Com aconseguim que els joves s’aficionin a la lectura?

En la darrera edició del Fòrum Edita, organitzat pel Gremi d’Editors de Catalunya conjuntament amb el Màster d’Edició que ofereix la UPF i que es va celebrar del 5 al 7 de juliol, un dels temes que es va tractar va ser la dificultat d’infondre l’hàbit de la lectura als més joves.

A la taula rodona formada per Iolanda Batallé (La Galera), Sebas Mouret (booktuber), Gemma Lienas (editora i autora) i Care Santos (autora), es va debatre sobre quina és la millor manera d’estimular els més joves a llegir i sobre la dificultat de transmetre la passió per la lectura. El periodista Toni Iturbe va moderar la xerrada.

Tots els participants en el debat coincidien en destacar que el més important és no obligar ningú a fer res que no vulgui fer, no es pot coaccionar, no es pot emprenyar, no es pot pressionar ni es pot forçar els més joves a llegir. S’ha de deixar que ells mateixos escullin llegir, ja que si se’ls obliga a fer-ho segur que no agafaran mai un llibre amb ganes.

DSC_9449
D’esquerra a dreta: Iolanda Batallé, Gemma Lienas, Toni Iturbe, Sebas Mouret i Care Santos

També es va arribar al consens que els pares són els primers que han de predicar amb l’exemple a casa seva. Els participants van destacar que els nens i nenes necessiten veure la lectura com un hàbit natural i positiu i no pas com una tasca avorrida que cal fer. El booktuber Sebas Mouret destacava que alguns pares no ajuden quan els diuen als seus fills “llegeix un quart d’hora i després podràs mirar la tele“.

L’autora Care Santos també és va mostrar partidària d’apel·lar a les emocions i la passió o, fins i tot, a la ironia. I va confessar que ella mateixa tempta l’interès dels joves generant un efecte de positiva contrarietat: “Els dic: aquests llibres millor que no els llegiu perquè els vostres pares s’escandalitzarien…I això funciona: els volen llegir”, va explicar.

Per la seva banda, Gemma Lienas es va preguntar si en un context condicionat per la influència dels dispositius electrònics, seria cada vegada més difícil llegir. I es feia creus del fet que “llegir està desprestigiat“, malgrat tot el que aporta la lectura. Aquest és un bon motiu per buscar alternatives per arribar als joves, i un bon exemple pot ser l’activitat dels booktubers.

Consulteu també què es va dir en les altres taules rodones durant la segona edició del Fòrum Edita.

Com serà el sector editorial el 2030?

El Fòrum Edita va celebrar la seva segona edició del 5 al 7 de juliol i va reunir 40 professionals del sector literari per debatre sobre l’estat actual en què es troba el sector. Organitzat pel Gremi d’Editors de Catalunya i el Màster d’Edició que ofereix la UPF, l’edició d’enguany es va dedicar a debatre com serà el sector editorial en el futur.

DSC_9091
D’esquerra a dreta: Patrici Tixis (president Gremi d’Editors), Jaume Collboni (Tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona) i Pelegrí Viader (professor de la UPF), en l’acte d’inauguració del Fòrum Edita. Foto: Fòrum Edita

 

Tot i que la situació actual no és la més òptima i molts culpen els avenços tecnològics, Patrici Tixis, president del Gremi d’Editors, va deixar clar que “la tecnologia no és el dimoni“, més aviat el contrari, és la gran aliada del sector. Tots els participants de les diferents taules rodones van coincidir a l’hora d’afirmar que al 2030 es veien llegint, cadascú a la seva manera, però llegint.

Per què ven un llibre que ven?

En aquesta taula rodona es va intentar aclarir quin és el secret de l’èxit d’un llibre. Els participants van coincidir en què no existeix un sol motiu, Núria Tey (Plaza & Janés) va dir fins i tot que “l’èxit és fruit de la casualitat“.

Sí que van aclarir que hi ha elements que sempre ajuden a construir un bestseller, com per exemple, que tracti un tema d’interès, que la història sigui bona i que la novel·la es converteixi en tema de sobretaula. L’autor Marcos Chicot va afegir que que la narració no només ha d’entretenir, sinó que ha d’ensenyar, també.  I Juan Cerezo (Tusquets), assegurava que “tothom busca llibres transcendents, històries que ens siguin properes“.

El futur de les llibreries

En aquesta taula rodona formada per llibreters de quatre ciutats europees es va debatre sobre quin paper juguen i hauran de jugar les llibreries en un futur. Antonio Ramírez (La Central), va confessar abans de començar que “als llibreters els acostuma a espantar parlar del futur“.

Tots 4 llibreters van coincidir en què Amazon ha capgirat el sector, canviant també la manera de llegir dels lectors. Uns lectors que cada vegada estan més hiperconnectats i lligats a les novetats i que tenen a l’abast qualsevol llibre. Davant d’aquest panorama, les llibreries s’han de convertir en un espai de connexió entre el llibre i el lector.

Nicolas Vivès (llibreter a Toulouse), va refermar que les llibreries han de ser un espai de trobada, James Daunt (llibreter londinenc), considerava que les llibreries han de ser ecosistemes sostenibles on puguin coexistir models diferents i Maarten Asscher (llibreter a Amsterdam), va defensar que cada llibreria ha de lluitar per desmarcar-se i oferir un ADN propi.

DSC_9278
Una de les xerrades del fòrum, en una aula de la Barcelona School of Management de la UPF. Foto: Fòrum Edita

Noves tecnologies aplicades als sector

En aquesta taula rodona, 3 experts van explicar diferents experiències d’última generació en què les noves tecnologies són protagonistes en el món editorial.

Marisol López, (directora de l’àrea Digital de l’ICEC) va presentar dos projectes interessants. Un d’ells és un programa d’intel·ligència artificial japonès que va escriure una novel·la breu i va quedar finalista en un premi literari. També va parlar del fenomen “blockchain books“, que es tracta de modificar texts creats i compartir-los amb altres usuaris que faran el mateix. D’aquesta manera s’aconsegueix un model de creació d’autoria col·lectiva.

Pere Roset (CEO d’Aumenta Solutions), assegurava que la tecnologia ja s’utilitza per enriquir texts, mentre que Marc Santandreu (CEO Tekstum), va recalcar que s’ha de donar importància al lector i per això ofereix un servei d’anàlisi de Big Data per donar informació a les editorials sobre lectors potencials.