Avaluant la qualitat dels museus, ICRPC. Presentacions a disposició!

Com us anunciàvem a l’Agenda d’octubre, el 16 d’octubre de 2018 es va celebrar la jornada Avaluant la qualitat als museus, #3jornada OPPCC que va organitzar l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural ICRPC de Girona.

Ja disposem de les presentacions per poder gaudir de tot el coneixement comunicat, i en breu, els vídeos de la jornada.

Ens diuen els organitzadors que “els museus i equipaments patrimonials del segle XXI han col·locat els visitants al centre de la seva estratègia, de manera que els públics han passat a desenvolupar un paper clau en l’assoliment dels seus objectius”.

Ben segur, que altres equipaments o entitats comparteixen aquest posicionament i poden informar-se d’aquests casos de bones pràctiques de desenvolupament de públics culturals. Ho llegim? Ben aviat ho escoltarem!

Agenda de l’hivern cap a la primavera 2021

Vegeu les Activitats de l’Agenda!

I des l’Agenda de la tardor 2020, recomanem lectures que proposen referents de la gestió d’audiències.

Tenint ben presents els continguts oferts per Teknecultura -entre els d’altres agents- comunicats a l’Agenda hivern 2020-2021, aquest referent comença el nou any oferint més lectures clau per al desenvolupament de les audiències i es pregunta sobre:

“l’impacte de la pandèmia en el consum cultural a curt, mig i llarg termini. Quines previsions podem fer per al 2021? Com afectarà la crisi econòmica en la despesa familiar en cultura? Quins nous reptes planteja aquest nou context en la gestió d’audiències?”

Teknecultura aporta l’anàlisi de les dades del consum cultural en temps de la COVID-19 i les analitza respecte les previsions que n’havia fet.

Recomanem les lectures següents, que us permetrà fer el camí des de les previsions esmentades fins arribar a avui, l’una, i l’altra, conèixer el seu efecte econòmic:

Esperant uns gloriosos anys 20… la magnitud de la tragèdia III

L’efecte de la crisi econòmica en cultura

i més

L’Observatori dels Públics del Patrimoni Cultural de Catalunya (OPPCC) amb la direcció tècnica d’@ARTImetria, i que gestiona l’Institut Català de Recerca del Patrimoni Cultural (ICRPC @lpatrimoni) de Girona, de la mà del seu director d’Antoni Laporte (@antonilaporte), és un altre referent clau en l’anàlisi de les audiències culturals.

Us proposem també la lectura del seu article en el Diari digital de cultura en català Núvol (@nuvol_com) que escriu la periodista Clàudia Rius (@ClaudiaRiusL), amb motiu de la publicació “Impacte de la COVID-19 en la freqüentació dels equipaments patrimonials de Catalunya el 2020“, ICRPC novembre 2020:

Antoni Laporte: La situació dels museus és preocupant

I volem comunicar-vos que ja son disponibles els vídeos de la 5a JornadaEscoltar el públic presencial, digital i potencial en temps de distància social” que també organitza l’OPPCC.

Us convidem a veure’ls!

I un primer tast dels 10 guanyadors dels premis que atorga Núvol. Diari digital de cultura en català que mereixen una entrada específica.

Els 10 guanyadors dels Premis NÚVOL

La Lupa cultural. Abans i després de la COVID-19. El declivi i la renovació de les arts i la cultura

Arriba la segona lectura de la Lupa cultural. Abans i després la COVID-19. El declivi i la renovació de les arts i la cultura

L’estiu ens regala temps per llegir i aquest blog vol oferir-vos la segona lectura de la Lupa cultural.

Segon lliurament del conjunt d’articles de reflexió de La Lupa cultural

ABANS I DESPRÉS DE LA COVID-19: EL DECLIVI I LA RENOVACIÓ DE LES ARTS I LA CULTURA

Fa ja poc més d’un any deixàvem enrere el confinament i la nova normalitat començava a obrir-se pas en tots els aspectes de les nostres vides. Catorze mesos després, però, encara es fan molt paleses les conseqüències de la pandèmia i el consum cultural no n’és cap excepció.

Tal com ho plasmava la Relatora Especial del Consell de Drets Humans, Ms. Karima Bennoune, a l’informe COVID-19, cultura i drets culturals, «la COVID-19 és un cataclisme per als drets culturals i amenaça amb una “catàstrofe cultural” mundial amb conseqüències greus i duradores per als drets humans». En altres paraules, aquesta situació excepcional ha deixat a la vista les fràgils estructures pràctiques i organitzatives de l’esfera cultural i això no només implica a aquelles persones que s’hi dediquen (essent les més afectades les treballadores en arts escèniques i el patrimoni cultural, els artistes i els autònoms), sinó que també als públics que la consumeixen.

I és que la crisi sanitària ha comportat grans pèrdues culturals. Un exemple clar és el del sector musical al Regne Unit i Irlanda del Nord, on els experts van predir que la indústria, devastada pel col·lapse de la música en viu, perdria almenys 3.000 milions de lliures en valor afegit brut i el 60% dels llocs de treball associats.

Malgrat tot, també ha suposat una oportunitat per a la cultura de renovar-se i demostrar la seva proposta de valor com a bé comú, ara tan necessària: les arts i l’exercici dels drets culturals han estat essencials per superar els efectes negatius del virus quant a la transmissió de missatges de salut pública, el suport a la salut i el benestar mental i la construcció d’una resiliència social i col·lectiva.

És per això que, des d’un article a La Scena Musicale, deu artistes, directors artístics i gestors proposen tres grans prioritats d’actuació en aquest nou context: retallar les pèrdues, repensar el model de creació i difusió de les arts i la cultura i, per últim, restablir la relació entre els artistes i les diferents audiències.

Els drets culturals són una extensió, si no una part vital, dels drets humans i, per tant, les respostes governamentals en l’àmbit internacional els han d’incloure en una acció simultània i contundent de cara a la superació i prevenció dels problemes presents i futurs.

A aquest respecte, i en l’estudi Sectors culturals i creatius a l’Europa postCOVID-19, la Comissió de Cultura i Educació del Parlament Europeu considera que la forma més efectiva per a contrarestar els efectes de la COVID-19 sobre els drets i els públics culturals és treballar conjuntament i en coherència amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible 2030 de les Nacions Unides i mobilitzar a tots els ciutadans, organitzacions i institucions.

Finalment, l’estudi The impact of the COVID-19 pandemic on the Cultural and Creative Sector ens permet conèixer noves mesures i propostes amb l’esperança que, no molt lluny en el futur, puguem presenciar una autèntica transformació del món cultural.

Fonts recomanades:

Culture in times of Covid-19 or how we discovered we cannot live wirhout culture and creativity. Impressions and lessons learnt from Covid-19. Zoom-in on culture during the Covid-19 crisis – contributions provided by members of the Steering Committee for Culture, Heritage and Landscape (CDCPP), Council of Europe, 2021

Enquesta de participació cultural a Catalunya 2020. Museus i altres centres expositius i afectació de la COVID-19, Observatori dels Públics del Patrimoni Cultural de Catalunya (ICRPC), 22.07.2021

Cutting Edge. Brokering a new future for cultural policymaking. UNESCO, 30.04.2021

COVID-19, Cultura i drets culturals, interarts, 6.04.2021

Los Sectores Culturales en la Era Post-Covid, Toni González, 16.03.2021

COVID-19, culture and cultural rights. Report of the Special Rapporteur in the field of cultural rights, Karima Bennoune, 17.02.2021

Cultural and creative sectors in post-COVID-19 Europe. Crisis effects and policy recommendations. Culture and Education. STUDY Requested by the CULT Committee European Parliament, febrer 2021

The Impact of COVID-19 on the CCS: Challenges and Future Policies, KEA, 17.12.2020

Culture shock: COVID-19 and the cultural and creative sectors, OECD Policy Responses to Coronavirus (COVID-19), 7.09.2020

The impact of the COVID-19 pandemic on the Cultural and Creative Sector, KEA European Affairs, 15.06.2020

Relancer les arts et la culture au lendemain de la COVID-19: Un comité d’experts s’y penche o Reviving the arts and culture in the aftermath of COVID-19: a committee of experts addresses the issue, maig 2020

#SOMIMPULS

#SOMICEC