A Bao A Qu guanya el Premi Ciutat de Barcelona d’Arts Visuals 2015

La necessària relació entre l’educació, la creació i les arts singularitzen els programes Cinema en cursFotografia en cursCreadors en residència d’A Bao A Qu, i és la valoració del jurat per a concedir-los el Premi Ciutat de Barcelona d’Arts Visuals 2015.

L’Ajuntament de Barcelona convoca anualment els Premis Ciutat de Barcelona amb l’objectiu de guardonar la creació, la investigació i la producció de qualitat realitzada a Barcelona per creadors o col·lectius que hi treballen o per institucions i organitzacions barcelonines que les promouen o les produeixen.

Les obres guardonades han de contribuir al desenvolupament del fet cultural i han d’estar integrades en el teixit ciutadà en el qual participen els creadors, les associacions, les institucions públiques i les indústries culturals.

El jurat, compost per Xavier Antich Valero (president), Montse Frisach Carmona, Emilio Álvarez Costa, Martina Millà Bernad i Ramon Parramon Arimany acorda atorgar, per majoria, el Premi Ciutat de Barcelona d’ “Arts visuals” 2015 a l’associació ” A Bao A Qu” per les iniciatives desplegades durant l’any 2015 en els programes Cinema en curs, Fotografia en curs i Creadors en residència, i per la seva contribució a la necessària relació entre l’educació, la creació i les arts.

Així mateix, el jurat considera fer una menció especial a Espai Colona, Fireplace, The Green Parrot, Halfhouse, Homesession, El Palomar, Passatge Studio, espais independents autogestionats, per haver endegat un circuit de pràctiques artístiques i curatorials emergents.

Ho podeu llegir a la pàgina 4 del Dossier que ha elaborat l’Ajuntament de Barcelona, on hi trobareu també, informació de les edicions passades.

L’acte de lliurament dels premis es va celebrar ahir, 15 de febrer, al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona. Vegeu l’enregistrament!.

Cinema en curs. Programa de pedagogia de la creació a l’escola i a l’institut fou seleccionat per la comissió organitzadora (constituïda per Glòria Picazo, Berta Sureda i Albert Sierra) de la Jornada ‘Creant comunitats entorn de les arts visuals: públics presencials i virtuals‘, celebrada l’1 d’octubre de 2013 al Centre d’art la Panera de Lleida.

Així mateix, l’Ajuntament de Barcelona ha valorat l’haver endegat un circuit de pràctiques artístiques i curatorials emergents i ha concedit una menció especial a tot un seguit d’espais actius i innovadors:

Espai Colona, col·lectiu d’artistes que se centren en les qüestions relacionades amb la colonització d’espais determinats per la no pertinença dels que habiten en el lloc.

Fireplace, plataforma cultural amb el principal objectiu de promoure l’intercanvi creatiu.

The Green Parrot, plataforma multilingüe que genera molts continguts en moltes llengües…

Halfhouse, una fusió de casa i espai d’ intercanvi i comunicació artística…

Homesession, catalitzador per a la creació en les arts visuals…

El Palomar, espai overground i horizontal des d’on desplegar línies de vol…

Passatge Studio, espai expositiu i un estudi d’artista…

Anem-hi?

Art i ciutat. Diàlegs entre entorn urbà i arts visuals

XII Jornada de pedagogia de l’art i museus. Art, educació i comunitat. Projectes Artístics i Intervenció en Contextos socials, Museu d’Art Modern, Tarragona

El Museu d’Art Modern Tarragona ha organitza la XII Jornada de pedagogia de l’art i museus el 29 d’abril de 2015.

“Una part important de l’aventura creativa del segle XX, i del que hem recorregut del segle XXI, s’ha orientat cap al paper social de les arts. El propòsit de dotar el quefer dels artistes d’un sentit social, compromès, la seva voluntat de participar en l’arena del debat col·lectiu, no són idees noves”.

Conegueu l’objectiu del programa i els participants!

Ben aviat trobareu el relat de la jornada a la secció Estudis, informes i dades del blog!

Llegiu el resum fet per la Diputació de Tarragona.

Conegueu les edicions anteriors i els seus actes i publicacions:

09/04/2014

XI Jornada de Pedagogia de l’Art i Museus

Art i ciutat. Diàlegs entre entorn urbà i arts visuals

17/04/2013

X Jornada de Pedagogia de l’Art i Museus

Arts, educació i interdisciplinarietat. Els projectes, punt de trobada entre museus i escola

18/04/2012

IX Jornada de Pedagogia de l’Art i Museus

Confluències en art i educació. L’educació formal com a interlocutora en l’acció educativa del museu

6/04/2011

VIII Jornada de Pedagogia de l’Art i Museus

Educació, museus i cultura per la pau. Construint ponts des de l’art

14 i 21/04/2011

VII Jornada de Pedagogia de l’Art i Museus

El mirall múltiple: art, museus i inclusivitat social


Creant comunitats entorn de les arts visuals: públics presencials i virtuals

L’1 d’octubre de 2013, sis mesos des l’inici de l’Àrea de Públics de la Direcció General de Creació i Empreses Culturals, del Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, co-organitzava la primera jornada de trobada i debat dels agents de les arts visuals amb el Centre d’art la Panera de Lleida:  ‘Creant comunitats entorn de les arts visuals: públics presencials i virtuals‘, Teatre de l’Escorxador de Lleida, que presentava els casos triats per la comissió assessora constituïda per Glòria Picazo, Berta Sureda i Albert Sierra.

Berta Sureda moderadora i presentadora dels ponents i els casos de la primera part de la jornada: Els públics presencials:

I també Anàlisi dels públics del MNAC, referent de la gestió de públics a Catalunya amb llarga trajectòria del MNAC i com el seu director, Pepe Serra, explica com s’apropa a la ciutat.

Els públics presencials i virtuals, integrats avui? Albert Sierra, presentador dels ponents i els casos de la segona part de la jornada:

Finalment, les conclusions de la jornada a càrrec de Berta Sureda, Albert Sierra i Glòria Picazo, i la cloenda de Sílvia Duran, coordinadora de l’Àrea de Públics de la Direcció General de Creació i Empreses Culturals, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, co-organitzadora amb el Centre d’art la Panera, a Lleida.

La Jornada va ser trending topic durant 30′ . Conegueu 10 idees resultats dels tuits.

Aquest blog posa a disposició de tothom les bones pràctiques presentades amb l’objectiu d’enriquir els continguts, en primer lloc, i també, de continuar el debat i engrandir la comunitat.

La comunicació del desenvolupament de públics culturals

 

La comunicació del desenvolupament de públics facilita l’accés dels ciutadans a la cultura. Pel que fa a la premsa escrita (capçaleres de diaris i revistes), no hi ha dubte que és un vehicle de difusió de coneixement. El desenvolupament dels públics culturals veu d’aquesta font documental, que per a dur a terme la seva feina, parlen amb els agents culturals.

L’articleA Barcelona hi falta col·laboració”. Quatre gestors culturals ’emigrats’ a Madrid analitzen la situació de la ciutat d’Ignacio Orovio i Fernando García (La Vanguardia, 18 de febrer de 2018, pàg. 52) n’és una mostra.

Manolo Borja-Villel (director del Museu Nacional Reina Sofia), Joan Matabosch (director artístic del Teatro Real), Carme Portaceli (directora del Teatro Español) i Rosa Ferré (recent directora de Matadero Madrid) són els interlocutors d’una xerrada de prop de dues hores.

Centrant-nos en el desenvolupament dels públics culturals, la primera a intervenir és Carme Portaceli: “(…) Si no hi ha públic no hi ha teatre. És així de cru. Jo pretenc fer una programació diversa i igualitària, perquè així és la societat, i buscar audiències diverses“.

Rosa Ferré remarca la importància de fer una cosa experimental i tenir un públic enorme. “La concepció del públic com rucs que només van als grans noms és antic. Has de poder experimentar. Els últims anys ha canviat totalment el públic. Quan treballes amb comunitats de públic has de canviar l’orientació de la teva institució“.

Joan Matabosch està d’acord que és un tòpic que no puguis arriscar. És clar que necessites una alquímia. Però les coses que tenen marxa estiren una institució, encara que els teus millors marges funcionen amb l’altra cosa. El gestor ignorant es pensa que només ha de fer La Bohème -Giacomo Puccini-. Les institucions necessiten un punch, actes que et situen al capdavant del panorama cultural. Si programes Dead man walking -Jake Heggie-, Street scene -Kurt Weill- o Die soldaten -Bernd Alois Zimmermann- vendràs més Aida -Giuseppe Verdi-.

(…) Les cooperacions o col·laboracions institucionals que sorgeixen de manera natural són necessàries. I Rosa Ferré afegeix que Barcelona necessita normalitat i un treball a mitjà i llarg termini. (…) “Aquí, juntament amb les grans institucions hi ha el Madrid dels carrers i les places. I relacionar l’un i l’altre fa que Madrid tingui un moment…“. “… dolç“, acaba Carme Portaceli. Rosa Ferré afegeix “Centres cívics, biblioteques i fàbriques de creació estan molt ben pensades i formen un gran teixit“. Bones pràctiques de la relació arts i ciutat es recull en aquest blog.

A banda, destaca una altra idea de les moltes que afloren en l’article: la creació de relat, de maneres alternatives de crear relat, recorda Manolo Borja-Villel de la Barcelona dels noranta del segle passat. La creació de continguts o d’un bon relat ha estat tractada també en aquest blog.

Podeu llegir l’article complet!.

Gestionar públics demana ser fidels en la revisió i actualització de dades i coneixement

Gestionar públics demana ser fidels i perseverants en la revisió i l’actualització de dades i coneixement.

Des l’arrencada d’aquest blog a primers d’aquest any, l’Àrea de Públics de l’Institut Català de les Empreses Culturals, del Departament de Cultura, fa seguiment dels continguts que ofereix als públics i als agents de la cultura.

Aquest mètode de treball permet de detectar canvis en la gestió, ja siguin noves accions,  maneres de denominar la feina de conèixer, convidar o fidelitzar els encuriosits per la cultura, o també, variacions i noves segmentacions d’audiències o de comunitats culturals.

Si s’ha parlat de bones pràctiques per als públics de risc d’exclusió social i d’accions que sumen les arts i escola, s’incorporen les veus Inclusió social i Arts i educació. La primera aporta l’acció que es vol assolir amb aquells públics que pertanyen a col·lectius que els és difícil l’accés a la cultura. Els agents la feu servir i el blog ho vol fer constar. La segona eixampla l’horitzó i ofereix l’accés a les arts i la cultura des de la formació que es fa fora de les escoles.

     

Tot avançant en l’anàlisi dels projectes que feu els agents i els interessos que es desperten en els públics s’afegeix dues noves veus: Arts i societat, que vol enriquir Arts i ciutat i Arts i territori, i Arts i Ciència, atesa la transversalitat del coneixement.

     

Finalment, s’afegeixen veus clàssiques per a tots els agents, com són Públics infantils, Públics juvenils, Públics familiars i Tots els públics, per quan classificar amb detall, pugui ser innecessari.

Les trobareu en el Catàleg de bones pràctiques de gestió de públics.