Els teatres es preocupen per la comoditat dels espectadors

Si parlem de teatre, el més segur és que el primer que ens vingui al cap sigui l’escenografia, els actors, els diàlegs, en definitiva, el que passa a l’escenari. Però tal i com destaca Jordi Bordes (El Punt Avui, 12 de juny de 2017), cada vegada pren més importància la comoditat dels espectadors.

I és que cada vegada són més els equipaments que es miren bé quin tipus de butaca utilitzar. Bordes apunta que hi ha dues tendències generals entre els teatres catalans, d’una banda hi ha aquells que aposten per la qualitat del seient, la qual cosa normalment implica menys aforament (butaques més grans i còmodes), i per l’altra banda, hi ha qui aposta per l’aforament, amb seients més petits o fileres de bancs (no necessàriament incòmodes).

Diseño sin título (1)
D’esquerra a dreta, les butaques de la Beckett, el Maldà, l’Àtrium i les noves que estrenarà la Biblioteca de Catalunya. Fotos: El Punt Avui

Sigui quina sigui la opció que trien, però, tots els equipaments pensen en l’espectador i miren per la seva comoditat. Cadascú, és clar, dins de les seves possibilitats.

Jornada sobre cultura inclusiva i art comunitari

L’Àrea de Públics de l’ICEC, amb la col·laboració de l’SDE, va organitzar la jornada ‘Oportunitats per a la creació i els nous públics: projectes artístics comunitaris‘, dedicada a les arts inclusives i comunitàries. L’experta en creació i producció i comissària de projectes comunitaris Eva Garcia, va ser l’encarregada de coordinar la jornada que es va celebrar el passat 23 de maig a la Fàbrica de Creació Fabra&Coats.

34020162174_f0e408ef88_k
Paz Santa Cecilia durant la seva ponència. Font: SDE

La sessió va començar amb una interessant exposició per part de Paz Santa Cecilia, gestora cultural i directora artística del Festival ÍDEM. Sota el títol “L’expansió social a través de les arts”, la ponent va explicar l’evolució de les arts comunitàries a través de la història moderna. I va acabar la seva ponència amb alguns consells per gestionar equips i equipaments.

Santa Cecilia va anar explicant els canvis en l’art comunitari i la cultua inclusiva relacionant-los amb els canvis que s’han viscut en la societat europea i mundial des d’inicis del segle XX fins l’actualitat. La millora dels drets civils ha anat sempre estretament lligada a l’evolució de l’art comunitari.

“No podem utilitzar la inclusió social com si fos un cosmètic”, aclaria la ponent, al mateix temps que transmetia la idea que les arts comunitàries donen a les persones la “oportunitat de representar-se com elles vulguin”, sense fer cas dels estereotips i la imatge marcats pel sistema.

Sobre la gestió d’equips i equipaments, Paz Santa Cecilia va aconsellar una gestió “des de l’optimisme”, sempre escoltant tots els punts de vista i tenint en compte que “les emocions són més fàcils de transmetre que les idees”.

PROJECTES COMUNITARIS I INCLUSIUS

34053260063_901b3984a7_o
Fragment de la peça PI(e)CE, amb Constanza Brnic i Paquita Menarguez. Font: SDE

La segona part de la jornada va servir per apropar-nos a diferents projectes d’art comunitari gràcies a un espai performatiu en què es van presentar cinc projectes diferents:

  • ‘Què vol dir mirar un quadre?’: a càrrec de Teresa Rubio (Centre d’Art Tecla Sala) i amb Daniel Caufapé i Isabel Barrientos com a participants.
  • ‘Capacitats’: a càrrec de Marc Olivé (Mercat de les Flors) i amb la participació de Yanel Barbeito i Omar Gómez.
  • ‘Cultura, creació, transformació’: a càrrec de Núria Aidelman (A Bao A Qu).
  • ‘Taller obert’: a càrrec de Martí Marfà i Xavier Martínez (Taller de Músics).
  • ‘PI(e)CE’: a càrrec de Constanza Brnic (coreògrafa i ballarina), acompanyada de Paquita Menarguez.

Per tancar la jornada, els encarregats dels cinc projectes presentats van participar en una taula rodona moderada per Eva Garcia. Els participants van posar en comú els detalls dels seus projectes i van compartir experiències i preocupacions, amb l’activa participació del públic, que també va voler donar el seu punt de vista.

34823385776_4e3350708f_k
Taula rodona final. D’esquerra a dreta: Eva Garcia, Martí Marfà, Teresa Rubio, Constanza Brnic, Núria Aidelman i Marc Olivé. Font: SDE

Si ho voleu, podeu recuperar les fotografies i els vídeos que es van fer durant la jornada.

La cultura inclusiva cada vegada més present a Catalunya

Alguns dels projectes recollits en el document. D’esquerra a dreta i de dalt a baix: Comusitària, La Trifulga dels Fútils, Contes per la Pau, Escola de circ Saltimbanqui i Càmeres i acció

Durant el 2016, la Unitat d’Anàlisi i Estudis amb l’Àrea de Públics de l’ICEC, van iniciar la creació d’un directori d’agents i accions de cultura inclusiva amb l’objectiu de detectar especialment aquells que focalitzen la seva activitat principal en la inclusió social.

També es va treballar la conceptualització i el coneixement de la cultura inclusiva a Catalunya. A partir de les peticions de subvencions rebudes, de les peticions a les mateixes entitats implicades i  de la cerca realitzada, s’ha pogut fer una primera aproximació al tema i s’ha elaborat un document que recull alguns dels projectes que treballen per una cultura més inclusiva.

Una de les primeres passes que es van fer va ser aclarir alguns conceptes que usem tots quan parlem de cultura inclusiva, i es va diferenciar tres col·lectius: diversitat funcional física, diversitat funcional psíquica i col·lectiu comunitari.

Per a l’elaboració del document final es va decidir classificar els projectes des de tres vessants diferents: accés, participació i sensibilització.

  • Accés inclusiu: Totes aquelles accions pensades i adreçades a l’accés de col·lectius vulnerables
  • Participació inclusiva: Accions adreçades a la participació de col·lectius vulnerables
  • Sensibilització: Accions creades amb l’objectiu de generar reflexió

Actualment, el 5,06% de les entitats del tercer sector a Catalunya ofereixen atenció cultural. En l’estudi queden recollits 65 projectes de cultura inclusiva, tant de manera continuada com puntuals, repartits entre projectes orientats a l’accés (14), a la participació (44) i a la sensibilització (7).

Els resultats d’aquest treball s’acabaran materialitzant aquest 2017. D’una banda, amb la inclusió d’una modalitat específica de la línia d’activitats de desenvolupament de públics. I de l’altra, amb la celebració de la jornada Oportunitats per a la creació i els nous públics que tindrà lloc el proper 23 de maig a la Fabra & Coats.

L’SDE, en col·laboració amb la Subdirecció General de Promoció Cultural, ha organitzat també tres tallers per tractar els diferents àmbits de l’accessibilitat. Dos d’aquests tallers ja s’han celebrat: ‘Els serveis d’accessibilitat, les tecnologies i el seu finançament‘ (22 de març) i ‘L’atenció a les persones amb discapacitat i necessitats especials‘ (27 d’abril). Però estigueu atents perquè el proper 12 de juny tindrà lloc el tercer taller ‘L’accessibilitat en la comunicació‘.

També cal destacar que s’ha continuat donant suport al programa Apropa Cultura amb la incorporació de nous equipaments culturals, tant públics com privats, de Catalunya.

Exclusió social, inclusió social i cultura inclusiva, tres denominacions que cerquen facilitar l’accés a la cultura

Les tres denominacions risc d’exclusió social, inclusió social i cultura inclusiva tenen un objectiu comú: el compartir la voluntat de facilitar l’accés a la cultura.

Aquest blog ha anat recollint l’evolució de l’ús d’aquests tres termes al llarg de la seva trajectòria de tres anys, en què s’ha vist que la terminologia inclusió cada vegada està més present. D’una banda, la més coneguda, ‘inclusió social‘. I de l’altra, la més nova, potser, ‘cultura inclusiva‘.

Us animem a gaudir d’aquest intercanvi de denominacions en aquest blog!

Som-hi, doncs!

I per què cultura inclusiva?

Treballar amb els agents de la cultura ens ha permès descobrir-los, detectar els canvis que han anat fent aquells que s’hi adrecen, i també conèixer bé aquells col·lectius que s’orienteu a eixamplar el ventall de persones interessades en la cultura.

És per aquest motiu que la línia d’ajuts d’Activitats de desenvolupament de públics 2017 té una modalitat per aquells projectes o activitats adreçats a col·lectius de cultura inclusiva amb diversitat funcional o en risc d’exclusió social. En la primera edició del 2015 ja es valoraven accions adreçades als col·lectius més vulnerables o amb més dificultat com la tercera edat, les persones amb més discapacitat i els col·lectius en risc d’exclusió social. I  en la segona convocatòria del 2016, es recollia la valoració d’accions d’inclusió social.

El 2017, doncs, la cultura inclusiva atén, entre altres, la diversitat funcional (algun tipus de discapacitat física o psíquica), o accions de risc d’exclusió social  (situacions de vulnerabilitat com ara la pobresa, les addicions o la privació de llibertat), per exemple.

Seguiu atents i subscriviu-vos en aquest blog. Ben aviat trobareu més notícies de cultura inclusiva!

 

Fas 6 anys Tria un llibre. Ja ha començat la segona campanya!

 

Ha tornat Fas 6 anys. Tria un llibre!

El Departament de Cultura va engegar el dimarts 2 de maig la segona campanya ‘ Fas 6 anys. Tria un llibre’ que vol estimular els hàbits de lectura dels infants de 6 anys.

Els nens i nenes descobreixen les llibreries amb un adult i comencen a crear la seva pròpia biblioteca, a donar valor al llibre i també, a reforçar les vendes de llibres infantils.

L’infant que fa o hagi fet 6 anys durant aquest 2017 rebrà a casa un targeta que el convidarà a anar a la llibreria més propera. Allà podrà bescanviar la targeta pel llibre que més li agradi i per un import de fins a 13€. Si l’import és superior, l’adult haurà d’abonar la diferència.

També hi haurà l’ opció de poder fer la compra on-line a través de la plataforma Libelista que vol “amplificar el valor de la llibreria de proximitat i connectar els llibreters amb l’entorn del lector online”.

Enguany s’ha arribat a un acord amb l’ONCE per tal d’adaptar la targeta al sistema de lectura i escriptura tàctil, el Braille. Així, els infants amb discapacitat visual podran participar en la campanya des de l’inici.

Podeu trobar més dades de la campanya!

Ja heu rebut la targeta i heu anat a les llibreries? Teniu temps fins al 17 de juny de 2017. Som-hi, doncs!  

Conegueu com funciona!

Podeu preparar la vostra ruta coneixent les llibreries adherides a la campanya ‘Fas 6 anys. Tria un llibre‘ i així els vostres infants podran començar la seva biblioteca particular.

La campanya arribarà a 80.941 nens i nenes que podran anar a més de 200  llibreries de tota Catalunya.

Fas 6 anys. Tria un llibre’ és una iniciativa del Gremi de Llibreters de Catalunya amb el suport del Departament de Cultura i la col·laboració del Gremi d’Editors de Catalunya i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), el Departament d’Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència, el Departament d’Ensenyament, la Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni, IDESCAT i l’ONCE.