La gata perduda, òpera comunitària participativa i cocreada amb les persones del barri del Raval i el Liceu, el 5 i el 7 d’octubre de 2022, a 19h

29 setembre 202213 desembre 2022 publicsculturals1 comentari

La gata perduda. Més de 50 entitats i veïnes i veïns del Raval formen part d’aquest projecte comunitari els dies 5 i 7 d’octubre, en el Liceu

Concebuda musicalment per Arnau Tordera, guitarra, vocalista i líder de la banda Obeses, i amb text de Victoria Szpunberg, i obsequien un passeig entre el món líric i el musical, passant per les músiques del món, que tant sonen pels seus carrers.

“La gata perduda parla de la lluita d’un barri que no es resigna a ser manipulat. Al voltant d’aquest barri hi conflueixen personatges que volen especular i utilitzar el Raval per als seus interessos: el magnat que observa el barri des de la part alta de la ciutat, que oculta un secret i mobilitza la curadora, l’arquitecta i el detectiu, per tal que resolguin un entramat de fets que el perjudiquen.”

Ens hi endinsem?

Ens ho perdrem?? Som-hi doncs!

Gran Teatre del Liceu:

Dimecres 5 d’octubre, a 19h

Divendres 7 d’octubre, a 19h

Forma part del projecte Ópera Prima del Liceu. I per conèixer les fases (diàleg comunitari, recerca, lligam Raval-Barri, co-creació i estrena), la dramaturgia, la composició musical, la direcció escènica, el vestuari, el cor (amb 11 corals del barri) i l’orquestra, entre d’altres, llegiu +

I també Eva Garcia, experta en interlocució comunitària i producció local, i directora de COMUART Sense límits / ART sense límits, impulsant la creació artística que impliquen persones i llocs insòlits…, i responsable d’Òpera Prima i creacions comunitàries del Liceu.

Com també Cristina Colomer que ha estat la coordinadora dels cors participants en aquesta Òpera Prima.

Forma part del projecte europeu TRACTION PROJECT, Opera Co-creation for social transformation, un projecte que apropa l’òpera mitjançant les persones i la innovació tecnològica que permet co-crear i viure l’experiència de l’òpera.

Opera co-creation for a social transformation. TRACTION, the new concept to revolutionise Opera

Potser ha arribat el moment de revolucionar l’òpera.

Coneguem com ens parla l’òpera a tots i com mou els sentits!

El Raval ocupa el Liceu!

I encara més….

El treball de co-creació al barri de Raval liderat pel Liceu tindrà sinergies i interaccions amb altres treballs d’òpera comunitària que s’estan portant a terme a Irlanda (amb la Irish National Opera INO) i el projecte Out of the ordinary i a Portugal (liderat per SAMP Sociedade Artistica Musical de Pousos ) i el projecte “O tempo (Somos Nós). “Això fomentarà la internacionalització i la visibilització del projecte, a més de compartir les millors pràctiques per fer una òpera comunitària.”

El Liceu amb “La gata perduda“, la INO amb “Out of the ordinary” i la SAMP amb “O tempo (Somos Nós)“, son els tres participants de TRACTION PROJECT.

“TRACTION està impulsant una sèrie d’eines tecnològiques innovadores a través dels centres tecnològics i universitats que formen part del consorci, per facilitar la interacció entre les persones professionals i les comunitats durant el procés de co-creació, així com per estendre les representacions d’òpera gràcies a la tecnologia.” (…) Per posar un exemple, l’òpera comunitària de Barcelona proposa una co-creació de la imatge visual de l’òpera… Descobriu qui son els creadors… Conegueu +

I recordem que es va presentar l’1 de febrer del 2020!

“Aquesta nova proposta forma part del programa LiceuApropa i neix amb la clara convicció d’usar l’art com a pilar de transformació de les persones, així com amb la voluntat d’inclusió social a través de la cultura.”

La creació comunitària implica que el barri s’insereix en tot el procés de creació artística, des de la dramatúrgia, la interpretació musical i coral i la construcció tècnica amb un diàleg permanent amb professionals de les diferents àrees. El gran repte d’aquest projecte és justament fer conviure el món professional amb la ciutadania per tal de produir una òpera de nova creació…. Llegiu +

Recomanació!

Eva Garcia, Art i transformació: qui assumeix el risc?, Social.cat. Diari digital de l’acció social a Catalunya, 17.05.2022

Lupa cultural. Podcasts, una nova finestra a la comunicació cultural

01 desembre 202108 febrer 2022 publicsculturalsDeixa un comentari

La comunicació cultural amb els podcasts. Catalunya, de ser pionera en l’àmbit artístic a proliferar més i més

Descobriu la **cinquena edició** de la **Lupa cultural**…

Si abans del 2020 el concepte podcast no era enormement conegut, això va canviar sens dubte durant i després de la pandèmia, moment en què la seva producció i consum es van multiplicar arreu del món.

Derivat de les expressions Play-On-Demand (“reproducció a demanda”) i broadcast (“emissió”), un podcast és una sèrie d’episodis d’àudio que es publica a una plataforma digital —com Spotify, Buzzsprout, Transistor o Ivoox— amb una periodicitat determinada perquè els oients ho escoltin o descarreguin mitjançant un sistema de subscripció.

L’expansió dels telèfons mòbils i altres dispositius portàtils ha afavorit la proliferació d’aquest format també a Catalunya. Tant és així que la conferència Radiodays Europe va convidar Catalunya Ràdio a explicar el seu model d’èxit per recuperar l’audiència jove.

Radiodays Europe és un punt de trobada del món de la ràdio i l’àudio creat com a resposta a les necessitats de la indústria europea, pública i privada, que es reuneix i debat sobre els nous reptes dels mitjans de comunicació. I, per suposat, els podcasts hi van tenir cabuda en l’edició d’enguany, celebrada del 8 al 10 d’octubre a Lisboa.

Tal com va demostrar la presentació de Catalunya Ràdio amb el programa Adolescents XL, l’oferta d’àudio a casa nostra és rica i variada, però una cosa és certa: el nombre de podcasts en català i relacionats amb temes culturals encara és limitat, i quasi residual en occità.

No només les grans plataformes ofereixen aquest format. També ho fan els webs dels diferents agents culturals de Catalunya com, per exemple, el que ha estrenat el Gran Teatre del Liceu de Barcelona, La prèvia, el “nou podcast del Liceu per endinsar-vos a l’òpera Rigoletto, nou servei d’àudio podcast que substituirà la sessió informativa prèvia a sala i es farà per a tots els títols d’òpera del Teatre“.

I sense oblidar el pioner a casa nostra, el RàdioWeb MACBA (RWM), el projecte radiofònic concebut el 2006, el primer projecte de podcasting des d’una institució artística, que des de llavors, “ha mantingut un diàleg obert amb alguns dels actors més rellevants a nivell internacional en l’àmbit de la ràdio, que operen en la intersecció entre art, les pràctiques radiofòniques i la música experimental”. “Els nostres continguts [de RWM] habiten còmodament en els plecs entre l’art, el so, el pensament crític, l’activisme, les pràctiques radiofòniques… i tot el que es troba al mig. Produïm podcasts, disponibles en línia o per a descàrrega/subscripció, però també textos i documentació relacionada, tocant amb la punta dels dits el filecasting.”

Partint d’aquest panorama, i amb l’objectiu d’impulsar Catalunya com un actor dinàmic en els àmbits lingüístic i cultural de l’àudio digital, l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC) ha obert una nova línia d’ajut dotada amb 120.000 euros per donar suport a projectes de podcasts en llengua catalana o occitana que tractin temes relacionats amb l’audiovisual, les arts visuals, les arts escèniques, la música, els videojocs o el llibre.

Amb 52 podcasts subvencionats actualment, aquesta línia vol promoure l’augment dels podcasts culturals, la professionalització i la millora dels existents i ajudar al desenvolupament d’un nou model de negoci, consolidant així el format en l’ecosistema digital català.

Així doncs, podem dir que el podcast està prenent el relleu dels blogs com el format més popular per a comunicar cultura de forma independent. I és, al mateix temps, una aposta de present i futur per a tota mena de professionals del sector cultural que vulguin expandir el seu projecte tant en l’àmbit local com europeu.

Particularment a Catalunya, comptem amb sèries de trajectòria més o menys dilatada i amb un públic consolidat que creix dia a dia. Alguns exemples coneguts són, com explica la cap de redacció de Núvol Clàudia Rius i Llorens, La Sotana, Gent de Merda, Fans d’Alcover Moll o Oye Polo.

Recordeu les quatre trameses anteriors

Lupa cultural. Salut i cultura, nova mirada a l’entorn de la descoberta d’audiències

Lupa cultural. Abans i després de la COVID-19. El declivi i la renovació de les arts i la cultura

Lupa cultural. Educar amb les arts: precedents i futures línies

Lupa cultural. Arts i valors: el binomi de cultura en l’àmbit social

#SOMIMPULS

#SOMICEC

Altres fonts recomanades

Conegueu la selecció dels 15 podcasts que fa @ClaudiaRiusL a Núvol. El digital en català, 28.04.2020

Setze podcasts en català que no et pots perdre, de Xavier Puig i Sedano, El temps, 21.09.2020

Què ofereix ivoox.com?

“Captar nous públics és una realitat que es pot fer” Valentí Oviedo, Gran Teatre del Liceu

27 novembre 201827 novembre 2018 publicsculturalsDeixa un comentari

Xavier Cervantes entrevista i publica en el diari Ara, a Valentí Oviedo, director general del Gran Teatre del Liceu. Tot posant el focus en la gestió del desenvolupament de públics, destaquem alguns dels pensaments que hi trobeu en la lectura completa (Ara, 26 de novembre de 2018, 23:26).

“Al Liceu la cosa no va tant de diners com de prioritats”.

“Jo sí que hi crec molt, en la recerca de noves audiències, des que estava al Kursaal de Manresa. Com que allò va funcionar allà, hi crec i molt. De fet, el 80% de les persones que van venir al Liceu under 35 no havien vingut mai a l’òpera. Per tant, és una realitat que es pot fer, però s’ha de fer amb cura. Ara reimpulsem un projecte pedagògic que va des dels 3 anys fins als 100. En cada moment hem d’anar formant l’espectador des de diferents vessants. (…)”

“En el que jo no crec és en la linealitat de desenvolupar noves audiències. Si hi ha unes 300.000 persones que es mouen, cada persona nova que incorporem és una festa. Per tant, jo crec en l’artesania de desenvolupar nous públics.”

Bé, recomanem aquesta lectura de l’article complet de Xavier Cervantes, diari Ara, 26/11/2018!

Recordem accions del Projecte Social del Liceu: Nous públics, Amb el Raval. Ciutat Vella, Apropa cultura, Liceu al territori, Accessibilitat o funcions amb audiodescripció o Inclusió social o laboral, entre altres.

Recordem aquella frase “Tots som Liceu” fruit del Pla Estratègic i de Viabilitat 2014-2017: “El Liceu o és social, o no serà” i “El Liceu ha de retornar a la societat, allò que la societat li dóna” fent vàlid el lema “Tots som Liceu”.

Compartiu amb el Liceu com es viuen totes aquestes accions!.

Liceu Under 35, nova acció de desenvolupament de públics del Gran Teatre del Liceu

08 octubre 201809 octubre 2018 publicsculturals1 comentari

Liceu Under 35 és una nova aposta del Gran Teatre del Liceu per arribar a nous públics.

“El Liceu ja ofereix entrades a preu fix per a aquelles persones que tinguin menys de 30 anys i vulguin assistir a una representació de la temporada. Aquests joves poden acostar-se al Liceu dues hores abans de l’espectacle i és allà on poden comprar, pel preu de 30€, qualsevol entrada que estigui a la venda.”

Liceu Under 35 va oferir ahir entrades a 15 euros per joves menors de 35 anys. Va ser “per a la preestrena de l’òpera “I puritani”, de Bellini, el 4 d’octubre de 2018, just la vigília de la inauguració oficial de la temporada. Totes les localitats, des de les de les llotges de l’amfiteatre fins a les del cinquè pis, seran al preu únic de 15 euros per als menors de 35 anys”.

Es varen posar a la venda el mateix dia 4, a les 16:00h. Llegiu la notícia a la CCMA! I conegueu més detalls a Barcelona Clàssica. Agenda de concerts i actualitat de música clàssica i òpera que informa que el Gran Teatre del Liceu volia provar de crear una “experiència musical integral” no tan sols dins la sala sinó també en altres espais del teatre, com per exemple, el còctel de benvinguda, i un cop començada l’òpera i durant l’entreacte, s’obrirà la Sala dels Miralls per a poder tastar els productes d’uns food stands que s’hi col·locaràn i una sessió del DJ Cucut al Foyer, on també s’hi podia sopar, després de la representació.

Com haurà anat? Ens ho expliqueu?

Escolteu el millennial expert Joan Pol Alcaraz a iCat, la ràdio inquieta!

El Liceu n’oferirà dues per temporada, i segueix, així, les passes d’altres coliseus europeus, com la Scala de Milà amb LaScalaUnder 30 o Pass’Jeunes o Under28s a l’Òpera de París.

Caldrà ser a l’aguaït!

Veu d’artistes i impacte engrandeixen la visió i els públics de les arts

08 octubre 201808 octubre 2018 publicsculturalsDeixa un comentari

La veu dels artistes i l’impacte que genera el seu treball fa possible engrandir les dades numèriques tan volgudes, però no només. També s’assoleix atraure i seduir a voler saber-ne més d’aquells creadors que ho volen compartir, amb la intervenció del relator o comunicador, peça clau d’aquest treball en equip.

La lectura de dos articles genera més públics per a la cultura. Voleu descobrir-ho amb nosaltres? Som-hi!

Fem una selecció de les idees amb una mirada de desenvolupament de públics per a la cultura.

“La Fundació Miró pot rebre més visitants molt fàcilment” titula Antoni Ribas Tur quan dóna a conèixer l’entrevista a Marko Daniel, el nou director de la Fundació Joan Miró, després d’onze anys a la Tate de Londres dirigint els Programes Públics (diari Ara, 14/04/2018).

Antoni Ribas encapçala l’article amb el costum del nou director de baixar a les sales dos cops al dia per observar i parlar amb el públic sobre l’obra de l’artista: “Entrar en una obra et pot obrir tot un món“.
“El fil conductor és que hem d’aconseguir una experiència per al visitant d’una altíssima qualitat, tant per als especialistes de l’obra de Miró com per a algú que no sabia qui és“.
“(…) entrar a la fundació fa la sensació d’entrar en un espai d’una gran serenitat, que convida a donar-se a un mateix l’espai perquè sorgeixin dubtes i preguntes provocats per l’art, i que no tinguin una resposta immediata, que és el que demana la societat“.
“Per mi Miró és un artista viu, i em sento amb la responsabilitat de compartir-lo amb el públic, d’ensenyar que la seva obra és rellevant per a les nostres qüestions socials, polítiques, culturals i fins i tot quotidianes i domèstiques. I crec que la millor manera de fer-ho és a través de la visió dels artistes“.

Entrevista al tenor Javier Camarena i a la soprano Pretty Yende, amb motiu del seu paper dels amants d'”I puritani” al Gran Teatre del Liceu (La Vanguardia, pàg. 38, 28/09/2018). La periodista cultural Maricel Chavarría els pregunta, entre altres:

“Els teatres han d’atreure nous públics o atendre el que ja és més entès i educat?”
- Javier Caramena: “És imperatiu captar nous públics, gent que quedi fascinada per les noves generacions d’artistes, perquè és la que donarà continuïtat a la tradició de venir a veure òpera. I està molt bé tenir un criteri, però no pots oblidar que l’òpera és un espectacle que has de viure, t’ha de commoure la situació. El públic més tradicionalista hauria d’estar més obert a noves maneres d’expressar un mateix títol, que no tot sigui una anàlisi comparativa amb altres produccions que ha vist, sinó que puguin valorar el que està passant, l’impacte que té en un mateix. Aquest és un exercici més intel·lectual que el merament estètic“.
- Pretty Yende: “Jo sóc feliç quan alguna cosa en mi s’oblida del que és cantar i es concentra a comunicar. L’òpera és comunicació. I s’està morint mentre estem aquí parlant-ne. I els teatres han pres la iniciativa, han anat a les escoles, etc. L’òpera és un art universal que pertany a tothom, no només a les elits. És un regal per a la humanitat, un tresor que cal compartir el temps que sigui possible“.