Lupa cultural. Salut i cultura, nova mirada a l’entorn de la descoberta d’audiències

Lupa cultural. Obrim nova veu a les persones que volen apropar-se a la cultura i també, fidelitzar-s’hi!. Tots hi sou convidats! Ho provem?

CULTURA I SALUT

Ja fa un any i mig que vivim immersos en una crisi sanitària que ha canviat les dinàmiques que fins ara havíem conegut a tots els nivells. Després d’aquest temps, són innegables els efectes que, de mica en mica, es fan palesos en la salut de les persones, tant físicament com mental.

La situació ha portat a molts experts de la salut a posar la lupa en tots aquells actius de la nostra societat que, avui dia, juguen un paper en el benestar de les persones, essent un dels més importants la cultura.

Així, s’ha considerat també des de l’última edició de la Plenària Mutare, que ha tingut lloc recentment a la Nau Bostik. Espai de Creació i Difusió de la Cultura. Sota el títol “La cultura contra l’emergència emocional provocada per la COVID-19”, aquesta iniciativa nascuda de la Fundació Carulla ha reunit especialistes de la salut i la cultura. Junts han proposat línies d’acció per tal d’oferir un nou rumb al panorama cultural al nostre país.

Una de les conclusions més escoltades és la que declarava Guillem d’Efak, coordinador de l’estratègia Arts en Salut de l’ Institut Català de la Salut (ICS): “La salut no és una disciplina aliena a l’àmbit humanístic o cultural. […] El veritable objectiu és imbricar la cultura a dins de les polítiques de salut”.

De la mateixa manera, Juan Carlos Martel, director de la Fundació Teatre Lliure – Teatre Públic de Barcelona, parlava de les arts escèniques com una cura enfront de la crisi sanitària. Un exemple és el fet que, durant la pandèmia, la demanda de contingut cultural i educatiu en digital va créixer un 95%. Tal com ho exposa Martel, el teatre i la cultura aporten educació en valors i visibilitzen realitats que són essencials per a créixer, especialment en temps de pandèmia.

Per altra banda, el comunicador i emprenedor Mohamed El-Amrani, de l’ Associació Azahara de Salt, va enfocar la seva ponència cap al paper de la cultura en l’àmbit local com una eina clau en el benestar comunitari: “La cultura ajuda a tenir una identitat sòlida […]. Cal una transformació del món local, que és qui connecta amb persones joves i amb menys recursos”.

Malgrat que fins ara s’han desenvolupat projectes que juxtaposen cultura i salut, extraiem de la plenària que això no és suficient. Ara més que mai, la cultura ha de visibilitzar la seva proposta de valor com a part de la solució de cara a les problemàtiques de benestar i salut mental generades per la COVID-19.

En resum, i mirant a fites futures, Mutare ens deixa amb aquesta pregunta: com activem el potencial de les arts en la salut?.

Com a punt de partida, l’ICEC ha col·laborat amb diverses iniciatives que defensen amb fermesa i efectivitat la unió d’ambdues esferes:

En primer lloc, la de l’Orquestra Simfònica del Vallès i Música en Vena. Es tracta d’activitats per fomentar l’accessibilitat de nous públics a la música simfònica a través de concerts a l’Hospital Parc Taulí de Sabadell, incloent pacients ingressats, població altament depenent, persones afectades de trastorns mentals, Alzheimer i diverses patologies pròpies de la salut mental.

En segon lloc, Pallapupas, un projecte que abarca Barcelona i altres territoris de Catalunya, i que uneix l’humor i el clown a favor del benestar de les persones hospitalitzades i les seves famílies. L’objectiu de la iniciativa, que ja fa vint anys que funciona, és transformar espais hospitalaris en nous imaginaris, en espais més humans, a través del teatre o el joc. O, com afirmen al seu web, “riure per curar·, amb l’art, el teatre i l’humor com a eina fonamental per fer front a la malaltia.

O també la tasca del Parc Sanitari Sant Joan de Déu amb el projecte Torrents d’Art, un marc de diàleg entre art, salut i comunitat, un espai de trobada i de creació artística, posant el focus en els processos anàlisis, reflexió, creació i experimentació artística com a part de la comunitat que som tots.

Igualment, el projecte INTERFÍCIES de l’ Associació MediaciónTRNS, plataforma de recerca artística en cultura i salut comunitària que experimenta altres models de participació i treball en barris des d’una mirada transversal i creativa.

Així, doncs, la intersecció entre cultura i salut és un camí d’anada i tornada. Per això, una altra iniciativa similar –tot i que sorgida des del món sanitari envers la cultura– és el programa RecuperART-19, una iniciativa de l’ICS amb el suport del Departament de Cultura adreçada al col·lectiu de professionals sanitaris, profundament afectat després de combatre la crisi sanitària. El programa aposta pel museus i els centres d’art com un mitjà per millorar el seu estat emocional, contribuint a una millor gestió de possibles quadres d’ansietat, depressió o manifestacions d’estrès posttraumàtic associades a l’activitat professional durant la crisi del coronavirus.

Si vols conèixer altres iniciatives similars, et recomanem les següents fonts d’interès: