TikTok en el món editorial

La xarxa social TikTok compte amb iniciatives que busquen incentivar la lectura entre els seus usuaris, com #BookTok, que ha aconseguit generar més de 83 milions de visualitzacions, i #TiktokBookClub, amb prop de 24 milions de visualitzacions.

La resposta que ha generat aquesta nova manera de recomanar llibres fa que es consideri com una revolució dins del món literari, sobretot per la seva capacitat de dirigir-se a un segment de la població generalment més enfocat al consum d’entreteniment en pantalla, que no pas en format llibre. De la mateixa manera, es considera que pot ajudar a trencar l’estereotip que fa que gran part dels joves vegin la lectura com una pràctica avorrida.

Els usuaris recorren a aquesta xarxa per descobrir-hi noves recomanacions i compartir la seva experiència de lectura, amb la literatura juvenil com a clara protagonista. Amb un format d’un màxim de tres minuts, però que sovint no supera els quaranta-cinc segons, els influencers literaris fan resums de les seves lectures, es graven mentre llegeixen i comparteixen les seves frases preferides o les emocions que els hi ha provocat un llibre en concret, fet que fa que els usuaris els vegin com a prescriptors oberts i sense por de mostrar com se senten.

La generació Z (que comprèn aquells nascuts en els darrers anys dels anys 90 i inici dels 2000) és la principal usuària d’aquesta xarxa social, enfocada principalment a compartir breus vídeos de coreografies, consells de moda, contingut humorístic o, fins i tot, gastronòmic.

Aquesta canal de comunicació ha arribat a generar un important increment en les vendes, tal com indicava Shannon DeVito, directora de llibres a Barnes & Noble, a l’article que va publicar The New York Times quan es va començar a veure la dimensió del fenomen. Diverses editorials han començat a utilitzar aquesta xarxa com a eina de vendes, contactant amb influencers perquè comparteixin les seves darreres novetats, com per exemple Penguin Random House, que hi té un compte amb més de quaranta-dos mil seguidors, on comparteix contingut relacionat amb les seves novetats literàries, així com campanyes com #IAmLaCulturaContest, enfocada a autors hispànics.

Per la seva banda, Netflix també ha desenvolupat un club de lectura enfocat a aquells llibres que es converteixen en un programa de televisió o una pel·lícula en aquesta plataforma audiovisual. Té l’objectiu de crear comunitat i incentivar el debat entorn del resultat de l’adaptació dels llibres, per aquesta manera generar unes expectatives.

Caldrà veure quina serà l’evolució d’aquestes iniciatives i d’altres que se’n puguin derivar, per tal de determinar si poden ser eines útils en les estratègies de les editorials catalanes.

L’aposta pel gran format escènic ja és una realitat

Ahir dijous, 28 de setembre, es va estrenar al Mercat de les Flors la Producció Nacional de Dansa, l’aposta pel gran format escènic impulsada pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, amb la col·laboració del mateix Mercat de les Flors i la complicitat dels grans equipaments escènics municipals.

La Producció Nacional de Dansa és un projecte integrat dins el Pla d’Impuls de la Dansa 2016-2017, promogut pel Departament de Cultura amb l’objectiu de visibilitzar, compartir i acostar a públics més amplis la disciplina artística i els creadors del país.

El conseller de Cultura Lluís Puig assegura que “només pel fet de portar la dansa a llocs on no es programa mai, ja aconseguirem públics nous“. Amb aquest projecte, també s’aconseguirà que els coreògrafs ja no vegin limitades les possibilitats de fer girar pel territori les seves produccions.

pnd 2
Roser López i Thomas Noone, els coreògrafs de les dues peces de la Producció Nacional de Dansa. Foto: Tres C

La proposta artística presenta un programa doble amb dues peces de dos coreògrafs reconeguts nacionalment i internacional: L’Estol, de Roser López, i Many, de Thomas Noone.

Aquesta col·laboració entre el Departament de Cultura, el Mercat de les Flors i equipaments escènics municipals, ha permès posar en marxa, per primera vegada, la producció d’una peça de gran format escènic que després d’estrenar-se al Mercat de les Flors (del 28 de setembre a l’1 d’octubre), girarà per 18 poblacions catalanes: Olot, Reus, Mataró, Manresa, Vic, Lleida, Viladecans, L’Hospitalet, Vilanova i la Geltrú, Badalona, Tortosa, Sant Cugat del Vallès, Santa Coloma de Gramenet, Terrassa, Girona, Granollers, Figueres i Sabadell.

Sessió de debat ‘Generació de públics culturals’ (22 de setembre)

El proper divendres 22 de setembre se celebrarà una sessió de debat sobre la generació de públics culturals, dins el marc de Fira B!, el Mercat Professional de Música i Arts Escèniques de les Illes Balears. Aquesta sessió està inclosa dins les Jornades Professionals que acull la Fira B! PRO.

La directora de l’Àrea de Públics de l’ICEC, Sílvia Duran, conduirà la sessió. Primer explicarà com es treballa des de l’àrea el desenvolupament dels públics culturals i descriurà accions que es duen a terme actualment i també iniciatives que estan a punt d’engegar.

La sessió es tancarà amb l’exposició de casos concrets i consells i suggerències per part de la mateixa Sílvia Duran, per tal d’aplicar, de la millor manera possible, la política de desenvolupament de públics més adequada en cada cas.

Podeu consultar tota la programació i aconseguir les vostres entrades de Fira B!

Generació de públics culturals

Activitats per formar espectadors joves a la Filmoteca

Els Serveis Educatius de la Filmoteca de Catalunya ofereixen, un any més, diferents propostes per a formar els espectadors més joves i divulgar la cultura cinematogràfica. El programa pedagògic de la institució va acollir més de 7.000 alumnes el curs 2016-2017.

Filmoteca per a les escoles

Enguany s’arribarà a la setena edició d’aquesta activitat que es concreta en sessions cinematogràfiques matinals exclusives per a les escoles, tallers i visites guiades a la seu del Raval de Barcelona i al Centre de Conservació i Restauració de Terrassa.

Entitats com A Bao A Qu, Drac Màgic, la Federació Catalana de Cineclubs i MODIband col·laboren en aquestes activitats, dinamitzant les sessions amb la complicitat del professorat i altres agents.

Recursos pedagògics per al professorat

La Filmoteca posa a l’abast dels docents diferents materials didàctics, com dossiers o recursos en línia, per poder treballar en profunditat aspectes concrets del cinema. També ofereix assessorament personalitzat en treballs de recerca.

Per al proper curs, una de les novetats és la incorporació d’un extens dossier dedicat exclusivament a la pel·lícula Los Tarantos.

Apadrina el teu equipament

Aquest programa vol integrar les activitats dels principals equipaments culturals del Raval a la vida del barri. En col·laboració amb la Fundació Tot Raval, aquest treball transversal i intercultural va engegar l’any 2013 i ha implicat més de 2.000 alumnes, 11 centres docents i 10 equipaments culturals del Raval.

Aula de cinema

Es tracta de 30 sessions adreçades a estudiants i obertes al públic en general, en les quals es resumirà la història del cinema a partir de 30 pel·lícules. Aquesta activitat ja fa 20 anys que es desenvolupa i l’any passat va atraure un total de 4.482 assistents.

El Consell dels Savis va a la Filmoteca

Activitat intergeneracional amb testimonis en primera persona de gent gran que parlarà d’història i memòria a partir d’experiències viscudes durant la Guerra Civil i el franquisme. Les sessions aniran acompanyades d’imatges d’arxiu del fons de la Filmoteca i es comptarà amb la col·laboració del Museu d’Història de Catalunya.

filmo

Donar la veu al públic

Segons apunta Teknecultura, agent especialitzat en la gestió de públics, cada vegada són més els que busquen l’opinió del públic abans de decidir-se per un espectacle o un altre. Això hauria d’empènyer els equipaments a donar la veu al seu públic.

Per Carles Ponce (Deixem opinar el públic, bloc Teknecultura, 13 de juliol de 2017), els mitjans de comunicació, poc a poc, estan deixant de ser el principal canal per recollir opinions i crítiques culturals. Al ser mitjans de gran abast, és fàcil que es generin grans expectatives que, després, pot ser que no es compleixin.

L’evolució d’internet i les xarxes socials han permès i facilitat que el propi espectador s’acabi convertint també en prescriptor cultural. El llenguatge planer i la forma ràpida de transmetre el que els ha generat un espectacle també ajuda a que l’opinió del públic arribi més fàcilment a la gent.

Espectadors

Ja existeixen alguns exemples d’equipaments culturals que treballen per recollir l’opinió del públic. Els vídeos a la sortida del Teatre Poliorama, la recopilació de tuits dels espectadors a les fitxes dels espectacles del Teatre Lliure, les enquestes del Temporada Alta, o els mails que envia el Tr3sC animant a publicar una opinió, són alguns dels exemples més destacats.

S’ha de potenciar la participació del públic i se’ls ha de donar la veu, “una part del nostre públic estarà encantat d’opinar“, assegura Carles Ponce. Els equipaments haurien de treballar per fer visible l’opinió dels seus públics, amplificar la seva veu i fer-los formar part de la pròpia veu de l’equipament.

Descobriu altres temes interessants tractats per Teknecultura!