Roser Sanjuan, una de les dues responsables del Servei Educatiu de la Panera. Centre d’art contemporani, va participar en el Debat del 20è aniversari del CEESC a Lleida entorn Art, Creativitat, Transformació i LO SOCIAL, el 27 d’octubre de 2017.
Comuniquem el seu consell de data 4 de novembre de 2017, de no perdre’ns el vídeo del Debat, que segueix sent vigent per a tots els interessats en la relació entre art i comunitat i els col·lectius en situació de situació de vulnerabilitat.
L’Institut del Teatre dona a conèixer la memòria del treball realitzat en el III Fòrum d’Arts Escèniques Aplicades, celebrat els dies 17 i 18 de novembre de 2017.
El Fòrum es va obrir amb la ponència de Maria Acaso, sòcia fundadora de “Pedagogías Invisibles”, “un col·lectiu d’educació disruptiva que desenvolupa projectes en els que el fet pedagògic i l’artístic es fonen“.
La Memòria recull el resultat del “paper de les arts en l’educació” i del debat “sobre l’educació al llarg de la vida i el paper que hi tenen les arts en tot el procés”.
Relatoria visual, a càrrec de l’AssociacióApropa’t, una organització sense ànim de lucre formada per professionals de la psicologia i el treball social que es dedica a la posada en marxa de projectes d’intervenció psico-social i la potenciació de la comunicació a través de l’art. Us aconsellem gaudir-ne! Trobareu els relats visuals de les experiències en primera persona dels projectes La creació artística al Centre Penitenciari Brians 2, Èpica i Singular, Art en moviment i Planters.
Mediación artística és un agent cultural que ofereix serveis de supervisió en mediació artística, arterapia i projectes socioeducatius i culturals.
Recordem que és la mediació artística per aquest agent: “El arte como herramienta de transformación social, para la inclusión social y el trabajo comunitario“.
A més, difon la III edició del Fòrum d’Arts Escèniques Aplicades organitzat per l’ Institut del Teatre, que es va celebrar els dies 17 i 18 de novembre de 2017. La tercera edició se centrava en el “paper de les arts en l’educació” amb l’objectiu de “debatre sobre l’educació al llarg de la vida i quin paper hi tenen les arts en tot el procés”.
Trobeu els Informes – resum de les edicions anteriors:
i on desitgem trobar ben aviat l’informe de la darrera edició.
Mediación artística difon la conferència de Jordi Forcadas, un dels conferenciants de l’edició 2017. És referent del Teatre del Oprimido, en concret, del Teatro Foro, dels quals en va parlar, com també del teatre participatiu, la inclusió o la lluita contra les forces d’exclusió, els estigmes socials o de la violència estructural.
Finalment, recordar-vos l’equip, els objectius i les línies de treball de l’OAEA de l’Institut del Teatre, “plataforma que promou el teatre i la dansa en els àmbits de la salut, l’educació i la comunitat, i que vetlla per una visió inclusiva i de proximitat“, així com els informes i publicacions de referència respecte l’acció comunitària, l’educació o la salut, entre altres temes diversos.
Ja podeu gaudir dels vídeos que permeten recordar la primera sessió de la 1a Jornada d’Accessibilitat i Diversitat organitzada per Apropa cultura el passat 29 de gener al MACBA.
Recordeu la propera i darrera sessió que se celebrarà el 19 de febrer al mateix espai!.
Apropa cultura fa arribar documentació relacionada amb la Discapacitat Intel·lectual que pensa pot ser de l’interès de tots:
Publicació “Una aproximació a la diversitat”: a les pàgines 10 i 11 trobareu vídeos i documents especialitzats en l’àmbit de la discapacitat intel·lectual, atenció i característiques.
Document “10 pautes per donar suport a una persona amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament com a client”. Elaborat per Dincat, al seu web podràs trobar més documentació.
Consulta el blog Museus i Accessibilitat, elaborat pel grup de treball integrat per professionals de museus. Hi trobaràs experiències en accessibilitat i inclusió a museus i centres culturals de Catalunya.
El nou any 2018 convida a entrellaçar els públics com l’escriptor Joan-Lluís Lluís fa amb les llengües en el llibre El navegant (Proa, novembre 2016).
… “aviat el pare, m’ordena de limitar a tres el nombre de llengües que puc parlar, cadascuna en moments específics: el català a casa i al carrer, el francès durant els àpats i amb els mestres i les autoritats, el llatí a les classes de llatí. És així com començo a entendre que hauré de fugir, un dia, perquè tot i acatar l’ordre paterna la trobo insuportable.
Jo anhelo parlar llatí als soldats quan baixen de la caserna, caló als capellans i català al retrat de l’emperador que ens guaita amb desgana des de la paret de la sala d’estar.
Vull enraonar amb qui sigui la llengua que sigui, no entenc que no sigui un plaer universal barrejar les llengües, invertir-les, fer que es casin, xoquin i s’entrellacin. No entenc que hagin de quedar barrades en calabossos sense aire, i que hagi d’esperar, jo, l’ordre d’un adult per emprar-les”.