TikTok en el món editorial

La xarxa social TikTok compte amb iniciatives que busquen incentivar la lectura entre els seus usuaris, com #BookTok, que ha aconseguit generar més de 83 milions de visualitzacions, i #TiktokBookClub, amb prop de 24 milions de visualitzacions.

La resposta que ha generat aquesta nova manera de recomanar llibres fa que es consideri com una revolució dins del món literari, sobretot per la seva capacitat de dirigir-se a un segment de la població generalment més enfocat al consum d’entreteniment en pantalla, que no pas en format llibre. De la mateixa manera, es considera que pot ajudar a trencar l’estereotip que fa que gran part dels joves vegin la lectura com una pràctica avorrida.

Els usuaris recorren a aquesta xarxa per descobrir-hi noves recomanacions i compartir la seva experiència de lectura, amb la literatura juvenil com a clara protagonista. Amb un format d’un màxim de tres minuts, però que sovint no supera els quaranta-cinc segons, els influencers literaris fan resums de les seves lectures, es graven mentre llegeixen i comparteixen les seves frases preferides o les emocions que els hi ha provocat un llibre en concret, fet que fa que els usuaris els vegin com a prescriptors oberts i sense por de mostrar com se senten.

La generació Z (que comprèn aquells nascuts en els darrers anys dels anys 90 i inici dels 2000) és la principal usuària d’aquesta xarxa social, enfocada principalment a compartir breus vídeos de coreografies, consells de moda, contingut humorístic o, fins i tot, gastronòmic.

Aquesta canal de comunicació ha arribat a generar un important increment en les vendes, tal com indicava Shannon DeVito, directora de llibres a Barnes & Noble, a l’article que va publicar The New York Times quan es va començar a veure la dimensió del fenomen. Diverses editorials han començat a utilitzar aquesta xarxa com a eina de vendes, contactant amb influencers perquè comparteixin les seves darreres novetats, com per exemple Penguin Random House, que hi té un compte amb més de quaranta-dos mil seguidors, on comparteix contingut relacionat amb les seves novetats literàries, així com campanyes com #IAmLaCulturaContest, enfocada a autors hispànics.

Per la seva banda, Netflix també ha desenvolupat un club de lectura enfocat a aquells llibres que es converteixen en un programa de televisió o una pel·lícula en aquesta plataforma audiovisual. Té l’objectiu de crear comunitat i incentivar el debat entorn del resultat de l’adaptació dels llibres, per aquesta manera generar unes expectatives.

Caldrà veure quina serà l’evolució d’aquestes iniciatives i d’altres que se’n puguin derivar, per tal de determinar si poden ser eines útils en les estratègies de les editorials catalanes.

Com serà el sector editorial el 2030?

El Fòrum Edita va celebrar la seva segona edició del 5 al 7 de juliol i va reunir 40 professionals del sector literari per debatre sobre l’estat actual en què es troba el sector. Organitzat pel Gremi d’Editors de Catalunya i el Màster d’Edició que ofereix la UPF, l’edició d’enguany es va dedicar a debatre com serà el sector editorial en el futur.

DSC_9091
D’esquerra a dreta: Patrici Tixis (president Gremi d’Editors), Jaume Collboni (Tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona) i Pelegrí Viader (professor de la UPF), en l’acte d’inauguració del Fòrum Edita. Foto: Fòrum Edita

 

Tot i que la situació actual no és la més òptima i molts culpen els avenços tecnològics, Patrici Tixis, president del Gremi d’Editors, va deixar clar que “la tecnologia no és el dimoni“, més aviat el contrari, és la gran aliada del sector. Tots els participants de les diferents taules rodones van coincidir a l’hora d’afirmar que al 2030 es veien llegint, cadascú a la seva manera, però llegint.

Per què ven un llibre que ven?

En aquesta taula rodona es va intentar aclarir quin és el secret de l’èxit d’un llibre. Els participants van coincidir en què no existeix un sol motiu, Núria Tey (Plaza & Janés) va dir fins i tot que “l’èxit és fruit de la casualitat“.

Sí que van aclarir que hi ha elements que sempre ajuden a construir un bestseller, com per exemple, que tracti un tema d’interès, que la història sigui bona i que la novel·la es converteixi en tema de sobretaula. L’autor Marcos Chicot va afegir que que la narració no només ha d’entretenir, sinó que ha d’ensenyar, també.  I Juan Cerezo (Tusquets), assegurava que “tothom busca llibres transcendents, històries que ens siguin properes“.

El futur de les llibreries

En aquesta taula rodona formada per llibreters de quatre ciutats europees es va debatre sobre quin paper juguen i hauran de jugar les llibreries en un futur. Antonio Ramírez (La Central), va confessar abans de començar que “als llibreters els acostuma a espantar parlar del futur“.

Tots 4 llibreters van coincidir en què Amazon ha capgirat el sector, canviant també la manera de llegir dels lectors. Uns lectors que cada vegada estan més hiperconnectats i lligats a les novetats i que tenen a l’abast qualsevol llibre. Davant d’aquest panorama, les llibreries s’han de convertir en un espai de connexió entre el llibre i el lector.

Nicolas Vivès (llibreter a Toulouse), va refermar que les llibreries han de ser un espai de trobada, James Daunt (llibreter londinenc), considerava que les llibreries han de ser ecosistemes sostenibles on puguin coexistir models diferents i Maarten Asscher (llibreter a Amsterdam), va defensar que cada llibreria ha de lluitar per desmarcar-se i oferir un ADN propi.

DSC_9278
Una de les xerrades del fòrum, en una aula de la Barcelona School of Management de la UPF. Foto: Fòrum Edita

Noves tecnologies aplicades als sector

En aquesta taula rodona, 3 experts van explicar diferents experiències d’última generació en què les noves tecnologies són protagonistes en el món editorial.

Marisol López, (directora de l’àrea Digital de l’ICEC) va presentar dos projectes interessants. Un d’ells és un programa d’intel·ligència artificial japonès que va escriure una novel·la breu i va quedar finalista en un premi literari. També va parlar del fenomen “blockchain books“, que es tracta de modificar texts creats i compartir-los amb altres usuaris que faran el mateix. D’aquesta manera s’aconsegueix un model de creació d’autoria col·lectiva.

Pere Roset (CEO d’Aumenta Solutions), assegurava que la tecnologia ja s’utilitza per enriquir texts, mentre que Marc Santandreu (CEO Tekstum), va recalcar que s’ha de donar importància al lector i per això ofereix un servei d’anàlisi de Big Data per donar informació a les editorials sobre lectors potencials.

Youtubers culturals, un fenomen a l’alça

El fenomen Youtube està arrelant cada vegada més a casa nostra, i cada vegada són més els catalans i les catalanes que comencen l’aventura de ser youtubers i obren els seus propis canals. Els companys de Cultura Digital ja van parlar dels youtubers catalans més destacats en un article que us convidem a recuperar.

Cada vegada més gent s’engresca a obrir el seu propi canal a Youtube, amb ganes de dir-hi la seva i de deixar la seva pròpia empremta digital. Els temes que tracten són molt variats, des de videojocs o tecnologia fins a humor o ensenyament, i fins i tot, n’hi ha que parlen de cultura! Us convidem a conèixer-los a tots. Alguns youtubers culturals que trobareu a l’article són la Marta Botet amb el seu canal Recomanacions de Llibres o la Cèlia Ventura i el seu SócTastaolletes.

Podeu conèixer molts més youtubers i ampliar coneixements sobre aquest tema a la publicació de Cultura Digital.

 qnp1oo8yyoutube