TikTok en el món editorial

La xarxa social TikTok compte amb iniciatives que busquen incentivar la lectura entre els seus usuaris, com #BookTok, que ha aconseguit generar més de 83 milions de visualitzacions, i #TiktokBookClub, amb prop de 24 milions de visualitzacions.

La resposta que ha generat aquesta nova manera de recomanar llibres fa que es consideri com una revolució dins del món literari, sobretot per la seva capacitat de dirigir-se a un segment de la població generalment més enfocat al consum d’entreteniment en pantalla, que no pas en format llibre. De la mateixa manera, es considera que pot ajudar a trencar l’estereotip que fa que gran part dels joves vegin la lectura com una pràctica avorrida.

Els usuaris recorren a aquesta xarxa per descobrir-hi noves recomanacions i compartir la seva experiència de lectura, amb la literatura juvenil com a clara protagonista. Amb un format d’un màxim de tres minuts, però que sovint no supera els quaranta-cinc segons, els influencers literaris fan resums de les seves lectures, es graven mentre llegeixen i comparteixen les seves frases preferides o les emocions que els hi ha provocat un llibre en concret, fet que fa que els usuaris els vegin com a prescriptors oberts i sense por de mostrar com se senten.

La generació Z (que comprèn aquells nascuts en els darrers anys dels anys 90 i inici dels 2000) és la principal usuària d’aquesta xarxa social, enfocada principalment a compartir breus vídeos de coreografies, consells de moda, contingut humorístic o, fins i tot, gastronòmic.

Aquesta canal de comunicació ha arribat a generar un important increment en les vendes, tal com indicava Shannon DeVito, directora de llibres a Barnes & Noble, a l’article que va publicar The New York Times quan es va començar a veure la dimensió del fenomen. Diverses editorials han començat a utilitzar aquesta xarxa com a eina de vendes, contactant amb influencers perquè comparteixin les seves darreres novetats, com per exemple Penguin Random House, que hi té un compte amb més de quaranta-dos mil seguidors, on comparteix contingut relacionat amb les seves novetats literàries, així com campanyes com #IAmLaCulturaContest, enfocada a autors hispànics.

Per la seva banda, Netflix també ha desenvolupat un club de lectura enfocat a aquells llibres que es converteixen en un programa de televisió o una pel·lícula en aquesta plataforma audiovisual. Té l’objectiu de crear comunitat i incentivar el debat entorn del resultat de l’adaptació dels llibres, per aquesta manera generar unes expectatives.

Caldrà veure quina serà l’evolució d’aquestes iniciatives i d’altres que se’n puguin derivar, per tal de determinar si poden ser eines útils en les estratègies de les editorials catalanes.

Arriba el I Congrés Internacional d’Espectadors de Teatre, organitzat per Áfora FOCUS en el Teatre Romea de Barcelona i en una plataforma immersiva (en la seva versió virtual), del 24 al 26 d’octubre de 2022

Atenció!

El I Congrés Internacional d’Espectadors de Teatre serà un congrés de, per i per als espectadors, que focalitzarà 3 línies de treball prioritàries: la diversitat, la participació i la transversalitat. Teatre Romea de Barcelona, 24 a 26 d’octubre de 2022.

Serà el primer congrés que abordi el tema dels espectadors de teatre amb els propis espectadors com a protagonistes actius. Es convida els màxims experts internacionals, però sobretot la veu i la mirada dels espectadors de teatre. Més que un congrés sobre els espectadors serà un congrés de, per a i amb els espectadors… per tant, els espectadors seran art i part. Tot plegat, amb una visió global, internacional i transversal.

Gran part del programa del Congrés estarà integrat per taules de presentació d’experiències i taules de debat entre els 50 espectadors de teatre convidats de tot el món.

En el pre-Congrés, ells mateixos consensuaran i decidiran els integrants de cada taula del programa del Congrés, amb el tema a tractar a partir dels 3 eixos temàtics principals (diversitat, participació, transversalitat). De la mateixa manera, i  amb una metodologia col·laborativa, en el pre-Congrés els espectadors concretaran el Manifest de Barcelona dels espectadors de teatre que servirà de cloenda del Congrés.

El Congrés també inclourà la presència d’experts internacionals en l’àmbit de les arts escèniques i de la interacció amb els públics en general, que oferiran conferències i/o tallers adreçats a tots els inscrits, tant presencials com virtuals, entre molts altres:

  • Roger Bernat
    Dramaturg català. La seva trajectòria teatral s’ha caracteritzat pel treball participatiu i immersiu amb els públics. Editor, conjuntament amb Ignasi Duarte, del llibre Querido Público.
  • Antonella Broglia
    Publicista, promotora cultural, formadora, conferenciant, presentadora de televisió i actriu experta en comunicació política, oratòria i emprenedoria i innovació social. “El teatro como herramienta de cambio social”.
  • Zavel Castro
    Crítica i curadora de teatre mexicana especialista en formació de públics. Cofundadora de la pàgina de crítica i reflexió teatral Aplaudir de pie.
  • Toni Jodar
    Ballarí, mestre, performer, artista i mestre de dansa des de fa més de 25 anys a través del seu projecte amb Beatriu Daniel, Explica Dansa.
  • Katya Johanson
    Professora australiana d’investigació d’audiències a la Universitat Deakin. Coeditora de la recent Routledge Companion to Audiences and the Performing Arts.
  • Antonio Monegal
    Coordina el Màster en Estudis Comparatius de Literatura, Art i Pensament de la Universitat Pompeu Fabra. Recentment ha publicat l’assaig Como el aire que respiramos. El sentido de la cultura.

+ Conegueu el programa i els participants

áfora FOCUS

“Vols ser un dels 50 espectadors internacionals convidats? Ets espectador actiu o formeu part d’una associació o col·lectiu d’espectadors de teatre que treballin projectes vinculats a la diversitat, la participació o la transversalitat? Feu arribar la teva proposta, explica la teva experiència i els organitzadors avaluaran la teva candidatura en breu.

“Would you like to be one of the 50 invited international spectators? Are you an active spectator or are you part of an association or group of theater spectators working on projects related to diversity, participation or transversality? Send your proposal, tell the organizer your experience and they will evaluate your application shortly.

Inscriviu-vos!

Ens hi trobareu!

@cultura_cat

@icec_cat

#SomImpuls #SomICEC

On anem a buscar el públic? Recuperem el debat a La Muriel, del passat 7 de setembre de 2022

Atenció!

Escoltem @PepeZapata, @tracysirés, #MarinaMarcos i @bertaboschvidal, moderats per Núria Cañamares.
Organitzen @Entreacte_ i @Recomana_

Us compartim l’interessant debat ‘On anem a buscar el públic?‘ organitzat per la revista Entreacte i Recomana.cat, que va tenir lloc el passat dimecres 7 de setembre de 2022 a La Muriel. Va comptar amb la participació de Pepe Zapata (director de la Comunitat de Cultura TRESC), Tracy Sirés (directora executiva de l’Auditori de Granollers), Marina Marcos (gestora cultual a El Maldà i vicrepresidenta de Sales de proximitat, ADETCA) i Berta Bosch (consultora i científica de dades a Teknecultura), amb la moderació de la periodista Núria Cañamares

S’hi van tractar, entre molts altres temes, la necessitat d’aprofundir en l’experiència del públic i la diversificació de l’oferta; el potencial de l’encreuament de dades entre els diferents agents culturals per entendre millor quin és el públic cultural; així com la importància de formar part de l’imaginari públic i crear confiança com a prescriptors.   

Us animem a veure el vídeo

Retransmissió en directe del debat obert ‘On anem a buscar el públic? ‘Quin treball de públic es fa? Què es vol aconseguir? Què s’hauria de fer per atraure més…

#busquempublic

Podem recuperar el debat sencer a l’enllaç i podrem seguir llegint sobre el tema en el dossier de l’#Entreacte218.

Lupa cultural. Experiències, relats i valors: els públics com a protagonistes de la cultura

Els públics com a protagonistes. Situem-los a l’inici de tot procés creatiu i organitzatiu. Quin és el paper del màrqueting cultural?

Que l’aparició del coronavirus ha sacsejat la nostra societat no és cap novetat. Que l’escenari cultural actual es troba en ple procés de canvi com a conseqüència, tampoc. Però,  quina direcció està prenent (i prendrà) la cultura tenint en compte, sobretot, la relació amb els públics? Quines són les estratègies que han d’incorporar les empreses per mantenir-se rellevants i a l’avantguarda? Com hi intervé el màrqueting com a eina?

En aquest article ens proposem oferir una visió general dels últims canvis de paradigma, en els quals l’usuari ja no només gaudeix de la cultura, sinó que hi participa, opina i recomana.

Des de l’ICEC, el Servei de Desenvolupament Empresarial i l’Àrea de Públics, hem organitzat des l’any 2014, les Jornades de Màrqueting Cultural, amb l’objectiu d’aportar coneixement i experiències a l’entorn de la creació d’audiències.

  • S’ha de conèixer el públic i el màrqueting és eficaç per generar demanda, analitzar i entendre els comportaments (1ª edició)
  • Se’l té en compte des de l’inici i se cerquen els comportaments (2ª edició)
  • Se’l convida a participar en el procés cultural, el desenvolupament d’audiències esdevé disciplina sistematitzada (3ª edició)
  • Les persones formen part del projecte des de la gènesi fins al final, son actives, col·laboren i participen en les fases de creació i producció per finalment, veure’s reconegudes en el resultat (4ª edició)
  • Entendre-les és la part essencial del projecte, conèixer-les i saber que esperen de nosaltres i aconseguir el compromís desitjat amb elles (5ª edició)
  • L’impacte de la COVID-19 comporta molts interrogants sobre quina ha de ser la relació, la comunicació i la interacció entre els professionals de la cultura i els públics habituals i els nous públics als quals es vol arribar (6ª edició)
  • I la darrera jornada aporta l’aprofundir en les relacions a través de la comunicació, eines i recursos útils, i l’adaptació a situacions adverses tot construint espais de trobada amb els públics (7ª edició).

El màrqueting cultural contribueix a assolir totes aquestes passes. Llegiu els enllaços i trobareu les eines que podeu disposar i casos pràctics nacionals i internacionals.

Entre elles, l’ús de les xarxes socials, que hi juguen un paper clau. I és que actualment a l’Estat espanyol hi ha més de 8,1 milions d’usuaris a les xarxes socials, una xifra que creix any rere any. Segons un informe (gener 2020, pàg. 43) de l’agència creativa We are social, YouTube, Whatsapp, Facebook, Instagram i Twitter eren el top 5 de les plataformes més utilitzades a Espanya. El creixement imparable, entre les audiències joves, de Twitch i de Tiktok, en onzena i catorzena posició respectivament a l’esmentat informe, reclama cada vegada més atenció per part dels professionals de la comunicació i la cultura, una franja d’edat a la qual és complicat arribar.

És així com conceptes com visibilitat, atenció al client, fidelització o conversió adquireixen una importància cabdal a l’hora d’analitzar quines accions duem a terme, en quin format ho fem (digital, presencial, híbrid), en quin moment i quin retorn obtenim dels públics, ja sigui en forma d’opinions, perquè repeteixen una experiència o perquè tornen a adquirir un producte (el que anomenem generació de leads).

En aquest sentit, cada organització ha de saber valorar el seu projecte com una aposta única, rellevant i diferent dins del sector… i comunicar com a tal: això és vital a l’hora d’anar a buscar el nostre propi públic. Cal combinar la captació de seguidors amb una plataforma d’informació actualitzada per tal que qui ens trobi, vulgui conèixer-nos i quedar-se amb nosaltres.

Com reflexionàvem en un blog previ, “valors com la sostenibilitat, el canvi climàtic, la proximitat, el feminisme, l’antihomofòbia, etc. s’integren en els relats dels departaments de comunicació per assegurar-se la complicitat amb un públic compromès socialment”. Però la qüestió va més enllà: per crear un lligam amb els públics no només hi han de dedicar esforços els departaments de màrqueting i comunicació. Aquesta nova mirada enfocada en l’usuari ens ha d’ajudar a reimaginar totes les estructures de l’empresa perquè l’organització al complet treballi pensant en els interessos i necessitats dels públics culturals.

Seguint aquest raonament, hem de concebre les accions culturals com una manera d’establir una relació continuada. Algunes eines recurrents són l’storytelling, l’ús de narratives col·laboratives o la gamificació amb un objectiu final: crear experiències.

Una tendència cada cop més popular és la d’establir una xarxa d’ambaixadors de la marca i fer esdeveniments durant tot l’any amb ells; una mecànica molt versàtil perquè pot trascendir el format online i utilitzar la presencialitat com a potent generadora d’experiències. Hem de tenir en compte, però, la importància de trobar les persones estratègiques per a aquesta relació d’ambaixadors, ja que seran els i les portaveus d’aquells valors que compartim i ens uneixen als públics.

Arribats a aquest punt podem parlar d’algunes propostes, internacionals i locals, que han pres aquests camins.

Un primer exemple és el metavers, l’aposta més ferma de Facebook, que proposa una nova dimensió de relacions en un espai virtual 3D on els 2.500 milions s’usuaris de la xarxa podran fer activitats amb altres persones. D’aquesta manera, l’usuari deixa la seva traça quant a comportaments i interessos, que després són analitzats i avaluats per a extreure’n conclusions i millores en relació amb el costumer journey i la user experience.

Un altre cas famós és el de la col·laboració entre la marca d’alta costura Balenciaga i el videojoc Fortnite, on la firma de moda va llançar una nova col·lecció en forma de càpsula digital perquè la lluïssin els personatges durant la Fashion Week. Aquí veiem un model d’hibridació que trasllada l’experiència habitualment presencial de la moda a un entorn purament digital i assoleix un gran ressò amb un component de gamificació.

Un últim exemple reeixit a Catalunya és el d’On el teatre batega, una iniciativa d’onze teatres i sales d’exhibició que, amb el suport de diverses institucions locals, han posat en marxa una narrativa comuna per posar en valor el teatre de casa nostra. Així doncs, parlem d’una col·laboració tant a nivell d’accions com d’storytelling.

En resum, tot el que hem vist més amunt ens demostra que la relació amb les audiències ha de ser el focus entorn del qual es treballi des de totes les estructures de les empreses. Això indica un canvi de mirada: com a organitzacions culturals, hem de posar l’espectador en el centre de les nostres accions comunicatives, per exemple demanant a la gent que decideixi la programació d’un espectacle o quins artistes col·laboraran en un projecte. La clau és promoure una construcció simultània i compartida de la cultura, una estratègia facilitada en gran mesura pels resultats que ofereixen les eines online.

Pel que fa a les tendències actuals, hi ha una tornada al presencial però amb una aposta per la hibridació. L’streaming o contingut online funciona quan s’ofereix a l’usuari la possibilitat d’accedir a un contingut que d’altra manera no podria, fomentant-ne també l’accessibilitat.

També ho trobem en jornades professionals, sessions de networking, presentacions, rodes de premsa, trobades entre periodistes i artistes (especialment internacionals) o webinars.

Així, tal com tancàvem el novembre passat l’última edició de la Jornada de Màrqueting, veiem que «en contra del que es pugui pensar, ara s’està consumint més contingut cultural que mai».

I tu, què en penses?

Consulta les fonts recomanades per a saber-ne més!

Digital 2020 España

Digital 2021 España, tot just publicat. Consulteu l’evolució

On el teatre batega

La alta costura digital llega a Fortnite con Balenciaga

Jornades de màrqueting cultural, Àrea de Públics i SDE, ICEC

Les cultures del futur. CCCB, 10 de març de 2022, hall 19 a 20:30h

L’urgència de transformar les institucions culturals per fer-les més permeables permetrà reflexionar sobre les cultures del futur!

Bernd Scherer, director de la Casa de les Cultures del Món de Berlín, Mathieu Potte-Bonneville, director de programes culturals del Centre Pompidou de París, i Judit Carrera, directora del CCCB, conversen amb el periodista cultural Alex Vicente sobre la urgència de transformar les institucions culturals per fer-les més permeables i obertes en un moment en què els principis mateixos de la democràcia estan en disputa a Europa.

«Cultures d’Avenir», Bernd Scherer, Mathieu Potte-Bonneville i Judit Carrera

En debat

Com podem garantir que el museu del futur sigui un espai per a la construcció de mons en comú, per a l’experimentació i la llibertat?

Inscripcions!

De l’emergència climàtica al debat postcolonial i de gènere o l’auge dels autoritarismes, les grans línies de tensió que travessen avui el debat públic sacsegen també els fonaments de les institucions culturals.

Alguns museus han començat a reordenar i revisar les seves col·leccions en un diàleg crític amb el seu passat, i en general han assumit la urgència de transformar-se per convertir-se en espais cada vegada més oberts, plurals i diversos.

La qüestió de fons és com poden la cultura i les arts contribuir a sostenir i fomentar els principis d’una societat oberta en un moment de replegament de les llibertats col·lectives. Com podem garantir que el museu del futur sigui un espai per a la construcció de mons en comú, per a l’experimentació i la llibertat?

Aquesta conversa forma part del projecte «Cultures d’Avenir», un programa impulsat per l’Oficina Francoalemanya per a la Joventut (OFAJ) en col·laboració amb el Centre Pompidou, la Casa de les Cultures del Món (HKW) i el CCCB. El programa construeix una xarxa internacional amb joves creadors europeus per pensar la relació de la cultura amb els grans reptes polítics i socials del present.

Som-hi, doncs?

Recordeu una altra entrada que reflexiona també sobre la transformació: La tradició que ens travessa, Arts Santa Mònica, fins al 30 d’abril de 2022