Cartell del concert celebrat el passat 9 de juny. Font: OBC
Divendres passat (9 de juny) es va celebrar a L’Auditori el concert que posava punt i final al projecte anual Et toca a tu. Aquest projecte permet a persones que pertanyen a col·lectius vulnerables i en risc d’exclusió social treballar al llarg d’un any per preparar i coordinar un concert amb l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya.
Enguany els participants al curs han estat l’Escola Baró de Viver, amb el seu projecte 4 Cordes (una iniciativa de l’entitat mataronina Musicop) i l’orquestra comunitària de Ciutat Vella, Riborquestra, que està coliderada per Comusitària. Tots dos projectes són pioners a casa nostra amb l’ús de la pedagogia musical com a instrument de transformació social dins de comunitats amb un alt risc d’exclusió social.
Un dels grans èxits d’aquests projectes és haver aconseguit implicar les famílies dels participants en el procés d’aprenentatge, fet que ha propiciat el seu creixement i consolidació com a eina d’integració social i millora de de la vida de les persones. Més de 250 famílies han participat a l’edició d’enguany del projecte Et toca a tu.
En el concert celebrat el passat 9 de juny, els participants van tocar, sota la batuta d’Alfons Reverté, una peça anomenada ‘La panera dels tresors’, composta especialment per a l’ocasió pel músic Vicent Coleto.
Avui dijous, 8 de juny, els presos de Brians 2 (Sant Esteve Sesrovires, Barcelona), podran gaudir per primera vegada en directe d’un espectacle que inclourà algunes peces destacades del repertori operístic del Gran Teatre del Liceu.
El Liceu, conjuntament amb la Generalitat i amb el suport de l’Obra Social La Caixa, ha dut a terme aquesta iniciativa que busca apropar l’òpera als presos. L’objectiu és que l’òpera sigui accessible per a tothom, “la cultura no pot estar circumscrita només a un segment de la societat“, afirma Salvador Alemany, president del Liceu.
Aquesta iniciativa, inclosa dins el Projecte Social del Gran Teatre del Liceu, es complementarà amb una segona actuació a la presó Quatre Camins (La Roca del Vallès, Barcelona). A més a més, abans dels recitals, els presos participaran en uns tallers que els aproparan la història del Liceu i en què podran analitzar les obres que escoltaran.
A principis d’any, el teatre va presentar el seu Projecte Social, que és un dels tres vectors del Pla Estratègic i de Viabilitat 2014-2017, i que respon a la missió de l’equipament de promoure i executar iniciatives que fomentin la cultura.
El Projecte Social queda estructurat en 10 àrees que s’han anat gestant des de fa més de deu anys: accessibilitat, Apropa Cultura, Inclusió social i laboral, Difusió musical i artística, Liceu al territori, Projecte pedagògic i educatiu, Compromís mediambiental, Liceu a Ciutat Vella i Raval, Nous Públics i Política de preus.
L’Àrea de Públics de l’ICEC, amb la col·laboració de l’SDE, va organitzar la jornada ‘Oportunitats per a la creació i els nous públics: projectes artístics comunitaris‘, dedicada a les arts inclusives i comunitàries. L’experta en creació i producció i comissària de projectes comunitaris Eva Garcia, va ser l’encarregada de coordinar la jornada que es va celebrar el passat 23 de maig a la Fàbrica de Creació Fabra&Coats.
Paz Santa Cecilia durant la seva ponència. Font: SDE
La sessió va començar amb una interessant exposició per part de Paz Santa Cecilia, gestora cultural i directora artística del Festival ÍDEM. Sota el títol “L’expansió social a través de les arts”, la ponent va explicar l’evolució de les arts comunitàries a través de la història moderna. I va acabar la seva ponència amb alguns consells per gestionar equips i equipaments.
Santa Cecilia va anar explicant els canvis en l’art comunitari i la cultura inclusiva relacionant-los amb els canvis que s’han viscut en la societat europea i mundial des d’inicis del segle XX fins l’actualitat. La millora dels drets civils ha anat sempre estretament lligada a l’evolució de l’art comunitari.
“No podem utilitzar la inclusió social com si fos un cosmètic”, aclaria la ponent, al mateix temps que transmetia la idea que les arts comunitàries donen a les persones la “oportunitat de representar-se com elles vulguin”, sense fer cas dels estereotips i la imatge marcats pel sistema.
Sobre la gestió d’equips i equipaments, Paz Santa Cecilia va aconsellar una gestió “des de l’optimisme”, sempre escoltant tots els punts de vista i tenint en compte que “les emocions són més fàcils de transmetre que les idees”.
PROJECTES COMUNITARIS I INCLUSIUS
Fragment de la peça PI(e)CE, amb Constanza Brnic i Paquita Menarguez. Font: SDE
La segona part de la jornada va servir per apropar-nos a diferents projectes d’art comunitari gràcies a un espai performatiu en què es van presentar cinc projectes diferents:
‘Què vol dir mirar un quadre?’: a càrrec de Teresa Rubio (Centre d’Art Tecla Sala) i amb Daniel Caufapé i Isabel Barrientos com a participants.
‘Capacitats’: a càrrec de Marc Olivé (Mercat de les Flors) i amb la participació de Yanel Barbeito i Omar Gómez.
‘Cultura, creació, transformació’: a càrrec de Núria Aidelman (A Bao A Qu).
‘Taller obert’: a càrrec de Martí Marfà i Xavier Martínez (Taller de Músics).
‘PI(e)CE’: a càrrec de Constanza Brnic (coreògrafa i ballarina), acompanyada de Paquita Menarguez.
Per tancar la jornada, els encarregats dels cinc projectes presentats van participar en una taula rodona moderada per Eva Garcia. Els participants van posar en comú els detalls dels seus projectes i van compartir experiències i preocupacions, amb l’activa participació del públic, que també va voler donar el seu punt de vista.
Taula rodona final. D’esquerra a dreta: Eva Garcia, Martí Marfà, Teresa Rubio, Constanza Brnic, Núria Aidelman i Marc Olivé. Font: SDE
Si ho voleu, podeu recuperar les fotografies i els vídeos que es van fer durant la jornada.
Els cercles Friedrich-Bödeker promouen, juntament amb entitats culturals i educatives, nombrosos “padrins d’autors”. Aquest programa de mentors apropa la tasca dels autors professionals a nens i joves, que, d’aquesta manera, descobreixen les possibilitats del llenguatge d’una manera vital.
Autors i autores, especialment de literatura infantil i juvenil, disposen dels recursos necessaris i del coneixement de la realitat de nens i joves per apropar-los a la realitat de l’escriptura i motivar-los a escriure i descobrir el seu talent, posant especial èmfasi en aquells joves amb menys possibilitats d’accés a la cultura.
Aquest programa de mentors està pensat com un projecte a mig termini, i no es descarta que s’acabi ampliant a altres grups d’edat per motivar-los a descobrir les seves possibilitats com autors literaris.
El Grup de Treball de Literatura Juvenil forma els joves com a “Literanautes“. Són “navegadors literaris” que inicien, a la seva regió, mesures amb llibres i mitjans adequats, que apropen a altres nens i joves de la seva edat, la literatura i la lectura.
Repartits en 20 Clubs de Lectura arreu d’Alemanya, els “literanautes” gaudeixen de la lectura i alhora serveixen d’estímul i de model per a amics i companys, que, d’aquesta manera, també s’apropen al món de la lectura.
La iniciativa té especial interès en aquells nens i joves amb deficiències en la comprensió lectora, o sense accés a llibres i mitjans, provinents d’un entorn social i familiar on no s’aprecia el valor de la lectura.
