Estrena ‘Tot Jazz’

L’ICEC i La Xarxa de Comunicació Local han coproduït aquesta sèrie que explica la manera apassionant com el jazz s’ha obert camí en una Catalunya canviant.

La coproducció d’aquest programa forma part d’una de les accions estratègiques del Pla Integral de la Música, on es va prioritzar la difusió del jazz a Catalunya per poder arribar al gran públic.

El resultat és una sèrie de 10 capítols que s’estrenarà el dissabte 28 d’abril a les 23h a través de les televisions locals, el canal 159 de Movistar+ i laxarxa.cat.

Creada i presentada pel crític de jazz Jaume Tauler, amb una llarga trajectòria vinculada al gènere, ‘Tot jazz’ ha estat dirigida per Roger Comella amb el guió d’Enric Pardo. Un dels valors de la sèrie són les il·lustracions, obra d’Eloi Ortuño.

Nou teaser

Publicació de la convocatòria per al suport a l’organització de premis i concursos per al desenvolupament de públics 2018

El DOGC ha publicat avui la convocatòria de subvencions per al suport a l’organització de premis i concursos que contribueixin al desenvolupament de públics per a la cultura 2018.

El termini de presentació sol·licituds és des del 17 d’abril fins al 8 de maig de 2018, ambdós inclosos. 

Trobeu les bases, convocatòria i els formularis normalitzats.

I també les bases generals de l’ICEC.

 

Atenció!

Recordeu que ara només cal presentar la sol·licitud, la memòria i el pressupost del projecte o fitxa econòmicofinancera.

Llegiu les instruccions per emplenar la fitxa economicofinancera

  • Els imports es posaran sense IVA, excepte quan l’entitat no el pugui recuperar o compensar
  • No s’accepta despesa d’activitat de membres de l’òrgan de govern d’una associació (si l’associació és declarada d’utilitat pública, a més, caldria que els seus estatuts permetessin expressament contractar els membres del seu òrgan de govern per a altres feines que les pròpies d’aquest òrgan). Veure Acord de Govern 22.7.14 Instrucció per unificar criteris en gestió de subvencions, l’apartat 1.D (Persones o entitats vinculades).

 

Per a consultes de gestió de l’ajut podeu adreçar-vos a:

Bàrbara LlopUnitat d’Ajuts:

barbara.llop@gencat.cat

93 554 78 53

* Per a consultes sobre les bases podeu adreçar-vos a:

Pia Subias, Àrea de Públics:

piasubias@gencat.cat

935 547 849

Els premis, un camí de fidelització dels públics culturals

Els premis, un camí de fidelització dels públics culturals

Tot preparant el recull d’aquells premis que volen homenatjar o premiar –si se’ns permet que paraula definida entri dins la definició-, volem aportar reflexió entorn els seus objectius i les seves funcions.

Abans, però, què és un premi? Un premi és un do que es confereix públicament en reconeixement d’un mèrit o per a encoratjar algú, seguint el Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans. Guardonar obres o persones públicament i fent-ne difusió, acreix l’interès per la cultura? Els premis fomenten el desenvolupament de públics per a la cultura?.

També hi ha opinions diferents com, per exemple, la del 50è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes que atorga Òmnium Cultural i que enguany ha estat per Quim Monzó que deia el dia del seu lliurament (7/03/2018): “Jo tinc una consideració personal amb els premis, no me’ls acabo mai de creure. Amb el Premi d’Honor n’estic content per ser al costat d’escriptors que l’han rebut abans, tot i que d’altres, com Pere Calders, no el van rebre mai“.

Els concursos també organitzen premis (com, per exemple, el premi de votació popular del Sona 9 o el premi menció del públic de Three Headed Monkey Awards 3HMA que organitza upcvideogames.com), i també ho fan els festivals o els mercats culturals (com, per exemple, la categoria Premi del Públic El Periódico de Catalunya al millor curtmetratge de la secció Documental del Festival Mecal, o la votació popular del millor espectacle a la Mostra d’Igualada).

Avui, ens centrem en els premis que, de maneres diferents, contribueixen al foment de les arts escèniques (circ, dansa i teatre), les arts visuals, l’audiovisual, la música i els videojocs. I posant èmfasi en les modalitats de votacions en les que participen les persones que gaudeixen de la cultura. Vegem-ho!

La votació popular mostra processos diferents. Els Premis Butaca van néixer el 1995 amb l’objectiu de crear uns premis escollits exclusivament pels espectadors, que per ser votants han d’haver vist un mínim de 36 espectacles per temporada. L’ Associació Premis Butaca explica la triple voluntat que els va impulsar: donar veu a l’espectador a través de la votació popular, ser un premi imparcial deslligat de qualsevol empresa o organització vinculada professionalment al món de l’espectacle i ser una activitat de promoció i difusió del  teatre català. «Legitimar la veu de l’espectador» o que «el públic sigui l’eix principal des d’on es difon el fet teatral» són les funcions d’aquests premis que se celebren al novembre. El 2018 celebrarà l’edició 24a.

Un segon camí és oferir la votació popular amb la intervenció d’experts,  ja sigui a l’inici del procés com es fan els Premis Time Out Barcelona, o bé, a la fi, com és el cas dels Premis Zapping i dels Premis Enderrock per Votació Popular, amb l’excepció d’una preselecció per a les categories de clàssica i jazz.

Els Premis Time Out Barcelona celebraran al desembre del 2018 la 10a edició. 80 Mes 4 Publicacions SL és l’entitat organitzadora. Aquesta via és mixta: preselecció de finalistes per part d’un jurat d’experts (redacció, guanyadors d’altres edicions i experts dels sectors de les modalitats  -millor obra (àmbits de les arts escèniques, les arts visuals, l’audiovisual, la música i/o els videojocs), premi al millor creador/a, Projecte més innovador, millor iniciativa ciutadana, millor restaurant, millor plat, millor bar, millor club o festa, premi Time Out- i tria dels guanyadors per votació popular.

Els Premis Zapping han celebrat la XXIII edició el proppassat 1 de març. L’Associació de Consumidors de Mitjans Audiovisuals de Catalunya busca el ”reconeixement més directe del públic als professionals de la televisió, als distribuïdors i als creadors d’un oci audiovisual de qualitat: televisió, internet i videojocs”. Les categories de Vídeojoc i Vídeojoc infantil, és el llenguatge que s’atén també des de l’Àrea de Públics de l’ICEC.

Aquests premis s’atorguen a partir dels tres més votats pels usuaris i espectadors del blog dels premis. Durant l’acte de lliurament es coneixen els guanyadors, escollits per un jurat de professionals i acadèmics dels àmbits esmentats. Podem gaudir del vídeo resum al seu canal de YouTube.

Els Premis Enderrock 2018 – Premis de la Música Catalana, que varen néixer el 1997 de la mà de l’Associació Catalana Catalunya Rock, van celebrar la seva 20a edició el 7 de març d’enguany, gestionats pel Grup Enderrock SL, des fa 5 anys. En els Premis Enderrock per Votació Popular el públic escull els guanyadors de cada categoria amb votacions online a través d’una plataforma digital que requereix un registre previ i validació de correu electrònic, al web enderrock.cat en 3 voltes (la darrera ha estat fins al 25 de febrer). Visioneu la gala!

Recordem que també atorguen els Premis Enderrock de la Crítica (que seleccionen els 50 millors discos de l’any a partir de les votacions de 25 especialistes).

Els objectius o funcions dels Premis Enderrock són «ser una trobada anual de públic, artistes i la indústria musical catalana, amb actuacions i difusió a premsa, ràdio i televisió, establir una referència crítica i de popularitat dels productes editats per la indústria al llarg de tot un any i crear un estat d’opinió sobre el nivell de la producció musical del país».

Un tercer camí és l’escollit per l’Associació Zirkòlika, que celebrarà la IV edició enguany. Són uns premis de suport i reconeixement del treball dels artistes i companyies de circ catalanes organitzats per la revista Zirkòlika des del 2010, amb l’objectiu de donar visibilitat, dignificar i contribuir a la professionalització, la creació i promoció de circuits d’exhibició i mostrar el potencial del circ per a la creació de nous públics.

Els Premis Zirkòlika de Circ de Catalunya homenatgen vuit categories. Set els valoren persones amb un ampli coneixement del circ a Catalunya (al millor espectacle de circ de carrer, al millor espectacle de circ de carpa o sala, al millor número de circ, a la millor companyia o artista emergent, a la millor iniciativa per a la projecció del circ i especial), i un és el Premi Zirkòlika de votació popular, que vota el públic i els aficionats al circ. Conegueu les notícies en el seu portal.

És el mateix camí que ha triat l’Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques en la celebració dels XI Premis Gaudí, que el 2018 ha introduït la modalitat de Premi Especial del Públic en les categories Millor Pel·lícula en llengua no catalana o Millor Pel·lícula.

I amb mirada internacional, l’Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques de Barcelona donava la notícia el 12 de març de 2018 del 7è Premi del Públic Jove d’EFA, que bat el rècord de participació 45 ciutats en 36 països. L’ EFA European Film Academy Young Audience Award reuneix els Jurats Joves D’Europa que han nominat les pel·lícules Girl in Flight, Hobbyhorse revolution i Wallay, que estaran disponibles a VOD.

Atenció!

Recordem el 6 de maig de 2018, el dia que les tres pel·lícules nominades es projectaran a públics de 12 a 14 anys a 36 països. I serà el públic jove el que actuarà com a jurat i votarà pel guanyador just després de les projeccions.

La Filmoteca de Catalunya a Barcelona, la Academia de las Ciencias y las Artes Cinematográficas de España a Madrid i el Sevilla Festival de Cine Europeo, hi participen!.

El Premi EFA Públic Jove 2018 està organitzat i presentat per la European Film Academy i EFA Productions amb el suport de Mitteldeutsche Medienförderung (MDM) i Creative Europe – Media Program de la Unió Europea. Els esdeveniments nacionals de YAA s’organitzen amb el suport dels respectius socis nacionals.

 

2018
28 gener
Premis Gaudí, Acadèmia del Cinema Català . Barcelona (Premi Especial del Públic)
FEBRER
Premis DansaCAT, Assoc. de Professionals de la Dansa de Catalunya. Barcelona
1 MARÇ
XXIII Premis Zapping. CaixaForum, Barcelona (Votació popular)
7 MARÇ
Premis Enderrock, Premis de la Música Catalana. Girona (Votació Popular)
MARÇ
Premis ACCA, Assoc. Catalana de Crítics d’Art. Barcelona
MARÇ
Premis de la Crítica, Recomana. Barcelona
MAIG
European Film Academy Young Audience Award. 45 ciutats de 36 països (Votació joves de 12 a 14 anys)
MAIG
Premis Junceda, Assoc. Professional d’Il·lustradors de Catalunya . Barcelona
MAIG
Premis GAC, Gremi Galeries d’Art de Catalunya . Barcelona
JUNY
GAMELAB, Congrés internacional de videojocs i oci interactiu . Barcelona (Premi Especial del Públic)
JUNY
Indie Developer Burguer Awards . Barcelona
JUNY
Premis ADG LAUS . Barcelona
OCTUBRE
Soundie 2018. Barcelona (Premi Votació Popular)
NOVEMBRE
Premis ARC, Assoc. ARC . Barcelona
NOVEMBRE
Premis Butaca, Assoc. Premis Butaca . Barcelona (Votació popular)
DESEMBRE
Premis AMJM, Assoc. músics de jazz i música moderna de Catalunya . Barcelona
DESEMBRE
Premis Zirkòlica, Assoc. Zirkòlica . Barcelona         (Votació popular)
DESEMBRE
Premis Time Out, 80 Mes 4 Publicacions S.L . Barcelona (Votació popular)

Tot buscant nous públics per a la música clàssica

Si ahir reflexionàvem respecte un article de La Vanguardia que informava del desenvolupament de públics en una conversa a quatre veus més la del redactor de la notícia, avui és el torn dels diaris Ara i El Punt Avui Lleida que difonen accions diverses per a fer més atractiva la música clàssica, el primer, i la cerca de nous públics per a la clàssica, el segon.

Pol Gómez és el redactor de “Música clàssica: Com es pot fer més atractiva” en el diari Ara i destaca

“El mite diu que és cara i elitista, però no és cert. La televisió i YouTube són ara mateix els canals que han trobat els millors divulgadors del gènere per arribar al cor de la gent”.

Arribar al cor de la gent” és desenvolupar públics. En Pol Gómez exposa “la dificultat per trobar la porta d’entrada, i una raó per quedar-s’hi” a una òpera, per exemple. Aquí està present la feina de desenvolupament de públics que esperoni a vèncer -nota del redactor- “l’exigència de concentració i un mínim de coneixement previ“. I recull el debat de “per on començo?“, el posar-ho fàcil, com diu “Rafael R. Villalobos, un jove director d’escena especialitzat en òpera, defensa que la primera tasca dels auditoris i dels teatres d’òpera és posar-ho fàcil, “introduint el concepte de mediació de la mateixa manera que ho fan els museus, explicant què es programa i per què”, i així anar eliminant els possibles complexos del públic no especialitzat…”

En Pol Gómez desenvolupa públics per a la música clàssica amb una potent frase “i un cop superat el primer obstacle s’obre un immens oceà de bellesa, plaer i fins i tot una dimensió social apassionant“, el valor emocional que Leonard Berstein va defensar sempre, tant en els concerts i enregistraments, com en altres suports per donar a conèixer la música: el cinema, el llibre didàctic i, principalment, la televisió. “Les seves conferències dirigides al públic jove van tenir un impacte que encara ressona“. Tot llegint en Pol Leonard Bernstein: Young People’s Concerts. What Does Music Mean (Part 1 of 4), en podria ser una.

Per als públics lectors cita Instrumental. Memorias de música, medecina y locura del pianista James Rhodes El ruido eterno, la història de la música del segle XX d’Alex Ross. Recollim l’enllaç al vídeo d’aquest pianista que comunica l’autor de l’article, que afegeix  el que implica avui l’exemple de Bernstein: “la divulgació musical s’ha de fer per mitjà de l’audiovisual“. “Les maneres d’engrescar nou públic es troben a la televisió o, fins i tot, a YouTube: programes com This is opera -la producció de Brutal Media dirigida per Ramon Gener que prenia el relleu de la versió original a TV3, Òpera en texanshan ajudat a comunicar els misteris i les passions de l’òpera de manera senzilla i engrescadora“.
Eva Pomares és l’autora de l’article “Busquem nous públics per a la clàssica amb un programa divers“, Josep Maria Sauret, director artístic del Festival de Pasqua de Cervera” (El Punt Avui Lleida, 14 de febrer de 2018). En destaquem:
  • De la tradició i la fascinació musical existent a Cervera en surt l’organització del festival.
  • “L’augment de diàleg amb els artistes i les institucions”
  • “El públic té ganes de música”
  • “Hi ha ganes de gent que tingui ganes de conèixer la clàssica”

Us sumeu a la clàssica? Som-hi, doncs!

 


 

 

La comunicació del desenvolupament de públics culturals

 

La comunicació del desenvolupament de públics facilita l’accés dels ciutadans a la cultura. Pel que fa a la premsa escrita (capçaleres de diaris i revistes), no hi ha dubte que és un vehicle de difusió de coneixement. El desenvolupament dels públics culturals veu d’aquesta font documental, que per a dur a terme la seva feina, parlen amb els agents culturals.

L’articleA Barcelona hi falta col·laboració”. Quatre gestors culturals ’emigrats’ a Madrid analitzen la situació de la ciutat d’Ignacio Orovio i Fernando García (La Vanguardia, 18 de febrer de 2018, pàg. 52) n’és una mostra.

Manolo Borja-Villel (director del Museu Nacional Reina Sofia), Joan Matabosch (director artístic del Teatro Real), Carme Portaceli (directora del Teatro Español) i Rosa Ferré (recent directora de Matadero Madrid) són els interlocutors d’una xerrada de prop de dues hores.

Centrant-nos en el desenvolupament dels públics culturals, la primera a intervenir és Carme Portaceli: “(…) Si no hi ha públic no hi ha teatre. És així de cru. Jo pretenc fer una programació diversa i igualitària, perquè així és la societat, i buscar audiències diverses“.

Rosa Ferré remarca la importància de fer una cosa experimental i tenir un públic enorme. “La concepció del públic com rucs que només van als grans noms és antic. Has de poder experimentar. Els últims anys ha canviat totalment el públic. Quan treballes amb comunitats de públic has de canviar l’orientació de la teva institució“.

Joan Matabosch està d’acord que és un tòpic que no puguis arriscar. És clar que necessites una alquímia. Però les coses que tenen marxa estiren una institució, encara que els teus millors marges funcionen amb l’altra cosa. El gestor ignorant es pensa que només ha de fer La Bohème -Giacomo Puccini-. Les institucions necessiten un punch, actes que et situen al capdavant del panorama cultural. Si programes Dead man walking -Jake Heggie-, Street scene -Kurt Weill- o Die soldaten -Bernd Alois Zimmermann- vendràs més Aida -Giuseppe Verdi-.

(…) Les cooperacions o col·laboracions institucionals que sorgeixen de manera natural són necessàries. I Rosa Ferré afegeix que Barcelona necessita normalitat i un treball a mitjà i llarg termini. (…) “Aquí, juntament amb les grans institucions hi ha el Madrid dels carrers i les places. I relacionar l’un i l’altre fa que Madrid tingui un moment…“. “… dolç“, acaba Carme Portaceli. Rosa Ferré afegeix “Centres cívics, biblioteques i fàbriques de creació estan molt ben pensades i formen un gran teixit“. Bones pràctiques de la relació arts i ciutat es recull en aquest blog.

A banda, destaca una altra idea de les moltes que afloren en l’article: la creació de relat, de maneres alternatives de crear relat, recorda Manolo Borja-Villel de la Barcelona dels noranta del segle passat. La creació de continguts o d’un bon relat ha estat tractada també en aquest blog.

Podeu llegir l’article complet!.