CoNCA. Avaluació estratègica. Com mesurar la gestió dels equipaments culturals?

El CoNCA ha desenvolupat un model d’avaluació estratègica per la tasca d’assessorament que li atorga la Llei 11/2011, de 29 de desembre.

El 17 d’abril de 2015 el CoNCA va fer públic el resultat del treball de 3 anys i va convidar Ian Gilhespy, professor de la University of  St. Mark and St. John (Plymouth), que ha estat un referent per al seu desenvolupament.

Ian Gilhespy, Measuring the performance of cultural organisations

  1. Com gestionar millor la informació? Amb optimisme!
  2. A on ens porta això?  A una planificació estratègica que permetrà de prendre decisions, avaluar l’eficàcia –generalment, organitzativa- i proporcionar informació per a la promoció.
  3. I què estem mesurant? Les 4 ‘E’: Eficiència, economia, efectivitat i equitat (amb 3 formes, la inter social, la interregional i la inter generacional), que són criteris d’indicadors. La darrera té a veure amb la sostenibilitat cultural. El mantenir viva la cultura per a les futures generacions és una de les raons per donar diners i és una part cabdal de les organitzacions culturals perquè mantenen la cultura viva per al futur. “És un salt de fe al futur”. I és molt difícil de mesurar el futur…
  4. Beneficis del procés de mesurar. Raons per a l’optimisme?

El ponent tria 3 dels 8 beneficis que proposa:

  • Un augment en la claredat de la política d’objectius
  • Un augment de la visibilitat de l’execució de les despeses de suport a través d’una gamma d’agents interessats implicat.
  • Un augment de la congruència entre la política d’objectius i les decisions estratègiques adoptades per posar en pràctica els objectius, que és el mateix que dir, en l’assignació de recursos

“No creuen vostès que són motius per a ser optimistes?”

En segon lloc, Jordi Auladell i Ramon Castells, tècnics del CoNCA exposen la metodologia de l’avaluació estratègica que consisteix en un model per analitzar amb uniformitat de criteris els equipaments culturals.

I finalment, la taula rodona “L’avaluació externa dels equipaments culturals: experiències en la seva aplicació” amb:

Josep Maria Carreté, gerent del MNAC

Cesc Casadesús, director del Mercat de les Flors

Joaquim Garrigosa, director de l’Auditori de Barcelona

Eugènia Serra, directora de la Biblioteca Nacional de Catalunya

Mercè Gisbert, secretària i vocal del CoNCA

Modera: Àlex Solà, guionista a Parlem Produccions

Conegueu el model per analitzar amb uniformitat de criteris els equipaments culturals tot llegint l’Informe de la Jornada.

Bones pràctiques de gestió de públics: segments de públics

La gestió de públics de la cultura d’avui abasta nombrosos segments.

Coneixem els nostres públics? Fem un tast!

art i escola / 03 anys / art i ciutat / 12-16 anys / públics lectors / risc exclusió social / creadors 2.0 / art i territori / art i món / 18-25 anys / intergeneracions

Coneguem d’altres segments !

I aprofundim en aquest fet amb la lectura de ‘Els públics, un dels eixos transversals del Pública 15‘. En la 5a edició del Pública 15, organitzat per la Fundación Contemporánea i el Círculo de Bellas Artes de Madrid,  i que es va celebrar el 29 i 30 de gener de 2015, hi van participar prop d’un centenar de gestors culturals. En la fase de conclusions, Pepe Zapata va destacar quines seran les 5 idees sobre les quals s’articularà la gestió cultural vinculada a públics, la gestió d’audiències, i la comunicació de la cultura:

1. La formació dels públics

2. Les estratègies de captació i fidelització de públics

3. El coneixement dels públics

4. L’empoderament –engagement– dels públics serà una constant

5. Els públics constituiran l’eix principal de les organitzacions i les institucions

Aprofundiu en aquestes 5 idees!

La tendència és el que el CoNCA ha anomenat pas de receptor a protagonista o el que suggereix Jim Richardson, fundador del MuseumNext, la major conferència europea sobre Museus i medis socials, que recull Asimétrica, dels públics com a participants i no com a receptors d’espectacles.

I els públics participants de la creació d’un espectacle? Conegueu ‘Això encara no és un espectacle‘, de Tortell Poltrona.

I amb mirada internacional?

Conegueu l’estudi Arts Audiences: Insight, de l’Arts Council England, del 2008, que reflexiona entorn el perquè és important la recerca dels tipus de grups per a les arts.

Aquest organisme treballa per a fer possible l’ experimentar o viure les arts per a enriquir la vida de tothom.

Avancem uns dels seus motius:

  • no tothom és igual, o comparteix les mateixes actituds, opinions i motivacions entorn les arts
  • les actituds, opinions i motivacions diferents dibuixen conducta, el com i el perquè agrada el compromís amb les arts

Segmentar els públics no és nou per a moltes organitzacions culturals i els mètodes són diversos segons les necessitats corresponents.

O també, el Projecte Adeste, que planteja com podem atraure el desenvolupament dels públics o quines són les habilitats i les aptituds necessàries, o també, com les bones pràctiques poden ser adaptades i transmeses a diferents sectors culturals i països d’Europa. Voleu conèixer més a fons aquest projecte? Podeu llegir més!

I també Culture Segments, #CultureSegments és el nou estàndard internacional de segments de públics per les organitzacions de les arts, la cultura i el patrimoni que ha esdevingut referent del desenvolupament de la gestió de públics. És un sistema útil per a afegir segments culturals als estudis de públics a partir de 8 #Segments: #Enrichment, #Entertainment, #Expression, #Perspective, #Stimulation, #Affirmation, #Release and #Essence. Voleu conèixer en quin sistema esteu?

Voleu conèixer la cadena de valor Visitor 360º ? Podeu saber qui són els vostres visitants, què pensen, com arribar a ells, què passa abans d’una visita, com es comporten els usuaris al nostre lloc web, què se’n duen de la visita o com podem fer créixer la nostra audiència.