Publicació de la convocatòria de subvencions a projectes de pòdcasts de temàtica cultural en català o occità 2022

Subvencions a projectes de pòdcasts de temàtica cultural en català o occità 2022

Termini de presentació de sol·licituds

des del 24 de març fins al 13 d’abril de 2022

Per a consultes podeu adreçar-vos a:

Àlex MéndezUnitat d’Ajuts:  alex.mendez@gencat.cat – 93 552 91 69
Laura Roncero, Unitat d’Ajuts: lauraroncero@gencat.cat – 93 316 28 53
Pia Subias, Àrea de Públics:  piasubias@gencat.cat – 935 547 849

Noves bases de subvencions per donar suport a projectes de pòdcasts de temàtica cultural en català i occità 2022

El DOGC publica noves bases específiques de subvencions per donar suport a projectes de pòdcasts de temàtica cultural en català i occità (TEC089).

Destaquem!

Les novetats o precisions que aporten les bases específiques del 2022:

  • A efectes d’aquestes bases, s’entén per pòdcast una sèrie d’episodis en format d’àudio digital amb una periodicitat definida que es poden descarregar per ser escoltats en ordinadors i reproductors portàtils amb un sistema de subscripció.

  • La subvenció pot ser per a alguna de les finalitats següents o per a ambdues:
    • a) La creació d’una temporada d’un nou pòdcast o d’una nova temporada d’un pòdcast creat prèviament. La temporada s’inicia el primer dia de l’any de la concessió de la subvenció i fins al darrer dia hàbil de l’any de la concessió.
    • b) L’adquisició de material tècnic per fer el pòdcast de temàtica cultural.

  • A més de les exclusions de la base 1.3, s’afegeixen les següents:
    • Els pòdcasts relatius a la cultura popular i tradicional catalana o al patrimoni cultural.
    • Els pòdcasts que siguin agendes culturals. A efectes d’aquestes bases s’entén per agenda cultural un pòdcast que informa d’una selecció d’activitats que se celebren en un determinat àmbit territorial.

  • Respecte els destinataris, a més de les empreses (tant persones físiques -amb IAE actiu- com jurídiques) es podran presentar les entitats privades sense ànim de lucre.

  • Entre els requisits de la base 3, les novetats o precisions son les següents:
    • Que el pòdcast estigui allotjat o es prevegi el seu allotjament en una plataforma especialitzada en la distribució de pòdcasts o en canals de difusió. En el cas que s’allotgi només en una plataforma, aquesta ha de tenir un mínim de 15.000 visites mensuals justificables. A efectes d’aquestes bases s’entén per canals de difusió qualsevol mitjà de comunicació, sigui televisiu, radiofònic o digital, que permeti la difusió de pòdcast.
    • Un mateix sol·licitant només pot presentar dues sol·licituds a cada convocatòria, una de les quals pot ser per a material tècnic. En cas de subvencionar material tècnic, la persona beneficiària resta subjecte a l’obligació que consta a la base 10:
      • A més de les obligacions que consten a la base general 17, en el cas que s’hagi subvencionat l’adquisició de material tècnic, les persones beneficiàries han d’utilitzar aquest material per a la realització de pòdcasts en català o occità que tractin temes dels àmbits descrits a la base 1.1 durant un període mínim de dos anys a partir de la seva adquisició. Cal que la persona beneficiària acrediti davant l’ICEC el compliment d’aquesta obligació durant el mes següent a la finalització d’aquest període, si no ho fa a través d’una convocatòria de subvencions de l’ICEC per a projectes de pòdcasts.

  • La quantia de la subvenció és d’un màxim del 100 % de la despesa subvencionable amb els límits següents:
    • a) Per adquirir material tècnic per fer el pòdcast: 1.000,00 euros.
    • b) Per realitzar una temporada de pòdcast:
      • 300 euros per episodi, amb un màxim de 7.000,00 euros en total.
      • En el cas de pòdcast de ficció narrativa, un màxim de 1.000,00 euros per episodi, amb un màxim de 8.000,00 euros.

  • Respecte les despeses subvencionables:
    • s’exclou la compra d’ordinadors.
    • les empreses persones físiques sol·licitants que realitzin tasques per al projecte es poden imputar com a despesa pròpia subvencionable, com a màxim, el 15 % del pressupost subvencionable. En aquest cas, s’ha d’indicar al pressupost el detall de la feina aportada al projecte i la seva valoració econòmica.
    • les despeses s’han de fer durant aquest 2022.

  • Trobareu nova documentació a aportar (base 6).

  • Trobareu nous criteris de valoració (base 7).

Per a consultes podeu adreçar-vos a:

Àlex MéndezUnitat d’Ajuts:  alex.mendez@gencat.cat – 93 552 91 69
Laura Roncero, Unitat d’Ajuts: lauraroncero@gencat.cat – 93 316 28 53
Pia Subias, Àrea de Públics:  piasubias@gencat.cat – 935 547 849

Publicació de la convocatòria!

Es preveu la publicació de la convocatòria el 23 de març de 2022
El termini de presentació de sol·licituds serà del 24.03 al 13.04.2022
Inscriviu-vos al sistema d’alertes i rebreu l’avís per correu electrònic


Top 3 Escena 25. Febrer

Top 3 Escena 25 Febrer

Els passats 25 i 26 de febrer, com cada mes, la plataforma d’ Escena 25 va permetre comprar entrades per espectacles d’arts escèniques i concerts.

Aquí us portem un top 3 de les obres que més han comprat els joves registrats a Escena 25 de cara al mes de març:

1. La Filla del Mar: una creació en forma de teatre musical de La Barni Teatre, a partir de l’obra d’Àngel Guimerà, que apropa al públic a un dels grans clàssics del teatre català.

La podeu veure al Teatre Condal fins l’1 de maig.

2. L’Oreneta: de Guillem Clua i dirigida per Josep Maria Mestres. L’Oreneta ens parla d’una severa professora de cant que rep a casa un home jove que vol millorar la seva tècnica vocal per cantar al memorial de la seva mare morta recentment.

La podeu veure a La Villaroel fins l’1 de maig.

3. Crim i Càstig: una obra de Fiódor Dostoyevski adaptada i dirigida per Pau Carrió i amb una traducció novel·lística de Miquel Cabal guardonada amb el Premi Ciutat de Barcelona 2021. Un carrusel titànic d’accions i emocions a la fina línia entre la bondat i la maldat, la innocència i la perversitat.

La podeu veure al Teatre Lliure fins el 3 d’abril.

Atenció!

Aquestes i moltes més obres estaran disponibles a escena25.cat els propers 25 i 26 de març!

Voleu conèixer més Escena 25 en aquest blog?

Som-hi, doncs!

Lupa cultural. Experiències, relats i valors: els públics com a protagonistes de la cultura

Els públics com a protagonistes. Situem-los a l’inici de tot procés creatiu i organitzatiu. Quin és el paper del màrqueting cultural?

Que l’aparició del coronavirus ha sacsejat la nostra societat no és cap novetat. Que l’escenari cultural actual es troba en ple procés de canvi com a conseqüència, tampoc. Però,  quina direcció està prenent (i prendrà) la cultura tenint en compte, sobretot, la relació amb els públics? Quines són les estratègies que han d’incorporar les empreses per mantenir-se rellevants i a l’avantguarda? Com hi intervé el màrqueting com a eina?

En aquest article ens proposem oferir una visió general dels últims canvis de paradigma, en els quals l’usuari ja no només gaudeix de la cultura, sinó que hi participa, opina i recomana.

Des de l’ICEC, el Servei de Desenvolupament Empresarial i l’Àrea de Públics, hem organitzat des l’any 2014, les Jornades de Màrqueting Cultural, amb l’objectiu d’aportar coneixement i experiències a l’entorn de la creació d’audiències.

  • S’ha de conèixer el públic i el màrqueting és eficaç per generar demanda, analitzar i entendre els comportaments (1ª edició)
  • Se’l té en compte des de l’inici i se cerquen els comportaments (2ª edició)
  • Se’l convida a participar en el procés cultural, el desenvolupament d’audiències esdevé disciplina sistematitzada (3ª edició)
  • Les persones formen part del projecte des de la gènesi fins al final, son actives, col·laboren i participen en les fases de creació i producció per finalment, veure’s reconegudes en el resultat (4ª edició)
  • Entendre-les és la part essencial del projecte, conèixer-les i saber que esperen de nosaltres i aconseguir el compromís desitjat amb elles (5ª edició)
  • L’impacte de la COVID-19 comporta molts interrogants sobre quina ha de ser la relació, la comunicació i la interacció entre els professionals de la cultura i els públics habituals i els nous públics als quals es vol arribar (6ª edició)
  • I la darrera jornada aporta l’aprofundir en les relacions a través de la comunicació, eines i recursos útils, i l’adaptació a situacions adverses tot construint espais de trobada amb els públics (7ª edició).

El màrqueting cultural contribueix a assolir totes aquestes passes. Llegiu els enllaços i trobareu les eines que podeu disposar i casos pràctics nacionals i internacionals.

Entre elles, l’ús de les xarxes socials, que hi juguen un paper clau. I és que actualment a l’Estat espanyol hi ha més de 8,1 milions d’usuaris a les xarxes socials, una xifra que creix any rere any. Segons un informe (gener 2020, pàg. 43) de l’agència creativa We are social, YouTube, Whatsapp, Facebook, Instagram i Twitter eren el top 5 de les plataformes més utilitzades a Espanya. El creixement imparable, entre les audiències joves, de Twitch i de Tiktok, en onzena i catorzena posició respectivament a l’esmentat informe, reclama cada vegada més atenció per part dels professionals de la comunicació i la cultura, una franja d’edat a la qual és complicat arribar.

És així com conceptes com visibilitat, atenció al client, fidelització o conversió adquireixen una importància cabdal a l’hora d’analitzar quines accions duem a terme, en quin format ho fem (digital, presencial, híbrid), en quin moment i quin retorn obtenim dels públics, ja sigui en forma d’opinions, perquè repeteixen una experiència o perquè tornen a adquirir un producte (el que anomenem generació de leads).

En aquest sentit, cada organització ha de saber valorar el seu projecte com una aposta única, rellevant i diferent dins del sector… i comunicar com a tal: això és vital a l’hora d’anar a buscar el nostre propi públic. Cal combinar la captació de seguidors amb una plataforma d’informació actualitzada per tal que qui ens trobi, vulgui conèixer-nos i quedar-se amb nosaltres.

Com reflexionàvem en un blog previ, “valors com la sostenibilitat, el canvi climàtic, la proximitat, el feminisme, l’antihomofòbia, etc. s’integren en els relats dels departaments de comunicació per assegurar-se la complicitat amb un públic compromès socialment”. Però la qüestió va més enllà: per crear un lligam amb els públics no només hi han de dedicar esforços els departaments de màrqueting i comunicació. Aquesta nova mirada enfocada en l’usuari ens ha d’ajudar a reimaginar totes les estructures de l’empresa perquè l’organització al complet treballi pensant en els interessos i necessitats dels públics culturals.

Seguint aquest raonament, hem de concebre les accions culturals com una manera d’establir una relació continuada. Algunes eines recurrents són l’storytelling, l’ús de narratives col·laboratives o la gamificació amb un objectiu final: crear experiències.

Una tendència cada cop més popular és la d’establir una xarxa d’ambaixadors de la marca i fer esdeveniments durant tot l’any amb ells; una mecànica molt versàtil perquè pot trascendir el format online i utilitzar la presencialitat com a potent generadora d’experiències. Hem de tenir en compte, però, la importància de trobar les persones estratègiques per a aquesta relació d’ambaixadors, ja que seran els i les portaveus d’aquells valors que compartim i ens uneixen als públics.

Arribats a aquest punt podem parlar d’algunes propostes, internacionals i locals, que han pres aquests camins.

Un primer exemple és el metavers, l’aposta més ferma de Facebook, que proposa una nova dimensió de relacions en un espai virtual 3D on els 2.500 milions s’usuaris de la xarxa podran fer activitats amb altres persones. D’aquesta manera, l’usuari deixa la seva traça quant a comportaments i interessos, que després són analitzats i avaluats per a extreure’n conclusions i millores en relació amb el costumer journey i la user experience.

Un altre cas famós és el de la col·laboració entre la marca d’alta costura Balenciaga i el videojoc Fortnite, on la firma de moda va llançar una nova col·lecció en forma de càpsula digital perquè la lluïssin els personatges durant la Fashion Week. Aquí veiem un model d’hibridació que trasllada l’experiència habitualment presencial de la moda a un entorn purament digital i assoleix un gran ressò amb un component de gamificació.

Un últim exemple reeixit a Catalunya és el d’On el teatre batega, una iniciativa d’onze teatres i sales d’exhibició que, amb el suport de diverses institucions locals, han posat en marxa una narrativa comuna per posar en valor el teatre de casa nostra. Així doncs, parlem d’una col·laboració tant a nivell d’accions com d’storytelling.

En resum, tot el que hem vist més amunt ens demostra que la relació amb les audiències ha de ser el focus entorn del qual es treballi des de totes les estructures de les empreses. Això indica un canvi de mirada: com a organitzacions culturals, hem de posar l’espectador en el centre de les nostres accions comunicatives, per exemple demanant a la gent que decideixi la programació d’un espectacle o quins artistes col·laboraran en un projecte. La clau és promoure una construcció simultània i compartida de la cultura, una estratègia facilitada en gran mesura pels resultats que ofereixen les eines online.

Pel que fa a les tendències actuals, hi ha una tornada al presencial però amb una aposta per la hibridació. L’streaming o contingut online funciona quan s’ofereix a l’usuari la possibilitat d’accedir a un contingut que d’altra manera no podria, fomentant-ne també l’accessibilitat.

També ho trobem en jornades professionals, sessions de networking, presentacions, rodes de premsa, trobades entre periodistes i artistes (especialment internacionals) o webinars.

Així, tal com tancàvem el novembre passat l’última edició de la Jornada de Màrqueting, veiem que «en contra del que es pugui pensar, ara s’està consumint més contingut cultural que mai».

I tu, què en penses?

Consulta les fonts recomanades per a saber-ne més!

Digital 2020 España

Digital 2021 España, tot just publicat. Consulteu l’evolució

On el teatre batega

La alta costura digital llega a Fortnite con Balenciaga

Jornades de màrqueting cultural, Àrea de Públics i SDE, ICEC

Publicació de convocatòries de línies de l’ICEC que contribueixen al desenvolupament de públics culturals

Termini de presentació de sol·licituds de les 3 línies de l’ Àrea de Públics de l’ICEC

Des del 24 de febrer fins al 16 de març de 2022

Termini de presentació de sol·licituds de les Consultories cultura, submodalitat per a realitzar plans d’anàlisi i estratègies per al desenvolupament de públics, del Servei de Desenvolupament Empresarial de l’ICEC

Des del 25 de febrer fins al 31 de març de 2022

Llegiu més:

Adquirir o implementar eines tecnològiques per a l’execució de plans de desenvolupament d’audiències per a la cultura

Suport a l’organització de premis i concursos que contribueixin al desenvolupament de públics per a la cultura

Activitats de desenvolupament de públics per a la cultura

Consultoria preferent per a realitzar plans d’anàlisi i estratègies de desenvolupament de públics