Arts i tecnologia al projecte Reimagine, Remake, Replay beneficiari de l’impuls de la Heritage Lottery Fund del Regne Unit

El projecte Reimagine, Remake, Replay permetrà als joves fer créixer les col·leccions dels museus fent i confeccionant les seves pròpies exposicions, fent-se càrrec d’espais museístics i de galeries i reinterpretant les exposicions existents, gràcies a l’impuls de la Heritage Lottery Fund, una entitat que transforma el patrimoni del Regne Unit amb un pressupost de 7.9 bilions de lliures per a més de 43.000 projectes (edificis i monuments; projectes industrials, marítims i de transport; culturals i de memòria històrica; de la terra i el patrimoni natural; museus, biblioteques i arxius i de patrimoni comunitari), en actiu des 1994.

Reimagine, Remake, Replay  és  “un nou i emocionant projecte per connectar els joves amb museus i les seves col·leccions a través d’una àmplia gamma de tecnologies digitals i mitjans creatius”  i  ha rebut més de £ 900,000 de la Loteria Nacional del Regne Unit.

Seguiu Kick the Dust i els nostres joves Heritage Ambassadors a les xarxes socials #KicktheDust#DustKickers.

Compartim també la seva Estratègia Corporativa 2018-2021!

Fundació Miró: “Cada vegada més els museus i centres d’art escolten l’opinió dels visitants …”

Cada vegada més els museus i centres d’art escolten l’opinió dels visitants (…)”. La Fundació Joan Miró a Barcelona ha dut a terme una acció d’apropament als seus públics i de voler conèixer com viuen la visita a aquest espai i a la seva col·lecció, i poder així, mesurar aquests impactes.

“Aquesta nova aportació al blog és només una mirada poètica, un contrapunt a la freda radiografia d’unes dades i uns indicadors recollits a les sales de la Fundació durant l’estiu del 2018.”

Llegiu l’entrada d’Anna Noëlle del 10 d’octubre de 2018. “Anonimat! Estimat viatger, estimat visitant de la Fundació! (…)”.

En destaquem dos breus, però potents pensaments perquè desitgem que emprengueu la lectura completa de l’Anna Noëlle i d’en Joan Miró:

“Tots els comentaris són petites veus d’un clam anònim i col·lectiu que dona sentit i transcendència a l’obra de Miró.”

“És en la teva percepció, en la teva comprensió i en la teva emoció on rau la grandesa de l’artista.”

 

Veu d’artistes i impacte engrandeixen la visió i els públics de les arts

La veu dels artistes i l’impacte que genera el seu treball fa possible engrandir les dades numèriques tan volgudes, però no només. També s’assoleix atraure i seduir a voler saber-ne més d’aquells creadors que ho volen compartir, amb la intervenció del relator o comunicador, peça clau d’aquest treball en equip.

La lectura de dos articles genera més públics per a la cultura. Voleu descobrir-ho amb nosaltres? Som-hi!

Fem una selecció de les idees amb una mirada de desenvolupament de públics per a la cultura.

La Fundació Miró pot rebre més visitants molt fàcilment” titula Antoni Ribas Tur quan dóna a conèixer l’entrevista a Marko Daniel, el nou director de la Fundació Joan Miró, després d’onze anys a la Tate de Londres dirigint els Programes Públics (diari Ara, 14/04/2018).

  • Antoni Ribas encapçala l’article amb el costum del nou director de baixar a les sales dos cops al dia per observar i parlar amb el públic sobre l’obra de l’artista: “Entrar en una obra et pot obrir tot un món“.
  • El fil conductor és que hem d’aconseguir una experiència per al visitant d’una altíssima qualitat, tant per als especialistes de l’obra de Miró com per a algú que no sabia qui és“.
  • “(…) entrar a la fundació fa la sensació d’entrar en un espai d’una gran serenitat, que convida a donar-se a un mateix l’espai perquè sorgeixin dubtes i preguntes provocats per l’art, i que no tinguin una resposta immediata, que és el que demana la societat“.
  • “Per mi Miró és un artista viu, i em sento amb la responsabilitat de compartir-lo amb el públic, d’ensenyar que la seva obra és rellevant per a les nostres qüestions socials, polítiques, culturals i fins i tot quotidianes i domèstiques. I crec que la millor manera de fer-ho és a través de la visió dels artistes“.

Entrevista al tenor Javier Camarena i a la soprano Pretty Yende, amb motiu del seu paper dels amants d'”I puritani” al Gran Teatre del Liceu (La Vanguardia, pàg. 38, 28/09/2018). La periodista cultural Maricel Chavarría els pregunta, entre altres:

  • Els teatres han d’atreure nous públics o atendre el que ja és més entès i educat?
    • Javier Caramena: “És imperatiu captar nous públics, gent que quedi fascinada per les noves generacions d’artistes, perquè és la que donarà continuïtat a la tradició de venir a veure òpera. I està molt bé tenir un criteri, però no pots oblidar que l’òpera és un espectacle que has de viure, t’ha de commoure la situació. El públic més tradicionalista hauria d’estar més obert a noves maneres d’expressar un mateix títol, que no tot sigui una anàlisi comparativa amb altres produccions que ha vist, sinó que puguin valorar el que està passant, l’impacte que té en un mateix. Aquest és un exercici més intel·lectual que el merament estètic“.
    • Pretty Yende: “Jo sóc feliç quan alguna cosa en mi s’oblida del que és cantar i es concentra a comunicar. L’òpera és comunicació. I s’està morint mentre estem aquí parlant-ne. I els teatres han pres la iniciativa, han anat a les escoles, etc. L’òpera és un art universal que pertany a tothom, no només a les elits. És un regal per a la humanitat, un tresor que cal compartir el temps que sigui possible“.

Seguim-los? Som-hi, doncs!

@mcelchavarria

@PrettyYende

@tenorjcamarena

#IPuritani

@fundaciomiro

@antoniribas

 

Apropar l’art contemporani a l’hospital, procés curatiu i participatiu

Cedida per La Panera

S’inicia la 3a residència del Projecte Radiació+++ que proposa treballar amb pacients i personal de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova de l’Àrea d’Oncologia Radioteràpica amb un programa d’intervencions i tallers artístics.  “Art contemporani a l’hospital” forma part de la convocatòria Componer saberes de la Fundació Daniel i Nina Carasso (2017- 2020).

Objectiu: Visibilitzar el procés curatiu, generar un procés participatiu d’humanització de l’espai i apropar l’art contemporani a la comunitat hospitalària.

La 3a residència, Gran Enciclopèdia Il·lustrada del meu càncer de la mà de Josune Urrutia Asuna, que parteix d’un treball anterior (Breve diccionario enciclopèdico ilustrado de Mi cáncer) és un relat autobiogràfic que explora el relat de l’autora a partir de la seva experiència personal i d’investigacions sobre el càncer.

El procés de treball és en format de tallers tant amb pacients i familiars el 17 de juliol de 2018 (de 10.00 a 14.00 h) a la sala de radioteràpia de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova i el 19 de juliol de 2018, al Centre d’Art La Panera, que serà un dia obert a tothom que tingui alguna cosa a dir de la malaltia (de 10.00 a 14.00 h i de 16.00 a 19.00 h).

 

 

Sismògraf 2016, mercat estratègic de dansa, Olot, 31/03 – 3/04

La 8a edició del Sismògraf 2016 d’Olot, mercat estratègic de dansa a Catalunya, se celebrarà del 31 de març al 3 d’abril de 2016  i amplia els seus objectius.

Més enllà de ser l’ epicentre de la compra venda dels espectacles de dansa del país, inicia un nou camí amb la voluntat de convertir-se en un motor d’aproximació a la dansa amb els públics.

Sismògraf uneix dansa i benestar.

Les propostes seran variades des d’un partit de futbol ballat, a un taller de dansa per a personal sanitari o a un espectacle de natació sincronitzada.

Molts estils, formats i generacions estan representats amb un tema de fil conductor: el benestar. Amb això inclou l’educació, l’esport, la salut, la comunitat…

Es vol ampliar l’espectre tradicional de la dansa i ensenyar la utilitat d’aquesta disciplina artística així com gaudir-la de forma més participativa.

El públic podrà tornar a exercir el rol de programador amb la “Caravana de tràilers”, un tràiler escènic de 8 síntesis de treballs en procés de creació o gaudir d’un itinerari de dansa al Parc Nou amb diverses companyies on presenten espectacles adaptats per aquest entorn bucòlic.

En definitiva, la directora del Sismògraf, Tena Busquets i el seu equip,  fan una aposta per aproximar la dansa a la societat. Escolteu la directora i també en la seva intervenció a Interacció 15. Repensant les polítiques culturals, 2-4 de desembre 2015, tot dialogant amb Oriol Fontdevila.

Desitgem que aquesta bona iniciativa doni molts bons resultats. Som-hi!

Seguiu també Millor Públic, un projecte de creació i formació de públics dirigit per Toni Jodar i Beatriu Daniel, que juntament amb la periodista Bàrbara Raubert, acompanyaran a un grup d’espectadors prèviament escollits durant el Sismògraf 2016, amb el propòsit d’observar les tendències del grup d’espectadors i recollir informacions relacionades amb les seves mirades, les seves opinions i els seus criteris. Llegiu més!

I recordeu la darrera edició de Sismògraf!