Lupa cultural. Podcasts, una nova finestra a la comunicació cultural

01 desembre 202108 febrer 2022 publicsculturalsDeixa un comentari

La comunicació cultural amb els podcasts. Catalunya, de ser pionera en l’àmbit artístic a proliferar més i més

Descobriu la **cinquena edició** de la **Lupa cultural**…

Si abans del 2020 el concepte podcast no era enormement conegut, això va canviar sens dubte durant i després de la pandèmia, moment en què la seva producció i consum es van multiplicar arreu del món.

Derivat de les expressions Play-On-Demand (“reproducció a demanda”) i broadcast (“emissió”), un podcast és una sèrie d’episodis d’àudio que es publica a una plataforma digital —com Spotify, Buzzsprout, Transistor o Ivoox— amb una periodicitat determinada perquè els oients ho escoltin o descarreguin mitjançant un sistema de subscripció.

L’expansió dels telèfons mòbils i altres dispositius portàtils ha afavorit la proliferació d’aquest format també a Catalunya. Tant és així que la conferència Radiodays Europe va convidar Catalunya Ràdio a explicar el seu model d’èxit per recuperar l’audiència jove.

Radiodays Europe és un punt de trobada del món de la ràdio i l’àudio creat com a resposta a les necessitats de la indústria europea, pública i privada, que es reuneix i debat sobre els nous reptes dels mitjans de comunicació. I, per suposat, els podcasts hi van tenir cabuda en l’edició d’enguany, celebrada del 8 al 10 d’octubre a Lisboa.

Tal com va demostrar la presentació de Catalunya Ràdio amb el programa Adolescents XL, l’oferta d’àudio a casa nostra és rica i variada, però una cosa és certa: el nombre de podcasts en català i relacionats amb temes culturals encara és limitat, i quasi residual en occità.

No només les grans plataformes ofereixen aquest format. També ho fan els webs dels diferents agents culturals de Catalunya com, per exemple, el que ha estrenat el Gran Teatre del Liceu de Barcelona, La prèvia, el “nou podcast del Liceu per endinsar-vos a l’òpera Rigoletto, nou servei d’àudio podcast que substituirà la sessió informativa prèvia a sala i es farà per a tots els títols d’òpera del Teatre“.

I sense oblidar el pioner a casa nostra, el RàdioWeb MACBA (RWM), el projecte radiofònic concebut el 2006, el primer projecte de podcasting des d’una institució artística, que des de llavors, “ha mantingut un diàleg obert amb alguns dels actors més rellevants a nivell internacional en l’àmbit de la ràdio, que operen en la intersecció entre art, les pràctiques radiofòniques i la música experimental”. “Els nostres continguts [de RWM] habiten còmodament en els plecs entre l’art, el so, el pensament crític, l’activisme, les pràctiques radiofòniques… i tot el que es troba al mig. Produïm podcasts, disponibles en línia o per a descàrrega/subscripció, però també textos i documentació relacionada, tocant amb la punta dels dits el filecasting.”

Partint d’aquest panorama, i amb l’objectiu d’impulsar Catalunya com un actor dinàmic en els àmbits lingüístic i cultural de l’àudio digital, l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC) ha obert una nova línia d’ajut dotada amb 120.000 euros per donar suport a projectes de podcasts en llengua catalana o occitana que tractin temes relacionats amb l’audiovisual, les arts visuals, les arts escèniques, la música, els videojocs o el llibre.

Amb 52 podcasts subvencionats actualment, aquesta línia vol promoure l’augment dels podcasts culturals, la professionalització i la millora dels existents i ajudar al desenvolupament d’un nou model de negoci, consolidant així el format en l’ecosistema digital català.

Així doncs, podem dir que el podcast està prenent el relleu dels blogs com el format més popular per a comunicar cultura de forma independent. I és, al mateix temps, una aposta de present i futur per a tota mena de professionals del sector cultural que vulguin expandir el seu projecte tant en l’àmbit local com europeu.

Particularment a Catalunya, comptem amb sèries de trajectòria més o menys dilatada i amb un públic consolidat que creix dia a dia. Alguns exemples coneguts són, com explica la cap de redacció de Núvol Clàudia Rius i Llorens, La Sotana, Gent de Merda, Fans d’Alcover Moll o Oye Polo.

Recordeu les quatre trameses anteriors

Lupa cultural. Salut i cultura, nova mirada a l’entorn de la descoberta d’audiències

Lupa cultural. Abans i després de la COVID-19. El declivi i la renovació de les arts i la cultura

Lupa cultural. Educar amb les arts: precedents i futures línies

Lupa cultural. Arts i valors: el binomi de cultura en l’àmbit social

#SOMIMPULS

#SOMICEC

Altres fonts recomanades

Conegueu la selecció dels 15 podcasts que fa @ClaudiaRiusL a Núvol. El digital en català, 28.04.2020

Setze podcasts en català que no et pots perdre, de Xavier Puig i Sedano, El temps, 21.09.2020

Què ofereix ivoox.com?

Lupa cultural. Cultura a les presons: inclusió amb l’art com a vehicle

28 gener 202208 febrer 2022 publicsculturalsDeixa un comentari

És possible promoure una societat més justa i inclusiva mitjançant manifestacions artístiques?

**Ens endinsem en la dansa, la fotografia o la música i trobem la força de l’art?**

Ho descobrim juntes?

Des de l’ICEC ho tenim ben clar, i és que des de fa anys hem vist i acompanyat projectes
l’objectiu dels quals ha estat viure la cultura per a vertebrar i cohesionar el seu teixit
social en col·laboració amb tota mena de col·lectius, com hospitals, centres de menors o
presons.
Precisament en aquest últim context, la presó, hem estat testimonis de la capacitat
integradora de l’art, que es converteix en un vehicle de transformació en mans de
fotògrafs, pintors, actors, ballarins o músics.

El primer dels exemples amb què comptem és el de RUIDOPHOTO, creat per experts en
imatge documental i subvencionat per l’ICEC. Amb més de deu anys de rodatge,
RUIDOPHOTO es dedica a mostrar problemàtiques socials i denunciar violacions als
Drets Humans utilitzant totes les eines al seu abast —fotos i vídeos, exposicions, llibres,
fotografia participativa i formació—, el que els ha valgut, fins i tot, una beca de National
Geographic.

En aquesta línia, el 2005 van engegar una iniciativa pionera a Espanya basada en tallers
d’imatge participativa a presons de Catalunya. En aquests tallers coordinats per Pau Coll,
els interns podien crear els seus projectes fotogràfics i audiovisuals amb la supervisió d’un
fotògraf professional. En els darrers anys, han treballat a la presó de Quatre Camins, al
Centre Penitenciari de Joves de Catalunya i al mòdul DAE de la presó d’adults Brians II i el
resultat s’ha plasmat en diverses exposicions, un curtmetratge i un documental en un intent
de mostrar aquesta realitat oculta a la resta de la societat.

En segon lloc trobem Traspassant l’objectiu, un projecte proposat per la Fundació Setba i
dirigit per Marta Fàbregas que ens demostra el poder de la fotografia com a eina
d’inclusió social.
En aquesta iniciativa, 20 internes del mòdul femení de la presó de Brians van estar aprenent els rudiments del retrat fotogràfic dos dies a la setmana durant dos mesos. «M’he allunyat del món, he tornat a ser jo, perquè estant aquí se t’oblida qui ets. A més, he descobert la meva passió per les càmeres i que en vull continuar aprenent», confessava una de les participants després de graduar-se del taller.
La Fundació Setba és una entitat privada sense ànim de lucre que centra la seva activitat a
generar espais d’inclusió social a través de la cultura. Així, apropa l’art a col·lectius en
risc d’exclusió i mostra la seva realitat a través de múltiples expressions culturals. Aquesta
tasca ha situat Traspassant l’objectiu entre els finalistes amb menció especial del Premi
Impulsa Cultura de la Fundació Catalunya Cultura.

El tercer exemple, impulsat pel Liceu conjuntament amb la Generalitat de Catalunya i amb el suport de
l’Obra Social La Caixa, ens trasllada de la fotografia al món de la música i l’actuació. I és
que el 2017, a la mateixa presó de Brians, es va posar en marxa una acció per apropar
l’òpera als presos, els quals van poder gaudir, per primera vegada, en directe d’un
espectacle amb peces destacades del Gran Teatre del Liceu.
Aquesta prova pilot, inclosa dins el Projecte Social del Gran Teatre del Liceu, es va dur a
terme amb l’objectiu de promoure la interacció i l’apropament entre la lírica i els interns
mitjançant el contacte amb els artistes, generant experiències vivencials accessibles per
a tothom. Tal com afirmava el president del Liceu Salvador Alemany, «la cultura no pot estar circumscrita només a un segment de la societat».

I per últim, cal destacar la coproducció del programa Ballar amb Pere Faura, fruit de la
col·laboració entre la CCMA i l’ICEC. En un dels seus capítols se’ns mostra la tasca de la
companyia Increpación Danza i el coreògraf Toni Mira amb un col·lectiu de presoners del
Centre Penitenciari Lledoners. També aquí la cultura, concretament la dansa, serveix per a
reflexionar sobre les idees de llibertat i creació.

En resum, hem vist que la cultura té moltes facetes i totes elles representen un mecanisme
de cohesió aplicable a un ampli ventall de contextos. Casos com els que comentem més
amunt i en altres articles del nostre blog ens mostren els beneficis que té per a la societat en
general la manifestació artística i l’intercanvi amb col·lectius diversos.

I tu, en coneixes més exemples?

Consulta les fonts recomanades per a saber-ne més.

Premio IMPULSA CULTURA | Fundació Catalunya Cultura (fundaciocatalunyacultura.cat)

El Liceu engega el nou projecte de presons amb recitals en viu

El Liceu porta l’òpera en viu a Brians 2 i Quatre Camins, Antoni Ribas Tur

El Liceu apropa l’òpera als presos

RUIDOPHOTO Winner Documenting Human Migrations Grant 2019 National Geographic

Fotografía en cárceles. RUIDOPHOTO

Traspassant l’objectiu, Fundació Setba

Ballar i sentir-se lliure, Lladoners, TV3 a la carta

Increpación Danza

#SomImpuls

#SomICEC

I recordeu les trameses anteriors de La lupa cultural.

Lupa cultural. Educar amb les arts: precedents i futures línies

30 setembre 202108 febrer 2022 publicsculturalsDeixa un comentari

“Trencar des de la base les barreres per a l’accés dels ciutadans a l’art”. Segons la consellera Natàlia Garriga, aquest serà un dels objectius principals que el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya assumirà de cara al curs 2021-2022 amb el recolzament del Departament d’Educació.

I és que, per tal d’assolir l’èxit d’aquesta fita en un futur proper, Garriga considera essencial implementar els llenguatges artístics de forma natural, integrada i curricular a les escoles en totes les seves etapes: Educació Infantil, Primària, Secundària, batxillerat i cicles formatius.

Tal com ho plasmava en una entrevista Laia Colell, cofundadora d’A Bao A Qu, “les arts han d’ocupar un lloc central en l’educació dels nois i noies. Les arts ens fan reflexionar, no només internament sinó també sobre els altres i el món que ens envolta. Per elles mateixes ja són essencials pel nostre dia a dia, però, a més, en l’àmbit educatiu poden aportar molt a les dinàmiques i els processos de treball”.

O com fa Drac Màgic que, en els 50 anys d’històries, en els seus 50 anys, 50 films, “generen comunitat i regeneren imaginaris” o donen a conèixer un arxiu sonor i visual amb entrevistes com, per exemple, a la seva gerent des de fa més de quinze anys, Àngels Seix, que explica com treballen la cultura audiovisual en relació també amb l’educació, tot fent propostes educatives per a la part lectiva de les escoles, entre altres reptes com el vessant del cinema de dones, la perspectiva feminista. Tots els projectes s’entrellacen, tots treballen amb mirada de gènere i diversitat de valors buscant trencar els estereotips.

Sota aquest concepte vertebrador, ja s’establia un precedent dins l’Acord de Govern de 2018 on figurava que ambdós departaments de la Generalitat haurien de treballar plegats en la promoció, la difusió i la innovació en l’educació en l’àmbit de les arts escèniques, la música i les arts visuals.

I l’Acord de Govern pel qual s’ha aprovat el Pla de Govern per a la XIV Legislatura el proppassat 21 de setembre de 2021, manifesta que “el Govern vol posar la ciutadania al centre de la cultura i la cultura al centre de les polítiques públiques. Perquè la cultura és la porta d’accés a la creativitat, a la integració, al gaudi col·lectiu i a l’esperit crític, a més d’un dret constitutiu de l’Estat del benestar, conjuntament amb la salut, l’educació i les polítiques socials.”. Es vol aconseguir “ser un sistema cultural de referència internacional que requereix l’aportació de tothom, perquè la cultura comenci a ser un element present ja en l’escola i ens acompanyi en tots els moments i tots els àmbits de les nostres vides”.

Així doncs, i seguint la mateixa idea, la consellera de Cultura ha plantejat recentment diverses línies d’acció per fomentar “ciutadans més crítics, creatius, empoderats i que gaudeixin amb la cultura”.

Per últim, l’ICEC dona el seu suport a aquesta iniciativa des de fa temps per via de la Filmoteca de Catalunya, amb el seu Cicle Filmoteca per a les escoles i amb el seu blog Serveis educatius Filmoteca, com també des del 2015, a través la línia de subvencions per a activitats de desenvolupament de públics per a la cultura, de la que remarquem tres projectes singulars, entre d’altres:

Cinema en curs. Un programa de pedagogia del cinema recolzat per fons europeus i amb presència a Catalunya, Galícia, Madrid, Euskadi, Brandenburg, Xile i Mèxic.
Drac Màgic (o Promotora de Mitjans Audiovisuals, SCCL). Una cooperativa d’iniciativa social dedicada a l’estudi i a la divulgació de la cultura audiovisual i la seva utilització en diverses activitats educatives, socials i culturals.
Associació educativa i cultural Sahrazad. Un projecte cultural basat en ensenyar els llenguatges artístics als infants i joves, concretament el cinematogràfic, a través de Filmclub i del FilmLab, un projecte d’innovació educativa basat en el cinema i en l’audiovisual com a eina per educar en valors i contribuir a formar els joves com a ciutadans lliures i amb pensament crític.

Aprèn-ne més a les fonts recomanades:

El Departament de Cultura impulsa en l’àmbit escolar els programes d’arts escèniques, música i arts visuals, 14.07.2021

Garriga: “Treballem amb el Departament d’Educació per tal que els nostres joves puguin tenir ensenyament artístic curricular a l’escola”, 9.07.21

Laia Colell: “La capacitat de mirar el que t’envolta, és essencial, ja que és transformadora”, 7.07.2021

Cinema en curs

Drac Màgic

Cicle Filmoteca per a les escoles

Serveis Educatius Filmoteca

Associació educativa i cultural Sahrazad

#SOMIMPULS

#SOMICEC

Lupa cultural. Experiències, relats i valors: els públics com a protagonistes de la cultura

03 març 202203 març 2022 publicsculturalsDeixa un comentari

Els públics com a protagonistes. Situem-los a l’inici de tot procés creatiu i organitzatiu. Quin és el paper del màrqueting cultural?

Que l’aparició del coronavirus ha sacsejat la nostra societat no és cap novetat. Que l’escenari cultural actual es troba en ple procés de canvi com a conseqüència, tampoc. Però, quina direcció està prenent (i prendrà) la cultura tenint en compte, sobretot, la relació amb els públics? Quines són les estratègies que han d’incorporar les empreses per mantenir-se rellevants i a l’avantguarda? Com hi intervé el màrqueting com a eina?

En aquest article ens proposem oferir una visió general dels últims canvis de paradigma, en els quals l’usuari ja no només gaudeix de la cultura, sinó que hi participa, opina i recomana.

Des de l’ICEC, el Servei de Desenvolupament Empresarial i l’Àrea de Públics, hem organitzat des l’any 2014, les Jornades de Màrqueting Cultural, amb l’objectiu d’aportar coneixement i experiències a l’entorn de la creació d’audiències.

S’ha de conèixer el públic i el màrqueting és eficaç per generar demanda, analitzar i entendre els comportaments (1ª edició)
Se’l té en compte des de l’inici i se cerquen els comportaments (2ª edició)
Se’l convida a participar en el procés cultural, el desenvolupament d’audiències esdevé disciplina sistematitzada (3ª edició)
Les persones formen part del projecte des de la gènesi fins al final, son actives, col·laboren i participen en les fases de creació i producció per finalment, veure’s reconegudes en el resultat (4ª edició)
Entendre-les és la part essencial del projecte, conèixer-les i saber que esperen de nosaltres i aconseguir el compromís desitjat amb elles (5ª edició)
L’impacte de la COVID-19 comporta molts interrogants sobre quina ha de ser la relació, la comunicació i la interacció entre els professionals de la cultura i els públics habituals i els nous públics als quals es vol arribar (6ª edició)
I la darrera jornada aporta l’aprofundir en les relacions a través de la comunicació, eines i recursos útils, i l’adaptació a situacions adverses tot construint espais de trobada amb els públics (7ª edició).

El màrqueting cultural contribueix a assolir totes aquestes passes. Llegiu els enllaços i trobareu les eines que podeu disposar i casos pràctics nacionals i internacionals.

Entre elles, l’ús de les xarxes socials, que hi juguen un paper clau. I és que actualment a l’Estat espanyol hi ha més de 8,1 milions d’usuaris a les xarxes socials, una xifra que creix any rere any. Segons un informe (gener 2020, pàg. 43) de l’agència creativa We are social, YouTube, Whatsapp, Facebook, Instagram i Twitter eren el top 5 de les plataformes més utilitzades a Espanya. El creixement imparable, entre les audiències joves, de Twitch i de Tiktok, en onzena i catorzena posició respectivament a l’esmentat informe, reclama cada vegada més atenció per part dels professionals de la comunicació i la cultura, una franja d’edat a la qual és complicat arribar.

És així com conceptes com visibilitat, atenció al client, fidelització o conversió adquireixen una importància cabdal a l’hora d’analitzar quines accions duem a terme, en quin format ho fem (digital, presencial, híbrid), en quin moment i quin retorn obtenim dels públics, ja sigui en forma d’opinions, perquè repeteixen una experiència o perquè tornen a adquirir un producte (el que anomenem generació de leads).

En aquest sentit, cada organització ha de saber valorar el seu projecte com una aposta única, rellevant i diferent dins del sector… i comunicar com a tal: això és vital a l’hora d’anar a buscar el nostre propi públic. Cal combinar la captació de seguidors amb una plataforma d’informació actualitzada per tal que qui ens trobi, vulgui conèixer-nos i quedar-se amb nosaltres.

Com reflexionàvem en un blog previ, “valors com la sostenibilitat, el canvi climàtic, la proximitat, el feminisme, l’antihomofòbia, etc. s’integren en els relats dels departaments de comunicació per assegurar-se la complicitat amb un públic compromès socialment”. Però la qüestió va més enllà: per crear un lligam amb els públics no només hi han de dedicar esforços els departaments de màrqueting i comunicació. Aquesta nova mirada enfocada en l’usuari ens ha d’ajudar a reimaginar totes les estructures de l’empresa perquè l’organització al complet treballi pensant en els interessos i necessitats dels públics culturals.

Seguint aquest raonament, hem de concebre les accions culturals com una manera d’establir una relació continuada. Algunes eines recurrents són l’storytelling, l’ús de narratives col·laboratives o la gamificació amb un objectiu final: crear experiències.

Una tendència cada cop més popular és la d’establir una xarxa d’ambaixadors de la marca i fer esdeveniments durant tot l’any amb ells; una mecànica molt versàtil perquè pot trascendir el format online i utilitzar la presencialitat com a potent generadora d’experiències. Hem de tenir en compte, però, la importància de trobar les persones estratègiques per a aquesta relació d’ambaixadors, ja que seran els i les portaveus d’aquells valors que compartim i ens uneixen als públics.

Arribats a aquest punt podem parlar d’algunes propostes, internacionals i locals, que han pres aquests camins.

Un primer exemple és el metavers, l’aposta més ferma de Facebook, que proposa una nova dimensió de relacions en un espai virtual 3D on els 2.500 milions s’usuaris de la xarxa podran fer activitats amb altres persones. D’aquesta manera, l’usuari deixa la seva traça quant a comportaments i interessos, que després són analitzats i avaluats per a extreure’n conclusions i millores en relació amb el costumer journey i la user experience.

Un altre cas famós és el de la col·laboració entre la marca d’alta costura Balenciaga i el videojoc Fortnite, on la firma de moda va llançar una nova col·lecció en forma de càpsula digital perquè la lluïssin els personatges durant la Fashion Week. Aquí veiem un model d’hibridació que trasllada l’experiència habitualment presencial de la moda a un entorn purament digital i assoleix un gran ressò amb un component de gamificació.

Un últim exemple reeixit a Catalunya és el d’On el teatre batega, una iniciativa d’onze teatres i sales d’exhibició que, amb el suport de diverses institucions locals, han posat en marxa una narrativa comuna per posar en valor el teatre de casa nostra. Així doncs, parlem d’una col·laboració tant a nivell d’accions com d’storytelling.

En resum, tot el que hem vist més amunt ens demostra que la relació amb les audiències ha de ser el focus entorn del qual es treballi des de totes les estructures de les empreses. Això indica un canvi de mirada: com a organitzacions culturals, hem de posar l’espectador en el centre de les nostres accions comunicatives, per exemple demanant a la gent que decideixi la programació d’un espectacle o quins artistes col·laboraran en un projecte. La clau és promoure una construcció simultània i compartida de la cultura, una estratègia facilitada en gran mesura pels resultats que ofereixen les eines online.

Pel que fa a les tendències actuals, hi ha una tornada al presencial però amb una aposta per la hibridació. L’streaming o contingut online funciona quan s’ofereix a l’usuari la possibilitat d’accedir a un contingut que d’altra manera no podria, fomentant-ne també l’accessibilitat.

També ho trobem en jornades professionals, sessions de networking, presentacions, rodes de premsa, trobades entre periodistes i artistes (especialment internacionals) o webinars.

Així, tal com tancàvem el novembre passat l’última edició de la Jornada de Màrqueting, veiem que «en contra del que es pugui pensar, ara s’està consumint més contingut cultural que mai».

I tu, què en penses?

Consulta les fonts recomanades per a saber-ne més!

Digital 2020 España

Digital 2021 España, tot just publicat. Consulteu l’evolució

On el teatre batega

La alta costura digital llega a Fortnite con Balenciaga

Jornades de màrqueting cultural, Àrea de Públics i SDE, ICEC

Lupa cultural. Art i valors: el binomi de cultura en l’àmbit social

26 octubre 202108 febrer 2022 publicsculturalsDeixa un comentari

“L’accés a la cultura és un dret, dignifica la persona i normalitza la seva inclusió plena a la societat”

L’accés a la cultura és un dret, dignifica la persona i normalitza la seva inclusió plena a la societat.

Així proclama la seva raó de ser Apropa Cultura. La plataforma, nascuda el 2006, és un dels grans referents dins dels sectors artístic i social, ja que basa la seva missió en millorar la vida de les persones en situació de vulnerabilitat a través de la cultura.

Amb aquesta voluntat trenquen barreres i obren portes perquè aquests col·lectius puguin accedir a teatres, museus, auditoris i festivals d’arreu de Catalunya, oferint-los així una experiència creativa i cohesionadora.

Inscrivint-se en la mateixa filosofia, el portal Art Social de l’Associació Neret Social parla de les diferents disciplines artístiques com un canal vital per “treballar aspectes transversals com l’autonomia, l’autoestima, l’empatia o la solidaritat”; tots ells aprenentatges que poden replantejar el futur d’una persona o una comunitat.

La primera a destacar és el conjunt de jornades organitzades per l’Àrea de Públics i l’SDE (Servei de Desenvolupament Empresarial) de l’ICEC sobre cultura inclusiva i art comunitari. La seva quarta edició, celebrada fa tan sols uns mesos, va tractar qüestions com la inserció professional de persones amb discapacitat en l’àmbit cultural o la investigació escènica inclusiva. També va aportar una nova visió gràcies als exemples de projectes pedagògics i artístics de Lia Rodrigues a Rio de Janeiro i de Magdalenas Barcelona.

En segon lloc hi ha Basketbeat, un projecte que utilitza la pilota de bàsquet, el cos i el joc per accedir a experiències artístiques i entrenar habilitats per a la vida amb una mirada crítica de transformació social.

I és precisament en el binomi d’art i transformació on rau la innovació del projecte. En paraules de l’educador social, musicoterapeuta i creador de Basketbeat Josep M. Aragay, “es tracta de fomentar la participació física, intel·lectual i social en la vida cultural des de la confiança que tots tenim la capacitat de formar part i crear la cultura actual”.

uTOpia barcelona és una entitat d’arts escèniques que practiquen el Teatro de lxs Oprimidxs per portar a terme processos col·lectius d’empoderament i canvi social. “Creen espectacles protagonitzats pels grups invisibilitzats per donar-los veu, incidir en la realitat, impactar en el territori i qüestionar el model de societat”.

I per últim, trobem Xamfrà: un centre de música i escena nascut el 2004 al Raval de Barcelona. El projecte fa servir la música, el teatre i la dansa com a eines de participació i inclusió social en diversos tallers col·lectius per a diferents edats. A més, compta amb un fort lligam amb el territori i l’àmbit veïnal, ja que col·labora amb equipaments culturals com l’Auditori, l’Orquestra Simfònica del Vallès, el CCCB o el Palau de la Música.