Tanca

“Captar nous públics és una realitat que es pot fer” Valentí Oviedo, Gran Teatre del Liceu

Xavier Cervantes entrevista i publica en el diari Ara, a Valentí Oviedo, director general del Gran Teatre del Liceu. Tot posant el focus en la gestió del desenvolupament de públics, destaquem alguns dels pensaments que hi trobeu en la lectura completa (Ara, 26 de novembre de 2018, 23:26).

 

“Al Liceu la cosa no va tant de diners com de prioritats”.

“Jo sí que hi crec molt, en la recerca de noves audiències, des que estava al Kursaal de Manresa. Com que allò va funcionar allà, hi crec i molt. De fet, el 80% de les persones que van venir al Liceu under 35 no havien vingut mai a l’òpera. Per tant, és una realitat que es pot fer, però s’ha de fer amb cura. Ara reimpulsem un projecte pedagògic que va des dels 3 anys fins als 100. En cada moment hem d’anar formant l’espectador des de diferents vessants. (…)”

“En el que jo no crec és en la linealitat de desenvolupar noves audiències. Si hi ha unes 300.000 persones que es mouen, cada persona nova que incorporem és una festa. Per tant, jo crec en l’artesania de desenvolupar nous públics.”

Bé, recomanem aquesta lectura de l’article complet de Xavier Cervantes, diari Ara, 26/11/2018!

Recordem accions del Projecte Social del Liceu: Nous públics, Amb el Raval. Ciutat VellaApropa culturaLiceu al territori, Accessibilitat o funcions amb audiodescripció o Inclusió social o laboral, entre altres.

Recordem aquella frase “Tots som Liceu” fruit del Pla Estratègic i de Viabilitat 2014-2017: “El Liceu o és social, o no serà” i “El Liceu ha de retornar a la societat, allò que la societat li dóna” fent vàlid el lema “Tots som Liceu”.

 

Compartiu amb el Liceu com es viuen totes aquestes accions!.

 

 

Dansa desbordada, taller per a espectadors actius, Mercat de les Flors

Dansa desbordada és la nova fórmula per seguir de prop la temporada del MERCAT DE LES FLORS, la casa de la dansa.

Un exemple de la Programació expandida del mercat que, en 3 mòduls trimestrals independents l’un de l’altre, concentra activitats i trobades per a aproximar-se i aprofundir entorn als creadors contemporanis i als seus universos creatius amb presentacions, conferències, pel·lícules, experiències pràctiques, assajos oberts o lectures comentades.

Divendres 5 d’octubre se celebra la conferència inaugural del primer Mòdul: Desbordant la dansa, a càrrec de Victoria Pérez Royo, investigadora, editora, i professora d’estètica i teoria de les Arts de la Universitat de Saragossa.

Conegueu el programa complet d’accions de desenvolupament de públics que du a terme aquest agent de la dansa a casa nostra, a més del Taller per a espectadors actius:

  • Una hora abans, que coordina BDdansa, Explica dansa, que comença el 6 d’octubre
  • Converses després de la funció, també arrenca el 6 d’octubre
  • Dramatúrgies del debat, amb Agost Produccions, engega motors el 3 de novembre

entre altres.

I endinseu-vos en la nova fórmula de la temporada 2018-19!

 

Respecte el concepte de programació expandida, Belen Gopegui a IV Encuentro Cultura y educación. Educación, Mediación, Público-s, 4 d’octubre de 2018, aporta la font d’on ella beu, el Zemos 98@comandogopegui

 

 

 

Agenda Primavera 2019. Voleu utilitzar les vostres dades a temps real?

Començàvem l’Agenda de tardor amb l’entrada “El sector engega motors“. Així comença el nou post de Ferran López, soci fundador de Teknecultura!

“(…) Si fóssim capaços de protegir espais d’avaluació i de reflexió, ara seria un bon moment per pensar en els reptes de la temporada.”

Us convidàvem a la seva lectura.

Amb l’arribada de l’hivern suggeríem una altra lectura de l’Andreu Garrido, també de Teknecultura, que preguntava si coneixem els nostres públics, com son la majoria que arriben una vegada i potser no tornaran.

Entrem al món de les dades?  “Què sabem dels teus públics #1 La majoria son nous (i no us tornaran a visitar)“. Llegiu l’Andreu!

Encetem el nou any comunicant “Què sabem dels teus públics: #2 Amb promocions i descomptes no captaràs nou públic, d’Andreu Garrido. És la segona entrega d’una sèrie d’articles que compartiran aprenentatges que més influeixen a l’hora de dissenyar els plans de desenvolupament d’audiències.

Seguim aquest debat a @tecknecultura

I amb l’arribada de la primavera, voleu utilitzar les vostres dades a temps real? Llegiu o escolteu….

 

 

I reprenem la comunicació de les accions de desenvolupament de públics.

 

Totes les imatges guanyadores i la resta de nominades les veurem a l’exposició World Press Photo Exposición 2019, a Barcelona (CCCB, carrer de Montalegre, 5) a partir del 27 de abril fins al 26 de maig de 2019.

Coneixerem els resultats del 62è Concurs Anual World Press Photo i del 9è Concurs Anual World Press Photo Digital Storytelling, en la Gala anual de Premis a Amsterdam.

Veiem els organitzadors del World Press Photo Barcelona, la Fundació Photographic Social Vision, com també del Festival de fotografia documental DOCfield, que enguany celebrarà la 7a edició. Recordem la 6a!

 

 

L’Ajuntament de Barcelona, en el seu programa Barcelona Districte Cultural, inicia al febrer la segona temporada d’ Art i Part. Creació artística comunitària als barris / Art i Part. Community Artistic Creation in the Neighbourhoods que acompanya en aquesta primera fase, cinc creacions comunitàries o col·laboratives en cinc barris de Barcelona.

 

Temporada 2: Besòs. Sant Martí. Gener – juliol 2019 #ARTiPARTbesòs

Temporada 2: Gòtic. Ciutat Vella. Gener – juliol 2019 #ARTiPARTgotic

Temporada 2: Poble-sec. Sants – Montjuïc. Febrer – juliol #ARTiPARTpoblesec

Vegeu el capítol 1 del Documental Art i Part que realitza la Corporació Metropolitana Mitjans Audiovisuals CCMA, febrer 2019.

Eva Garcia és la comissària d’aquesta iniciativa i de les formacions organitzades per l’ICEC següents: Oportunitats per a la creació i els nous públics: projectes artístics comunitaris‘, dedicada a les arts inclusives i comunitàries (23/05/2017) i Arts comunitàries: públics i cultura col·laborativa (29/05/2018).

 

Asimétrica comunica la seva participació en la iniciativa que promouen Artemad i elMuro, un Cicle Avançat de Formació per a productors i mediadors d’espectacles, en tres cursos complementaris. Destaquem: Gestió, màrqueting i desenvolupament d’audiències (100h), els dilluns, des l’1 d’abril al 24 de juny de 2019, Museu Lázaro Galdeano, Madrid.

S’adreça a companyies, empreses, sales, creadors, autors i artistes -dramàtics, audiovisuals i musicals-, promotors de nous projectes artístics, i a estudiants de grau o postgrau que vulguin complementar la seva formació per a la seva inserció professional.

Programa dels 3 cursos!

Els premis, un camí de fidelització dels públics culturals

Els premis, un camí de fidelització dels públics culturals

Tot preparant el recull d’aquells premis que volen homenatjar o premiar –si se’ns permet que paraula definida entri dins la definició-, volem aportar reflexió entorn els seus objectius i les seves funcions.

Abans, però, què és un premi? Un premi és un do que es confereix públicament en reconeixement d’un mèrit o per a encoratjar algú, seguint el Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans. Guardonar obres o persones públicament i fent-ne difusió, acreix l’interès per la cultura? Els premis fomenten el desenvolupament de públics per a la cultura?.

També hi ha opinions diferents com, per exemple, la del 50è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes que atorga Òmnium Cultural i que enguany ha estat per Quim Monzó que deia el dia del seu lliurament (7/03/2018): “Jo tinc una consideració personal amb els premis, no me’ls acabo mai de creure. Amb el Premi d’Honor n’estic content per ser al costat d’escriptors que l’han rebut abans, tot i que d’altres, com Pere Calders, no el van rebre mai“.

Els concursos també organitzen premis (com, per exemple, el premi de votació popular del Sona 9 o el premi menció del públic de Three Headed Monkey Awards 3HMA que organitza upcvideogames.com), i també ho fan els festivals o els mercats culturals (com, per exemple, la categoria Premi del Públic El Periódico de Catalunya al millor curtmetratge de la secció Documental del Festival Mecal, o la votació popular del millor espectacle a la Mostra d’Igualada).

Avui, ens centrem en els premis que, de maneres diferents, contribueixen al foment de les arts escèniques (circ, dansa i teatre), les arts visuals, l’audiovisual, la música i els videojocs. I posant èmfasi en les modalitats de votacions en les que participen les persones que gaudeixen de la cultura. Vegem-ho!

La votació popular mostra processos diferents. Els Premis Butaca van néixer el 1995 amb l’objectiu de crear uns premis escollits exclusivament pels espectadors, que per ser votants han d’haver vist un mínim de 36 espectacles per temporada. L’ Associació Premis Butaca explica la triple voluntat que els va impulsar: donar veu a l’espectador a través de la votació popular, ser un premi imparcial deslligat de qualsevol empresa o organització vinculada professionalment al món de l’espectacle i ser una activitat de promoció i difusió del  teatre català. «Legitimar la veu de l’espectador» o que «el públic sigui l’eix principal des d’on es difon el fet teatral» són les funcions d’aquests premis que se celebren al novembre. El 2018 celebrarà l’edició 24a.

Un segon camí és oferir la votació popular amb la intervenció d’experts,  ja sigui a l’inici del procés com es fan els Premis Time Out Barcelona, o bé, a la fi, com és el cas dels Premis Zapping i dels Premis Enderrock per Votació Popular, amb l’excepció d’una preselecció per a les categories de clàssica i jazz.

Els Premis Time Out Barcelona celebraran al desembre del 2018 la 10a edició. 80 Mes 4 Publicacions SL és l’entitat organitzadora. Aquesta via és mixta: preselecció de finalistes per part d’un jurat d’experts (redacció, guanyadors d’altres edicions i experts dels sectors de les modalitats  -millor obra (àmbits de les arts escèniques, les arts visuals, l’audiovisual, la música i/o els videojocs), premi al millor creador/a, Projecte més innovador, millor iniciativa ciutadana, millor restaurant, millor plat, millor bar, millor club o festa, premi Time Out- i tria dels guanyadors per votació popular.

Els Premis Zapping han celebrat la XXIII edició el proppassat 1 de març. L’Associació de Consumidors de Mitjans Audiovisuals de Catalunya busca el ”reconeixement més directe del públic als professionals de la televisió, als distribuïdors i als creadors d’un oci audiovisual de qualitat: televisió, internet i videojocs”. Les categories de Vídeojoc i Vídeojoc infantil, és el llenguatge que s’atén també des de l’Àrea de Públics de l’ICEC.

Aquests premis s’atorguen a partir dels tres més votats pels usuaris i espectadors del blog dels premis. Durant l’acte de lliurament es coneixen els guanyadors, escollits per un jurat de professionals i acadèmics dels àmbits esmentats. Podem gaudir del vídeo resum al seu canal de YouTube.

Els Premis Enderrock 2018 – Premis de la Música Catalana, que varen néixer el 1997 de la mà de l’Associació Catalana Catalunya Rock, van celebrar la seva 20a edició el 7 de març d’enguany, gestionats pel Grup Enderrock SL, des fa 5 anys. En els Premis Enderrock per Votació Popular el públic escull els guanyadors de cada categoria amb votacions online a través d’una plataforma digital que requereix un registre previ i validació de correu electrònic, al web enderrock.cat en 3 voltes (la darrera ha estat fins al 25 de febrer). Visioneu la gala!

Recordem que també atorguen els Premis Enderrock de la Crítica (que seleccionen els 50 millors discos de l’any a partir de les votacions de 25 especialistes).

Els objectius o funcions dels Premis Enderrock són «ser una trobada anual de públic, artistes i la indústria musical catalana, amb actuacions i difusió a premsa, ràdio i televisió, establir una referència crítica i de popularitat dels productes editats per la indústria al llarg de tot un any i crear un estat d’opinió sobre el nivell de la producció musical del país».

Un tercer camí és l’escollit per l’Associació Zirkòlika, que celebrarà la IV edició enguany. Són uns premis de suport i reconeixement del treball dels artistes i companyies de circ catalanes organitzats per la revista Zirkòlika des del 2010, amb l’objectiu de donar visibilitat, dignificar i contribuir a la professionalització, la creació i promoció de circuits d’exhibició i mostrar el potencial del circ per a la creació de nous públics.

Els Premis Zirkòlika de Circ de Catalunya homenatgen vuit categories. Set els valoren persones amb un ampli coneixement del circ a Catalunya (al millor espectacle de circ de carrer, al millor espectacle de circ de carpa o sala, al millor número de circ, a la millor companyia o artista emergent, a la millor iniciativa per a la projecció del circ i especial), i un és el Premi Zirkòlika de votació popular, que vota el públic i els aficionats al circ. Conegueu les notícies en el seu portal.

És el mateix camí que ha triat l’Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques en la celebració dels XI Premis Gaudí, que el 2018 ha introduït la modalitat de Premi Especial del Públic en les categories Millor Pel·lícula en llengua no catalana o Millor Pel·lícula.

I amb mirada internacional, l’Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques de Barcelona donava la notícia el 12 de març de 2018 del 7è Premi del Públic Jove d’EFA, que bat el rècord de participació 45 ciutats en 36 països. L’ EFA European Film Academy Young Audience Award reuneix els Jurats Joves D’Europa que han nominat les pel·lícules Girl in Flight, Hobbyhorse revolution i Wallay, que estaran disponibles a VOD.

Atenció!

Recordem el 6 de maig de 2018, el dia que les tres pel·lícules nominades es projectaran a públics de 12 a 14 anys a 36 països. I serà el públic jove el que actuarà com a jurat i votarà pel guanyador just després de les projeccions.

La Filmoteca de Catalunya a Barcelona, la Academia de las Ciencias y las Artes Cinematográficas de España a Madrid i el Sevilla Festival de Cine Europeo, hi participen!.

El Premi EFA Públic Jove 2018 està organitzat i presentat per la European Film Academy i EFA Productions amb el suport de Mitteldeutsche Medienförderung (MDM) i Creative Europe – Media Program de la Unió Europea. Els esdeveniments nacionals de YAA s’organitzen amb el suport dels respectius socis nacionals.

 

Atenció! Conegueu els guanyadors!!!!

 

2018
28 gener
Premis Gaudí, Acadèmia del Cinema Català . Barcelona (Premi Especial del Públic)
FEBRER
Premis DansaCAT, Assoc. de Professionals de la Dansa de Catalunya. Barcelona
1 MARÇ
XXIII Premis Zapping. CaixaForum, Barcelona (Votació popular)
7 MARÇ
Premis Enderrock, Premis de la Música Catalana. Girona (Votació Popular)
MARÇ
Premis ACCA, Assoc. Catalana de Crítics d’Art. Barcelona
MARÇ
Premis de la Crítica, Recomana. Barcelona
MAIG
European Film Academy Young Audience Award. 45 ciutats de 36 països (Votació joves de 12 a 14 anys)
MAIG
Premis Junceda, Assoc. Professional d’Il·lustradors de Catalunya . Barcelona
MAIG
Premis GAC, Gremi Galeries d’Art de Catalunya . Barcelona
JUNY
GAMELAB, Congrés internacional de videojocs i oci interactiu . Barcelona (Premi Especial del Públic)
JUNY
Indie Developer Burguer Awards . Barcelona
JUNY
Premis ADG LAUS . Barcelona
OCTUBRE
Soundie 2018. Barcelona (Premi Votació Popular)
NOVEMBRE
Premis ARC, Assoc. ARC . Barcelona
NOVEMBRE
Premis Butaca, Assoc. Premis Butaca . Barcelona (Votació popular)
DESEMBRE
Premis AMJM, Assoc. músics de jazz i música moderna de Catalunya . Barcelona
DESEMBRE
Premis Zirkòlica, Assoc. Zirkòlica . Barcelona         (Votació popular)
DESEMBRE
Premis Time Out, 80 Mes 4 Publicacions S.L . Barcelona (Votació popular)

Entrevista a Pere Faura, presentador i coreògraf de Ballar

Pere Faura és un artista-performance que va estudiar flauta travessera i cant al Conservatori Municipal de Barcelona durant deu anys. Va cursar estudis teatrals a l’ Institut del Teatre de Barcelona per a combinar-ho amb els de ballet i dansa contemporània a Àrea, Espai de Dansa i Creació. Després es va iniciar amb estudis de comunicació audiovisual a la Universitat Autònoma de Barcelona, on també va cursar el Màster en Cultura de la pau i prevenció de conflictes de la càtedra Unesco.

El 2002 es va traslladar a Amsterdam per estudiar direcció coreogràfica a la School for New Dance Development, on es va graduar el 2006. En aquest mateix any, amb una peça, guanya ITS Festival Award i és seleccionat per fer una gira DansClick pels Països Baixos. També entra com a coreògraf resident al teatre Frascati d’Amsterdam. Al 2009 rep el prestigiós Charlotte Kohler Price. El 2011 obté l’Amsterdam Master of Choreography a l’Academy of Theatre and Dance, Amsterdam University of the Arts, i torna a Barcelona.

El seu treball es caracteritza per l’apropiació d’elements de la cultura pop, en una coreografia multi-disciplinar entre tots els elements que conformen l’engranatge escènic.

A part del seu treball com a creador, des del seu retorn a Barcelona, ha participat en processos de programació i disseny de contextos d’ exhibició artística a través de la Plataforma CRIM (Creadors Independents en Moviment), dins del col·lectiu ARTAS (plataforma d’artistes associades a La Poderosa. Espai per a la dansa i els seus contaminants) i com a membre fundador  de G.R.U.A.  (Grup de Recerca d’Universos Artístics) on hi desenvolupa projectes com “Caravana de tràilers” en col·laboració amb Clàudia Solwat i Anna Rubirola.                                                                                                                                                                                                                                

  • Havies participat mai en un programa televisiu abans de Ballar?

Abans de marxar a Amsterdam a estudiar coreografia, vaig estar un parell d’anys fent molts càstings per publicitat i en vaig rodar uns quants com a actor.

  • Tens una formació àmplia de diverses disciplines artístiques. Com et definiries professionalment?

Vaig començar amb la música, cantant i tocant la flauta travessera. D’allà vaig passar al teatre musical, aprenent jazz, ballet i claqué. D’allà vaig tontejar amb el teatre pròpiament de text fins que finalment em vaig acabar casant amb la dansa contemporània. Estudiar coreografia a la School for New Dance Development d’Amsterdam va ser l’experiència pedagògica més important que he tingut mai a la vida perquè durant quatre anys vaig anar investigant i descobrint com posar en contacte tots aquells coneixements i interessos acumulats fins aleshores, per tal d’utilitzar-los en els meus espectacles, que sempre han presentat un cos en moviment que balla, improvisa o reinterpreta coreografies icòniques de diferents estils, però també un cos que parla, canta i opera càmeres o altres dispositius en escena.

Per tant, a la pregunta sobre si els meus espectacles poden ser catalogats com espectacles de dansa, segurament trobarem respostes molt diferents segons la visió de la dansa de qui respongui. Però la catalogació dels meus espectacles m’importa poc, precisament perquè cada un d’ells busca crear un nou llenguatge artístic cada vegada. M’és igual si el que faig és dansa, però està clar que el que faig és coreografia, és a dir, ordenar accions i esdeveniments en l’espai i en el temps. I aquestes accions poden ser moviments, textos, accions, objectes… la creació coreogràfica es pot aplicar a qualsevol disciplina artística.

  • El llenguatge cinematogràfic està molt present en les teves coreografies. També ho has traslladat en els tallers, conjuntament amb Goroka, la productora del programa. Penses que estem en un món cada vegada més audiovisual i que els llenguatges audiovisuals són presents en tots els àmbits artístics?

Evidentment, estem en un món molt audiovisual. Tot es comunica a través d’imatges, estàtiques o en moviment, i on l’ús de la paraula cada cop es va reduint a l’espai d’un tuit. No hi estic gens en contra, crec que hi ha coses molt positives d’aquest desenvolupament comunicatiu, tot i que també d’altres més qüestionables. I evidentment, una societat que es comunica audiovisualment, ha de ser retratada pels seus artistes de manera audiovisual.

  • Què creus que aporta el programa Ballar al públic general?

Per primera vegada a la televisió, tenim un programa de dansa que no és un concurs ni un talent show. Per mi, era molt important transmetre la idea que la dansa no s’ha d’associar a la idea de competir, d’aconseguir un premi o ser el millor. Sinó, a la idea que tothom té un cos, sigui com sigui aquest cos, i aquest cos es pot moure. Per tant, tothom por ballar, des d’un pescador de Palamós a una peixatera d’un mercat.

  • Per què creus que la societat es cohibeix davant del fet de ballar?

Perquè vivim en una societat massa mental, on sempre es premien més les capacitats intel·lectuals que les físiques. A l’escola i a la universitat, molts nens es passen molts anys, els anys d’aprenentatge més importants de la vida, asseguts i mirant endavant. I després, quan aconsegueixen una feina, moltes són de passar-se el dia assegut i mirant endavant. Llavors, tot el que té a veure amb el cos s’infravalora, es desprestigia i se li atorga un paper secundari. I per això, en una societat tan masclista com la nostra, tot el que es desprestigia i s’infravalora són normalment activitats típicament femenines, com la dansa. I aquesta és una altra raó per la qual la gent es cohibeix alhora de ballar. Perquè té a veure amb el cos, i amb el cos femení. I això és urgent que canviï.

  • Després de treballar amb tretze col·lectius ben diferenciats, creus que has après quelcom per aproximar la dansa al públic?

Tothom pot ballar. Tothom té la seva coreo, i tothom té aquella cançó que el fa ballar. Potser encara no saben quina és, però un cop la descobreixin, fliparan, perquè hauran descobert una altra manera de sentir-se molt feliç, ni que sigui per una estona. Perquè la sensació que tens ballant, només la tens tu perquè només passa pel teu cos. I un cop tens aquesta experiència, és més fàcil entendre i emfatitzar amb altra gent que també la té, encara que sigui de manera diferent, practicant un estil diferent. Però el que vull dir amb tot això és que fer ballar a la gent desperta l’interès per veure ballar a altra gent. Per tant, genera públic per la dansa.

  • Quins elements té la cultura pop per a què sigui un referent habitual en els teus treballs?

La cultura pop és aquella part de l’art o de la cultura d’una societat, que normalment és compartida per més gent, perquè forma part de la base, de la cultura pop-ular. Tothom reconeix una sardana o un ball flamenc, tothom té una imatge de com ballava Michael Jackson o Gene Kelly i tothom es pot imaginar com balla la gent en un club techno. Fins ara, els meus espectacles han estat basats en aquelles manifestacions de la cultura pop considerades més baixes i que formen part de la cultura de l’entreteniment més capitalista, com ara els musicals, els stripteases o el porno. Perquè formen part de mi, i de molta gent, perquè ens els trobem fins a la sopa ja que vivim a la societat que vivim. Per tant, utilitzar-los en els meus espectacles és una porta d’accés al públic, que s’hi reconeix o els recorda, però sempre transformant-los en un material més poètic i que provoqui reflexions més profundes sobre altres temes rellevants.

  • Podríem dir que ets el Warhol ballarí?

De Warhol recorda la frase que diu que la coca-cola li agrada tant al president dels Estats Units, com a Liz Taylor, com a un vagabund, com a tu. L’interessava, doncs, la cultura popular en aquest sentit que podia posar al mateix nivell diferents estrats econòmics, polítics o culturals. Ell va transformar la imatge de coses que tothom coneixia, com la llauna de sopes o la foto de Marilyn, i les va situar en contextos de cultura alta, com una mena d’extensió colorista de Duchamp. Va col·laborar amb molts artistes diferents i va tocar molts camps. De fet, les seves pel·lícules m’agraden molt més que les seves pintures. Però ell venia del món de la publicitat i sempre va entendre la producció artística com la producció d’una fàbrica (“Factory” era el nom del seu taller), i aquesta potser és la diferència més gran. Per mi ballar, ballar amb algú o ballar per algú té a veure amb una experiència física, personal i efímera, que passa en un moment i desapareix. El seu record és allò que perdura. I aquesta experiència no es podrà mai produir en cadena com en una fàbrica, perquè ballar no es pot atrapar. I això, avui en dia, té un valor enorme. Avui en dia, ballar és un acte transgressor i definitivament, molt transformador.

Més dades…

Tornar al principi