La Jornada tindrà lloc el 9 de novembre de 2022, de 9:15 a 14:15, a la Sala Laya de la Filmoteca de Catalunya. Per assistir-hi cal fer la inscripció prèvia, a través del SDE en aquest enllaç.
Objectius de la jornada
Donar valor a l’estratègia de desenvolupament dels públics d’un projecte/proposta cultural.
Detectar i definir variables identitàries pel que fa a l’oferta, el territori i els valors d’un projecte cultural. Punts forts i febles, oportunitats i amenaces.
Incidir en la importància de la creativitat i la metodologia en el disseny dels processos per arribar al públic
Conèixer el comportament del gran públic i el públic captiu.
Simposi Internacional d’Arts en Salut, MNAC, 23 i 24 de febrer de 2023. Obertes les inscripcions! Llegiu +
Teatre Comunitari Xic Sant Martí: VINCLES EXPRESS Teatre – Teatre Comunitari Xic Sant Martí, 5è espectacle de creació col·lectiva comunitària, 19 i 20 de novembre de 2022
“Amb la nova aplicació ja no t’hauràs de preocupar de res, perquè “Vincles Exprés, la teva solució és”. En aquesta societat que no tenim temps per a res, perquè has d’escollir entre les relacions amb les persones o totes les altres coses que has de fer? Fes-ho fàcil, queda bé i no deixis de fer res, perquè l’important és fer-ho tot i estar a tot arreu. No esperis més i descarregat l’APP que no tindràs cap problema! O potser sí…”
26ena edició Jornades de Formació de les Persones amb Sordesa en modalitat oral, 26 de novembre de 2022
L’ACAPPS organitza la 26ena edició de les Jornades de Formació de les Persones amb Sordesa en modalitat oral, que se celebrarà a l’auditori de la Fundació Cultural d’Hostafrancs, el proper dissabte 26 de novembre de 2022, de 9:30 a 17:30h.
Conegueu la trajectòria de més de 30 anys d’aquesta entitat i el programa de la jornada que comptarà amb subtitulació en directe i bucle magnètic.
Com podem millorar la difusió cultural? Taula rodona, 13 de desembre de 2022, Cercle d’Economia, a 18h
Es tracta d’un assaig audiovisual produït per Loop Barcelona i A-place que reflexiona sobre la invisibilització de les treballadores domèstiques migrants, així com la seva segregació a l’àmbit privat i a les tasques de les cures.
Tambés’hi exposa el projecte MEMEX (MEMories and EXperiences for inclusive digital storytelling)amb el projectePILOT BARCELONA: les dones migrants de Barcelona i la perspectiva de gènere. Elles, amb la coordinació d’un grup d’expertes i artistes, han participat en activitats i tallers de creació col·laborativa relacionats amb les seves històries personals i la seva connexió amb el patrimoni cultural de la ciutat, mitjançant una aplicació i les veus de les integrants del sindicat, les convida a conèixer el patrimoni cultural de la ciutat.
El projecte nascut a Lisboa, París i Barcelona el 2019, identifica les necessitats socials a través de la col·laboració i la inclusió.
Així, la Casa Elizalde de Barcelona mostra les històries creades pels habitants de la ciutat, la metodologia, l’aplicació, els pilots i les recomanacions polítiques.
Descobreix les activitats relacionades amb l’exposició d’aquest projecte de cohesió social!”
Conegueu el Pilot Barcelona del MEMEX que va començar el 2019 i acaba aquest any 2022:
MEMEX PILOT: Barcelona stories
I descobreix també els vídeos teaser de les primeres històries de LisboaiParís.
S’apropa el Festival Inclús, del 29 de novembre al 5 de desembre 2022
Festival iNCLÚS. Festival Internacional Cinema i Discapacitat, CaixaFòrum Barcelona.
Aquest festival “promou les obres audiovisuals sobre diversitat funcional, amb l’objectiu de donar a conèixer la realitat de les persones amb discapacitat des d’un punt de vista diferent. A més, comparteix i fomenta l’ús i coneixement de l’accessibilitat audiovisual, sent un festival que apropa el cinema a audiències que normalment no tenen l’oportunitat de gaudir-lo.
El Conca, Consell Nacional de la Cultura i les Arts, va convocar el primer fòrum de les arts en l’educació els dies 1 i 2 d’abril en el Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona per impulsar la presència de les arts en l’educació. Hi treballen en aquesta iniciativa, sota el que s’ha constituït com a Consell Rector del Fòrum, els Departaments de Cultura, Educació i Universitats, les quatre diputacions, les dues associacions de municipis (FMC i ACM), l’Ajuntament de Barcelona i les Fundacions que tenen activitat en aquest camp.
L’objectiu era compartir experiències i formular propostes concretes per avançar en les polítiques educatives sobre les arts.
Us recordem que podreu trobar a la web del CoNCAels materials escrits i audiovisuals generats en el Fòrum i en el procés que l’ha precedit.
I el vídeo Resum!
On el teatre batega. Els teatres de proximitat treballen plegats
“Els teatres de proximitat som espais de creació i exhibició teatral repartits per tot el país i representen un element essencial de la identitat del panorama teatral de casa nostra”. Així, ADETCA, l’Associació d’Empreses teatrals de Catalunya amb el suport del GREC Festival de Barcelona, i sota el lema “On el teatre batega“ volen “destacar la proximitat com a eina capaç de despertar els sentits del públic, fer sentir les emocions a flor de pell, commoure, en definitiva, sentir-se vius. Perquè la proximitat va més enllà del format dels nostres espais i esdevé element principal de la identitat artística dels nostres projectes teatrals i senya de la nostra implicació amb els diferents professionals del sector teatral i amb la societat.”
Els públics com a protagonistes. Situem-los a l’inici de tot procés creatiu i organitzatiu. Quin és el paper del màrqueting cultural?
Que l’aparició del coronavirus ha sacsejat la nostra societat no és cap novetat. Que l’escenari cultural actual es troba en ple procés de canvi com a conseqüència, tampoc. Però, quina direcció està prenent (i prendrà) la cultura tenint en compte, sobretot, la relació amb els públics? Quines són les estratègies que han d’incorporar les empreses per mantenir-se rellevants i a l’avantguarda? Com hi intervé el màrqueting com a eina?
En aquest article ens proposem oferir una visió general dels últims canvis de paradigma, en els quals l’usuari ja no només gaudeix de la cultura, sinó que hi participa, opina i recomana.
Des de l’ICEC, el Servei de Desenvolupament Empresarial i l’Àrea de Públics, hem organitzat des l’any 2014, les Jornades de Màrqueting Cultural, amb l’objectiu d’aportar coneixement i experiències a l’entorn de la creació d’audiències.
S’ha de conèixer el públic i el màrqueting és eficaç per generar demanda, analitzar i entendre els comportaments (1ª edició)
Se’l té en compte des de l’inici i se cerquen els comportaments (2ª edició)
Se’l convida a participar en el procés cultural, el desenvolupament d’audiències esdevé disciplina sistematitzada (3ª edició)
Les persones formen part del projecte des de la gènesi fins al final, son actives, col·laboren i participen en les fases de creació i producció per finalment, veure’s reconegudes en el resultat (4ª edició)
Entendre-les és la part essencial del projecte, conèixer-les i saber que esperen de nosaltres i aconseguir el compromís desitjat amb elles (5ª edició)
L’impacte de la COVID-19 comporta molts interrogants sobre quina ha de ser la relació, la comunicació i la interacció entre els professionals de la cultura i els públics habituals i els nous públics als quals es vol arribar (6ª edició)
I la darrera jornada aporta l’aprofundir en les relacions a través de la comunicació, eines i recursos útils, i l’adaptació a situacions adverses tot construint espais de trobada amb els públics (7ª edició).
El màrqueting cultural contribueix a assolir totes aquestes passes. Llegiu els enllaços i trobareu les eines que podeu disposar i casos pràctics nacionals i internacionals.
Entre elles, l’ús de les xarxes socials, que hi juguen un paper clau. I és que actualment a l’Estat espanyol hi ha més de 8,1 milions d’usuaris a les xarxes socials, una xifra que creix any rere any. Segons un informe (gener 2020, pàg. 43) de l’agència creativa We are social, YouTube, Whatsapp, Facebook, Instagram i Twitter eren el top 5 de les plataformes més utilitzades a Espanya. El creixement imparable, entre les audiències joves, de Twitch i de Tiktok, en onzena i catorzena posició respectivament a l’esmentat informe, reclama cada vegada més atenció per part dels professionals de la comunicació i la cultura, una franja d’edat a la qual és complicat arribar.
És així com conceptes com visibilitat, atenció al client, fidelització o conversió adquireixen una importància cabdal a l’hora d’analitzar quines accions duem a terme, en quin format ho fem (digital, presencial, híbrid), en quin moment i quin retornobtenim dels públics, ja sigui en forma d’opinions, perquè repeteixen una experiència o perquè tornen a adquirir un producte (el que anomenem generació de leads).
En aquest sentit, cada organització ha de saber valorar el seu projecte com una aposta única, rellevant i diferent dins del sector… i comunicar com a tal: això és vital a l’hora d’anar a buscar el nostre propi públic. Cal combinar la captació de seguidors amb una plataforma d’informació actualitzada per tal que qui ens trobi, vulgui conèixer-nos i quedar-se amb nosaltres.
Com reflexionàvem en un blog previ, “valors com la sostenibilitat, el canvi climàtic, la proximitat, el feminisme, l’antihomofòbia, etc. s’integren en els relats dels departaments de comunicació per assegurar-se la complicitat amb un públic compromès socialment”. Però la qüestió va més enllà: per crear un lligam amb els públics no només hi han de dedicar esforços els departaments de màrqueting i comunicació. Aquesta nova mirada enfocada en l’usuari ens ha d’ajudar a reimaginar totes les estructures de l’empresa perquè l’organització al complet treballi pensant en els interessos i necessitats dels públics culturals.
Seguint aquest raonament, hem de concebre les accions culturals com una manera d’establir una relació continuada. Algunes eines recurrents són l’storytelling, l’ús de narratives col·laboratives o la gamificació amb un objectiu final: crear experiències.
Una tendència cada cop més popular és la d’establir una xarxa d’ambaixadors de la marca i fer esdeveniments durant tot l’any amb ells; una mecànica molt versàtil perquè pot trascendir el format online i utilitzar la presencialitat com a potent generadora d’experiències. Hem de tenir en compte, però, la importància de trobar les persones estratègiques per a aquesta relació d’ambaixadors, ja que seran els i les portaveus d’aquells valors que compartim i ens uneixen als públics.
Arribats a aquest punt podem parlar d’algunes propostes, internacionals i locals, que han pres aquests camins.
Un primer exemple és el metavers, l’aposta més ferma de Facebook, que proposa una nova dimensió de relacions en un espai virtual 3D on els 2.500 milions s’usuaris de la xarxa podran fer activitats amb altres persones. D’aquesta manera, l’usuari deixa la seva traça quant a comportaments i interessos, que després són analitzats i avaluats per a extreure’n conclusions i millores en relació amb el costumer journey i la user experience.
Un altre cas famós és el de la col·laboració entre la marca d’alta costura Balenciaga i elvideojoc Fortnite, on la firma de moda va llançar una nova col·lecció en forma de càpsula digital perquè la lluïssin els personatges durant la Fashion Week. Aquí veiem un model d’hibridació que trasllada l’experiència habitualment presencial de la moda a un entorn purament digital i assoleix un gran ressò amb un component de gamificació.
Un últim exemple reeixit a Catalunya és el d’On el teatre batega, una iniciativa d’onze teatres i sales d’exhibició que, amb el suport de diverses institucions locals, han posat en marxa una narrativa comuna per posar en valor el teatre de casa nostra. Així doncs, parlem d’una col·laboració tant a nivell d’accions com d’storytelling.
En resum, tot el que hem vist més amunt ens demostra que la relació amb les audiències ha de ser el focus entorn del qual es treballi des de totes les estructures de les empreses. Això indica un canvi de mirada: com a organitzacions culturals, hem de posar l’espectador en el centre de les nostres accions comunicatives, per exemple demanant a la gent que decideixi la programació d’un espectacle o quins artistes col·laboraran en un projecte. La clau és promoure una construcció simultània i compartida de la cultura, una estratègia facilitada en gran mesura pels resultats que ofereixen les eines online.
Pel que fa a les tendències actuals, hi ha una tornada al presencial però amb una aposta per la hibridació. L’streaming o contingut online funciona quan s’ofereix a l’usuari la possibilitat d’accedir a un contingut que d’altra manera no podria, fomentant-ne també l’accessibilitat.
També ho trobem en jornades professionals, sessions de networking, presentacions, rodes de premsa, trobades entre periodistes i artistes (especialment internacionals) o webinars.
Així, tal com tancàvem el novembre passat l’última edició de la Jornada de Màrqueting, veiem que «en contra del que es pugui pensar, ara s’està consumint més contingut cultural que mai».
I tu, què en penses?
Consulta les fonts recomanades per a saber-ne més!
L’escenari cultural actual respon a una societat sacsejada pel coronavirus i, entre les moltes conseqüències, hi ha la mutació en la nostra relació amb els públics i, per tant, en la forma de comunicar-nos hi. S’ha accelerat el procés de digitalització de les empreses i els projectes. Les propostes híbrides d’esdeveniments culturals, que combinen la presencialitat i la modalitat en línia, porten els públics a noves experiències. S’amplien les possibilitats tecnològiques i creixen els formats d’àudio (podcast, audiollibre, etc.) i els directes de l’streaming. Valors com la sostenibilitat, el canvi climàtic, la proximitat, el feminisme, l’antihomofòbia, etc. s’integren en els relats dels departaments de comunicació per assegurar-se la complicitat amb un públic compromès socialment. Proliferen els continguts en les xarxes socials i és essencial ser creatiu i fomentar els continguts que permetin la interacció amb els públics.
L’objectiu de lajornada va ser aprofundir en la relació amb els públics culturals a través de la comunicació, donar eines i recursos útils que afavoreixin la comunicació amb els públics, augmentar la capacitat d’adaptació dels projectes culturals en situacions adverses i construir espais de trobada alineats amb la nostra posició i el públic al qual ens dirigim.
del 2 al 6 de novembre, de 12:00 a 13:30h per streaming a Youtube
Ja son aquí les VI Jornades de MàrquetingCultural organitzades per l’SDEi l’Àrea de Públics de l’ICEC: El nou paradigma cultural. Públics en transformació.
Aquesta edició es dedica a l’ anàlisi del sector cultural en temps de la COVID19, com afecta al sector i quins són els obstacles a superar. La COVID19 ha suposat un gran canvi en el món de la cultura, sobretot en la manera de crear, produir, difondre i consumir un producte cultural. Fet que obre molts interrogants sobre quina ha de ser la relació, la comunicació i la interacció entre els professionals de la cultura i els públics habituals i els nous públics als quals volen arribar.
Per això, enguany les jornades s’emmarquen en 3 eixos clau en els que estem immersos: la COVID19, la digitalització/tecnologia i la sostenibilitat. Tots ells de la mà de professionals que han participat en edicions passades:
Katy Raines , sòcia d’Indigo Ltd (Birmingham), que tractarà les noves litúrgies i comportaments dels públics culturals després de la pandèmia.
Genís Roca, fundador i president de RocaSalvatella, tractarà la transformació a gran escala i a tots els nivells què suposa el present i les conseqüències en el futur.
