Etiqueta: innovació en l’aprenentatge

Inscripcions obertes pel Taller de cinema “Vivim el barri 2023” de la Filmoteca de Catalunya, del 19 al 26 de juliol

publicsculturalssDeixa un comentari

Aquesta és la tercera edició en la que la Filmoteca de Catalunya organitza el Taller d’experimentació cinematogràfica Vivim el barri, adreçat a joves de 16 a 25 anys. El taller es desenvolupa durant una setmana del 19 al 26 de juliol de 2023.

Inscripcions obertes.

Vivim el barri 2023

En la pàgina web oficial expliquen que els vuit dies del taller els i les joves participants viuran el procés de creació d’un curtmetratge documental, amb la visita i l’acompanyament de tres cineastes.

El curs es farà entre l’Arts Santa Mònica i la Filmoteca de Catalunya i compta amb la participació de diverses entitats, instituts públics i col·lectius del barri del Raval.

El grup treballarà tots els processos de l’elaboració d’una pel·lícula: guió, localitzacions, rodatge, muntatge, banda sonora, i el resultat de l’activitat són tres curtmetratges que es podran veure a la Filmoteca en una sessió especial i oberta al públic el divendres 28 de juliol al matí.

Informació de les edicions anteriors de Vivim el Barri 2022 i Vivim el Barri 2021. A més, també teniu teniu els curtmetratges d’edicions anteriors.

Segueix aquest blog i i estaràs al dia de novetats culturals. Subscriu-t’hi! Introdueix el teu correu electrònic en el Menú lateral i rebràs les notificacions de noves entrades!

… “hi hauria d’haver més educació musical per als nens”…

publicsculturalsDeixa un comentari

Els àmbits de l’audiovisual televisiu i de la música treballen plegats per apropar més la música clàssica!

Bernat Salvà va escriure l’article Acostar-se als genis, a El Punt Avui, edició de Girona, el 22 de febrer de 2020, tot contribuint a la defensa de l’educació musical per als nens -i afegim, també per als grans– que defensa el productor executiu català d’Imagic TV Jordi B. Oliva, de la sèrie d’animació en producció i amb la previsió de ser estrenada el desembre del 2021.

Ull!

Al febrer ni tan sols sospitàvem que era a punt de succeir a nivell mundial. Aquesta entrada estava escrita i avui la recuperem perquè Bernat Salvà ens transporta al món de la música clàssica d’una manera deliciosa, que volem compartir.

Aquest autor explica que el productor “escoltava música clàssica de fons i vaig tenir com un flaix: per què no fer una sèrie d’animació sobre la música clàssica?”. Per donar-li més ressò, va pensar que el protagonista podia ser algú famós: “Em va venir al cap James Rhodes, perquè tots dos compartim la sensació que vivim en una societat en què hi hauria d’haver més educació musical per als nens. És fonamental per al desenvolupament de
les persones.”

“El pianista s’ha bolcat en el projecte amb el mateix entusiasme, “no només perquè el representa a ell, sinó també perquè els valors de la sèrie encaixen amb el que defensa sobre l’educació infantil, la música i els nens”.

El protagonista de la sèrie, Jimmy, és l’àlter ego del músic i té un piano màgic que li permet de viatjar en el temps i conèixer els grans compositors de la música clàssica: Bach, Beethoven, Chopin, Mozart, Haendel, Debussy,
Verdi, Rossini, Vivaldi, Wagner, Schubert, Dvorák, Bizet, Puccini… “James
Rhodes posa la veu al personatge. Està molt content, creu molt en aquest
projecte i diu que és una de les coses més engrescadores en què participa actualment.”

El productor defineix Jimmy & The Magic Key com “una sèrie d’aventures i viatges en el temps que alhora ens permet de conèixer els grans compositors del passat, amb la qual cosa té un doble aspecte d’entreteniment i educativa”. “Volem plantar la llavor d’un coneixement
musical que permeti en el futur d’aprofundir-hi si interessa.”

“És una producció feta el 100% a Catalunya, perquè com a productor crec en la força de la indústria de l’animació de Catalunya i la manera de creure-hi és invertir-hi, tot i que em pugui sortir més car que externalitzar la producció.”

IMAGIC TV
“Acostar-se als genis”, Bernat Salvà, 22.02.2020

El cinema com a eina pedagògica

xarxesDeixa un comentari

Ara que ha tornat a arrencar el curs escolar i els alumnes s’engresquen amb l’inici de les classes, volem posar el focus sobre Filmclub, una iniciativa educativa que busca apropar el cinema a les aules catalanes.

Filmclub és un projecte educatiu innovador que es basa en el cinema i l’audiovisual i que veu el cinema com a eina pedagògica, per a que els joves puguin desenvolupar les seves competències personals.

filmlab_03
Una de les activitats que ofereix Filmclub és un taller de creació audiovisual. Foto: Filmclub

El projecte va arrencar fa tres anys, amb l’objectiu de facilitar l’accés del cine a les aules, proporcionant pel·lícules de visualització legal i també oferint material educatiu i fragments per a que el professorat pugui aprofundir en la gran diversitat de temàtiques que tracta el cinema.

Filmclub compta amb tres línies d’actuació: la filmoteca, la filmpèdia i el filmlab. La filmoteca ofereix un ampli catàleg de pel·lícules amb valor pedagògic i cultural que es poden reproduir sense problemes als centres educatius. La filmpèdia ofereix recursos i unitats didàctiques per treballar sobre els films (amb una base de dades molt ben estructurada). I el filmlab ofereix un programa d’activitats presencials que funciona com a pont entre el món del cinema i el sistema educatiu.

filmlab_09
Amb Filmclub, els alumnes també tenen l’oportunitat de visitar un rodatge. Foto: Filmclub

Dins el filmlab s’ofereixen tres tipus d’activitats: tallers de creació, formació de docents i contacte amb el cinema. Entre les activitats més destacades hi trobem un taller de creació audiovisual, trobades d’educadors, trobades amb actors o visites a rodatges. I pels més cinèfils, també s’ofereix la possibilitat d’assistir a festivals de cinema!

filmclub

 

 

La quarta paret no existeix… El canvi cultural a Catalunya. Retrat d’una generació

xarxesDeixa un comentari

“La quarta paret no existeix. Em sorprèn cada vegada que algun professional de l’escena em comenta després de la funció que m’ha vist entre el públic mentre estava actuant; de fet, el que acostumen a dir és que veuen i senten clarament a tots espectadors que ocupen la sala. La visió frontal del públic amb totes les seves reaccions és una de les moltes eines que els artistes del directe utilitzen per regular ritme i intensitat de la seva actuació. Sempre he pensat que aquesta deu ser una visió privilegiada que les persones que no hem tingut mai l’oportunitat d’estar damunt d’un escenari portant el pes d’una representació desconeixem completament….”
L’autor d’aquestes reflexions parla també de les barreres d’entrada per a l’accessibilitat a la cultura, la importància clau de la fase preparatòria prèvia a tota activitat cultural que a la fi ha permès de gaudir molt més de l’obra i guanyar nous prescriptors culturals, i posa de manifest que el més difícil d’abordar és el que afecta a la formació.

Voleu continuar la lectura i endinsar-vos en la quarta paret?

Us avancem el text lliurat per l’autor d’aquestes reflexions, en Jordi Sellas, director general de Creació i Empreses Culturals de la Generalitat de Catalunya, a l’editor d’ El canvi cultural a Catalunya. Retrat d’una generació, coordinat per Jordi Cabré, Raval SLU, Pòrtic, octubre 2015.

Aquest autor constata també que “el públic és un factor més qualitatiu que quantitatiu, i més actiu que passiu“.

I que “l’era de la interactivitat aporta nous reptes i moltíssimes oportunitats per enriquir la relació entre els creadors i el seu públic, fins a esborrar, de vegades, la línia que separa l’un de l’altre“.

Coneixem què volen els públics?

xarxesDeixa un comentari

Aquests dies el Museu d’Art Contemporani de Barcelona, el MACBA, ha estat notícia. Aquesta nova entrada vol fer una mirada des la gestió dels públics i vol recollir pensaments i preguntes d’artistes, comissaris o historiadors, en aquest sentit, que comuniquen Teresa Sesé i Josep Massot en el seu article “MACBA. Quin museu volem? (La Vanguardia, 29/03/2015, pàgina 56).

“Quin sentit ha de tenir avui un museu d’art contemporani?”, “Cal fer més pedagogia“, “Ha de recuperar públics locals” Joan Fontcuberta, fotògraf.

“Ah… però podem somiar un nou MACBA?”,  “El museu hauria de transformar el seu accés al públic i obrir-se a aquesta plaça que vibra amb els joves que juguen o s’aturen a xerrar, però que mai no hi entren”. “Podem somiar un MACBA ple de gent, com hem experimentat a la Tate o el Pompidou?”, Laura Terré, historiadora de la fotografia.

“El que espero de qualsevol museu que visito és que respongui a un teixit local participatiu que, des d’una visió global, m’ajudi a interrogar-me sobre el present, a conèixer el territori on s’ubica, que proposi i exposi línies d’investigació de llarg recorregut que ajudin a pensar i formar un arxiu de coneixement que miri més enllà de la seva clàssica funció de banc d’obres, i que sigui un agent actiu en la construcció d’un nou sentir polític”. Eulàlia Valldosera, artista.

“Ha de deixar de ser excloent, ha estat d’esquena a la ciutadania i a la creació contemporània de la ciutat”. “I com que l’art contemporani no és un assumpte fàcil, l’haurà d’explicar i oferir possibilitats de reflexió, crítica i raonament a la ciutadania. O sigui pedagogia“, Joan Pere Viladecans, artista.

“El museu ha de treballar per ser reconeixible i reconegut perquè desenvolupa un programa singular, pensat per donar servei als usuaris, residents i visitants que formen públics diversos; ha d’interpelar-los i estimular la seva curiositat per aprendre, gaudir i pensar. Ha de ser actiu i proactiu a l’hora de generar coneixements i nous formats per vincular l’art amb les ciències humanes o socials, el disseny i la ciència a través d’exposicions i activitats dins i fora del museu”, Rosa Pera, comissària.

“amb un equip … amb ganes d’interessar el possible públic jove, cada vegada menys atret per l’art plàstic”, Carlos Pazos, artista.

Així, amb mirada de gestió de públics, ressalten aquests suggeriments d’accions a fer i pensaments:

…pedagogia; recuperar públics locals; obrir-se al públic de l’entorn més proper; ajudar a pensar i a interrogar-nos sobre el present; donar a conèixer el territori on s’ubica; explicar i oferir possibilitats de reflexió, crítica i raonament, o sigui, pedagogia; interpelar els públics diversos i estimular la seva curiositat per aprendre, gaudir i pensar…

I vosaltres, lectors d’aquest blog, què penseu com a usuaris de la cultura quan en gaudiu? Què espereu? Què us motiva? Per què heu triat una activitat i no una altra? Compartiu l’experiència cultural? Us feu aquestes preguntes i les voleu fer arribar? De ben segur que tots els espais culturals ho agrairan.