Veu d’artistes i impacte engrandeixen la visió i els públics de les arts

La veu dels artistes i l’impacte que genera el seu treball fa possible engrandir les dades numèriques tan volgudes, però no només. També s’assoleix atraure i seduir a voler saber-ne més d’aquells creadors que ho volen compartir, amb la intervenció del relator o comunicador, peça clau d’aquest treball en equip.

La lectura de dos articles genera més públics per a la cultura. Voleu descobrir-ho amb nosaltres? Som-hi!

Fem una selecció de les idees amb una mirada de desenvolupament de públics per a la cultura.

La Fundació Miró pot rebre més visitants molt fàcilment” titula Antoni Ribas Tur quan dóna a conèixer l’entrevista a Marko Daniel, el nou director de la Fundació Joan Miró, després d’onze anys a la Tate de Londres dirigint els Programes Públics (diari Ara, 14/04/2018).

  • Antoni Ribas encapçala l’article amb el costum del nou director de baixar a les sales dos cops al dia per observar i parlar amb el públic sobre l’obra de l’artista: “Entrar en una obra et pot obrir tot un món“.
  • El fil conductor és que hem d’aconseguir una experiència per al visitant d’una altíssima qualitat, tant per als especialistes de l’obra de Miró com per a algú que no sabia qui és“.
  • “(…) entrar a la fundació fa la sensació d’entrar en un espai d’una gran serenitat, que convida a donar-se a un mateix l’espai perquè sorgeixin dubtes i preguntes provocats per l’art, i que no tinguin una resposta immediata, que és el que demana la societat“.
  • “Per mi Miró és un artista viu, i em sento amb la responsabilitat de compartir-lo amb el públic, d’ensenyar que la seva obra és rellevant per a les nostres qüestions socials, polítiques, culturals i fins i tot quotidianes i domèstiques. I crec que la millor manera de fer-ho és a través de la visió dels artistes“.

Entrevista al tenor Javier Camarena i a la soprano Pretty Yende, amb motiu del seu paper dels amants d'”I puritani” al Gran Teatre del Liceu (La Vanguardia, pàg. 38, 28/09/2018). La periodista cultural Maricel Chavarría els pregunta, entre altres:

  • Els teatres han d’atreure nous públics o atendre el que ja és més entès i educat?
    • Javier Caramena: “És imperatiu captar nous públics, gent que quedi fascinada per les noves generacions d’artistes, perquè és la que donarà continuïtat a la tradició de venir a veure òpera. I està molt bé tenir un criteri, però no pots oblidar que l’òpera és un espectacle que has de viure, t’ha de commoure la situació. El públic més tradicionalista hauria d’estar més obert a noves maneres d’expressar un mateix títol, que no tot sigui una anàlisi comparativa amb altres produccions que ha vist, sinó que puguin valorar el que està passant, l’impacte que té en un mateix. Aquest és un exercici més intel·lectual que el merament estètic“.
    • Pretty Yende: “Jo sóc feliç quan alguna cosa en mi s’oblida del que és cantar i es concentra a comunicar. L’òpera és comunicació. I s’està morint mentre estem aquí parlant-ne. I els teatres han pres la iniciativa, han anat a les escoles, etc. L’òpera és un art universal que pertany a tothom, no només a les elits. És un regal per a la humanitat, un tresor que cal compartir el temps que sigui possible“.

Seguim-los? Som-hi, doncs!

@mcelchavarria

@PrettyYende

@tenorjcamarena

#IPuritani

@fundaciomiro

@antoniribas

 

“La cultura és el centre de la societat”, Olafur Eliasson

“Per mi, la cultura no és un annex superflu sinó el centre de la societat” diu Olafur Eliasson, com explica Álex Vicente (El País, 20 de març de 2016).

Olafur Eliasson, un artista danès que va créixer a Islàndia i viu i treballa a Berlín, realitza un taller des del 12 de març i fins al 5 de juny en el  TBA21–Augarten, el centre d’art contemporani de la Fundació Thyssen Bornemisza a VienaGreen light. An artistic workshop, concebut com una llum verda metafòrica per als refugiats i els migrants que arriben a Àustria i més enllà, tot defensant el potencial de l’art contemporani per iniciar processos de transformació cívica.

Green light és un taller artístic i Green light – Shared learning és una plataforma d’aprenentatge compartit que gira al voltant de la fabricació de centenars de mòduls de làmpades dissenyades per l’artista. A més del públic habitual del TBA21 – Augarten, joves refugiats, migrants i estudiants universitaris estan convidats a participar en aquest procés de la pràctica artística de col·laboració i aprenentatge, donant lloc a un espai d’intercanvi i trobada de diverses societats lingüístiques, socials, geogràfiques i educatives. El creador “té l’esperança que la llum verda brilli sobre alguns dels reptes i les responsabilitats derivades de l’actual crisi de refugiats a Europa i a tot el món“. Llegiu més!

Aquest és el cas més recent dels creadors europeus que s’han posat en marxa. A Alemanya, davant d’un milió de persones demanant asil, els artistes han pres una posició determinant. Ai Weiwei, xinès instal·lat a Berlin des que el seu país li va tornar el passaport -no va poder venir a la Virreina, Centre de la Imatge on va fer expressament per aquest espai una exposició excepcional ON THE TABLE. Ai Weiwei, “una obra d’art, com ell mateix va definir”, comissariada per Rosa Pera, del 5 de novembre de 2014 fins a l’1 de febrer de 2015-, ha estat el més actiu i ha obert un estudi a la illa grega de Lesbos per desenvolupar diferents projectes i un memorial per motivar prendre consciència.” Com a artista, explica Ai, “he de relacionar el meu treball amb les lluites de la humanitat … i mai separar aquestes situacions del meu art“. I una marxa a Londres amb el seu amic Anish Kapoor, el 17 de setembre de 2015, exigint “respostes humanes i no només polítiques”.

El Teatre Maxim Gorki continua representant fins el 30 d’abril, The Situation, una obra amb cinc actors tot just arribats a Berlin, un sirià, dos palestins i dos israelians, un àrab i l’altre, jueu. Es recomana la lectura de l’entrevista de Zeit online!. Oferim un tast dels sis actors: “No podríem estar junts a l’escenari si no hi hagués esperança“. “El teatre no canvia la situació, però em canvia a mi i a tots els que participen“. “Tinc la sort de ser aquí. Però, sóc una persona amb sort? No“.

Àlex Vicente descriu també les accions de Banksy a la jungla de Calais o una altra peça dedicada a Cosette. L’actor Jude Law també hi va anar. I a França, 800 artistes i escriptors encapçalats pels cineastes Laurent Cantet, Pascale Ferran i Céline Sciamma, varen fer una crida a trobar una solució i dilluns 14 de març varen fer una segona tribuna al diari Libération.

Annette Message. Dessus Dessous és l’exposició d’aquesta creadora en el Museu de Belles Arts de Calais i també a la Cité de la dentelle et de la mode fins al 15 de maig, on recull el que succeeix a l’exterior i es pregunta, com tot artista, diu, “com fer art a Calais?, què podem dir? què podem fer? què podem ensenyar davant aquest naufragi?. La meva resposta és aquesta: fer entrar l’abatiment del món en el museu. Exposar a Nova York és fàcil. A Calais, no. I és precisament aquí on la cultura és més necessària“.

La Unió Europea financia 807 projectes de l’Àrea Migració.

Mireu #EUBudget4results

I seguiu #RefugieeCrisis

Públics inclusius integrats a les arts escèniques

Una proposta “multi-sensorial” per apropar les persones amb discapacitats al teatre

Gràcies a The Guardian i a The Culture Professionals Network, descobrim, un cop més, com la cultura es pot utilitzar per fer inclusió i ajudar a aquelles persones que poden patir riscos d’exclusió social o que tinguin necessitats especials. La companyia anglesa de teatre Frozen Light ha creat una nova producció teatral adaptada especialment per a persones amb dificultats d’aprenentatge.  Aquesta obra permet al públic endinsar-se en l’escenari i el fa partícip de les accions que passen a l’obra.

Mencap, l’organització anglesa per a persones amb dificultats d’aprenentatge, afirma que “qualsevol esdeveniment, per espectacular que sigui, no tindrà cap importància per a les persones amb dificultats d’aprenentatge si hi ha una mínima distància entre aquests i l’espectacle”. Per tal d’integrar-los a l’escena, cal pensar, primer de tot, què és realment el que el públic necessita i quin efecte es vol aconseguir en ell.

Frozen Light aposta per les tècniques integratives, és a dir, dirigir-se directament al públic, integrar-lo en els diferents escenaris de l’obra -el que se’n diu “trencar la quarta barrera”–  o organitzar grups petits de públics per a poder gestionar-los millor i donar-los una millor atenció.

A Catalunya i Europa ja s’aposta per aquest tipus de produccions que permetin centrar-se en les necessitats del públic i que pugui revertir en un efecte beneficiós per a la societat.

Tot construint públics inclusius, els endinsem a l’escena i desenvolupem el seu creixement personal.

“Diàleg entre la creació, el pensament, l’educació i la societat”

Joan M. Minguet, distingit amb el Premi GAC de la crítica d’art 2015 el 27 de gener, que atorga el Gremi de Galeries d’Art de Catalunya i l’Associació Art Barcelona, ofereix el discurs que va pronunciar i el vídeo que enregistra l’entrevista que li fa l’equip del Núvol, el digital de la cultura (17/02/2015).

El blog Públics culturals, Connectant comunitats se suma a la voluntat de Joan M. Minguet, crític i docent a la universitat, de fomentar el “diàleg entre la creació, el pensament, l’educació i la societat“, clau per facilitar l’accés dels ciutadans a la cultura.

Els “vents convulsos” esperonen l’anar cap endavant i avançar amb el treball i diàleg entre tots els agents. Un exemple és la Plataforma de les Arts Visuals de Catalunya constituïda per l’Associació Catalana de Crítics d’Art, l’Associació de Galeries d’Art Contemporani Art Barcelona, l’Associació d’Artistes Visuals de Catalunya, l’Associació Professional de la Gestió Cultural de Catalunya, el Gremi de Galeries d’Art de Catalunya, el Instituto de Arte Contemporáneo. Grup Catalunya i la Xarxa d’Espais de Creació i Producció de Catalunya (Xarxaprod).

Trobeu el Comunicat de la Plataforma d’Arts Visuals de Catalunya als webs de l’Associació d’Artistes Visuals de Catalunya, de l’Associació Catalana de Crítics d’Art, de l’Associació de Galeries d’Art Contemporani Art Barcelona, del XarxaProd.

Trobareu més informació llegint ‘Neix la Plataforma d’Arts Visuals de Catalunya’, de Montserrat Serra (VilaWeb, 10/02/2015), l’Apunt del diari, de Maria Palau (El Punt Avui, 10/02/2015, pàgina 29), o la nota de redacció del diari La Vanguardia (10/02/2015, pàgina 34).

“L’objectiu és generar propostes que donin solucions a problemàtiques que afecten artistes, xarxes de centres d’art, galeristes, crítics, comissaris i, en conseqüència, la societat catalana en general”, comunica l’AAVC, i el primer punt de debat assenyalat és el dissenyar accions que relacionin veritablement l’educació i la cultura.

L’organització d’unes Jornades de Debat previstes pel mes de maig, és la primera mesura amb l’objectiu de fer un diagnòstic, buscar solucions i aportar elements per al disseny d’un nou marc desitjable per a les arts visuals a Catalunya.

Aquest blog vol oferir una eina de diàleg que pugui contribuir a la construcció del teixit cultural. Un exemple és la celebració de la jornada Creant comunitats entorn de les arts visuals: públics presencials i virtuals (1 d’octubre de 2013), on entre altres qüestions, es va debatre la relació entre els centres d’art, els museus, les sales d’exposicions, les escoles i entitats de les poblacions de Catalunya, que vol crear comunitats articuladores de cultura i educació.

La secció Agents i recursos recopila sectors diversos, els fruits del treball dels quals es recopila en el catàleg de Bones pràctiques de gestió de públics culturals, en construcció permanent, i en la secció Estudis i dades.

Animem a la participació dels usuaris per a enriquir el debat i participar en els continguts.

Agents de les arts visuals

Agents de les arts visuals públics i privats:

L’Arts Santa Mònica va organitzar l’exposició ‘Un dilema. L’art contemporani i la inversió en la incertesa’, on Mariona Moncunill va presentar el plànol de centres i espais de creació, producció i exhibició d’arts visuals a Catalunya, amb els membres de la Xarxa Pública de Centres i Espais d’Arts Visuals de Catalunya i de la Xarxa d’Espais de Creació i Producció d’Arts Visuals de Catalunya.

Aquest blog recull aquesta obra amb l’objectiu de contribuir en el debat que genera avui aquesta disciplina artística.

                                          

                                        

Xarxa Pública de Centres i Espais d’Arts Visuals de Catalunya (XAV)

La Xarxa Pública de Centres i Espais d’Arts Visuals de Catalunya és el conjunt organitzat d’entitats, públiques i privades, titulars de centres i espais d’arts visuals, d’entitats privades que impulsen activitats d’arts visuals d’interès públic i d’ens locals que promouen programacions d’arts visuals.

Formen part d’aquesta xarxa els centres d’art següents:

La XAV és en col·laboració estreta amb el MACBA i amb l’Arts Santa Mònica. Centre de la Creativitat.

MACBA

El Museu d’Art Contemporani de Barcelona inicia la seva singladura el 28 de novembre de 1995. És el tercer intent de museu de l’art d’avui.

El primer va obrir portes a la Cúpula del Coliseum el 21 de juny de 1960. Abans però, cal recordar el paper de l’Associació d’Artistes Actuals fundada el 1953, que aconseguí el 12 de maig de 1958, constituir la societat Museu d’Art Contemporani de Barcelona, S. A., per a fundar el primer Museu d’Art Contemporani (MAC) de Barcelona, que va realitzar vint-i-dues exposicions, la primera de l’escultor Moisès Villèlia el juny de 1960, i l’última, col·lectiva, L’Art i la Pau, al febrer de 1963. Dificultats de tota mena ens porten al segon intent: el Museu d’Art Contemporani de Vilanova i la Geltrú inaugurat el 28 de març de 1969.

I per entendre com continua la història i s’arriba a l’actual Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA) es recomana la lectura –font documental d’aquesta entrada al blog-, d’Ana Grande Jiménez, i de les publicacions que ha editat el museu barceloní, com també gaudir de la veu a la Viquipèdia.

Xarxaprod

Xarxaprod és una xarxa d’espais de creació i producció de Catalunya, conformada per diverses plataformes al servei de la creació artística contemporània amb vocació de servei públic.

Coincidint amb l’aparició de noves estratègies de les administracions públiques d’impulsar la creació de centres de creació i producció a tot el territori català, els espais de producció en actiu, públics i privats, van veure la necessitat de constituir un fòrum on es fessin visibles les iniciatives ja existents. I després d’una trobada d’espais de producció a Can Xalant a l’octubre de 2006, es va decidir iniciar el procés de constitució d’una xarxa que aglutinés a aquelles iniciatives de tot caire que tinguessin a veure amb l’oferta d’espais o de recursos per a la producció artística contemporània.

Sala d’Art Jove i Fàbriques de Creació de Barcelona

I pels joves creadors, la Sala d’Art Jove, de la Generalitat de Catalunya, que ha iniciat lligams amb els centres d’art de la XAV i que conjuntament amb el Programa de fàbriques de creació de l’Ajuntament de Barcelona, esdevé una porta oberta dels artistes per al ciutadà.

Agents privats i agents municipals

Nombrosos agents privats i altres agents municipals enriqueixen el teixit de les arts visuals de Catalunya. Trobeu-los!.

I la difusió de les arts visuals?

Els mitjans difonen el paper dels agents de les arts visuals. I també revistes especialitzades com Bonart, que té ja quinze anys d’història. I altres mitjans online, com  Núvol. El digital de cultura, contribueixen a la difusió del mapa creatiu de les arts visuals a Catalunya.

A banda, hi ha el paper clau d’altres agents de les arts visuals, les associacions representatives i professionals.