Art i cultura per fomentar la cohesió social a Memphis

Asimétrica ens presenta dos projectes de la ciutat de Memphis (Tenessee, Estats Units), que són un clar exemple que l’art i la cultura poden ajudar a fomentar la cohesió social i a desenvolupar una societat activa.

Memphis Slim collaboratory

Es tracta d’una plataforma amb un programa que vol remodelar, reactivar i donar vida al barri de Soulsville, treballant des d’una casa reformada del mateix barri.

msc
Un concert organitzat al barri de Soulsville (Memphis), pel Memphis Slim collaboratory. Foto: Asimétrica

El projecte té tres branques principals:

  • Collaboratory: És l’espai remodelat pensat per convertir-se en punt de trobada per a futures generacions de músics
  • Soulsville USA Music District: És el centre de revitalització de la comunitat
  • Memphis Music Magnet: Des d’aquesta branca es volen fomentar els canvis necessaris per atreure i donar suport als músics del barri

Aquest projecte vol crear un barri amb serveis i recursos suficients per fomentar la música entre els seus veïns.

Latino Cultural Center

És un centre cultural que funciona com una organització sense ànim de lucre per satisfer les necessitat de la comunitat. El seu principal objectiu és preservar el patrimoni i fomentar la interacció entre les diferents generacions.

lcc
Taller d’art reciclat al Latino Cultural Center. Foto: Latino Cultural Center

Aquest centre també busca promoure la riquesa de la cultura hispànica, i ho fa a través d’activitats com classes d’escriptura, cine clubs, Caza Teatro (teatre bilingüe), fotografia o classes d’art reciclat, entre d’altres.

 

10 anys d’Escenaris Especials

Escenaris Especials és un projecte sense ànim de lucre que té com a objectiu principal apropar el teatre a persones en risc d’exclusió social. Van néixer el 2006 a Banyoles i 10 anys després treballen amb 7 centres per a persones en risc d’exclusió social de la província de Girona i tenen més de 100 alumnes.

Aquest projecte fa servir el teatre com a eina d’intervenció psicològica. No fan una teràpia teatralitzada, fan teatre. A partir del joc escènic aconsegueixen treballar aspectes psicològics, socials i educatius i entenen el teatre com a motor mentre que la teràpia és el resultat.

Escenaris Especials no només treballa directament amb les persones en risc d’exclusió social, sinó que també ofereix cursos per a professionals i estudiants dels àmbits social, educatiu, psicològic i de la salut, i els ensenya a utilitzar el teatre com a eina d’intervenció psicològica en el dia a dia.

L’objectiu del projecte és treballar aspectes pedagògics, psicològics i socials dels alumnes, al mateix temps que es realitzen bons muntatges teatrals, que tinguin qualitat i dignifiquin a les persones que els protagonitzen. A més a més, hi ha uns objectius més concrets en funció de cada curs que es marquen conjuntament amb les fundacions i els centres amb els que treballen.

Enguany Escenaris Especials celebren el seu 10è aniversari i ho fan amb un seguit d’actes que s’han anat celebrant i se seguiran celebrant al llarg de tot el 2017. Podeu consultar el programa d’activitats especial dels 10 anys. L’activitat més destacada serà la ‘Gala 10 anys d’Escenaris Especials‘, que se celebrarà el proper 25 de juny al Teatre Municipal de Girona. Encara sou a temps d’aconseguir la vostra entrada!

eef

L’artteràpia també té un públic

L’artteràpia suposa, per a certs col·lectius, una manera de pal·liar el dolor mitjançant la creació artística. A més de l’indubtable benefici que aquesta pràctica aporta a la salut dels malalts, les obres creades poden tenir qualitat artística suficient com per ser valorades dins del món cultural, entrar en circuits de distribució, organitzar festivals o cerimònies de premis, i tenir el seu propi públic.

Les formes de manifestació artística que pot adoptar l’artteràpia van des de l’escriptura, la pintura, la música, l’escultura, i també, al cant, la fotografia, el vídeo, la dansa o el teatre.

Són nombroses les iniciatives que tenen lloc a Catalunya entorn aquesta pràctica. Fa uns dies parlàvem en  aquest blog de L’Altre Festival, promogut per Manuel Anoro, que dirigeix La Trifulga dels Fútils, una companyia de teatre formada per persones amb malalties mentals que en la seva primera edició ha esdevingut un èxit de públic, gràcies a la peculiaritat de la proposta i a la força del teixit de barri per fer-la possible.

Altre projecte seria l’anomenat Parelles Artístiques, una iniciativa d’Isa  Basset, pintora, il·lustradora i artterapeuta, i la Fundació del Centre Mèdic Psicopedagògic d’Osona, que porta 9 anys muntant exposicions a partir de l’elaboració d’obres artístiques creades per un artista professional i un artista amateur usuari del centre de salut mental d’Osona. El projecte està itinerant per nombroses poblacions de Catalunya fins al proper octubre.

Emparentat amb el projecte Parelles Artístiques, es pot parlar de la convocatòria anual del Premi Art Brut de Semir & Conxa Millán, que des del 1998 s’atorga a obres realitzades per usuaris del servei de salut mental de Catalunya, de la Fundació CPB Salut Mental, amb el suport del Museu d’Art Brut. Integració d’artistes amb risc d’exclusió social.

El passat mes de maig s’organitzaven les VII jornades d’artteràpia al CCCB, dirigides per Miquel Izuel, artterapeuta, president del Grup de Recerca i Formació en Artteràpia, i vicepresident de la Federació Espanyola d’Associacions Professionals d’Artteràpia.

Per tant, podem dir que l’artteràpia evidencia dos fets:

a)      D’una banda, és una pràctica social i cultural que obliga a desenvolupar projectes de forma transversal en matèria de salut, ensenyament i cultura.

b)      D’altra banda, els seus creadors són punts capil·lars per atraure un públic proper del seu entorn i afí als interessos més socials i humans.

Apropem-nos-hi i coneguem els seus públics!

apropa cultura creix

Apropa cultura creix!

Ja en formaven part 37 teatres, auditoris, festivals i 9 museus, i ara donen la benvinguda a nous membres:

A Manresa, el Teatre Kursaal i la Fira Mediterrània, i a  l’Hospitalet de Llobregat, l’Auditori Barradas i el Teatre Joventut.

           

Com diu Sònia Gaiza, direcció d’Apropa cultura, “ara són ja 54 equipaments culturals els que destinen una part de la seva programació a col·lectius en risc d’exclusió social a un preu molt reduït. Segur que aquestes incorporacions permetran l’accés a la cultura a nous centres socials”.

Públics inclusius integrats a les arts escèniques

Una proposta “multi-sensorial” per apropar les persones amb discapacitats al teatre

Gràcies a The Guardian i a The Culture Professionals Network, descobrim, un cop més, com la cultura es pot utilitzar per fer inclusió i ajudar a aquelles persones que poden patir riscos d’exclusió social o que tinguin necessitats especials. La companyia anglesa de teatre Frozen Light ha creat una nova producció teatral adaptada especialment per a persones amb dificultats d’aprenentatge.  Aquesta obra permet al públic endinsar-se en l’escenari i el fa partícip de les accions que passen a l’obra.

Mencap, l’organització anglesa per a persones amb dificultats d’aprenentatge, afirma que “qualsevol esdeveniment, per espectacular que sigui, no tindrà cap importància per a les persones amb dificultats d’aprenentatge si hi ha una mínima distància entre aquests i l’espectacle”. Per tal d’integrar-los a l’escena, cal pensar, primer de tot, què és realment el que el públic necessita i quin efecte es vol aconseguir en ell.

Frozen Light aposta per les tècniques integratives, és a dir, dirigir-se directament al públic, integrar-lo en els diferents escenaris de l’obra -el que se’n diu “trencar la quarta barrera”–  o organitzar grups petits de públics per a poder gestionar-los millor i donar-los una millor atenció.

A Catalunya i Europa ja s’aposta per aquest tipus de produccions que permetin centrar-se en les necessitats del públic i que pugui revertir en un efecte beneficiós per a la societat.

Tot construint públics inclusius, els endinsem a l’escena i desenvolupem el seu creixement personal.