10 anys d’Escenaris Especials

Escenaris Especials és un projecte sense ànim de lucre que té com a objectiu principal apropar el teatre a persones en risc d’exclusió social. Van néixer el 2006 a Banyoles i 10 anys després treballen amb 7 centres per a persones en risc d’exclusió social de la província de Girona i tenen més de 100 alumnes.

Aquest projecte fa servir el teatre com a eina d’intervenció psicològica. No fan una teràpia teatralitzada, fan teatre. A partir del joc escènic aconsegueixen treballar aspectes psicològics, socials i educatius i entenen el teatre com a motor mentre que la teràpia és el resultat.

Escenaris Especials no només treballa directament amb les persones en risc d’exclusió social, sinó que també ofereix cursos per a professionals i estudiants dels àmbits social, educatiu, psicològic i de la salut, i els ensenya a utilitzar el teatre com a eina d’intervenció psicològica en el dia a dia.

L’objectiu del projecte és treballar aspectes pedagògics, psicològics i socials dels alumnes, al mateix temps que es realitzen bons muntatges teatrals, que tinguin qualitat i dignifiquin a les persones que els protagonitzen. A més a més, hi ha uns objectius més concrets en funció de cada curs que es marquen conjuntament amb les fundacions i els centres amb els que treballen.

Enguany Escenaris Especials celebren el seu 10è aniversari i ho fan amb un seguit d’actes que s’han anat celebrant i se seguiran celebrant al llarg de tot el 2017. Podeu consultar el programa d’activitats especial dels 10 anys. L’activitat més destacada serà la ‘Gala 10 anys d’Escenaris Especials‘, que se celebrarà el proper 25 de juny al Teatre Municipal de Girona. Encara sou a temps d’aconseguir la vostra entrada!

eef

La música integradora arriba a L’Auditori

DB5BUSjW0AAxMKR
Cartell del concert celebrat el passat 9 de juny. Font: OBC

Divendres passat (9 de juny) es va celebrar a L’Auditori el concert que posava punt i final al projecte anual Et toca a tu. Aquest projecte permet a persones que pertanyen a col·lectius vulnerables i en risc d’exclusió social treballar al llarg d’un any per preparar i coordinar un concert amb l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya.

Enguany els participants al  curs han estat l’Escola Baró de Viver, amb el seu projecte 4 Cordes (una iniciativa de l’entitat mataronina Musicop) i l’orquestra comunitària de Ciutat Vella, Riborquestra, que està coliderada per Comusitària. Tots dos projectes són pioners a casa nostra amb l’ús de la pedagogia musical com  a instrument de transformació social dins de comunitats amb un alt risc d’exclusió social.

Un dels grans èxits d’aquests projectes és haver aconseguit implicar les famílies dels participants en el procés d’aprenentatge, fet que ha propiciat el seu creixement i consolidació com a eina d’integració social i millora de de la vida de les persones. Més de 250 famílies han participat a l’edició d’enguany del projecte Et toca a tu.

En el concert celebrat el passat 9 de juny, els participants van tocar, sota la batuta d’Alfons Reverté, una peça anomenada ‘La panera dels tresors’, composta especialment per a l’ocasió pel músic Vicent Coleto.

Exclusió social, inclusió social i cultura inclusiva, tres denominacions que cerquen facilitar l’accés a la cultura

Les tres denominacions risc d’exclusió social, inclusió social i cultura inclusiva tenen un objectiu comú: el compartir la voluntat de facilitar l’accés a la cultura.

Aquest blog ha anat recollint l’evolució de l’ús d’aquests tres termes al llarg de la seva trajectòria de tres anys, en què s’ha vist que la terminologia inclusió cada vegada està més present. D’una banda, la més coneguda, ‘inclusió social‘. I de l’altra, la més nova, potser, ‘cultura inclusiva‘.

Us animem a gaudir d’aquest intercanvi de denominacions en aquest blog!

Som-hi, doncs!

I per què cultura inclusiva?

Treballar amb els agents de la cultura ens ha permès descobrir-los, detectar els canvis que han anat fent aquells que s’hi adrecen, i també conèixer bé aquells col·lectius que s’orienteu a eixamplar el ventall de persones interessades en la cultura.

És per aquest motiu que la línia d’ajuts d’Activitats de desenvolupament de públics 2017 té una modalitat per aquells projectes o activitats adreçats a col·lectius de cultura inclusiva amb diversitat funcional o en risc d’exclusió social. En la primera edició del 2015 ja es valoraven accions adreçades als col·lectius més vulnerables o amb més dificultat com la tercera edat, les persones amb més discapacitat i els col·lectius en risc d’exclusió social. I  en la segona convocatòria del 2016, es recollia la valoració d’accions d’inclusió social.

El 2017, doncs, la cultura inclusiva atén, entre altres, la diversitat funcional (algun tipus de discapacitat física o psíquica), o accions de risc d’exclusió social  (situacions de vulnerabilitat com ara la pobresa, les addicions o la privació de llibertat), per exemple.

Seguiu atents i subscriviu-vos en aquest blog. Ben aviat trobareu més notícies de cultura inclusiva!

 

Atenció! 27 de març: Jornada professional de mediació cultural. Bones pràctiques a les institucions culturals

 

La mediació cultural és objecte de debat a la jornada professional que se celebrarà el proper 27 de març de 2017 a La Roca dels Moros del Cogul, a Lleida.

L’Acció Educativa de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural se suma i porta a Catalunya el treball de fa més de dos anys de les entitats Associació Valenciana d’Educadors de Museus i Patrimoni (AVALEM), Asociación de Mediadores Culturales de Madrid (AMECUM) i de Pedagogías Invisibles, associació dedicada a la investigació i acció en l’àmbit art + educació, que busca trobar noves maneres d’aprenentatge per la transformació social, que han organitzat jornades a Madrid i a València.

Els interessats en la mediació cultural podeu llegir-ne més!

I també podeu conèixer altres agents per al desenvolupament de públics!

L’artteràpia també té un públic

L’artteràpia suposa, per a certs col·lectius, una manera de pal·liar el dolor mitjançant la creació artística. A més de l’indubtable benefici que aquesta pràctica aporta a la salut dels malalts, les obres creades poden tenir qualitat artística suficient com per ser valorades dins del món cultural, entrar en circuits de distribució, organitzar festivals o cerimònies de premis, i tenir el seu propi públic.

Les formes de manifestació artística que pot adoptar l’artteràpia van des de l’escriptura, la pintura, la música, l’escultura, i també, al cant, la fotografia, el vídeo, la dansa o el teatre.

Són nombroses les iniciatives que tenen lloc a Catalunya entorn aquesta pràctica. Fa uns dies parlàvem en  aquest blog de L’Altre Festival, promogut per Manuel Anoro, que dirigeix La Trifulga dels Fútils, una companyia de teatre formada per persones amb malalties mentals que en la seva primera edició ha esdevingut un èxit de públic, gràcies a la peculiaritat de la proposta i a la força del teixit de barri per fer-la possible.

Altre projecte seria l’anomenat Parelles Artístiques, una iniciativa d’Isa  Basset, pintora, il·lustradora i artterapeuta, i la Fundació del Centre Mèdic Psicopedagògic d’Osona, que porta 9 anys muntant exposicions a partir de l’elaboració d’obres artístiques creades per un artista professional i un artista amateur usuari del centre de salut mental d’Osona. El projecte està itinerant per nombroses poblacions de Catalunya fins al proper octubre.

Emparentat amb el projecte Parelles Artístiques, es pot parlar de la convocatòria anual del Premi Art Brut de Semir & Conxa Millán, que des del 1998 s’atorga a obres realitzades per usuaris del servei de salut mental de Catalunya, de la Fundació CPB Salut Mental, amb el suport del Museu d’Art Brut. Integració d’artistes amb risc d’exclusió social.

El passat mes de maig s’organitzaven les VII jornades d’artteràpia al CCCB, dirigides per Miquel Izuel, artterapeuta, president del Grup de Recerca i Formació en Artteràpia, i vicepresident de la Federació Espanyola d’Associacions Professionals d’Artteràpia.

Per tant, podem dir que l’artteràpia evidencia dos fets:

a)      D’una banda, és una pràctica social i cultural que obliga a desenvolupar projectes de forma transversal en matèria de salut, ensenyament i cultura.

b)      D’altra banda, els seus creadors són punts capil·lars per atraure un públic proper del seu entorn i afí als interessos més socials i humans.

Apropem-nos-hi i coneguem els seus públics!