Atenció públics! Les llibreries i les galeries assagen nous models

Coneixeu les denominacions de comerç cultural o comerç de proximitat per a protegir les llibreries independents?

El model llibreter canvia també a Barcelona. La ciutat pionera i que ha esdevingut referent, és París. Així, l’Ajuntament de Barcelona estudia les fórmules que té la capital francesa per protegir el comerç cultural i de proximitat, com escriu Valèria Gaillard (El Punt Avui 4 d’octubre de 2015) on aquesta autora presenta reflexions a l’entorn de les llibreries independents a Barcelona i un estudi per a trobar-hi solucions.

A través del programa Vital’Quartier 2, des 2004, s’han rescatat establiments i acompanyat el negoci llibreter a la capital francesa. Conegueu el projecte únic a França i el seu impulsor Semaest, que varen començar a caminar tot veient la progressiva desaparició de les llibreries i bouquinistes del Quartier Latin i varen revitalitzar el comerç de proximitat als barris. Conegueu les seves publicacions.

TimeOut ofereix Les noves llibreries de Barcelona. Descobriu el seu nou model (11 de maig de 2015).

El clima cultural propi de la ciutat de Barcelona va impulsar el Pla de suport al comerç cultural de proximitat. Mesura de govern. Comissió de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació, Abril 2013).

Aquest Pla vetlla per l’equilibri de llibreries i també galeries d’art, entre altres agents culturals de la ciutat i de la seva àrea metropolitana (amb la intervenció d’iniciatives de la societat civil i d’altres administracions públiques) com, per exemple, les sales de música en viu, que han de ser objecte de suport, de protecció i de reconeixement.

Així com Jaime’s, Documenta i Ona Llibres són llibreries que s’han hagut de traslladar, també les galeries d’art “es reinventen” i entre altres accions, canvien d’espais com han fet Carles Taché (ara al carrer de Mèxic, 19), Senda (ara al carrer de Trafalgar, 32) a Barcelona, i també Nogueras Blanchard (carrer d’Isaac Peral, 7, l’Hospitalet de Llobregat) i Ana Mas Projects (en el pis de sobre de la galeria d’Àlex Nogueras), tot dibuixant nous espais galerístics més enllà de Barcelona. Miquel Molina, en el seu article Escala Barcelona (La Vanguardia, 4 d’octubre de 2015), destaca LOOP com el primer pas cap a la concentració d’esforços per promoure accions que recuperin el prestigi perdut, i també la primera edició de Barcelona Gallery Weekend (1-4 d’octubre de 2015), que ha coincidit amb la 8a edició de SWAB Barcelona International Contemporary Art Fair.

Tornant a les llibreries, el Gremi de Llibreters de Catalunya fa créixer la seva eina Liberdrac, el portal de venda de llibres electrònics, i amplia la seva oferta tot passant a ser Libelista, i oferirà un servei logístic integral, amb una gestió unificada dels estocs de les llibreries i l’enviament dels llibres a casa dels clients , com a París. Antoni Daura, el president del Gremi, anuncia també la possibilitat de fer autoedicions. A finals d’any es coneixerà el projecte complet.

Coneixeu on podeu formar-vos per a ser llibreters? Tot llegint el Blog de l’Escola de Llibreria, ho trobareu!

Mentrestant, podeu endinsar-vos en el Gremi de Llibreters de Catalunya! O fer cerques amb la paraula ‘llibreters‘, ‘llibreries‘, o també ‘públics lectors‘, en aquest blog. Com també podeu fer cerques amb les veus ‘arts visuals‘ o ‘galeries‘.

Les galeries d’art i les llibreries, dos agents culturals de l’anomenat comerç cultural o de proximitat. Enceteu la descoberta de les noves maneres de fer!

Desenvolupament d’audiències i bones pràctiques d’eines digitals per a conèixer els públics

El Centre d’Informació i Documentació de la Diputació de Barcelona ha publicat a Interacció l’informe Oportunitats i reptes tecnològics i digitals per al desenvolupament d’audiències, que analitza l’informe Mapping of practices in the EU Member States on promoting access to culture via digital means, de Cristina Da Milano i Niels Righolt, editat per l’ European Expert Network on Culture EENC, Juny 2015, que té l’objectiu de consolidar una base sòlida per a encetar el debat.

Un mapeig de les polítiques i pràctiques implementades pels estats membres de la Unió Europea, exemples de bones pràctiques enfocades, sobretot, al desenvolupament d’audiències a través dels mitjans digitals en un ampli espectre de sectors.

Encoratgem les dues lectures! Registreu-vos a Interacció perquè presenta les 7 tendències de l’informe europeu publicat per European Expert Network on Culture EENC, per als encuriosits per arribar a conèixer els gustos dels seus públics amb les eines que ofereixen les noves tecnologies.

Conèixer l’experiència dels usuaris de la cultura

Com conèixer l’experiència dels públics culturals en els teatres, els museus, les sales de concerts, els cinemes, les galeries d’art,  les fires o festivals, els circs o en els espais multifuncionals ?

Es vol saber com es viu l’experiència cultural. La tendència és ferma i la societat hi treballa. Coneixent els interessos i les opinions dels públics culturals aproparem més la cultura i la farem més nostra, més quotidiana, una activitat més de les moltes que agrada de fer.

Som-hi, doncs! Conegueu-ne unes i aporteu-ne moltes. Us atendrem tot seguit i les publicarem en aquest blog!

El públic de trapezi podrà opinar!

Caixa d’eines digitals. Comunica’t amb el teu públic

Escoltar el públic

Realitat augmentada, experiències interactives i multisensorials per als públics culturals

                                        

Agents tecnològics:

Ultrahaptics projecta les sensacions tàctils viscudes o Flying que ajuda a enriquir les experiències amb un dispositiu al canell que detecta la resposta emocional del visitant davant l’obra d’art. Però no només de la vista sinó la combinació de tots els sentits.

Recordeu l’ús d’aquestes tecnologies que en fa la Tate Britain amb els seus visitants en el projecte Tate Sensorium, tot llegint el relat de la Jornada Màrqueting cultural II. Canvi de mentalitat. Parlem amb el públic des de l’inici, a les pàgines 7 i 8!.

                                           

 

I la mirada internacional que promou viure experiències diferents a Museum Hack, “a Smart, Fun, Renegade Way to Experience Museums“.

Koobin

Conegueu el Software koobinEvent per analitzar els vostres públics!

I veieu la secció d’aquest blog  Agents de la cultura d’avui!

Realitat augmentada, experiències interactives i multisensorials per als públics culturals

Per conèixer l’experiència dels usuaris de la cultura hi ha diverses accions a fer i moltes d’elles, amb l’ús de la tecnologia.

Voleu conèixer els exemples presentats en el Seminari Caixa d’eines digitals. Comunica’t amb el teu públic, organitzat conjuntament amb el Servei de Desenvolupament Empresarial de l’ICEC el passat 9 de juliol de 2015? Conegueu el programa complet i les presentacions de tots els ponents.

Una altra és Escoltar el públic. I encara una altra, és poder crear experiències interactives i multisensorials com ofereix la tecnologia de la realitat augmentada: “La realitat augmentada es posa al mig de la virtualitat i la realitat, i et permet veure elements que no existeixen físicament integrats a la pròpia realitat” diu Raimon Homs, soci de Pangea Reality, una empresa catalana que treballa aquesta tecnologia per al mòbil.

FoolHead Studio, una altra empresa catalana, desenvolupa guies turístiques infantils amb jocs i realitat augmentada perquè els petits puguin “interactuar amb l’entorn i aprendre de manera lúdica” en el mòbil també, o Gaudí Augmented Reality Tour.

Conegueu altres exemples i més dispositius a la disposició de tots. Llegiu l’article de Nereida Carrillo “Realitat augmentada. El teu entorn com mai l’has vist” (diari Ara, 19 de setembre de 2015), que aporta exemples per al turisme (Casa Batlló i d’altres projectes que són en curs, com el d’Empúries) i el comerç.

Cal recordar que també el món del patrimoni té un exemple molt potent a la Vall de Boí, concretament, a l’església de Sant Climent de Boí, en el videomapping que permet de visualitzar com eren les pintures de l’absis de Sant Climent in situ, que aporta un gaudiment cultural impactant gràcies a l’estudi realitzat amb els fons del MNAC i del Museu Episcopal de Vic.

Per a més informació, la UOC va organitzar la IV Jornada Know-Tour Realitat Augmentada: eines, aplicacions i potencialitats pel sector turístic i la gestió de destinacions, el 22 de maig de 2015.  S’aconsella llegir les conclusions d’aquesta jornada que escriu Francesc González Reverté, del Laboratori del Nou Turisme, Estudis d’Economia i Empresa, de la UOC.

Així, animeu-vos a viure aquestes experiències multisensorials i a interactuar en els espais culturals, i vosaltres agents, a implementar-les!

Caixa d’eines digitals. Comunica’t amb el teu públic

Nova formació!

L’Àrea Digital i l’Àrea de Públics, conjuntament amb el Servei de Desenvolupament Empresarial, de l’ICEC, apropen la cultura al ciutadà amb l’ús de la tecnologia, amb l’objectiu d’interactuar i aconseguir una bona comunicació amb els usuaris de la cultura.

Descobriu les noves eines digitals en el programa complet!.

Aquesta sessió mostrarà com el procés digital modifica els processos de creació, producció i difusió cultural, així com de quines eines digitals es pot beneficiar qualsevol disciplina de l’àmbit cultural per aconseguir una bona comunicació amb el públic.