperador que ens guaita amb desgana des de la paret de la sala d’estar.

Vull enraonar amb qui sigui la llengua que sigui, no entenc que no sigui un plaer universal barrejar les llengües, invertir-les, fer que es casin, xoquin i s’entrellacin. No entenc que hagin de quedar barrades en calabossos sense aire, i que hagi d’esperar, jo, l’ordre d’un adult per emprar-les”.

Aquest blog recull exemples que entrellacen els públics com, per exemple, els inter generacionals, o de cultura inclusiva, risc d’exclusió social o d’inclusió social, tots elles amb la voluntat de facilitar l’accés a la cultura. Així, “combinem públics, aportem diversitats culturals, edats i grups socials per viure experiències en comú” (At a glance… Study on Audience Development. How to place audiences at the centre of cultural organisations, pàgina 8), i fins i tot, trans nacionals, com ha fet el projecte Connecting people to art, art to people, Corners of Europe, Blyth, UK.

MOLT BON NOU ANY 2018!