“Per mi, la cultura no és un annex superflu sinó el centre de la societat” diu Olafur Eliasson, com explica Álex Vicente (El País, 20 de març de 2016).

Olafur Eliasson, un artista danès que va créixer a Islàndia i viu i treballa a Berlín, realitza un taller des del 12 de març i fins al 5 de juny en el  TBA21–Augarten, el centre d’art contemporani de la Fundació Thyssen Bornemisza a Viena: Green light. An artistic workshop, concebut com una llum verda metafòrica per als refugiats i els migrants que arriben a Àustria i més enllà, tot defensant el potencial de l’art contemporani per iniciar processos de transformació cívica.

Green light és un taller artístic i Green light – Shared learning és una plataforma d’aprenentatge compartit que gira al voltant de la fabricació de centenars de mòduls de làmpades dissenyades per l’artista. A més del públic habitual del TBA21 – Augarten, joves refugiats, migrants i estudiants universitaris estan convidats a participar en aquest procés de la pràctica artística de col·laboració i aprenentatge, donant lloc a un espai d’intercanvi i trobada de diverses societats lingüístiques, socials, geogràfiques i educatives. El creador “té l’esperança que la llum verda brilli sobre alguns dels reptes i les responsabilitats derivades de l’actual crisi de refugiats a Europa i a tot el món“. Llegiu més!

Aquest és el cas més recent dels creadors europeus que s’han posat en marxa. A Alemanya, davant d’un milió de persones demanant asil, els artistes han pres una posició determinant. Ai Weiwei, xinès instal·lat a Berlin des que el seu país li va tornar el passaport -no va poder venir a la Virreina, Centre de la Imatge on va fer expressament per aquest espai una exposició excepcional ON THE TABLE. Ai Weiwei, “una obra d’art, com ell mateix va definir”, comissariada per Rosa Pera, del 5 de novembre de 2014 fins a l’1 de febrer de 2015-, ha estat el més actiu i ha obert un estudi a la illa grega de Lesbos per desenvolupar diferents projectes i un memorial per motivar prendre consciència.” Com a artista, explica Ai, “he de relacionar el meu treball amb les lluites de la humanitat … i mai separar aquestes situacions del meu art“. I una marxa a Londres amb el seu amic Anish Kapoor, el 17 de setembre de 2015, exigint “respostes humanes i no només polítiques”.

El Teatre Maxim Gorki continua representant fins el 30 d’abril, The Situation, una obra amb cinc actors tot just arribats a Berlin, un sirià, dos palestins i dos israelians, un àrab i l’altre, jueu. Es recomana la lectura de l’entrevista de Zeit online!. Oferim un tast dels sis actors: “No podríem estar junts a l’escenari si no hi hagués esperança“. “El teatre no canvia la situació, però em canvia a mi i a tots els que participen“. “Tinc la sort de ser aquí. Però, sóc una persona amb sort? No“.

Àlex Vicente descriu també les accions de Banksy a la jungla de Calais o una altra peça dedicada a Cosette. L’actor Jude Law també hi va anar. I a França, 800 artistes i escriptors encapçalats pels cineastes Laurent Cantet, Pascale Ferran i Céline Sciamma, varen fer una crida a trobar una solució i dilluns 14 de març varen fer una segona tribuna al diari Libération.

Annette Message. Dessus Dessous és l’exposició d’aquesta creadora en el Museu de Belles Arts de Calais i també a la Cité de la dentelle et de la mode fins al 15 de maig, on recull el que succeeix a l’exterior i es pregunta, com tot artista, diu, “com fer art a Calais?, què podem dir? què podem fer? què podem ensenyar davant aquest naufragi?. La meva resposta és aquesta: fer entrar l’abatiment del món en el museu. Exposar a Nova York és fàcil. A Calais, no. I és precisament aquí on la cultura és més necessària“.

La Unió Europea financia 807 projectes de l’Àrea Migració.

Mireu #EUBudget4results

I seguiu #RefugieeCrisis