Tot buscant nous públics per a la música clàssica

Si ahir reflexionàvem respecte un article de La Vanguardia que informava del desenvolupament de públics en una conversa a quatre veus més la del redactor de la notícia, avui és el torn dels diaris Ara i El Punt Avui Lleida que difonen accions diverses per a fer més atractiva la música clàssica, el primer, i la cerca de nous públics per a la clàssica, el segon.

Pol Gómez és el redactor de “Música clàssica: Com es pot fer més atractiva” en el diari Ara i destaca

“El mite diu que és cara i elitista, però no és cert. La televisió i YouTube són ara mateix els canals que han trobat els millors divulgadors del gènere per arribar al cor de la gent”.

“Arribar al cor de la gent” és desenvolupar públics. En Pol Gómez exposa “la dificultat per trobar la porta d’entrada, i una raó per quedar-s’hi” a una òpera, per exemple. Aquí està present la feina de desenvolupament de públics que esperoni a vèncer -nota del redactor- “l’exigència de concentració i un mínim de coneixement previ“. I recull el debat de “per on començo?“, el posar-ho fàcil, com diu “Rafael R. Villalobos, un jove director d’escena especialitzat en òpera, defensa que la primera tasca dels auditoris i dels teatres d’òpera és posar-ho fàcil, “introduint el concepte de mediació de la mateixa manera que ho fan els museus, explicant què es programa i per què”, i així anar eliminant els possibles complexos del públic no especialitzat…”

En Pol Gómez desenvolupa públics per a la música clàssica amb una potent frase “i un cop superat el primer obstacle s’obre un immens oceà de bellesa, plaer i fins i tot una dimensió social apassionant“, el valor emocional que Leonard Berstein va defensar sempre, tant en els concerts i enregistraments, com en altres suports per donar a conèixer la música: el cinema, el llibre didàctic i, principalment, la televisió. “Les seves conferències dirigides al públic jove van tenir un impacte que encara ressona“. Tot llegint en Pol Leonard Bernstein: Young People’s Concerts. What Does Music Mean (Part 1 of 4), en podria ser una.

Per als públics lectors cita Instrumental. Memorias de música, medecina y locura del pianista James Rhodes o El ruido eterno, la història de la música del segle XX d’Alex Ross. Recollim l’enllaç al vídeo d’aquest pianista que comunica l’autor de l’article, que afegeix el que implica avui l’exemple de Bernstein: “la divulgació musical s’ha de fer per mitjà de l’audiovisual“. “Les maneres d’engrescar nou públic es troben a la televisió o, fins i tot, a YouTube: programes com This is opera -la producció de Brutal Media dirigida per Ramon Gener que prenia el relleu de la versió original a TV3, Òpera en texans – han ajudat a comunicar els misteris i les passions de l’òpera de manera senzilla i engrescadora“.

Eva Pomares és l’autora de l’article “Busquem nous públics per a la clàssica amb un programa divers“, Josep Maria Sauret, director artístic del Festival de Pasqua de Cervera” (El Punt Avui Lleida, 14 de febrer de 2018). En destaquem:

De la tradició i la fascinació musical existent a Cervera en surt l’organització del festival.
“L’augment de diàleg amb els artistes i les institucions”
“El públic té ganes de música”
“Hi ha ganes de gent que tingui ganes de conèixer la clàssica”