Fira LOOP 2020 Barcelona

La Fira LOOP 2020 presenta una edició híbrida: 29 galeries de 17 països a la plataforma en línia, del 17 al 19 de novembre.

I manté el format físic amb la presentació de LOOP Salon, que reuneix una selecció d’obres provinents de la fira al Museu d’Història de Catalunya.

LOOP TALKS 2020  * Via Zoom i d’accés lliure amb inscripció prèvia. Dilluns 23 novembre, 6pm CET (Idioma: anglès) “COVIDEO: A Screen Within a Screen Within a Screen” Maxa Zoller, Directora artística, International Women’s Film Festival, Dormund/Colònia  Lucy Long, comissària, Julia Stoschek Collection Marie Losier, artista, París  Registrar-se Dimarts 24 novembre, 6pm CET (Idioma: anglès) “Supporting Art: the 14th StudioCollector Prize” Jean-Conrad Lemaître, col·leccionista i LOOP Fair committee, París Isabelle Lemaître, col·leccionista i LOOP Fair committee, París José Carlos Mariategui, escriptor i comissari, Perú Alain Fleischer, cineasta, escriptor, artista i fotògraf, París Registrar-se Dimecres 25 novembre, 6pm CET (Idioma: anglès) “Focus: Beirut” Amira Solh, consultora d’urbanisme, Barcelona/ Beirut Roy Dib, artista, Beirut Rania Stephan, artista, Beirut Nayla Kettaneh, Director, Tanit Gallery, Beirut Joumana Asseily, Director, Marfa Gallery, Beirut Andre Sfeir-Semler, Director, Sfeir Semler Gallery, Beirut Registrar-se Visiteu la seva web per a més detalls sobre les sessions i els ponents.

LOOP Festival 2020

Presenta un programa híbrid de propostes col·laboratives, on line i presencial del 10 al 22 de novembre. Conegueu el Mapa de les localitzacions!

• programa d’exposicions
• participants de LOOP City Screen

Recomanem l’article Aprenent dels líquens, assajant l’avenir de Carolina Ciuti, la directora artística del Festival de videoart LOOP, del que transcrivim alguns fragments i aconsellem la seva lectura completa!

Inicia Ciuti “Tal com ens ensenya l’etimologia grega, una crisis defineix un moment de separació o ruptura radical entre un abans i un després. Així mateix, evidencia un buit i, per tant, produeix un espai fèrtil per l’anàlisi i la reflexió. En aquest punt de tensió entre la inèrcia del status quo i la seva brusca alteració emergeix llavors l’horitzó de la possibilitat, un context -privilegiat, això sí- per imaginar o assajar el futur avenir.

Ciuti selecciona paraules de Franco Bifo Berardi -recentment publicades per Caja Negra a Crónicas de la psicodeflación– qui reflexiona sobre la pandèmia actual i defensa que el virus, entre altres coses, ha generat «la condició d’un salt mental que cap prèdica política hauria pogut produir». En altres paraules, una contingència crítica per repensar l’espai-temps que ocupem i acabar amb les patologies estructurals d’un sistema que ja està al límit del col·lapse.

Tot i que els efectes socialment positius no son visibles en l’immediat, aquests exercicis d’imaginació podrien establir les bases per a construir un horitzó col·lectiu més inclusiu.

(…) Potser hauríem d’aprendre dels líquens, dels coralls i de tots aquells organismes que viuen en relació simbiòtica. Potser és, efectivament, el pensament eco-socialista, o «tentacular», una via possible per a frenar la maquinària esquizofrènica de la producció neoliberal: pensar junt@s, col·laborar, conviure.

Sense ser sectors totalment lliures de contradiccions, la cultura i l’art podrien llavors convertir-se en espais de trobada per a fomentar el canvi, germinant noves relacions al marge del relat construït per les institucions tradicionals. Des de l’horitzó de la creació artística, els inicis del videoart podrien propiciar eines molt valuoses: d’aquest moment s’haurien de recuperar l’ímpetu polític i la urgència compartida a debatre qüestions com l’accés democràtic als mitjans, les aspiracions d’igualtat i el sentiment de comunitat.

El cansament emocional, físic i social provocat per la incertesa –i, massa sovint, per la precarietat i l’absència de sistemes de tutela col·lectius– és innegable. És probable, també, que el cos malaltís de la societat tardi a curar-se, però val la pena intentar-ho.”

SOM-HI, DONCS!