Escena 25: Wohnwagen a la Nau Bostik, un nou espai multidisciplinari

facebook-capc%cc%a7alera

La Nau Bostik era una antiga fàbrica d’adhesius situada al barri de la Sagrera, i, des de 2015, és un nou espai dedicat a la difusió de la cultura i l’art que compta amb més de 12 naus de 6.000 metres quadrats i un espai exterior que permet crear tot tipus d’activitats a l’aire lliure.

Aquest projecte neix de la mà de l’arquitecte i fotògraf Xavier Basiana, també fundador de la Nau IvanowAquest activista, juntament amb vàries entitats i immobiliàries, ha dut a terme la seva rehabilitació.

Oberta a tots els ciutadans, a la Nau Bostik s’hi realitzen workshops, exposicions, esdeveniments gastronòmics i assajos de dansa i teatre, entre moltes altres activitats. És també un espai de “co-working” que dóna seu a col·lectius d’artistes.

Dins la programació d’Escena 25 hi ha Wohnwagen, l’obra que està a La Seca Espai Brossa durant novembre i desembre. Els seus joves creadors van escollir la Nau Bostik com a espai d’assaig i treball.

Wohnwagen és una obra escrita per Remí Pràdere que parla sobre de les comoditats i les dificultats de l’amor romàntic del segle XXI.

Els corresponsals d’Escena 25 van assistir a un assaig a la Nau Bostik, i van parlar amb els directors de l’obra, en Max Grosse i l’Anna Serrano, així com amb els actors protagonistes.

La programació de la quarta edició d’Escena 25 va tancar el 15 de novembre, però la Nau Bostik té les portes obertes a tots vosaltres!

130809_logoescena-03

“¿Qué cielo hace hoy?” Art i ciència amb Roberta Bosco i Stefano Caldana

cyanometer
Ljubljana. For you. El Cyanometer de Martin Bricelj Baraga

L’AQUAE Fundación i els crítics Roberta Bosco i Stefano Caldana, donen a conéixer una escultura pública de l’artista eslovè Martin Bricelj Baraga batejada amb el nom The Cyanometer, que uneix art i ciència ja que és també un elaborat instrument científic inspirat en l’homònim dispositiu concebut l’any 1789 pel científic i físic Horace-Bénedict de Saussure.

El Cyanometer captura cada 15 minuts una instantània del cel i ofereix en temps real dades sobre la qualitat de l’aire de la ciutat de Ljubljana a Eslovènia, la Capital Verda d’Europa 2016. Podeu descobrir-lo i saber-ne més tot llegint l’article!

Voleu saber com és de blau el cel avui? Amb aquesta pregunta Pluggin Magazine escriu sobre les sèries Nonument, de Martin Bricelj Baraga. Instal·lacions i objectes futurístics, de ciència ficció i utòpics situats en espais públics.

Voleu conèixer altres articles publicats pel diari El País de Roberta Bosco i Stefano Caldana que relaten l’art digital o l’ús de la tecnologia que en fan els artistes? Aquí els trobareu.

Amb el color blau encetem la setmana a l’Àrea de Públics, Institut Català de les Empreses Culturals, Departament de Cultura. Molt bon dia a tots!

“Arrelar el Temporada Alta a la gent”, Salvador Sunyer

“La cultura és la cosa més viva que hi ha”

Catorze. Cultura viva 14, amb motiu de la 25a edició del Temporada Alta, recull el pensament engrescador de Salvador Sunyer, director artístic del festival, i cofundador del mateix amb Quim Masó i Josep Domènec.

“La cultura no és només entreteniment” és el missatge de la campanya de llançament The Pleasure Island produïda pel propi festival i Nanouk Films per aquesta edició.

temporada-alta-2016
The Pleasure Island: “La cultura no és només entreteniment”

I no és l’únic pensament atractiu d’un dels seus tres fundadors. Voleu conèixer-ne d’ altres?

  1. “La cultura és el que cohesiona un país”
    • El pressupost que es dedica a cultura fa riure, i en canvi, “la cultura és l’única cosa que cohesiona un país i li dóna sentit de futur”.
    • “La cultura et dóna la manera de veure el món“.
  2. “La cultura és un dels eixos potents i que donen sentit al país”
    • Centrem-nos en els continguts, posem-los de formes diferents dins les infraestructures construïdes”.
  3. “És molt important que totes les arts entrin a l’ensenyament”
    • “La solució passa per l’educació“.
    • “Donem pistes perquè la gent s’enganxi i vagi seguint vies … i ajudem a traçar un camí de consum cultural“.

I com ho ha fet el Temporada Alta?

  1. Creixement a poc a poc
    • “Des del primer dia, arrelar el festival a la gent per aconseguir que més persones anessin al teatre“.
  2. El Club de Mecenatge, iniciativa apresa a Montpeller, uneix empresaris, però també escoles i instituts a la cultura.
  3. “Sumant capes i sense perdre l’ànima”
    • Cada any es fa un replantejament de tot via una pàgina anònima…
    • Respecte la tria d’espectacles, diu Sunyer, “per cent espectacles, dius cents sís, però centenars de nos (…) La gent s’ha de poder arriscar i equivocar. La cultura ha d’anar un parell de passes endavant, si no el país no progressaria. I per avançar has de poder arriscar. En un altre país -uns quants dels nos- no quedaria pel camí”.

I sobretot, engrescant! Salvador Sunyer afegeix, quan la periodista Eva Piquer li pregunta, “Què et sedueix més, la bellesa o la intel·ligència?“:

“Seduir, la bellesa. Les coses belles et toquen i t’enamoren. Captivar i admirar i desitjar, la intel·ligència”.

Captivats? Podeu llegir l’article sencer i conèixer la programació prevista fins al 4 de desembre de 2016!

Yo pongo / Festival Plaga Col·lectiu Supterranis a Cohabitar entre-, Fabra i Coats. Centre d’Art Contemporani

Co_habit_ar_en_tre-Yo pongo

 

 

Cohabitar entre –. Emergències institucionals, pràctiques artístiques, processos col·lectius’ és un projecte de Idensitat, laFundició, Sinapsis. Pràctiques artístiques col·laboratives i Transductors pedagogies col·lectives en xarxa, tots ells agents de la mediació, inaugurat dissabte 7 de maig a la Fabra i Coats. Centre d’Art Contemporani (fins al 4 de setembre).

I per què a la Fabra i Coats. Centre d’Art Contemporani?

Cohabitar entre Fabra i Coats

Doncs, perquè es planteja com un dispositiu que pretén activar Fabra i Coats Centre d’Art Contemporani com a creador i catalitzador d’interaccions entre pràctiques artístiques i espais socials.

Cohabitar entre- es proposa explorar, a través d’exposicions, espais de socialització, trobades i, amb especial interès, des de la pràctica, mètodes d’inscriure la institució cultural en els territoris, i mètodes de vincular-se amb els múltiples actors socials que els recorren i els produeixen.

Han estat mesos d’intens treball, afegeix laFundició, per “inaugurar” allò que, en realitat, no és un resultat sinó part d’un procés que tot just acaba de començar i que intentaran mantenir obert a l’inesperatCohabitar entre- vol ser, en bona mesura, un experiment, un entorn que permeti assajar, fer proves, corroborar o refutar hipòtesis i equivocar-se també. “Os invitamos a acompañarnos en este proceso“. Llegiu-ne més!

Idensitat explica que el Cohabitar entre- entén la mediació com un procés crític i transformador de les institucions, de les relacions i dels ecosistemes de la cultura.

Es pretén constituir unes formes de producció, circulació i representació que conjuguin la pràctica artística, la mediació i l’educació com a part activa del sistema social, amb un mètode propi de producció cultural, d’investigació col·lectiva i generadora de coneixements. L’heterogeneïtat de les pràctiques de mediació cal entendre-la des de les formes d’implicació ciutadana i el seu component experimental, i també des d’una perspectiva crítica, problematitzadora i alhora exploratòria dels seus límits i potencials.

Atenció!

El proper dia 18 de maig a les 19h, Yo Pongo, exposició efímera site i time-specific. Es demana als assistents que portin una obra i que la comparteixin amb la resta. Sabeu quan dura l’exposició? Ni més ni menys que el temps en què s’expliquen les obres entre els assistents.

Ja teniu l’obra a punt? Som-hi doncs i enriquim l’exposició tot compartint creació artística i coneixement.