Pilar Gonzalo -directora del Foro cultura y buenas prácticas i treballa en el department de comunicació del Museo Reina Sofia- debat entorn els joves, el target “estrella de la majoria de les polítiques culturals actuals” (Compromiso Empresarial, 29 de gener de 2018).
Això no obstant, l’autora constata el “contrast d’aquesta elecció amb els resultats de la darrera Encuesta de Prácticas y Hábitos Culturales en España 2014-2015, que desvetlla amb contundència que els joves entre 15 i 24 anys, presenten taxes de participació cultural més altes pràcticament en tots els àmbits culturals“, i reflexiona entorn “per què incentivar, doncs, l’accés i la participació de qui més ho fa?“.
A Espanya, les persones entre 35 i 45 anys són les que més dificultats tenen perquè, a més de treballar, tenen cargues familiars, motiu pel qual “estan profundament necessitades de mesures específiques per a la conciliació cultural, que analitza en un altre article.
La manca de temps és la principal barrera, motiu pel qual crida l’atenció l’escàs interès de les organitzacions de la cultura en captar -entre els seus nous públics- a qui més en disposa: les persones grans. I més, tenint en compte que les persones de 55 anys i més són les que menys activitats culturals realitzen a Espanya, d’acord amb l’esmentada enquesta.
La cultura com experiència social!
“No es habitual que las personas mayores sean consideradas un agente cultural imprescindible“.
Llegiu més!
I no oblideu un altre pensament de Pilar Gonzalo: “Es importante recordar que las necesidades emocionales y sociales constituyen uno de los principales impulsores de las experiencias culturales. Por eso, es muy destacable que el último Panel de Hábitos Culturales 2017 del Observatorio Vasco de la Cultura haya incluido un grupo de indicadores tan importante como poco habitual en este tipo de estadísticas: las necesidades psicológicas.
