Aquests dies el Museu d’Art Contemporani de Barcelona, el MACBA, ha estat notícia. Aquesta nova entrada vol fer una mirada des la gestió dels públics i vol recollir pensaments i preguntes d’artistes, comissaris o historiadors, en aquest sentit, que comuniquen Teresa Sesé i Josep Massot en el seu article “MACBA. Quin museu volem? (La Vanguardia, 29/03/2015, pàgina 56).
“Quin sentit ha de tenir avui un museu d’art contemporani?”, “Cal fer més pedagogia“, “Ha de recuperar públics locals” Joan Fontcuberta, fotògraf.
“Ah… però podem somiar un nou MACBA?”, “El museu hauria de transformar el seu accés al públic i obrir-se a aquesta plaça que vibra amb els joves que juguen o s’aturen a xerrar, però que mai no hi entren”. “Podem somiar un MACBA ple de gent, com hem experimentat a la Tate o el Pompidou?”, Laura Terré, historiadora de la fotografia.
“El que espero de qualsevol museu que visito és que respongui a un teixit local participatiu que, des d’una visió global, m’ajudi a interrogar-me sobre el present, a conèixer el territori on s’ubica, que proposi i exposi línies d’investigació de llarg recorregut que ajudin a pensar i formar un arxiu de coneixement que miri més enllà de la seva clàssica funció de banc d’obres, i que sigui un agent actiu en la construcció d’un nou sentir polític”. Eulàlia Valldosera, artista.
“Ha de deixar de ser excloent, ha estat d’esquena a la ciutadania i a la creació contemporània de la ciutat”. “I com que l’art contemporani no és un assumpte fàcil, l’haurà d’explicar i oferir possibilitats de reflexió, crítica i raonament a la ciutadania. O sigui pedagogia“, Joan Pere Viladecans, artista.
“El museu ha de treballar per ser reconeixible i reconegut perquè desenvolupa un programa singular, pensat per donar servei als usuaris, residents i visitants que formen públics diversos; ha d’interpelar-los i estimular la seva curiositat per aprendre, gaudir i pensar. Ha de ser actiu i proactiu a l’hora de generar coneixements i nous formats per vincular l’art amb les ciències humanes o socials, el disseny i la ciència a través d’exposicions i activitats dins i fora del museu”, Rosa Pera, comissària.
“amb un equip … amb ganes d’interessar el possible públic jove, cada vegada menys atret per l’art plàstic”, Carlos Pazos, artista.
Així, amb mirada de gestió de públics, ressalten aquests suggeriments d’accions a fer i pensaments:
…pedagogia; recuperar públics locals; obrir-se al públic de l’entorn més proper; ajudar a pensar i a interrogar-nos sobre el present; donar a conèixer el territori on s’ubica; explicar i oferir possibilitats de reflexió, crítica i raonament, o sigui, pedagogia; interpelar els públics diversos i estimular la seva curiositat per aprendre, gaudir i pensar…
I vosaltres, lectors d’aquest blog, què penseu com a usuaris de la cultura quan en gaudiu? Què espereu? Què us motiva? Per què heu triat una activitat i no una altra? Compartiu l’experiència cultural? Us feu aquestes preguntes i les voleu fer arribar? De ben segur que tots els espais culturals ho agrairan.