Gestionar públics demana ser fidels en la revisió i actualització de dades i coneixement

Gestionar públics demana ser fidels i perseverants en la revisió i l’actualització de dades i coneixement.

Des l’arrencada d’aquest blog a primers d’aquest any, l’Àrea de Públics de l’Institut Català de les Empreses Culturals, del Departament de Cultura, fa seguiment dels continguts que ofereix als públics i als agents de la cultura.

Aquest mètode de treball permet de detectar canvis en la gestió, ja siguin noves accions,  maneres de denominar la feina de conèixer, convidar o fidelitzar els encuriosits per la cultura, o també, variacions i noves segmentacions d’audiències o de comunitats culturals.

Si s’ha parlat de bones pràctiques per als públics de risc d’exclusió social i d’accions que sumen les arts i escola, s’incorporen les veus Inclusió social i Arts i educació. La primera aporta l’acció que es vol assolir amb aquells públics que pertanyen a col·lectius que els és difícil l’accés a la cultura. Els agents la feu servir i el blog ho vol fer constar. La segona eixampla l’horitzó i ofereix l’accés a les arts i la cultura des de la formació que es fa fora de les escoles.

     

Tot avançant en l’anàlisi dels projectes que feu els agents i els interessos que es desperten en els públics s’afegeix dues noves veus: Arts i societat, que vol enriquir Arts i ciutat i Arts i territori, i Arts i Ciència, atesa la transversalitat del coneixement.

     

Finalment, s’afegeixen veus clàssiques per a tots els agents, com són Públics infantils, Públics juvenils, Públics familiars i Tots els públics, per quan classificar amb detall, pugui ser innecessari.

Les trobareu en el Catàleg de bones pràctiques de gestió de públics.

Estudis, informes i dades de desenvolupament de públics

Com conèixer els públics de la cultura? Com aprofundir en allò que els interessa i enriqueix? Com mirar d’aconseguir la seva fidelització o convidar nous públics ? Com mirar d’integrar una mica més la cultura en la vida quotidiana de les persones?

Amb dades i la seva anàlisi, i també amb temps per a explotar la informació.

DE CARA EL PÚBLIC

És el programa de formació per a la creació, captació, increment i fidelització de públics de tots els àmbits de la cultura. Així, des del seu inici l’abril de 2013, l’ Àrea de Públics conjuntament amb el Servei de Desenvolupament Empresarial de l’ICEC, ha organitzat formacions per a tots els sectors culturals.

Conegueu aquest Programa!

ESTUDIS, INFORMES I DADES DE DESENVOLUPAMENT DE PÚBLICS

S’ofereix una ordenació dels diferents estudis, informes i dades de desenvolupament de públics d’aquest blog, que complementen la primera recopilació i que suma també, el programa de cara al públic, tot convidant-vos a enriquir el blog, punt de trobada i de diàleg per al desenvolupament de l’accés de les persones a la cultura.

 

2018

 

 

 

 

 

 

 

2017


estudi

ImageServlet

2016

       iniciacio-a-la-comunicacio-cultural

2015

interaccio-15 culture-democratie_estudis-300x286 jornades-accessibilitat-i-inclusic3b3-2015 impactes          iniciacio-a-la-comunicacio-cultural          conca
estadistica marketingartes15-300x123 el-canvi-cultural-a-catalunya-retrat-duna-generacic3b3abierto-al-pc3bablico-nc3bam-4                             escena-y-publico

2014

europe-talks  iniciacio-a-la-comunicacio-cultural-2 forum-art talking-galleries    loop-fair               quienes-somos-slider-asimetrica1-300x137                              the-road-to-results-effective-practices-for-building-arts-audiences-a

2013

                   

2012

2011

 

POST ESCENA 25, 30 de gener de 2014

Arran de la campanya Escena 25, destinada a aproximar les arts en viu als joves d’entre 18 i 25 anys, hem pogut obtenir informació significativa d’aquest col·lectiu.

Més de 25.000 joves s’han registrat a la plataforma d’Escena 25 i ens han explicat quins interessos tenen i com es mouen.

Aquest coneixement, que ens permet apropar la cultura als joves, es va voler incrementar amb l’aportació de diferents punts de vista: el sociològic, el de la comunicació i el màrqueting i de l’anàlisi de dades.

D’aquesta manera, es pot elaborar i compartir estratègies que serveixin per incrementar la presència del públic jove, el nostre públic de futur, en l’àmbit cultural.

Jordi Sellas, director general de la Direcció General de Creació i Empreses Culturals, obre el torn de paraula.

Cristina Salvador, directora d’aPortada Comunicació, enfoca la valoració des del punt de vista de la comunicació i el màrqueting.

De la veu de Sergi Mosteiro, estadístic especialitzat en sociologia cultural, coneixem La dieta cultural dels joves.

I Ferran López, analista de dades i assessor de màrqueting en projectes culturals, director de TekneCultura aporta el Túnel de conversió aplicat als públics.

Podeu veure els enregistraments dels ponents.

Noves bases per fomentar plans de desenvolupament de públics 2019

El disposar de dades dels usuaris de la cultura és clau per a la gestió d’aquests públics culturals. Aporten valor als agents culturals i permeten millorar l’apropament a les persones que gaudeixen de la cultura i de les que encara, no en són usuàries.

Amb l’objectiu de consolidar el desenvolupament dels públics, la nova línia d’ajuts d’implementació fomenta l’adquisició o la utilització d’ eines tecnològiques que ajudin a conèixer i a fidelitzar els usuaris dels sectors de les arts escèniques (dansa, teatre i circ), les arts visuals, l’audiovisual, el llibre, la música, els videojocs i les arts digitals.

Es promou un canvi de model de la gestió dels agents culturals amb l’ús d’eines tecnològiques que permetin generar i transferir coneixement, conèixer el comportament dels públics que té expectatives d’interactivitat i interconnexió amb creadors, agents i altres públics, i alhora enforteix l’estratègia digital dels agents dels àmbits esmentats.

  1. L’accent posat en l’ús de les eines tecnològiques que ajudin a conèixer i a fidelitzar els públics amb relació als sectors de les arts escèniques (dansa, teatre i circ), arts visuals, audiovisual, llibre, música, videojocs i arts digitals.
  2. S’adrecen a les empreses privades, ja siguin persones físiques o jurídiques, que duguin a terme la seva activitat en els àmbits esmentats, i també les entitats privades sense ànim de lucre que representin un col.lectiu de professionals, empreses o entitats d’un sector cultural, o que es dediquin de forma continuada a la promoció, l’estudi i el foment de tot o part d’un àmbit o sector cultural esmentat.
  3. Cal disposar d’un pla de desenvolupament de públics.

Les despeses subvencionables són les següents:

  1. a) Despeses d’implementació (compra de llicències o serveis d’implementació) de sistemes informàtics per la gestió de les relacions amb els públics (màrqueting relacional), com pot ser un sistema de CRM, eines d’aprenentatge automàtic, entre d’altres.
  2. b) Despeses d’implementació (compra de llicències o serveis d’implementació) d’eines que transformin la informació en coneixement de valor dels usuaris culturals que permetin a les organitzacions prendre decisions, com pot ser Bussiness Intelligence.
  3. c) Despeses d’implementació d’eines tecnològiques per a la realització d’enquestes als usuaris culturals.
  4. d) Despeses per a la incorporació de millores al web o desenvolupament d’aplicacions per interactuar amb els públics i recollir llurs opinions.
  5. e) Despeses per a la implementació d’anàlisis de públics i d’estratègies de mapeig de comunitats o de segmentació de públics.
  6. f) Despeses per a la implementació d’eines de màrqueting per fer campanyes segons els diferents segments de públics.

Trobeu les bases per implementar plans de desenvolupament de públics i les bases per a la realització de consultoria de plans de desenvolupament de públics, del Servei de Desenvolupament Empresarial.

Properament es publicaran les convocatòries.

 

* Per a consultes relatives a les bases per implementar plans de desenvolupament de públics podeu adreçar-vos a:

Bàrbara LlopUnitat d’Ajuts:

barbara.llop@gencat.cat  93 554 78 53

Pia Subias, Àrea de Públics:

piasubias@gencat.cat  935 547 849

* Per consultes relatives a les bases per a la realització de consultoria de plans de desenvolupament de públics podeu adreçar-vos a:

Ascen Martínez, Unitat d’Ajuts:

ascen.martinezcruz@gencat.cat  93 856 64 04

Sergi Orobitg, Servei de Desenvolupament Empresarial:

sorobitg@gencat.cat  93 554 78 58

Veu d’artistes i impacte engrandeixen la visió i els públics de les arts

La veu dels artistes i l’impacte que genera el seu treball fa possible engrandir les dades numèriques tan volgudes, però no només. També s’assoleix atraure i seduir a voler saber-ne més d’aquells creadors que ho volen compartir, amb la intervenció del relator o comunicador, peça clau d’aquest treball en equip.

La lectura de dos articles genera més públics per a la cultura. Voleu descobrir-ho amb nosaltres? Som-hi!

Fem una selecció de les idees amb una mirada de desenvolupament de públics per a la cultura.

La Fundació Miró pot rebre més visitants molt fàcilment” titula Antoni Ribas Tur quan dóna a conèixer l’entrevista a Marko Daniel, el nou director de la Fundació Joan Miró, després d’onze anys a la Tate de Londres dirigint els Programes Públics (diari Ara, 14/04/2018).

  • Antoni Ribas encapçala l’article amb el costum del nou director de baixar a les sales dos cops al dia per observar i parlar amb el públic sobre l’obra de l’artista: “Entrar en una obra et pot obrir tot un món“.
  • El fil conductor és que hem d’aconseguir una experiència per al visitant d’una altíssima qualitat, tant per als especialistes de l’obra de Miró com per a algú que no sabia qui és“.
  • “(…) entrar a la fundació fa la sensació d’entrar en un espai d’una gran serenitat, que convida a donar-se a un mateix l’espai perquè sorgeixin dubtes i preguntes provocats per l’art, i que no tinguin una resposta immediata, que és el que demana la societat“.
  • “Per mi Miró és un artista viu, i em sento amb la responsabilitat de compartir-lo amb el públic, d’ensenyar que la seva obra és rellevant per a les nostres qüestions socials, polítiques, culturals i fins i tot quotidianes i domèstiques. I crec que la millor manera de fer-ho és a través de la visió dels artistes“.

Entrevista al tenor Javier Camarena i a la soprano Pretty Yende, amb motiu del seu paper dels amants d'”I puritani” al Gran Teatre del Liceu (La Vanguardia, pàg. 38, 28/09/2018). La periodista cultural Maricel Chavarría els pregunta, entre altres:

  • Els teatres han d’atreure nous públics o atendre el que ja és més entès i educat?
    • Javier Caramena: “És imperatiu captar nous públics, gent que quedi fascinada per les noves generacions d’artistes, perquè és la que donarà continuïtat a la tradició de venir a veure òpera. I està molt bé tenir un criteri, però no pots oblidar que l’òpera és un espectacle que has de viure, t’ha de commoure la situació. El públic més tradicionalista hauria d’estar més obert a noves maneres d’expressar un mateix títol, que no tot sigui una anàlisi comparativa amb altres produccions que ha vist, sinó que puguin valorar el que està passant, l’impacte que té en un mateix. Aquest és un exercici més intel·lectual que el merament estètic“.
    • Pretty Yende: “Jo sóc feliç quan alguna cosa en mi s’oblida del que és cantar i es concentra a comunicar. L’òpera és comunicació. I s’està morint mentre estem aquí parlant-ne. I els teatres han pres la iniciativa, han anat a les escoles, etc. L’òpera és un art universal que pertany a tothom, no només a les elits. És un regal per a la humanitat, un tresor que cal compartir el temps que sigui possible“.

Seguim-los? Som-hi, doncs!

@mcelchavarria

@PrettyYende

@tenorjcamarena

#IPuritani

@fundaciomiro

@antoniribas