Ja són públics els set preseleccionats de la tercera convocatòria de projectes audiovisuals innovadors per a la programació del 33

La tercera crida

La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) i el Departament de Cultura han fet públics els set treballs preseleccionats en la tercera convocatòria de projectes audiovisuals innovadors per a la programació del 33 . Aquesta convocatòria s’adreça als professionals independents, nous creadors, i al sector audiovisual en general, seguint l’estela de les edicions anteriors, amb l’objectiu de buscar nous talents i formats de continguts pel canal 33.

Els 7 projectes projectes han sortit d’entre els trenta finalistes (d’un total de 113 projectes de tot tipus de formats i continguts que la Crida va atraure), i a través de tres sessions de “pitching” en què cada responsable tenia cinc minuts per presentar el seu projecte. Aquestes presentacions, conduïdes pel responsable de Realització de Programes Culturals de TV3, Toni Juanet, es van fer per videoconferència degut a les restriccions de la Covid-19.

Els projectes preseleccionats són:

  • El local” (Teidees Audiovisuals SL) / Música
  • Anticuerpos” (Goodmoment) / Dansa
  • El punt D” (Uniunfandos SL) / Sexe
  • Les cares dels Gaudí” (Inthesky media productions SL) / Audiovisual
  • Guia per un dia” (Reccreatius) / Patrimoni
  • La pell dels murs” (Un Capricho de Producciones SL) / Audiovisual – Arts visuals
  • Històries gegants” (E2S Contents) / Cultura popular

Vegeu la Resolució provisional de la Crida pel Canal 33!.

S’han valorat els treballs innovadors que, tant per contingut com per format, són poc freqüents en el panorama audiovisual actual. Per tant, preval especialment l’originalitat, així com la incorporació de nous recursos i llenguatges audiovisuals, amb una especial atenció a la proposta de distribució multipantalla, preferentment si proposa formats propis per a cada plataforma de difusió.

Les dues crides anteriors (la primera, el setembre del 2018, i la segona, l’abril del 2019) han portat treballs d’èxit com, per exemple, els programes “Correspondències”, “Bàlsam”, “Coolhunters. Caçadors de tendències”, “Per què volen els avions?” o “Senyora Isabel”, que TV3 va estrenar a finals de novembre.

Trobareu més informació de les aliances del Departament de Cultura, de l’ICEC amb la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals CCMA o amb La Xarxa de Televisions Locals XAL:

La CCMA obre una convocatòria de projectes audiovisuals innovadors per a la programació del 33

‘Ballar’, la primera coproducció d’un programa cultural de l’ICEC amb la CCMA

‘This is art’, coproducció de la CCMA i Brutal Media, amb la col·laboració de l’ICEC

‘Tot JAZZ’, la segona coproducció de l’ICEC, amb la XAL, emesa també al Canal 33

Vegeu més!

La Fira Mediterrània pren els carrers

Del 5 al 8 d’octubre es va celebrar a Manresa la 20a edició de la Fira Mediterrània, que va portar 179 funcions artístiques pensades per a tots els públics, al centre de la capital del Bages. Manresa va tornar a esdevenir l’epicentre de la cultura popular i les músiques del món.

Un dels trets que més identifiquen la Fira és la trobada entre avantguarda i tradició, i un any més es van combinar propostes en espais tancats i de pagament amb mostres de cultura popular als carrers. Tal i com remarca David Ibáñez, director artístic de la Mediterrània, “la cultura popular va néixer al carrer“. I és per això que es va voler donar més pes als espectacles gratuïts del carrer.

La Fira Mediterrània va cloure amb un espectacle que va posar la mirada sobre les successives crisis humanitàries que es pateixen a les aigües i costes del nostre mar. L’artista plàstic Txema Rico, amb la col·laboració dels infants de les escoles manresanes, van construir un vaixell de cartró que van acabar cremant com una falla a la Plaça Major.

La Fira va tancar amb més de 9.000 entrades venudes i més de 1.100 professionals acreditats.

8b427d42-e97d-4fb2-baf3-5cdc2ef25bbb

Les Falles del Pirineu, nou Patrimoni Immaterial de la Humanitat

La iniciativa transfronterera que engloba les festes del foc del solstici d’estiu de 63 pobles dels Pirineus català i aragonès, francès i andorrà, ha estat declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat el proppassat dia 1 de desembre de 2015, unint patrimoni cultural i natural.

L’enhorabona!

Aquesta declaració generarà nous impactes d’aquests esdeveniments culturals i enriquirà les dades culturals més enllà del ressò econòmic.

El ConCA i la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals van organitzar la jornada Els impactes dels esdeveniments culturals més enllà de la repercussió econòmica.

Llegiu el Relat de la jornada i veieu els vídeos que permeten de gaudir de la jornada amb una mica més de temps, un valor clau en la gestió cultural.

Conegueu també altres declaracions de Patrimoni Mundial i de Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO a Catalunya.

Disposeu dels vídeos de la jornada Els impactes dels esdeveniments culturals, CoNCA 11 de novembre de 2015

El CoNCA informa de l’edició dels vídeos de les ponències i la taula rodona de la jornada Els impactes dels esdeveniments culturals. Més enllà de la repercussió econòmica, celebrada a Barcelona l’11 de novembre passat.

Hi trobareu les càpsules següents:

Recordeu el Relat de la jornada!

Disponible el relat de la jornada: Els impactes dels esdeveniments culturals. Més enllà de la repercussió econòmica

El propassat dia 11 de novembre el CoNCA va celebrar la jornada Els impactes dels esdeveniments culturals. Més enllà de la repercussió econòmica, co-organitzada amb la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals.

Llegiu l’avançament de les Idees clau:

  • Avaluació econòmica – Quan no s’actua en un sistema de mercat és difícil d’avaluar econòmicament.
  • S’aposta per parlar d’avaluació quan fins ara parlàvem d’impacte social de la cultura. I es proposa una aproximació integral de l’impacte al retorn social.
  • La perspectiva de l’avaluació – acció: parlar d’avaluació i molt vinculada a la presa de decisions, com a procés obert i d’aprenentatge col·lectiu orientada a l’acció.
  • Coneixem impacte de la cultura com a substantiu (la cultura), però desconeixem el valor de la cultura com a adjectiu (allò cultural).
  • L’estudi del capital social dels esdeveniments culturals i la generació d’intangibles és el lligam comú que uneix comunitats que guanyen en compromís i identificació. Aporta equilibri entre els impactes socials i els econòmics.
  •  Es proposa crear l’índex d’estímul creatiu i treballar  #datamining per avaluar l’impacte dels esdeveniments culturals. I també es proposa crear l’índex de reputació de marca.
  • Els esdeveniments exerceixen un rol important, són actius que fomenten la cohesió social.  Què ens interessa saber? Realment incrementa i reforça la cohesió interna? Si n’hi ha, com es fa? Incrementa el capital social? Millora el compromís / engagement?. Hi ha tantes coses que no sabem perquè no hem fet les preguntes.
  • Sinergies entre esdeveniments culturals i sector turístic. Si l’activitat turística és la via ajudem-los i que doni l’1% del pressupost de la Generalitat per a la cultura.
  • Millorar posicionament i imatge: la cultura popular segueix sent molt invisible.
  • Mirem també la participació en l’organització, com actors en una festa, de les audiències. I els impactes educatius importants i també els impactes mediambientals tot relacionant cultura amb medi ambient.
  • Avaluem! Important! Calen elements proporcionals als equipaments en un context de recursos escadussers. Incorporem instruments de mesura o impacte existents que no són gens complicats i fem-ne un ús de forma regular.
  • El valor de canvi no pot ser l’únic element de decisió.
  • Respecte a la cohesió social: preguntar a la gent gran, els agrada i els fa créixer i posiciona individualment, però no només, també col·lectivament.
  • Posem el focus en la persona (capital humà) a més de posar-lo a les xarxes  socials (capital social). Preguntem quin significat té per a la persona, preguntem-nos com ho transmetem, etc. L’individu sempre al centre.
  • Respecte els social media fem monitorització de les xarxes socials per analitzar l’impacte dels esdeveniments culturals, tant en els grans com en els petits.
  • Avaluar pot arribar a ser terapèutic.
  • No identificar els impactes amb l’impacte econòmic. Si ho fem és perquè els identifiquem amb el fracàs econòmic.
  • Fem un Observatori de la cultura d’una vegada, que casi diferents institucions. Hi ha l’interès a fer-ho. S’ha detectat en el CoNCA, en la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals, a les biblioteques, en responsables de cultura de Cerdanyola, en el Sonar, en el Mercat de Música Viva de Vic, en el Teatre Nacional de Catalunya, etc. És important l’interès existent.

Llegiu el programa i el Relat de la jornada!.