TikTok en el món editorial

La xarxa social TikTok compte amb iniciatives que busquen incentivar la lectura entre els seus usuaris, com #BookTok, que ha aconseguit generar més de 83 milions de visualitzacions, i #TiktokBookClub, amb prop de 24 milions de visualitzacions.

La resposta que ha generat aquesta nova manera de recomanar llibres fa que es consideri com una revolució dins del món literari, sobretot per la seva capacitat de dirigir-se a un segment de la població generalment més enfocat al consum d’entreteniment en pantalla, que no pas en format llibre. De la mateixa manera, es considera que pot ajudar a trencar l’estereotip que fa que gran part dels joves vegin la lectura com una pràctica avorrida.

Els usuaris recorren a aquesta xarxa per descobrir-hi noves recomanacions i compartir la seva experiència de lectura, amb la literatura juvenil com a clara protagonista. Amb un format d’un màxim de tres minuts, però que sovint no supera els quaranta-cinc segons, els influencers literaris fan resums de les seves lectures, es graven mentre llegeixen i comparteixen les seves frases preferides o les emocions que els hi ha provocat un llibre en concret, fet que fa que els usuaris els vegin com a prescriptors oberts i sense por de mostrar com se senten.

La generació Z (que comprèn aquells nascuts en els darrers anys dels anys 90 i inici dels 2000) és la principal usuària d’aquesta xarxa social, enfocada principalment a compartir breus vídeos de coreografies, consells de moda, contingut humorístic o, fins i tot, gastronòmic.

Aquesta canal de comunicació ha arribat a generar un important increment en les vendes, tal com indicava Shannon DeVito, directora de llibres a Barnes & Noble, a l’article que va publicar The New York Times quan es va començar a veure la dimensió del fenomen. Diverses editorials han començat a utilitzar aquesta xarxa com a eina de vendes, contactant amb influencers perquè comparteixin les seves darreres novetats, com per exemple Penguin Random House, que hi té un compte amb més de quaranta-dos mil seguidors, on comparteix contingut relacionat amb les seves novetats literàries, així com campanyes com #IAmLaCulturaContest, enfocada a autors hispànics.

Per la seva banda, Netflix també ha desenvolupat un club de lectura enfocat a aquells llibres que es converteixen en un programa de televisió o una pel·lícula en aquesta plataforma audiovisual. Té l’objectiu de crear comunitat i incentivar el debat entorn del resultat de l’adaptació dels llibres, per aquesta manera generar unes expectatives.

Caldrà veure quina serà l’evolució d’aquestes iniciatives i d’altres que se’n puguin derivar, per tal de determinar si poden ser eines útils en les estratègies de les editorials catalanes.

Com atraure públic jove a veure dansa contemporània? L’exemple del Sadler’s Wells a Londres per als joves entre 16 i 30 anys

Tens entre 16 i 30 anys? Aconsegueix un abonament Sadler’s Dance Pass per algunes de les actuacions de dansa més emocionants …

Coneguem l’exemple del Sadler’s Wells a Londres, que funciona des ja fa un temps, per a joves de 16 a 30 anys i les entrades són a 10 lliures.

Des de ballet clàssic fins a hip hop, de la dansa contemporània al flamenc, tot el vostre abast!

Barclays Dance Pass

Lupa cultural. Podcasts, una nova finestra a la comunicació cultural

La comunicació cultural amb els podcasts. Catalunya, de ser pionera en l’àmbit artístic a proliferar més i més

Descobriu la cinquena edició de la Lupa cultural

Si abans del 2020 el concepte podcast no era enormement conegut, això va canviar sens dubte durant i després de la pandèmia, moment en què la seva producció i consum es van multiplicar arreu del món.

Derivat de les expressions Play-On-Demand (“reproducció a demanda”) i broadcast (“emissió”), un podcast és una sèrie d’episodis d’àudio que es publica a una plataforma digital —com Spotify, Buzzsprout, Transistor o Ivoox— amb una periodicitat determinada perquè els oients ho escoltin o descarreguin mitjançant un sistema de subscripció.

L’expansió dels telèfons mòbils i altres dispositius portàtils ha afavorit la proliferació d’aquest format també a Catalunya. Tant és així que la conferència Radiodays Europe va convidar Catalunya Ràdio a explicar el seu model d’èxit per recuperar l’audiència jove.

Radiodays Europe és un punt de trobada del món de la ràdio i l’àudio creat com a resposta a les necessitats de la indústria europea, pública i privada, que es reuneix i debat sobre els nous reptes dels mitjans de comunicació. I, per suposat, els podcasts hi van tenir cabuda en l’edició d’enguany, celebrada del 8 al 10 d’octubre a Lisboa.

Tal com va demostrar la presentació de Catalunya Ràdio amb el programa Adolescents XL, l’oferta d’àudio a casa nostra és rica i variada, però una cosa és certa: el nombre de podcasts en català i relacionats amb temes culturals encara és limitat, i quasi residual en occità.

No només les grans plataformes ofereixen aquest format. També ho fan els webs dels diferents agents culturals de Catalunya com, per exemple, el que ha estrenat el Gran Teatre del Liceu de Barcelona, La prèvia, el “nou podcast del Liceu per endinsar-vos a l’òpera Rigoletto, nou servei d’àudio podcast que substituirà la sessió informativa prèvia a sala i es farà per a tots els títols d’òpera del Teatre“.

I sense oblidar el pioner a casa nostra, el RàdioWeb MACBA (RWM), el projecte radiofònic concebut el 2006, el primer projecte de podcasting des d’una institució artística, que des de llavors, “ha mantingut un diàleg obert amb alguns dels actors més rellevants a nivell internacional en l’àmbit de la ràdio, que operen en la intersecció entre art, les pràctiques radiofòniques i la música experimental”. “Els nostres continguts [de RWM] habiten còmodament en els plecs entre l’art, el so, el pensament crític, l’activisme, les pràctiques radiofòniques… i tot el que es troba al mig. Produïm podcasts, disponibles en línia o per a descàrrega/subscripció, però també textos i documentació relacionada, tocant amb la punta dels dits el filecasting.”

Partint d’aquest panorama, i amb l’objectiu d’impulsar Catalunya com un actor dinàmic en els àmbits lingüístic i cultural de l’àudio digital, l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC) ha obert una nova línia d’ajut dotada amb 120.000 euros per donar suport a projectes de podcasts en llengua catalana o occitana que tractin temes relacionats amb l’audiovisual, les arts visuals, les arts escèniques, la música, els videojocs o el llibre.

Amb 52 podcasts subvencionats actualment, aquesta línia vol promoure l’augment dels podcasts culturals, la professionalització i la millora dels existents i ajudar al  desenvolupament d’un nou model de negoci, consolidant així el format en l’ecosistema digital català.

Així doncs, podem dir que el podcast està prenent el relleu dels blogs com el format més popular per a comunicar cultura de forma independent. I és, al mateix temps, una aposta de present i futur per a tota mena de professionals del sector cultural que vulguin expandir el seu projecte tant en l’àmbit local com europeu.

Particularment a Catalunya, comptem amb sèries de trajectòria més o menys dilatada i amb un públic consolidat que creix dia a dia. Alguns exemples coneguts són, com explica la cap de redacció de Núvol Clàudia Rius i Llorens, La Sotana, Gent de Merda, Fans d’Alcover Moll o Oye Polo.

Recordeu les quatre trameses anteriors

Lupa cultural. Salut i cultura, nova mirada a l’entorn de la descoberta d’audiències

Lupa cultural. Abans i després de la COVID-19. El declivi i la renovació de les arts i la cultura

Lupa cultural. Educar amb les arts: precedents i futures línies

Lupa cultural. Arts i valors: el binomi de cultura en l’àmbit social

#SOMIMPULS

#SOMICEC

Altres fonts recomanades

Conegueu la selecció dels 15 podcasts que fa @ClaudiaRiusL a Núvol. El digital en català, 28.04.2020

Setze podcasts en català que no et pots perdre, de Xavier Puig i Sedano, El temps, 21.09.2020

Què ofereix ivoox.com?

Estrena digital d’ “A2veus”, projecte seleccionat a la primera convocatòria de programes culturals de la CCMA i el Departament de Cultura, a través de l’ICEC

A2veus” és un dels projectes seleccionats a la primera convocatòria de programes culturals de la CCMA i el Departament de Cultura, a través de l’ICEC

TV3 estrena en format digital (a les plataformes de TV3, el proper 11 de febrer, a les 16:30) i tradicional (el 18 de febrer, a les 23:10) el seu nou programa: A2veus, una producció d’Incís Films. És un programa transmèdia que utilitza un format innovador: un concurs per cantants no professionals on gaudiran de l’oportunitat de compartir escenari digital amb els seus referents musicals. Cada dijous a la tarda el programa emetrà un concert en directe que es difondrà pel canal de TV3 a YouTube i a TV3 alacarta, on l’artista principal interpretarà a duo una cançó amb el guanyador d’aquella setmana, i una setmana més tard per TV3 s’emetrà un programa on es descobrirà tot el procés d’elecció d’aquest guanyador.

El podreu veure a tv3.cat, youtube.com/tv3 i a instagram.com/tv3cat amb Beth Rodergas com a primera artista convidada.

Aquest programa és un dels projectes seleccionats a la primera convocatòria de programes culturals oberta per la CCMA i el Departament de Cultura, a través de l’ICEC, el passat mes de setembre, en el marc d’un conveni signat amb la Corporació amb l’objectiu de cercar formats originals i innovadors de continguts audiovisuals per a Televisió de Catalunya, que es varen fer públics al desembre.

11 de febrer de 2021, a 16:30! Conegueu més!

La Filmoteca de Catalunya per a les Escoles, un exemple d’aliances entre agents culturals i de l’educació

La Filmoteca de Catalunya segueix oferint el seu projecte Filmoteca per a les Escoles pel curs 2020/21 amb l’objectiu de fomentar l’interès dels infants i joves cap al cinema, a més de formar els espectadors del futur.

Així doncs, proposa sessions en didàctica del cinema, com son els matinals de cinema i sessions d’iniciació al llenguatge cinematogràfic acompanyades de material didàctic, tallers, visites, itineraris temàtics i recursos per al professorat, tant per a l’Educació infantil i Primària, i ESO, Batxillerat i Cicles Formatius.

Atenció! Important! Aquestes activitats son dinamitzades per les entitats que col·laboren amb la Filmoteca de Catalunya; MODIbandA Bao A QuDrac MàgicDigital Films i Federació Catalana de Cineclubs.

Descobriu-les o recordeu-les!

La Fimoteca de Catalunya us està esperant!!

I recordeu que el Departament de Cultura també promou les aliances entre agents culturals i agents de l’educació! Precisament, el promoure Sinergies amb els centres educatius va ser objectiu de la ponència sectorial de Gemma Carbó, el propassat dia 21 d’octubre de 2020, en el marc del Simposi virtual El desenvolupament de públics culturals a partir de la COVID-19. Legitimació social i reducció de les desigualtats d’accés i contribució a la cultura, organitzat pel PECT Indústries Culturals i Creatives de Girona i entorn territorial, Oficina de Foment de les Arts, Ajuntament de Girona, 20 i 21 d’octubre de 2020. I el seu suggeriment de fer un mapeig de les moltes iniciatives que es fan a Catalunya va ser fortament recolzat.

desenvolupament de públics, legitimació social,,, i també impacte de la pandèmia en l’acció cultural