El marcatge de preus permet conèixer millor l’audiència

orchestra-in-GRCH-1500x430
Font: http://www.rsno.org.uk

Presentem un nou exemple de bones pràctiques internacionals de gestió de públics, un cas que trobem a Escòcia i que pretén conèixer millor l’audiència a partir de les estratègies utilitzades per marcar els preus.

Com volem que es comporti la nostra audiència?

S’han de tenir molts factors en compte a l’hora de decidir els preus d’un espectacle, i si actues per tot el món hi ha encara més variables. Davant d’aquesta qüestió la RSNO, l’Orquestra Nacional d’Escòcia, va decidir plantejar-se una simple pregunta per a entendre quina era la millor manera de marcar els preus dels seus espectacles: “Com volem que es comporti la nostra audiència?

A partir d’aquesta pregunta, els responsables de la RSNO van descobrir 5 tipus de comportament entre el seu públic:

  • El comprador matiner
  • El que compra molt
  • El que compra per grups
  • El nou comprador
  • El comprador fidel

Aquest descobriment és molt interessant ja que els permet elaborar estratègies per potenciar els diferents tipus d’audiències que tenen. Lluny de potenciar-ne només un, la RSNO ha optat per potenciar-los tots 5, oferint incentius per a tots els comportaments.

Per exemple, per incentivar el nou comprador (la nova audiència), a part d’oferir nous continguts, també s’han aliat amb els equipaments on actuen per compartir el risc financer. I també han creat un període de prevenda per als compradors més fidels que ha atret nous compradors i a la llarga, ha comportat que augmentessin les audiències.

A partir del coneixement del comportament de l’audiència, la RSNO ofereix diferents alternatives que incentiven i beneficien segments diferents del seu públic.

Podeu conèixer altres accions per potenciar tots 5 comportaments i podeu aprofundir en aquest tema en l’article publicat el 3 de maig del 2017 al blog d’Arts Professional.

Logo_2AP-Banner-v1

El Kursaal, més de 10 anys funcionant per a la gent

teatre-kursaal_3

El passat 20 de febrer van concloure els actes de celebració dels 10 anys del Teatre Kursaal, després de deu dies amb diferents espectacles per a tots els públics, i amb la presentació de diferents materials per a la recuperació de la memòria del teatre manresà. Van ser els mateixos treballadors del teatre i l’associació El Galliner els encarregats d’organitzar els actes, així com la gran Gala de tancament de la celebració.

Es va presentar el blog Records del Kursaal, que vol recuperar anècdotes i històries del teatre, i es va estrenar el documental ‘Kursaal. La força de la gent’, que recull tot el procés de recuperació de l’equipament i tota la lluita de la gent que va decidir tirar-ho endavant.

El Teatre Kursaal no és només notícia pels seus 10 anys, sinó que també ho és per ser un bon exemple de gestió de públics, amb bones iniciatives ja des de l’inici de la recuperació de l’espai cultural. Podeu gaudir dels seus orígens el 1927, certament “una llarga història”!.

EL KURSAAL, PER  A LA GENT I DE LA GENT

L’any 1995 un grup de veïns del Bages va decidir unir forces i van fundar l’associació El Galliner, amb la idea de promocionar les arts escèniques al Bages, i amb el principal objectiu de recuperar i reobrir el Teatre Kursaal (inaugurat el 1927 i posteriorment tancat el 1988).

En una primera gran acció, els responsables de El Galliner van obrir les portes del teatre manresà i van oferir un petit tour teatralitzat per descobrir tots els racons del teatre. Tal i com recull el documental, es va aprofitar la ocasió per vendre entrades per a un espectacle que se celebraria 10 anys més tard, la data prevista per a la reinauguració del Teatre. Aquella iniciativa va despertar gran interès.

El 1999, El Galliner va tirar endavant una Marató que tenia un doble objectiu. D’una banda implicar la societat i aconseguir que aquesta, se sentís partícip del procés. I de l’altra, aconseguir prou suports per pressionar la classe política. Així, doncs, l’objectiu ja no era només recuperar el teatre per a la gent, sinó que també es volia i es necessitava la implicació de la societat en la recuperació de l’equipament.

Finalment, i després de molts anys de lluita i d’aconseguir el suport de tots els partits polítics de la ciutat, l’any 2007 es va aconseguir reobrir les portes del Teatre Kursaal gràcies a l’empenta i la iniciativa de la gent.

EL PÚBLIC CONTINUA ÉSSENT IMPORTANT AVUI

El Kursaal continua treballant per millorar l’experiència del públic i és per això que duu a terme diferents iniciatives per apropar-s’hi, com, per exemple, els diferents tallers de formació que ofereixen (de teatre, de circ i per als més petits). També destaca el seu servei educatiu, que s’orienta a educar futurs espectadors.

Gestionar públics demana ser fidels en la revisió i actualització de dades i coneixement

Gestionar públics demana ser fidels i perseverants en la revisió i l’actualització de dades i coneixement.

Des l’arrencada d’aquest blog a primers d’aquest any, l’Àrea de Públics de l’Institut Català de les Empreses Culturals, del Departament de Cultura, fa seguiment dels continguts que ofereix als públics i als agents de la cultura.

Aquest mètode de treball permet de detectar canvis en la gestió, ja siguin noves accions,  maneres de denominar la feina de conèixer, convidar o fidelitzar els encuriosits per la cultura, o també, variacions i noves segmentacions d’audiències o de comunitats culturals.

Si s’ha parlat de bones pràctiques per als públics de risc d’exclusió social i d’accions que sumen les arts i escola, s’incorporen les veus Inclusió social i Arts i educació. La primera aporta l’acció que es vol assolir amb aquells públics que pertanyen a col·lectius que els és difícil l’accés a la cultura. Els agents la feu servir i el blog ho vol fer constar. La segona eixampla l’horitzó i ofereix l’accés a les arts i la cultura des de la formació que es fa fora de les escoles.

     

Tot avançant en l’anàlisi dels projectes que feu els agents i els interessos que es desperten en els públics s’afegeix dues noves veus: Arts i societat, que vol enriquir Arts i ciutat i Arts i territori, i Arts i Ciència, atesa la transversalitat del coneixement.

     

Finalment, s’afegeixen veus clàssiques per a tots els agents, com són Públics infantils, Públics juvenils, Públics familiars i Tots els públics, per quan classificar amb detall, pugui ser innecessari.

Les trobareu en el Catàleg de bones pràctiques de gestió de públics.

Rècord de funcions i espectadors per ‘Mar i cel’

Dagoll Dagom va celebrar la nit de dilluns 13 d’abril , al Teatre Victòria, una gala única en motiu de les 1.111 funcions de Mar i cel, i va aconseguir reunir gairebé tots els actors i actrius dels tres muntatges (entre les produccions del 1988, 2004 i 2014) que s’han fet de l’espectacle. Hi va haver òpera, tango, grans musicals, acrobàcies i molt humor.

Dades rècord de ‘Mar i cel’

  • 1.117.977 espectadors
  • 1.111 funcions

Dades de la producció de 2014 (estrenada el setembre en motiu del 40è aniversari de la companyia)

  • 205.369 espectadors
  • 205 funcions

Podeu ampliar la informació amb els articles de  l’AraEl Periodico, La Vanguardia.