La Lupa cultural. Podcasts, una nova finestra a la comunicació cultural

La comunicació cultural amb els podcasts. Catalunya, de ser pionera en l’àmbit artístic a proliferar més i més

Descobriu la cinquena edició de La Lupa cultural

Si abans del 2020 el concepte podcast no era enormement conegut, això va canviar sens dubte durant i després de la pandèmia, moment en què la seva producció i consum es van multiplicar arreu del món.

Derivat de les expressions Play-On-Demand (“reproducció a demanda”) i broadcast (“emissió”), un podcast és una sèrie d’episodis d’àudio que es publica a una plataforma digital —com Spotify, Buzzsprout, Transistor o Ivoox— amb una periodicitat determinada perquè els oients ho escoltin o descarreguin mitjançant un sistema de subscripció.

L’expansió dels telèfons mòbils i altres dispositius portàtils ha afavorit la proliferació d’aquest format també a Catalunya. Tant és així que la conferència Radiodays Europe va convidar Catalunya Ràdio a explicar el seu model d’èxit per recuperar l’audiència jove.

Radiodays Europe és un punt de trobada del món de la ràdio i l’àudio creat com a resposta a les necessitats de la indústria europea, pública i privada, que es reuneix i debat sobre els nous reptes dels mitjans de comunicació. I, per suposat, els podcasts hi van tenir cabuda en l’edició d’enguany, celebrada del 8 al 10 d’octubre a Lisboa.

Tal com va demostrar la presentació de Catalunya Ràdio amb el programa Adolescents XL, l’oferta d’àudio a casa nostra és rica i variada, però una cosa és certa: el nombre de podcasts en català i relacionats amb temes culturals encara és limitat, i quasi residual en occità.

No només les grans plataformes ofereixen aquest format. També ho fan els webs dels diferents agents culturals de Catalunya com, per exemple, el que ha estrenat el Gran Teatre del Liceu de Barcelona, La prèvia, el “nou podcast del Liceu per endinsar-vos a l’òpera Rigoletto, nou servei d’àudio podcast que substituirà la sessió informativa prèvia a sala i es farà per a tots els títols d’òpera del Teatre“.

I sense oblidar el pioner a casa nostra, el RàdioWeb MACBA (RWM), el projecte radiofònic concebut el 2006, el primer projecte de podcasting des d’una institució artística, que des de llavors, “ha mantingut un diàleg obert amb alguns dels actors més rellevants a nivell internacional en l’àmbit de la ràdio, que operen en la intersecció entre art, les pràctiques radiofòniques i la música experimental”. “Els nostres continguts [de RWM] habiten còmodament en els plecs entre l’art, el so, el pensament crític, l’activisme, les pràctiques radiofòniques… i tot el que es troba al mig. Produïm podcasts, disponibles en línia o per a descàrrega/subscripció, però també textos i documentació relacionada, tocant amb la punta dels dits el filecasting.”

Partint d’aquest panorama, i amb l’objectiu d’impulsar Catalunya com un actor dinàmic en els àmbits lingüístic i cultural de l’àudio digital, l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC) ha obert una nova línia d’ajut dotada amb 120.000 euros per donar suport a projectes de podcasts en llengua catalana o occitana que tractin temes relacionats amb l’audiovisual, les arts visuals, les arts escèniques, la música, els videojocs o el llibre.

Amb 52 podcasts subvencionats actualment, aquesta línia vol promoure l’augment dels podcasts culturals, la professionalització i la millora dels existents i ajudar al  desenvolupament d’un nou model de negoci, consolidant així el format en l’ecosistema digital català.

Així doncs, podem dir que el podcast està prenent el relleu dels blogs com el format més popular per a comunicar cultura de forma independent. I és, al mateix temps, una aposta de present i futur per a tota mena de professionals del sector cultural que vulguin expandir el seu projecte tant en l’àmbit local com europeu.

Particularment a Catalunya, comptem amb sèries de trajectòria més o menys dilatada i amb un públic consolidat que creix dia a dia. Alguns exemples coneguts són, com explica la cap de redacció de Núvol Clàudia Rius i Llorens, La Sotana, Gent de Merda, Fans d’Alcover Moll o Oye Polo.

Recordeu les quatre trameses anteriors

La Lupa cultural. Salut i cultura, nova mirada a l’entorn de la descoberta d’audiències

La Lupa cultural. Abans i després de la COVID-19. El declivi i la renovació de les arts i la cultura

La Lupa cultural. Educar amb les arts: precedents i futures línies

La Lupa cultural. Arts i valors: el binomi de cultura en l’àmbit social

#SOMIMPULS

#SOMICEC

Altres fonts recomanades

Conegueu la selecció dels 15 podcasts que fa @ClaudiaRiusL a Núvol. El digital en català, 28.04.2020

Setze podcasts en català que no et pots perdre, de Xavier Puig i Sedano, El temps, 21.09.2020

Què ofereix ivoox.com?

La Lupa cultural. Educar amb les arts: precedents i futures línies

Trencar des de la base les barreres per a l’accés dels ciutadans a l’art”. Segons la consellera Natàlia Garriga, aquest serà un dels objectius principals que el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya assumirà de cara al curs 2021-2022 amb el recolzament del Departament d’Educació.

I és que, per tal d’assolir l’èxit d’aquesta fita en un futur proper, Garriga considera essencial implementar els llenguatges artístics de forma natural, integrada i curricular a les escoles en totes les seves etapes: Educació Infantil, Primària, Secundària, batxillerat i cicles formatius.

Tal com ho plasmava en una entrevista Laia Colell, cofundadora d’A Bao A Qu, “les arts han d’ocupar un lloc central en l’educació dels nois i noies. Les arts ens fan reflexionar, no només internament sinó també sobre els altres i el món que ens envolta. Per elles mateixes ja són essencials pel nostre dia a dia, però, a més, en l’àmbit educatiu poden aportar molt a les dinàmiques i els processos de treball”.

O com fa Drac Màgic que, en els 50 anys d’històries, en els seus 50 anys, 50 films, “generen comunitat i regeneren imaginaris” o donen a conèixer un arxiu sonor i visual amb entrevistes com, per exemple, a la seva gerent des de fa més de quinze anys, Àngels Seix, que explica com treballen la cultura audiovisual en relació també amb l’educació, tot fent propostes educatives per a la part lectiva de les escoles, entre altres reptes com el vessant del cinema de dones, la perspectiva feminista. Tots els projectes s’entrellacen, tots treballen amb mirada de gènere i diversitat de valors buscant trencar els estereotips.

Sota aquest concepte vertebrador, ja s’establia un precedent dins l’Acord de Govern de 2018 on figurava que ambdós departaments de la Generalitat haurien de treballar plegats en la promoció, la difusió i la innovació en l’educació en l’àmbit de les arts escèniques, la música i les arts visuals.

I l’Acord de Govern pel qual s’ha aprovat el Pla de Govern per a la XIV Legislatura el proppassat 21 de setembre de 2021, manifesta que “el Govern vol posar la ciutadania al centre de la cultura i la cultura al centre de les polítiques públiques. Perquè la cultura és la porta d’accés a la creativitat, a la integració, al gaudi col·lectiu i a l’esperit crític, a més d’un dret constitutiu de l’Estat del benestar, conjuntament amb la salut, l’educació i les polítiques socials.”. Es vol aconseguir “ser un sistema cultural de referència internacional que requereix l’aportació de tothom, perquè la cultura comenci a ser un element present ja en l’escola i ens acompanyi en tots els moments i tots els àmbits de les nostres vides”.

Així doncs, i seguint la mateixa idea, la consellera de Cultura ha plantejat recentment diverses línies d’acció per fomentar “ciutadans més crítics, creatius, empoderats i que gaudeixin amb la cultura”.

Per últim, l’ICEC dona el seu suport a aquesta iniciativa des de fa temps per via de la Filmoteca de Catalunya, amb el seu Cicle Filmoteca per a les escoles i amb el seu blog Serveis educatius Filmoteca, com també des del 2015, a través la línia de subvencions per a activitats de desenvolupament de públics per a la cultura, de la que remarquem tres projectes singulars, entre d’altres:

  • Cinema en curs. Un programa de pedagogia del cinema recolzat per fons europeus i amb presència a Catalunya, Galícia, Madrid, Euskadi, Brandenburg, Xile i Mèxic.
  • Drac Màgic (o Promotora de Mitjans Audiovisuals, SCCL). Una cooperativa d’iniciativa social dedicada a l’estudi i a la divulgació de la cultura audiovisual i la seva utilització en diverses activitats educatives, socials i culturals.
  • Associació educativa i cultural Sahrazad. Un projecte cultural basat en ensenyar els llenguatges artístics als infants i joves, concretament el cinematogràfic, a través de Filmclub i del FilmLab, un projecte d’innovació educativa basat en el cinema i en l’audiovisual com a eina per educar en valors i contribuir a formar els joves com a ciutadans lliures i amb pensament crític.

Aprèn-ne més a les fonts recomanades:

El Departament de Cultura impulsa en l’àmbit escolar els programes d’arts escèniques, música i arts visuals, 14.07.2021

Garriga: “Treballem amb el Departament d’Educació per tal que els nostres joves puguin tenir ensenyament artístic curricular a l’escola”, 9.07.21

Laia Colell: “La capacitat de mirar el que t’envolta, és essencial, ja que és transformadora”, 7.07.2021

Cinema en curs

Drac Màgic

Cicle Filmoteca per a les escoles

Serveis Educatius Filmoteca

Associació educativa i cultural Sahrazad

#SOMIMPULS

#SOMICEC

La Lupa cultural. Abans i després de la COVID-19. El declivi i la renovació de les arts i la cultura

Arriba la segona lectura de la Lupa cultural. Abans i després la COVID-19. El declivi i la renovació de les arts i la cultura

L’estiu ens regala temps per llegir i aquest blog vol oferir-vos la segona lectura de la Lupa cultural.

Segon lliurament del conjunt d’articles de reflexió de La Lupa cultural

ABANS I DESPRÉS DE LA COVID-19: EL DECLIVI I LA RENOVACIÓ DE LES ARTS I LA CULTURA

Fa ja poc més d’un any deixàvem enrere el confinament i la nova normalitat començava a obrir-se pas en tots els aspectes de les nostres vides. Catorze mesos després, però, encara es fan molt paleses les conseqüències de la pandèmia i el consum cultural no n’és cap excepció.

Tal com ho plasmava la Relatora Especial del Consell de Drets Humans, Ms. Karima Bennoune, a l’informe COVID-19, cultura i drets culturals, «la COVID-19 és un cataclisme per als drets culturals i amenaça amb una “catàstrofe cultural” mundial amb conseqüències greus i duradores per als drets humans». En altres paraules, aquesta situació excepcional ha deixat a la vista les fràgils estructures pràctiques i organitzatives de l’esfera cultural i això no només implica a aquelles persones que s’hi dediquen (essent les més afectades les treballadores en arts escèniques i el patrimoni cultural, els artistes i els autònoms), sinó que també als públics que la consumeixen.

I és que la crisi sanitària ha comportat grans pèrdues culturals. Un exemple clar és el del sector musical al Regne Unit i Irlanda del Nord, on els experts van predir que la indústria, devastada pel col·lapse de la música en viu, perdria almenys 3.000 milions de lliures en valor afegit brut i el 60% dels llocs de treball associats.

Malgrat tot, també ha suposat una oportunitat per a la cultura de renovar-se i demostrar la seva proposta de valor com a bé comú, ara tan necessària: les arts i l’exercici dels drets culturals han estat essencials per superar els efectes negatius del virus quant a la transmissió de missatges de salut pública, el suport a la salut i el benestar mental i la construcció d’una resiliència social i col·lectiva.

És per això que, des d’un article a La Scena Musicale, deu artistes, directors artístics i gestors proposen tres grans prioritats d’actuació en aquest nou context: retallar les pèrdues, repensar el model de creació i difusió de les arts i la cultura i, per últim, restablir la relació entre els artistes i les diferents audiències.

Els drets culturals són una extensió, si no una part vital, dels drets humans i, per tant, les respostes governamentals en l’àmbit internacional els han d’incloure en una acció simultània i contundent de cara a la superació i prevenció dels problemes presents i futurs.

A aquest respecte, i en l’estudi Sectors culturals i creatius a l’Europa postCOVID-19, la Comissió de Cultura i Educació del Parlament Europeu considera que la forma més efectiva per a contrarestar els efectes de la COVID-19 sobre els drets i els públics culturals és treballar conjuntament i en coherència amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible 2030 de les Nacions Unides i mobilitzar a tots els ciutadans, organitzacions i institucions.

Finalment, l’estudi The impact of the COVID-19 pandemic on the Cultural and Creative Sector ens permet conèixer noves mesures i propostes amb l’esperança que, no molt lluny en el futur, puguem presenciar una autèntica transformació del món cultural.

Fonts recomanades:

Culture in times of Covid-19 or how we discovered we cannot live wirhout culture and creativity. Impressions and lessons learnt from Covid-19. Zoom-in on culture during the Covid-19 crisis – contributions provided by members of the Steering Committee for Culture, Heritage and Landscape (CDCPP), Council of Europe, 2021

Enquesta de participació cultural a Catalunya 2020. Museus i altres centres expositius i afectació de la COVID-19, Observatori dels Públics del Patrimoni Cultural de Catalunya (ICRPC), 22.07.2021

Cutting Edge. Brokering a new future for cultural policymaking. UNESCO, 30.04.2021

COVID-19, Cultura i drets culturals, interarts, 6.04.2021

Los Sectores Culturales en la Era Post-Covid, Toni González, 16.03.2021

COVID-19, culture and cultural rights. Report of the Special Rapporteur in the field of cultural rights, Karima Bennoune, 17.02.2021

Cultural and creative sectors in post-COVID-19 Europe. Crisis effects and policy recommendations. Culture and Education. STUDY Requested by the CULT Committee European Parliament, febrer 2021

The Impact of COVID-19 on the CCS: Challenges and Future Policies, KEA, 17.12.2020

Culture shock: COVID-19 and the cultural and creative sectors, OECD Policy Responses to Coronavirus (COVID-19), 7.09.2020

The impact of the COVID-19 pandemic on the Cultural and Creative Sector, KEA European Affairs, 15.06.2020

Relancer les arts et la culture au lendemain de la COVID-19: Un comité d’experts s’y penche o Reviving the arts and culture in the aftermath of COVID-19: a committee of experts addresses the issue, maig 2020

#SOMIMPULS

#SOMICEC

La Lupa cultural. Art i valors: el binomi de cultura en l’àmbit social

Quarta aportació de La lupa cultural

“L’accés a la cultura és un dret, dignifica la persona i normalitza la seva inclusió plena a la societat”

L’accés a la cultura és un dret, dignifica la persona i normalitza la seva inclusió plena a la societat.

Així proclama la seva raó de ser Apropa Cultura. La plataforma, nascuda el 2006, és un dels grans referents dins dels sectors artístic i social, ja que basa la seva missió en millorar la vida de les persones en situació de vulnerabilitat a través de la cultura.

Amb aquesta voluntat trenquen barreres i obren portes perquè aquests col·lectius puguin accedir a teatres, museus, auditoris i festivals d’arreu de Catalunya, oferint-los així una experiència creativa i cohesionadora.

Inscrivint-se en la mateixa filosofia, el portal Art Social de l’Associació Neret Social parla de les diferents disciplines artístiques com un canal vital per “treballar aspectes transversals com l’autonomia, l’autoestima, l’empatia o la solidaritat”; tots ells aprenentatges que poden replantejar el futur d’una persona o una comunitat.

La primera a destacar és el conjunt de jornades organitzades per l’Àrea de Públics i l’SDE (Servei de Desenvolupament Empresarial) de l’ICEC sobre cultura inclusiva i art comunitari. La seva quarta edició, celebrada fa tan sols uns mesos, va tractar qüestions com la inserció professional de persones amb discapacitat en l’àmbit cultural o la investigació escènica inclusiva. També va aportar una nova visió gràcies als exemples de projectes pedagògics i artístics de Lia Rodrigues a Rio de Janeiro i de Magdalenas Barcelona.

En segon lloc hi ha Basketbeat, un projecte que utilitza la pilota de bàsquet, el cos i el joc per accedir a experiències artístiques i entrenar habilitats per a la vida amb una mirada crítica de transformació social.

I és precisament en el binomi d’art i transformació on rau la innovació del projecte. En paraules de l’educador social, musicoterapeuta i creador de Basketbeat Josep M. Aragay, “es tracta de fomentar la participació física, intel·lectual i social en la vida cultural des de la confiança que tots tenim la capacitat de formar part i crear la cultura actual”.

uTOpia barcelona és una entitat d’arts escèniques que practiquen el Teatro de lxs Oprimidxs per portar a terme processos col·lectius d’empoderament i canvi social. “Creen espectacles protagonitzats pels grups invisibilitzats per donar-los veu, incidir en la realitat, impactar en el territori i qüestionar el model de societat”.

I per últim, trobem Xamfrà: un centre de música i escena nascut el 2004 al Raval de Barcelona. El projecte fa servir la música, el teatre i la dansa com a eines de participació i inclusió social en diversos tallers col·lectius per a diferents edats. A més, compta amb un fort lligam amb el territori i l’àmbit veïnal, ja que col·labora amb equipaments culturals com l’Auditori, l’Orquestra Simfònica del Vallès, el CCCB o el Palau de la Música.

Fonts recomanades:

apropa cultura. Una porta a la inclusió

Basket Beat. Moviment, art, educació i acció social

ArtSocial

Xamfrà

uTOpia barcelona

#SOMIMPULS

#SOMICEC

La Lupa cultural. Salut i cultura, nova mirada a l’entorn de la descoberta d’audiències

Lupa cultural. Obrim nova veu a les persones que volen apropar-se a la cultura i també, fidelitzar-s’hi!. Tots hi sou convidats! Ho provem?

CULTURA I SALUT

Ja fa un any i mig que vivim immersos en una crisi sanitària que ha canviat les dinàmiques que fins ara havíem conegut a tots els nivells. Després d’aquest temps, són innegables els efectes que, de mica en mica, es fan palesos en la salut de les persones, tant físicament com mental.

La situació ha portat a molts experts de la salut a posar la lupa en tots aquells actius de la nostra societat que, avui dia, juguen un paper en el benestar de les persones, essent un dels més importants la cultura.

Així, s’ha considerat també des de l’última edició de la Plenària Mutare, que ha tingut lloc recentment a la Nau Bostik. Espai de Creació i Difusió de la Cultura. Sota el títol “La cultura contra l’emergència emocional provocada per la COVID-19”, aquesta iniciativa nascuda de la Fundació Carulla ha reunit especialistes de la salut i la cultura. Junts han proposat línies d’acció per tal d’oferir un nou rumb al panorama cultural al nostre país.

Una de les conclusions més escoltades és la que declarava Guillem d’Efak, coordinador de l’estratègia Arts en Salut de l’ Institut Català de la Salut (ICS): “La salut no és una disciplina aliena a l’àmbit humanístic o cultural. […] El veritable objectiu és imbricar la cultura a dins de les polítiques de salut”.

De la mateixa manera, Juan Carlos Martel, director de la Fundació Teatre Lliure – Teatre Públic de Barcelona, parlava de les arts escèniques com una cura enfront de la crisi sanitària. Un exemple és el fet que, durant la pandèmia, la demanda de contingut cultural i educatiu en digital va créixer un 95%. Tal com ho exposa Martel, el teatre i la cultura aporten educació en valors i visibilitzen realitats que són essencials per a créixer, especialment en temps de pandèmia.

Per altra banda, el comunicador i emprenedor Mohamed El-Amrani, de l’ Associació Azahara de Salt, va enfocar la seva ponència cap al paper de la cultura en l’àmbit local com una eina clau en el benestar comunitari: “La cultura ajuda a tenir una identitat sòlida […]. Cal una transformació del món local, que és qui connecta amb persones joves i amb menys recursos”.

Malgrat que fins ara s’han desenvolupat projectes que juxtaposen cultura i salut, extraiem de la plenària que això no és suficient. Ara més que mai, la cultura ha de visibilitzar la seva proposta de valor com a part de la solució de cara a les problemàtiques de benestar i salut mental generades per la COVID-19.

En resum, i mirant a fites futures, Mutare ens deixa amb aquesta pregunta: com activem el potencial de les arts en la salut?.

Com a punt de partida, l’ICEC ha col·laborat amb diverses iniciatives que defensen amb fermesa i efectivitat la unió d’ambdues esferes:

En primer lloc, la de l’Orquestra Simfònica del Vallès i Música en Vena. Es tracta d’activitats per fomentar l’accessibilitat de nous públics a la música simfònica a través de concerts a l’Hospital Parc Taulí de Sabadell, incloent pacients ingressats, població altament depenent, persones afectades de trastorns mentals, Alzheimer i diverses patologies pròpies de la salut mental.

En segon lloc, Pallapupas, un projecte que abarca Barcelona i altres territoris de Catalunya, i que uneix l’humor i el clown a favor del benestar de les persones hospitalitzades i les seves famílies. L’objectiu de la iniciativa, que ja fa vint anys que funciona, és transformar espais hospitalaris en nous imaginaris, en espais més humans, a través del teatre o el joc. O, com afirmen al seu web, “riure per curar·, amb l’art, el teatre i l’humor com a eina fonamental per fer front a la malaltia.

O també la tasca del Parc Sanitari Sant Joan de Déu amb el projecte Torrents d’Art, un marc de diàleg entre art, salut i comunitat, un espai de trobada i de creació artística, posant el focus en els processos anàlisis, reflexió, creació i experimentació artística com a part de la comunitat que som tots.

Igualment, el projecte INTERFÍCIES de l’ Associació MediaciónTRNS, plataforma de recerca artística en cultura i salut comunitària que experimenta altres models de participació i treball en barris des d’una mirada transversal i creativa.

Així, doncs, la intersecció entre cultura i salut és un camí d’anada i tornada. Per això, una altra iniciativa similar –tot i que sorgida des del món sanitari envers la cultura– és el programa RecuperART-19, una iniciativa de l’ICS amb el suport del Departament de Cultura adreçada al col·lectiu de professionals sanitaris, profundament afectat després de combatre la crisi sanitària. El programa aposta pel museus i els centres d’art com un mitjà per millorar el seu estat emocional, contribuint a una millor gestió de possibles quadres d’ansietat, depressió o manifestacions d’estrès posttraumàtic associades a l’activitat professional durant la crisi del coronavirus.

Si vols conèixer altres iniciatives similars, et recomanem les següents fonts d’interès:

Recordeu!

#SOMIMPULS

#SOMICEC