La Sala Beckett manté el paraigua obert pel projecte Els malnascuts, laboratori de creació, impulsat per joves de 20 a 25 anys, que incita a la creació d’un espectacle de creació amb actors que no es coneixen entre ells i que tenen quatre mesos per preparar una estrena. En aquest segon cicle, les funcions d’aprenentatge se sumen a les de la companyia alemanya P14, de la Volksbühne de Berlín. El cicle arrenca divendres a la Sala Beckett de Gràcia i suposa un dels reptes que s’aniran consolidant en la seu (en reformes i complint terminis, segons el director de la sala Toni Casares) del Poblenou.

Collectivus arrenca aquest mateix divendres i fins diumenge. És un projecte de Marta Aguilar. L’autora i directora ha volgut posar a provar el treball d’improvisació après en un taller d’Alfredo Sanzol a l’Obrador i ha comptat amb sis actores amants del teatre, que no havien treballat mai junts. Aquest és el repte d’Els malnascuts (un col·lectiu de joves que treballa per facilitar experiències protoprofessionals. Collectivus parla d’un noi que ha d’enginyar la manera d’enrolar cinc persones al seu projecte. Ho fa a partir de fer-se indispensable per la seva capacitat d’escoltar.

L’efecte perfecte, de Carla Torres, ja es va veure fa un temps a l’I+D Eòlia. A l’octubre, van fer una estada a la Volksbühne i ara, aprofitant que la companyia P14 d’aquesta teatre de referència berlinès presentarà ‘La roulotte’ el 24 i 25 de gener, fan una mini estada (del 20 al 23) a la Beckett. Toni Casares admet que és la joventut la que ha de marcar els nous paradigmes i fórmules teatrals, si cal, “copiant” els bon referents com els alemanys. Efectivament, diu Úrsula Wahl, cap del departament d’activitats culturals del Goethe Institut, a Alemanya fa dues dècades que van adonar-se de treballar el públic jove i ho van fer obrint línies específiques també als teatres públics. Goethe Institut, de fet, treballa per fer-ho extensible a Catalunya des del 2008. El cicle d’Els malnascuts es tanca amb una jornada matinal, ‘El teatre i la seva relació amb el públic’, amb directors de sala i de companyies catalanes i alemanyes que treballen per esperonar els espectadors més joves, sense arraconar-los de les programacions per a adults ni considerar que el teatre dels joves és exclusiu d’aquest grup.