Fer riure i obrir portes a la diversitat apropen la cultura a tothom

En relació a la segona jornada sobre cultura inclusiva i art comunitari de demà 29 de maig de 2018, Arts comunitàries: públics i cultura col·laborativa, l’Àrea de Públics presenta dues entrevistes a dues professionals que son referents de la cultura inclusiva, una porta oberta a la diversitat.

Destaquem una tria de les seves idees amb l’objectiu de convidar-vos a la lectura completa!


Angie Rosales, funda Pallapupas l’any 2000 fruit d’un imprevist i resultat de fusionar medicina i teatre, dues grans passions, “tot i que l’estudiar teatre no s’acaba mai”. Les seves formacions més rellevants han estat amb Javier Daulte i Javier Galitó Cava, dos pedagogs que li donen la volta al concepte de teatre, i Eric de Bont en la disciplina de clown.

Angie Rosales. Cedida per l’autora

” L’impacte que em va ocasionar va ser tan fort que, després de plorar molts dies, vaig decidir que res no donaria tant de sentit a la meva feina “com ser pallassa d’hospital“.

L’èxit total el tindrem el dia que no calgui que la cultura sigui inclusiva i estigui a l’abast de tothom“.

“Sempre he desitjat que el nostre futur fos desaparèixer” i que “el teatre irrompi en tots els espais no convencionals i que la vida de les persones que es troben en situació de malaltia millori“.

“Els joves ens parlen de com els ajuda el teatre a expressar-se, a externalitzar les seves emocions. Agraeixen que ens recordem d’ells en aquell hospital”.

“Veig la col·laboració com una construcció en què cada integrant aporta la seva part per ajuntar-se amb l’altre. El resultat és el fruit de la col·laboració”.

 

ENTREVISTA COMPLETA

 


Sònia Gainza, és fundadora i directora del programa Apropa Cultura, gestionat des de l’ Auditori de Barcelona. L’any 2007 juntament amb el Departament Educatiu, va elaborar i desenvolupar, l’Auditori Apropa que facilitava l’accés de les entitats socials a la programació cultural. En l’actualitat coordina les activitats participatives del projecte social de l’Orquestra OBC.

Sònia Gainza. Cedida per l’autora

“El que sabem és que ells «s’emporten més coses que no pas nosaltres». S’emporten l’experiència de tornar a «sentir-se com tothom i amb tothom». És força impactant”.

“Els educadors ens diuen que és un oci molt saludable, que canvia les converses. També ens han dit que «era com una medicina». Nosaltres hem acabat pensant que «la cultura per a ells és un banc d’aliments, però de l’ànima. Si no cuidem l’ànima, també podem morir d’inanició».

«El que per a ells és una necessitat, com pot ser el tema de la lectura fàcil, per a tu és una opció més», deia Óscar Garcia, de Plena Inclusión de Lectura Fácil“.

“I m’agrada esmentar el comentari de Joan Oller: «l’Apropa Cultura treu el millor de les persones. Pot ser que estiguem discutint amb algú, però si parlem de l’Apropa, tots estem d’acord». Doncs és un gran què i una raó de ser”.

“La idea de col·laboració és sumar coneixement i no fer res sol, sinó amb la saviesa i els contactes de l’altre (…) El món social, encara que sigui per necessitat, està molt acostumat a treballar en col·laboració, i això es contagia, s’impregna, i si et copien, millor. Vol dir que la idea és bona“.

Ara es diu molt «Res sobre nosaltres sense nosaltres. Nothing about us without us», una màxima de tots els congressos”.

«Treballen per fer realitat el dret d’accés a la cultura de les persones en situació més vulnerable». . «Creiem en l’efecte transformador de la cultura. Treballem per una societat que es comprometi a garantir una cultura amb tothom i per a tothom».

ENTREVISTA COMPLETA

Voleu conèixer d’altres projectes de cultura inclusiva? Som-hi, doncs!

Públics Non-Stop. L’accés a la cultura i el màrqueting per als públics i no públics

En relació a la propera formació PÚBLICS NON-STOP. El públic 360 graus“, IV Jornada de Màrqueting Cultural, l’Àrea de Públics presenta dues entrevistes a dos professionals de llarg recorregut en la gestió de públics culturals: Pepe Zapata i Margarida Troguet.

Destaquem una tria de les seves respostes amb l’objectiu d’engrescar-vos a la lectura completa.


Pepe Zapata, actual director de Comunicació, Màrqueting i Públics del Grup Focus, és un professional de referència dins del sector.

Pepe Zapata. Cedida per l’autor

‘El màrqueting té molt més a veure amb la capacitat d’escoltar les necessitats, els interessos i les expectatives dels altres, i a la vegada de saber entendre’ls i atendre’ls (…) Permet trobar el relat adequat per a cada necessitat.’

‘La clau està a fer-nos les preguntes adients: què necessitem saber dels nostres públics (…) És a partir de la resposta a aquesta qüestió que podrem plantejar-nos dissenyar i redissenyar l’experiència d’usuari i, en conseqüència, les accions amb i per als públics’.

‘Primer cal partir d’una anàlisi estratègica de què fem, dels valors que volem transmetre i, sobretot, de per què fem el que fem i quin rol tenen els públics en aquest procés estratègic d’introspecció‘.

La captació i la fidelització són accions fonamentals i també ho és el que fem en la fase intermèdia. ‘Si l’experiència ha estat reeixida i el seu grau de satisfacció ha estat alt, llavors la clau està a aconseguir que repeteixi (…) per evitar que desaparegui de les meves comunitats per sempre més. (…) Les metodologies a aplicar són múltiples i complementàries entre si: segmentació, apoderament, mediació o engagement.’

‘No cal perdre mai de vista els no públics, tant la gent que no ens coneix de res com aquells que tot i conèixer-nos no els interessem per res’.  Fem que la nostra mirada sigui polièdrica

Entrevista completa

 


Margarida Troguet és comissària independent de l’àmbit de les arts escèniques desenvolupa continguts al voltant dels projectes artístics dels creadors i de les estructures escèniques.

Margarida Troguet. Extret Interacció DIBA

‘El màrqueting pot aportar eines i metodologies que poden afavorir l’accés a la cultura de tota la ciutadania’.

‘La comunicació cultural és una baula de tot procés creatiu i artístic. Perquè cal informar i estar informats. Perquè cal ser visibles’.

‘He après a posar-me al lloc de l’altre, al lloc de l’artista i al lloc de l’espectador; (…) i a afavorir i a desenvolupar les idees que neixen de la pura intuïció‘.

‘Pel que fa als espectadors més fidels, la millor manera és rebre’ls i saludar-los als vestíbuls dels teatres. (…) Pel que fa als que no hi participen, cal buscar la manera d’implicar altres entitats per poder fer propostes conjuntes i que sigui l’encreuament el que faci de pont cap a l’accés.

Entrevista completa

 

“Cultura de viejos”, Pilar Gonzalo, a Compromiso Empresarial, 29 de gener de 2018

Pilar Gonzalo -directora del Foro cultura y buenas prácticas i treballa en el department de comunicació del Museo Reina Sofia- debat entorn els joves, el target “estrella de la majoria de les polítiques culturals actuals” (Compromiso Empresarial, 29 de gener de 2018).

Això no obstant, l’autora constata el “contrast d’aquesta elecció amb els resultats de la darrera Encuesta de Prácticas y Hábitos Culturales en España 2014-2015, que desvetlla amb contundència que els joves entre 15 i 24 anys, presenten taxes de participació cultural més altes pràcticament en tots els àmbits culturals“, i reflexiona entorn “per què incentivar, doncs, l’accés i la participació de qui més ho fa?“.

A Espanya, les persones entre 35 i 45 anys són les que més dificultats tenen perquè, a més de treballar, tenen cargues familiars, motiu pel qual “estan profundament necessitades de mesures específiques per a la conciliació cultural, que analitza en un altre article.

La manca de temps és la principal barrera, motiu pel qual crida l’atenció l’escàs interès de les organitzacions de la cultura en captar -entre els seus nous públics- a qui més en disposa: les persones grans. I més, tenint en compte que les persones de 55 anys i més són les que menys activitats culturals realitzen a Espanya, d’acord amb l’esmentada enquesta.

La cultura com experiència social!

“No es habitual que las personas mayores sean consideradas un agente cultural imprescindible“.

Llegiu més!

I no oblideu un altre pensament de Pilar Gonzalo: “Es importante recordar que las necesidades emocionales y sociales constituyen uno de los principales impulsores de las experiencias culturales. Por eso, es muy destacable que el último Panel de Hábitos Culturales 2017 del Observatorio Vasco de la Cultura haya incluido un grupo de indicadores tan importante como poco habitual en este tipo de estadísticas: las necesidades psicológicas.

 

La comunicació del desenvolupament de públics culturals

 

La comunicació del desenvolupament de públics facilita l’accés dels ciutadans a la cultura. Pel que fa a la premsa escrita (capçaleres de diaris i revistes), no hi ha dubte que és un vehicle de difusió de coneixement. El desenvolupament dels públics culturals veu d’aquesta font documental, que per a dur a terme la seva feina, parlen amb els agents culturals.

L’articleA Barcelona hi falta col·laboració”. Quatre gestors culturals ’emigrats’ a Madrid analitzen la situació de la ciutat d’Ignacio Orovio i Fernando García (La Vanguardia, 18 de febrer de 2018, pàg. 52) n’és una mostra.

Manolo Borja-Villel (director del Museu Nacional Reina Sofia), Joan Matabosch (director artístic del Teatro Real), Carme Portaceli (directora del Teatro Español) i Rosa Ferré (recent directora de Matadero Madrid) són els interlocutors d’una xerrada de prop de dues hores.

Centrant-nos en el desenvolupament dels públics culturals, la primera a intervenir és Carme Portaceli: “(…) Si no hi ha públic no hi ha teatre. És així de cru. Jo pretenc fer una programació diversa i igualitària, perquè així és la societat, i buscar audiències diverses“.

Rosa Ferré remarca la importància de fer una cosa experimental i tenir un públic enorme. “La concepció del públic com rucs que només van als grans noms és antic. Has de poder experimentar. Els últims anys ha canviat totalment el públic. Quan treballes amb comunitats de públic has de canviar l’orientació de la teva institució“.

Joan Matabosch està d’acord que és un tòpic que no puguis arriscar. És clar que necessites una alquímia. Però les coses que tenen marxa estiren una institució, encara que els teus millors marges funcionen amb l’altra cosa. El gestor ignorant es pensa que només ha de fer La Bohème -Giacomo Puccini-. Les institucions necessiten un punch, actes que et situen al capdavant del panorama cultural. Si programes Dead man walking -Jake Heggie-, Street scene -Kurt Weill- o Die soldaten -Bernd Alois Zimmermann- vendràs més Aida -Giuseppe Verdi-.

(…) Les cooperacions o col·laboracions institucionals que sorgeixen de manera natural són necessàries. I Rosa Ferré afegeix que Barcelona necessita normalitat i un treball a mitjà i llarg termini. (…) “Aquí, juntament amb les grans institucions hi ha el Madrid dels carrers i les places. I relacionar l’un i l’altre fa que Madrid tingui un moment…“. “… dolç“, acaba Carme Portaceli. Rosa Ferré afegeix “Centres cívics, biblioteques i fàbriques de creació estan molt ben pensades i formen un gran teixit“. Bones pràctiques de la relació arts i ciutat es recull en aquest blog.

A banda, destaca una altra idea de les moltes que afloren en l’article: la creació de relat, de maneres alternatives de crear relat, recorda Manolo Borja-Villel de la Barcelona dels noranta del segle passat. La creació de continguts o d’un bon relat ha estat tractada també en aquest blog.

Podeu llegir l’article complet!.

L’Associació Lectura Fàcil treballa per millorar l’accés a la cultura i la lectura

L’Associació Lectura Fàcil va néixer fa 15 anys amb l’objectiu de permetre l’accés a la lectura i la cultura a totes aquelles persones amb dificultats lectores, treballant sempre d’una manera amena, fàcil i divertida.

Lectura Fàcil es va fundar prenent el model suec com a referent, un model que promou el lliure accés a les biblioteques al mateix temps que dona a les persones amb dificultats lectores les eines necessàries per entendre el que llegeixen.

L’associació, ubicada al mateix edifici del Col·legi Oficial de Bibliotecaris i Documentalistes, compta amb milers d’usuaris d’entre 8 i 99 anys que queden repartits en 130 clubs de lectura. Aquests clubs els podem trobar a escoles, residències de gent gran, biblioteques, o centres de persones amb discapacitat intel·lectual.

Als clubs de lectura es treballa majoritàriament amb llibres prèviament adaptats seguint la normativa internacional quant a llenguatge, contingut i forma. També hi ha clubs que a banda dels llibres, posen a disposició dels usuaris documents i materials de l’Administració adaptats, per tal de facilitar-ne la comprensió.

MÉS ENLLÀ DELS CLUBS DE LECTURA

A banda dels clubs, Lectura Fàcil també ofereix cursos i tallers de formació i ofereix, també, assessoria tant per a les 12 editorials amb les que treballa, com per a les institucions públiques.

L’associació té un servei de venda de llibres adaptats amb el distintiu LF (Lectura Fàcil), on s’hi poden trobar des de clàssics fins a novel·les d’autors contemporanis o biografies. També s’encarreguen de promoure uns premis de lectura fàcil i organitzen jornades anualment per parlar sobre la democràcia lectora i l’accés a la lectura.

asociacion-lectura-facil