La cultura inclusiva cada vegada més present a Catalunya

Alguns dels projectes recollits en el document. D’esquerra a dreta i de dalt a baix: Comusitària, La Trifulga dels Fútils, Contes per la Pau, Escola de circ Saltimbanqui i Càmeres i acció

Durant el 2016, la Unitat d’Anàlisi i Estudis amb l’Àrea de Públics de l’ICEC, van iniciar la creació d’un directori d’agents i accions de cultura inclusiva amb l’objectiu de detectar especialment aquells que focalitzen la seva activitat principal en la inclusió social.

També es va treballar la conceptualització i el coneixement de la cultura inclusiva a Catalunya. A partir de les peticions de subvencions rebudes, de les peticions a les mateixes entitats implicades i  de la cerca realitzada, s’ha pogut fer una primera aproximació al tema i s’ha elaborat un document que recull alguns dels projectes que treballen per una cultura més inclusiva.

Una de les primeres passes que es van fer va ser aclarir alguns conceptes que usem tots quan parlem de cultura inclusiva, i es va diferenciar tres col·lectius: diversitat funcional física, diversitat funcional psíquica i col·lectiu comunitari.

Per a l’elaboració del document final es va decidir classificar els projectes des de tres vessants diferents: accés, participació i sensibilització.

  • Accés inclusiu: Totes aquelles accions pensades i adreçades a l’accés de col·lectius vulnerables
  • Participació inclusiva: Accions adreçades a la participació de col·lectius vulnerables
  • Sensibilització: Accions creades amb l’objectiu de generar reflexió

Actualment, el 5,06% de les entitats del tercer sector a Catalunya ofereixen atenció cultural. En l’estudi queden recollits 65 projectes de cultura inclusiva, tant de manera continuada com puntuals, repartits entre projectes orientats a l’accés (14), a la participació (44) i a la sensibilització (7).

Els resultats d’aquest treball s’acabaran materialitzant aquest 2017. D’una banda, amb la inclusió d’una modalitat específica de la línia d’activitats de desenvolupament de públics. I de l’altra, amb la celebració de la jornada Oportunitats per a la creació i els nous públics que tindrà lloc el proper 23 de maig a la Fabra & Coats.

L’SDE, en col·laboració amb la Subdirecció General de Promoció Cultural, ha organitzat també tres tallers per tractar els diferents àmbits de l’accessibilitat. Dos d’aquests tallers ja s’han celebrat: ‘Els serveis d’accessibilitat, les tecnologies i el seu finançament‘ (22 de març) i ‘L’atenció a les persones amb discapacitat i necessitats especials‘ (27 d’abril). Però estigueu atents perquè el proper 12 de juny tindrà lloc el tercer taller ‘L’accessibilitat en la comunicació‘.

També cal destacar que s’ha continuat donant suport al programa Apropa Cultura amb la incorporació de nous equipaments culturals, tant públics com privats, de Catalunya.

Generació Z, el públic que ve

El públic que ve és el que s’identifica amb el que els estudis demogràfics, enquestes i informes de grans marques han etiquetat com la Generació Z. Tot just comencen a donar-se els primers resultats i,  per tant, les primeres conclusions, que diuen com és, com actua i com es relaciona aquest grup demogràfic nascut entre 1994 i 2010. Representen el 25,9% de la població mundial, és a dir uns 2 mil milions de persones aproximadament. Els seus predecessors són els Millenials, actualment la potència productiva i de consum tangible.

Es poden extreure algunes similituds entre tots dos grups, com ara l’ADN digital i el desig de participació en la construcció del producte, que ha crescut exponencialment i es fa més evident en la Generació Z. No obstant, la singularitat del grup Z, respecte als Millenials, rau en que han nascut i crescut en un moment històric de gran recessió que els diferencia dels seus predecessors, de manera que tenen trets singulars que els identifiquen com a nova generació.

  • Són menys egoistes, més altruistes, més realistes i més solidaris.
  • Desitgen produir els seus propis continguts i participen en la creació.
  • Estan desil·lusionats amb els governs propis i no creuen en la política tradicional, però tenen esperit crític i el malestar es substitueix per plantejaments pràctics i concrets.
  • Gran part del seu aprenentatge és fora de l’aula.
  • Desconfien de les grans corporacions i els preocupa el tema de la privacitat. Es veuen amenaçats pels excessos del Big Data.
  • El seu temps lliure té més a veure amb les vocacions professionals (blog, disseny de moda, fotografia…) i les comunitats es formen a l’entorn d’aquestes vocacions.
  • Entre les seves aplicacions preferides estan: youtube, on les celebrities que sorgeixen en aquest mitjà són més populars que les de la indústria de l’entreteniment tradicional; Buzzfeed, popular web d’històries virals on els continguts els  pugen els mateixos usuaris; Snapchat, enviament de fotos i vídeos programats per autodestruir-se
  • Els nous herois seran personatges com Edward Snowden o emergents símbols de la justícia i la transparència.

D’entre les fonts on es poden trobar les conclusions de com són aquests joves destaquen: Cassandra Report un dels estudis més sondejats per les grans companyies per conèixer els gustos d’aquets joves: Noreena Hertz, pensadora i economista anglesa, que ha publicat l’estudi Generation K: Who are they and what we know about them?, amb 2 mil joves anglesos i nord-americans d’aquesta franja d’edat, als que ha anomenat generació K, per Katniss Everdeen, l’heroïna de Els jocs de la fam. També destaquen els informes d’Anne Boysen, consultora en estratègia i experta en qüestions generacionals de la firma After the Millenials; i Dan Schawbel, fundador de Workplace Trends.com.

Conèixer com és la Generació Z, és apropar-nos al públic que gaudirà de la cultura en un futur immediat.

3.416 espectacles, 16.682 representacions i gairebé 3 milions d’espectadors als 160 teatres de Catalunya l’any 2013

Les dades exposades en el titular han estat extretes de l’informe “Estadística d’arts escèniques. Sales de teatre, dansa i circ“, que anualment elabora el Departament de Cultura gràcies a la col·laboració de les sales que responen els qüestionaris.

Aquest treball sobre els teatres de Catalunya abarca el període 2009-2013, estableix unes tipologies de sales i una classificació d’equipaments per a facilitar-ne l’anàlisi. També inclou dades sobre la programació escènica, l’evolució de l’assistència, els recursos disponibles o el personal que hi treballa.

Aquest informe, conjuntament amb l’anterior (DeCultura núm. 15 ‘Companyies d’arts escèniques de Catalunya 2013 Teatre, dansa i circ’), completa l’anàlisi del sector de les arts escèniques a Catalunya de l’any 2013.

Enquesta de participació cultural Catalunya 2014

Nova mirada per a conèixer les “actituds i els valors per la cultura”

Sergi Mosteiro del Gabinet Tècnic del Departament de Cultura presenta l’ Enquesta de participació cultural Catalunya 2014, en el nou número de febrer de 2015 de la publicació DeCultura.

El Departament de Cultura destaca la incorporació de noves preguntes de caràcter qualitatiu que amplien la informació sobre els hàbits i les pràctiques culturals de la població catalana.

L’objectiu és proporcionar informació estadística més detallada que permeti contextualitzar les pràctiques culturals i d’oci des d’una perspectiva que tingui en compte la dimensió social de la cultura, això ésles actituds i els valors dels ciutadans de Catalunya vers el fet culturalafegeix Sergi Mosteiro.

Analitzar la participació cultural requereix situar-se en el moment previ a la pràctica o consum i centrar l’interès en les motivacions i barreres amb les quals es troba la població a l’hora d’accedir a la cultura, així com en les vies d’informació cultural.

De la mateixa manera, des d’una perspectiva de polítiques públiques, identificar incentius a la participació pot resultar útil a l’hora de desenvolupar i implementar accions concretes que permetin augmentar tant el nivell de participació com el seu contingut o la seva qualitat.

I tot això, sense perdre de vista quins són els significats que les persones atorguen al fenomen cultural i com s’ubiquen en un espai social, interrelacional i participatiu com és el de la cultura“.

Comencem la lectura?

Aquesta capçalera del Departament de Cultura llançava el número 1 el març de 2014 quan va presentar Participació cultural a Catalunya 2013 que encetava aquesta nova línia analítica.

És la nova mirada de públics que permetrà de conèixer gustos i costums dels usuaris de la cultura. Ben segur que també contribuirà decisivament al desenvolupament de la gestió de públics.

I conegueu tots els números editats!.

Estudis, informes i dades de desenvolupament de públics

Com conèixer els públics de la cultura? Com aprofundir en allò que els interessa i enriqueix? Com mirar d’aconseguir la seva fidelització o convidar nous públics ? Com mirar d’integrar una mica més la cultura en la vida quotidiana de les persones?

Amb dades i la seva anàlisi, i també amb temps per a explotar la informació.

DE CARA EL PÚBLIC

És el programa de formació per a la creació, captació, increment i fidelització de públics de tots els àmbits de la cultura. Així, des del seu inici l’abril de 2013, l’ Àrea de Públics conjuntament amb el Servei de Desenvolupament Empresarial de l’ICEC, ha organitzat formacions per a tots els sectors culturals.

Conegueu aquest Programa!

ESTUDIS, INFORMES I DADES DE DESENVOLUPAMENT DE PÚBLICS

S’ofereix una ordenació dels diferents estudis, informes i dades de desenvolupament de públics d’aquest blog, que complementen la primera recopilació i que suma també, el programa de cara al públic, tot convidant-vos a enriquir el blog, punt de trobada i de diàleg per al desenvolupament de l’accés de les persones a la cultura.

 

2018

 

 

 

 

 

 

 

2017


estudi

ImageServlet

2016

       iniciacio-a-la-comunicacio-cultural

2015

interaccio-15 culture-democratie_estudis-300x286 jornades-accessibilitat-i-inclusic3b3-2015 impactes          iniciacio-a-la-comunicacio-cultural          conca
estadistica marketingartes15-300x123 el-canvi-cultural-a-catalunya-retrat-duna-generacic3b3abierto-al-pc3bablico-nc3bam-4                             escena-y-publico

2014

europe-talks  iniciacio-a-la-comunicacio-cultural-2 forum-art talking-galleries    loop-fair               quienes-somos-slider-asimetrica1-300x137                              the-road-to-results-effective-practices-for-building-arts-audiences-a

2013

                   

2012

2011