Gestionar públics demana ser fidels en la revisió i actualització de dades i coneixement

Gestionar públics demana ser fidels i perseverants en la revisió i l’actualització de dades i coneixement.

Des l’arrencada d’aquest blog a primers d’aquest any, l’Àrea de Públics de l’Institut Català de les Empreses Culturals, del Departament de Cultura, fa seguiment dels continguts que ofereix als públics i als agents de la cultura.

Aquest mètode de treball permet de detectar canvis en la gestió, ja siguin noves accions,  maneres de denominar la feina de conèixer, convidar o fidelitzar els encuriosits per la cultura, o també, variacions i noves segmentacions d’audiències o de comunitats culturals.

Si s’ha parlat de bones pràctiques per als públics de risc d’exclusió social i d’accions que sumen les arts i escola, s’incorporen les veus Inclusió social i Arts i educació. La primera aporta l’acció que es vol assolir amb aquells públics que pertanyen a col·lectius que els és difícil l’accés a la cultura. Els agents la feu servir i el blog ho vol fer constar. La segona eixampla l’horitzó i ofereix l’accés a les arts i la cultura des de la formació que es fa fora de les escoles.

     

Tot avançant en l’anàlisi dels projectes que feu els agents i els interessos que es desperten en els públics s’afegeix dues noves veus: Arts i societat, que vol enriquir Arts i ciutat i Arts i territori, i Arts i Ciència, atesa la transversalitat del coneixement.

     

Finalment, s’afegeixen veus clàssiques per a tots els agents, com són Públics infantils, Públics juvenils, Públics familiars i Tots els públics, per quan classificar amb detall, pugui ser innecessari.

Les trobareu en el Catàleg de bones pràctiques de gestió de públics.

Bibliotecaris i llibreters, encoratjadors de lectures

Creix la secció d’Entrevistes a referents del desenvolupament de públics culturals en aquest blog. És el torn dels bibliotecaris o bibliotecàries i dels llibreters o llibreteres.

Aquesta vegada, amb motiu de la campanya del Departament de Cultura Fas 6 anys. Tria un llibre, dialoguem amb l’Imma Pujol de la Biblioteca de Tarragona (Departament de Cultura) i en Guillem Terribas, de la Llibreria 22 de Girona.

Fotografia cedida per Imma Pujol

 

L’Imma Pujol Farrés és diplomada en Biblioteconomia i Documentació, llicenciada en Documentació i postgraduada en Mediació Cultural per al Foment de la Lectura.

Bibliotecària infantil i juvenil de la Biblioteca Pública de Tarragona des de l’any 1993.

Compagina la seva feina amb la publicació de contes infantils, la narració i la docència a mestres i bibliotecaris. Membre del grup de biblioteques infantils Bib Botó del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya. Forma part del col·lectiu Entretes amb el projecte «Contes a domicili».

 

 

 

El llibreter cedeix aquesta fotografia de la Viquipèdia

 

En Guillem Terribas i Roca és un llibreter i activista cultural català.

Va ser el màxim responsable de la Llibreria 22, de Girona, des de la seva creació, el 1978, fins al 2015, i la va convertir «en un establiment de referència, obert a tota mena de tendències i amb una decidida voluntat de promoció i difusió de la cultura catalana».

El 2017 va rebre la Creu de Sant Jordi pel seu incansable activisme cultural.

 

 

 

 

Per què creieu què és necessari llegir?

Quina és la tasca més atractiva d’un llibreter?

Com penses que les biblioteques ajuden a descobrir la lectura?

Esperonen les reaccions dels usuaris a millorar, innovar i continuar la tasca de prescripció lectora?

Es fan la competència les biblioteques i les llibreries? o es complementen?

Un bibliotecari o un llibreter ha de ser necessàriament un lector apassionat?

 

Llegiu les dues entrevistes i trobareu les respostes a aquestes preguntes i a d’altres!

Entrevista a Imma Pujol, bibliotecària

Entrevista a Guillem Terribas, llibreter

 

I no oblideu les altres entrevistes !!

Realitat augmentada, experiències interactives i multisensorials per als públics culturals

Per conèixer l’experiència dels usuaris de la cultura hi ha diverses accions a fer i moltes d’elles, amb l’ús de la tecnologia.

Voleu conèixer els exemples presentats en el Seminari Caixa d’eines digitals. Comunica’t amb el teu públic, organitzat conjuntament amb el Servei de Desenvolupament Empresarial de l’ICEC el passat 9 de juliol de 2015? Conegueu el programa complet i les presentacions de tots els ponents.

Una altra és Escoltar el públic. I encara una altra, és poder crear experiències interactives i multisensorials com ofereix la tecnologia de la realitat augmentada: “La realitat augmentada es posa al mig de la virtualitat i la realitat, i et permet veure elements que no existeixen físicament integrats a la pròpia realitat” diu Raimon Homs, soci de Pangea Reality, una empresa catalana que treballa aquesta tecnologia per al mòbil.

FoolHead Studio, una altra empresa catalana, desenvolupa guies turístiques infantils amb jocs i realitat augmentada perquè els petits puguin “interactuar amb l’entorn i aprendre de manera lúdica” en el mòbil també, o Gaudí Augmented Reality Tour.

Conegueu altres exemples i més dispositius a la disposició de tots. Llegiu l’article de Nereida Carrillo “Realitat augmentada. El teu entorn com mai l’has vist” (diari Ara, 19 de setembre de 2015), que aporta exemples per al turisme (Casa Batlló i d’altres projectes que són en curs, com el d’Empúries) i el comerç.

Cal recordar que també el món del patrimoni té un exemple molt potent a la Vall de Boí, concretament, a l’església de Sant Climent de Boí, en el videomapping que permet de visualitzar com eren les pintures de l’absis de Sant Climent in situ, que aporta un gaudiment cultural impactant gràcies a l’estudi realitzat amb els fons del MNAC i del Museu Episcopal de Vic.

Per a més informació, la UOC va organitzar la IV Jornada Know-Tour Realitat Augmentada: eines, aplicacions i potencialitats pel sector turístic i la gestió de destinacions, el 22 de maig de 2015.  S’aconsella llegir les conclusions d’aquesta jornada que escriu Francesc González Reverté, del Laboratori del Nou Turisme, Estudis d’Economia i Empresa, de la UOC.

Així, animeu-vos a viure aquestes experiències multisensorials i a interactuar en els espais culturals, i vosaltres agents, a implementar-les!

BONES PRÀCTIQUES DE GESTIÓ DE PÚBLICS

La gestió de públics de la cultura d’avui abasta nombrosos segments. Conegueu el primer tast que oferia aquest blog.

La denominació d’usuaris o públics s’usa de manera indistinta, per a les arts i la cultura. Però, no només. A Catalunya, el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona CCCB organitza debats a l’entorn de l’evolució del concepte de públics, siguin presencials o virtuals, i de guanyar nous públics, cooperant, implicant tothom de l’organització i centrant-nos en el “poder de l’obra d’art”.

Coneixem els nostres públics? Fem un tast i apropem-nos-hi!

 

Image (1) segmentació-07-risc-exclusió-social.jpg for post 321
arts-i-refugiats arts-i-tec