Entrevista a Ramon Gener, presentador de This is art

Ramon Gener és baríton, pianista, escriptor, humanista i divulgador musical. Llicenciat en humanitats i ciències empresarials amb formació de piano i cant. Després d’exercir de baríton durant uns anys va deixar de cantar per iniciar una nova etapa de divulgador musical amb l’objectiu d’aproximar l’òpera i la música clàssica, dues disciplines llunyanes del públic en format conferències.

El ressò d’aquestes conferències el porta al món de la televisió, primer en el programa “Òpera en texans” amb TV3, i després, a l’escena nacional (TVE, Movistar +) i a l’internacional amb “This is òpera” en anglès i castellà. El mes de novembre de 2017 s’estrena el programa This is art en anglès, castellà i català, una producció de Brutal media TV i TV3 amb col·laboració de Movistar + que es veurà a molts països del món.

Últimament llegim opinions diverses sobre l’estat en crisi de les humanitats. No s’aposten per elles i això es veu reflectit en els plans d’educació i ensenyament. Com a humanista i divulgador de les arts i la cultura, quina és la teva opinió al respecte? Creus que les humanitats estan en crisi?

Ho sento, però no sabria que respondre. Des que tinc estat de raó sento dir que les humanitats estan en crisi. Potser sí, però sense humanitats (sense música, etnologia, antropologia, filosofia, literatura, pintura, escultura, arquitectura…) no existiria el món.

Tot i aquesta alerta, el programa This is art ha tingut una molt bona audiència. Vol dir que la cultura i les arts interessen a la gent?, creus que la clau està en la manera d’explicar?

Una vegada més, em sap greu, però no tinc una resposta clara. Jo l’únic que faig és compartir les coses (músiques, quadres, escultures, pensaments…) que crec que són importants. Ho faig com em surt, sense donar-hi massa voltes, i sembla que a la gent li agrada.

Has trobat un format televisiu molt personal i proper a la majoria de la gent. Ho vas fer amb Òpera en texans i ara amb This is art, i les audiències de tots dos programes ho posen de manifest. Creus que la teva posada en escena ha influït en l’èxit d’audiència?

Això diuen. Però una vegada més… no ho sé. Potser la resposta està a respondre a tres preguntes molt bàsiques que el meu equip i jo ens fem abans de començar a escriure el guió d’un nou programa de TV: Què expliquem?, Per què ho expliquem? i Com ho expliquem?
Però atenció, d’aquestes tres preguntes la menys important és la tercera. Allò que de veritat importa és: què?, i, sobretot, per què?

Què volies aportar amb el teu programa? Creus que ho has aconseguit? T’han arribat opinions?

Rebo cada dia molts missatges. Gent que m’escriu des de tots els racons del món i em diu coses precioses. Em sento molt afortunat i molt agraït.

Amb “This is art” has fet un salt important. De la música i l’òpera has passat a apropar més arts: la pintura, l’escultura, l’arquitectura o les lletres … i has ampliat la mirada també a nivell internacional. En algun moment has tingut vertigen amb el repte que et suposava?

Cap vertigen, el món és molt petit, tots són iguals, no té fronteres psíquiques i jo tinc sempre la necessitat anar endavant. La música és la meva companya, el meu amor, però la pintura, la literatura o l’escultura sempre han estat també amb mi.

Quines televisions s’han mostrat interessades en el programa? Sabries dir el perquè?

Moltes. Tv’s d’Europa, Amèrica, Àsia o, fins i tot, Austràlia. Per què? Doncs no ho sé, potser pel que he dit abans. Perquè psicològicament no hi ha fronteres, perquè tots som iguals i perquè les coses que paguen la pena (les humanitats) són importants a tot arreu.

Les opinions del públic sobre el teu programa són molt positives per la capacitat de fer descobrir emocions mitjançant l’art. Això, no obstant, en el món professional de l’art hi ha hagut algunes opinions no tan favorables. Per què creus que algunes veus del món artístic se senten incòmodes amb el teu programa?

Jo no he rebut mai cap opinió “no tan favorable” d’aquestes que esmentes. Suposo que alguna n’hi deu haver. A mi no m’ha arribat. Però si hi és, ho trobo d’allò més normal pots agradar a tothom.