“La cultura, en el format que sigui, necessita el seu temps de reflexió”
Així reflexionava Joan-Pere Viladecans, a La Vanguardia, el proppassat 19 de juliol d’enguany, en el seu article “Cultura en píndoles“.
“Les patologies de la nostra època i l’auge de les noves tecnologies ens porten a una cultura homeopàtica. Jivaritzada. De petites dosis. Digerible. Urgent i ansiosa. Mini. En dauets. Una cultura comprimida molt d’acord amb els temps ràpids, precipitats i gairebé histèrics que vivim. (…)
La neurociència i la psicologia alerten que les noves tecnologies van creant un deteriorament de l’atenció sostinguda. Una incapacitat del cervell per mantenir el focus atencional durant un llarg o mitjà període. Ho volem saber tot de pressa i ens angoixa l’espera. Una enorme informació de tot tipus, i sense metabolitzar, ens incita. Se superposa. Ens amenaça. Som una immensa col·lecció de cervells impacients. (…) Tot va rapidíssim: la informació visual, auditiva, informativa i cultural s’amuntega. Sense discernir, sense aclarir dubtes. Ni reflexionar. Brevetat i a un altre tema. Som l’home orquestra intentant arribar a tot”.
(…) I “la cultura, en el format que sigui, necessita el seu temps de reflexió i no la psicosi compulsiva ni l’ànsia per saber (?) a tota velocitat que ens creen les xarxes. Nous temps. Histèrics?”