IntersECCions (Educació-Cultura-Comunitat), publicació amb motiu dels 5 anys de la iniciativa de ciutat de l’Ajuntament del Prat de Llobregat

IntersECCions. Educació, Cultura, Comunitat

IntersECCions. Educació, Cultura, Comunitat, un recull dels 5 anys de vida del programa

L’Ajuntament del Prat de Llobregat comparteix la publicació sobre el programa Interseccions (Educació-Cultura-Comunitat) que han realitzat amb motiu dels 5 anys de la seva posada en marxa.

Aquest moment de celebració “és una oportunitat per reflexionar entorn el seu desenvolupament i alhora compartir amb altres professionals, ajuntaments i regidories, el valor de les polítiques que aposten pel treball transversal entre l’educació i la cultura, i com aquestes impulsen la igualtat d’oportunitats i la millora del benestar personal de la ciutadania.

Compten amb la col·laboració de 12 centres i programes culturals, 31 centres educatius, a més a més de comunitats i serveis educatius i entitats. Aquest programa és possible gràcies a la complicitat de més de 380 professionals. Amb la seva implicació, anualment desenvolupen 51 projectes, 4 projectes en xarxa i 11 entorns d’aprenentatge, oferint en total 11.800 oportunitats de participació per alumnat i ciutadania del municipi.

En aquesta publicació podràs conèixer en detall els objectius i metodologies de treball del programa, així com les accions desplegades al llarg d’aquests cinc anys. Aquest relat incorpora testimonis diversos que aporten la seva veu i vivència com a participants: alumnat, docents, voluntariat, educadors i educadores, dinamitzadors i dinamitzadores, membres d’entitats, etc.

Aquests continguts s’acompanyen de textos reflexius per part de persones externes de l’àmbit cultural i educatiu, que permeten aprofundir en la comprensió d’aspectes centrals i transversals del programa, i que són trets essencials de les polítiques públiques compromeses amb l’exercici dels drets culturals i educatius i en el potencial comunitari per fer possible la transformació social.”

“La cultura i l’educació transformen.” Llegim més ….


Quin sentit té un pla de desenvolupament d’audiències? Informa the audience agency

“Writing an audience development plan isn’t just a tick-box exercise – it’s a valuable process”, “Escriure un pla de desenvolupament d’audiències no és només un exercici sinó que és un procés valuós”, Anne Torreggiani

Anne Torreggiani, membre de l’equip de the audience agency, ens animava a crear un Pla de densenvolupament d’audiències efectiu a l’article publicat a ArtsProfessional l’octubre de 2017, que segueix molt vigent i és motiu de recordar.

Anne Torreggiani va participar a la II Jornada de màrqueting cultural. Canvi de mentalitat: parlem amb el públic des l’inici organitzada conjuntament per l’Àrea de Públics i Servei de Desenvolupament Empresarial de l’ICEC, el 16 de novembre de 2015.

“El pla és un mapa de ruta per al canvi, per augmentar els públics i enriquir l’experiència, i fer-ho de la millor manera possible i d’acord amb els recursos disponibles”.

“Si ho fem bé i amb convicció és una declaració d’intencions de futur, un compromís amb el propòsit públic de les organitzacions per mantenir-se rellevants i resistents”.

“Quan només pensem en els públics a curt termini i d’una manera transaccional -com a objectiu d’una sola campanya o com a consumidors potencials de la nostra última oferta- és molt difícil conèixer-los, anticipar-nos als seus variats interessos i preferències i construir relacions de llarga durada”.

“Fins i tot, si tenim en compte les necessitats específiques de públics nous, hem de pensar en el llegat d’aquest treball al llarg dels anys, en compte de mesos. Si les organitzacions necessiten plans financers a 3 o 5 anys perquè entenem que el creixement és incremental i acceptem que cal temps per a generar rendiments, el mateix passa amb la nostra inversió en les relacions amb el públic”.

Conegueu els principis bàsics:

  • Comenceu amb uns quants objectius de públic de primer nivell que vinguin clarament amb el vostre propòsit organitzatiu i que estiguin en harmonia amb altres prioritats.
  • Utilitzeu les vostres dades per conèixer els vostres públics actuals i la vostra comunitat en general: qui son, on son i què necessiten de vosaltres. Utilitzeu aquesta visió com a base per als vostres objectius, però també per suggerir les vostres estratègies i activitats que fareu servir i per adaptar-les al llarg del temps.
  • Reconegueu que tindreu diferents públics amb diferents necessitats. Agrupeu-los o segmenteu-los de manera que pugueu atendre’ls de manera diferent. Tenir les dades organitzades de manera clara, ens ajudarà a comprendre millor els grups al llarg del temps.
  • Assegureu-vos que teniu els recursos, la capacitat i la gana d’atraure nous públics durant un període perllongat.
  • Involucreu tantes persones de la vostra organització com sigui possible en la interpretació de les dades i la creació del pla. Això farà que els vostres plans siguin més veraços i generarà compromís.

Llegiu l’article complet!

Aquest article pertany a una sèrie de publicacions per compartir el coneixement dels públics que ofereix Arts Professional. Conegueu-la!

Europe Beyond Acces. Time to Act: Com el desconeixement en el sector cultural crea barreres per a artistes i públics discapacitats, presentació on line 3 de desembre de 2021

El Resum executiu a la vostra disposició! I la seva presentació a zoom!

Un informe d’investigació escrit per On The Move,encarregat pel British Council en el marc de Europe beyond access.

Amb 42 països, Time To Act proporciona la primera evidència transnacional que el desconeixement en el sector cultural és una barrera clau que impedeix que els artistes discapacitats i els professionals de les arts participin per igual en la cultura europea.

  • Quants programadors europeus busquen activament feina d’artistes discapacitats?
  • Quines són les barreres que impedeixen que les institucions culturals convencionals siguin més accessibles?
  • Qui creuen que els gestors culturals europeus haurien de proporcionar orientació i suport per ajudar-los a fer els seus programes més accessibles per als professionals de les arts amb discapacitat?

Aquestes són només algunes de les preguntes que ha respost Time to Act.

Descarregueu-vos el Resum executiu disponible en diverses llengües i podeu seguir-los a la xarxa!.

@BritishCouncil

@DisArtsInt

@OnTheMoveOTM

La Lupa cultural. Podcasts, una nova finestra a la comunicació cultural

La comunicació cultural amb els podcasts. Catalunya, de ser pionera en l’àmbit artístic a proliferar més i més

Descobriu la cinquena edició de La Lupa cultural

Si abans del 2020 el concepte podcast no era enormement conegut, això va canviar sens dubte durant i després de la pandèmia, moment en què la seva producció i consum es van multiplicar arreu del món.

Derivat de les expressions Play-On-Demand (“reproducció a demanda”) i broadcast (“emissió”), un podcast és una sèrie d’episodis d’àudio que es publica a una plataforma digital —com Spotify, Buzzsprout, Transistor o Ivoox— amb una periodicitat determinada perquè els oients ho escoltin o descarreguin mitjançant un sistema de subscripció.

L’expansió dels telèfons mòbils i altres dispositius portàtils ha afavorit la proliferació d’aquest format també a Catalunya. Tant és així que la conferència Radiodays Europe va convidar Catalunya Ràdio a explicar el seu model d’èxit per recuperar l’audiència jove.

Radiodays Europe és un punt de trobada del món de la ràdio i l’àudio creat com a resposta a les necessitats de la indústria europea, pública i privada, que es reuneix i debat sobre els nous reptes dels mitjans de comunicació. I, per suposat, els podcasts hi van tenir cabuda en l’edició d’enguany, celebrada del 8 al 10 d’octubre a Lisboa.

Tal com va demostrar la presentació de Catalunya Ràdio amb el programa Adolescents XL, l’oferta d’àudio a casa nostra és rica i variada, però una cosa és certa: el nombre de podcasts en català i relacionats amb temes culturals encara és limitat, i quasi residual en occità.

No només les grans plataformes ofereixen aquest format. També ho fan els webs dels diferents agents culturals de Catalunya com, per exemple, el que ha estrenat el Gran Teatre del Liceu de Barcelona, La prèvia, el “nou podcast del Liceu per endinsar-vos a l’òpera Rigoletto, nou servei d’àudio podcast que substituirà la sessió informativa prèvia a sala i es farà per a tots els títols d’òpera del Teatre“.

I sense oblidar el pioner a casa nostra, el RàdioWeb MACBA (RWM), el projecte radiofònic concebut el 2006, el primer projecte de podcasting des d’una institució artística, que des de llavors, “ha mantingut un diàleg obert amb alguns dels actors més rellevants a nivell internacional en l’àmbit de la ràdio, que operen en la intersecció entre art, les pràctiques radiofòniques i la música experimental”. “Els nostres continguts [de RWM] habiten còmodament en els plecs entre l’art, el so, el pensament crític, l’activisme, les pràctiques radiofòniques… i tot el que es troba al mig. Produïm podcasts, disponibles en línia o per a descàrrega/subscripció, però també textos i documentació relacionada, tocant amb la punta dels dits el filecasting.”

Partint d’aquest panorama, i amb l’objectiu d’impulsar Catalunya com un actor dinàmic en els àmbits lingüístic i cultural de l’àudio digital, l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC) ha obert una nova línia d’ajut dotada amb 120.000 euros per donar suport a projectes de podcasts en llengua catalana o occitana que tractin temes relacionats amb l’audiovisual, les arts visuals, les arts escèniques, la música, els videojocs o el llibre.

Amb 52 podcasts subvencionats actualment, aquesta línia vol promoure l’augment dels podcasts culturals, la professionalització i la millora dels existents i ajudar al  desenvolupament d’un nou model de negoci, consolidant així el format en l’ecosistema digital català.

Així doncs, podem dir que el podcast està prenent el relleu dels blogs com el format més popular per a comunicar cultura de forma independent. I és, al mateix temps, una aposta de present i futur per a tota mena de professionals del sector cultural que vulguin expandir el seu projecte tant en l’àmbit local com europeu.

Particularment a Catalunya, comptem amb sèries de trajectòria més o menys dilatada i amb un públic consolidat que creix dia a dia. Alguns exemples coneguts són, com explica la cap de redacció de Núvol Clàudia Rius i Llorens, La Sotana, Gent de Merda, Fans d’Alcover Moll o Oye Polo.

Recordeu les quatre trameses anteriors

La Lupa cultural. Salut i cultura, nova mirada a l’entorn de la descoberta d’audiències

La Lupa cultural. Abans i després de la COVID-19. El declivi i la renovació de les arts i la cultura

La Lupa cultural. Educar amb les arts: precedents i futures línies

La Lupa cultural. Arts i valors: el binomi de cultura en l’àmbit social

#SOMIMPULS

#SOMICEC

Altres fonts recomanades

Conegueu la selecció dels 15 podcasts que fa @ClaudiaRiusL a Núvol. El digital en català, 28.04.2020

Setze podcasts en català que no et pots perdre, de Xavier Puig i Sedano, El temps, 21.09.2020

Què ofereix ivoox.com?