Lupa cultural. Cultura a les presons: inclusió amb l’art com a vehicle

És possible promoure una societat més justa i inclusiva mitjançant manifestacions artístiques?

**Ens endinsem en la dansa, la fotografia o la música i trobem la força de l’art?**

Ho descobrim juntes?

Des de l’ICEC ho tenim ben clar, i és que des de fa anys hem vist i acompanyat projectes
l’objectiu dels quals ha estat viure la cultura per a vertebrar i cohesionar el seu teixit
social en col·laboració amb tota mena de col·lectius, com hospitals, centres de menors o
presons.
Precisament en aquest últim context, la presó, hem estat testimonis de la capacitat
integradora de l’art, que es converteix en un vehicle de transformació en mans de
fotògrafs, pintors, actors, ballarins o músics.

El primer dels exemples amb què comptem és el de RUIDOPHOTO, creat per experts en
imatge documental i subvencionat per l’ICEC. Amb més de deu anys de rodatge,
RUIDOPHOTO es dedica a mostrar problemàtiques socials i denunciar violacions als
Drets Humans utilitzant totes les eines al seu abast —fotos i vídeos, exposicions, llibres,
fotografia participativa i formació—, el que els ha valgut, fins i tot, una beca de National
Geographic.

En aquesta línia, el 2005 van engegar una iniciativa pionera a Espanya basada en tallers
d’imatge participativa a presons de Catalunya. En aquests tallers coordinats per Pau Coll,
els interns podien crear els seus projectes fotogràfics i audiovisuals amb la supervisió d’un
fotògraf professional. En els darrers anys, han treballat a la presó de Quatre Camins, al
Centre Penitenciari de Joves de Catalunya i al mòdul DAE de la presó d’adults Brians II i el
resultat s’ha plasmat en diverses exposicions, un curtmetratge i un documental en un intent
de mostrar aquesta realitat oculta a la resta de la societat.

En segon lloc trobem Traspassant l’objectiu, un projecte proposat per la Fundació Setba i
dirigit per Marta Fàbregas que ens demostra el poder de la fotografia com a eina
d’inclusió social.
En aquesta iniciativa, 20 internes del mòdul femení de la presó de Brians van estar aprenent els rudiments del retrat fotogràfic dos dies a la setmana durant dos mesos. «M’he allunyat del món, he tornat a ser jo, perquè estant aquí se t’oblida qui ets. A més, he descobert la meva passió per les càmeres i que en vull continuar aprenent», confessava una de les participants després de graduar-se del taller.
La Fundació Setba és una entitat privada sense ànim de lucre que centra la seva activitat a
generar espais d’inclusió social a través de la cultura. Així, apropa l’art a col·lectius en
risc d’exclusió i mostra la seva realitat a través de múltiples expressions culturals. Aquesta
tasca ha situat Traspassant l’objectiu entre els finalistes amb menció especial del Premi
Impulsa Cultura de la Fundació Catalunya Cultura.

El tercer exemple, impulsat pel Liceu conjuntament amb la Generalitat de Catalunya i amb el suport de
l’Obra Social La Caixa, ens trasllada de la fotografia al món de la música i l’actuació. I és
que el 2017, a la mateixa presó de Brians, es va posar en marxa una acció per apropar
l’òpera als presos, els quals van poder gaudir, per primera vegada, en directe d’un
espectacle amb peces destacades del Gran Teatre del Liceu.
Aquesta prova pilot, inclosa dins el Projecte Social del Gran Teatre del Liceu, es va dur a
terme amb l’objectiu de promoure la interacció i l’apropament entre la lírica i els interns
mitjançant el contacte amb els artistes, generant experiències vivencials accessibles per
a tothom. Tal com afirmava el president del Liceu Salvador Alemany, «la cultura no pot estar circumscrita només a un segment de la societat».

I per últim, cal destacar la coproducció del programa Ballar amb Pere Faura, fruit de la
col·laboració entre la CCMA i l’ICEC. En un dels seus capítols se’ns mostra la tasca de la
companyia Increpación Danza i el coreògraf Toni Mira amb un col·lectiu de presoners del
Centre Penitenciari Lledoners. També aquí la cultura, concretament la dansa, serveix per a
reflexionar sobre les idees de llibertat i creació.

En resum, hem vist que la cultura té moltes facetes i totes elles representen un mecanisme
de cohesió aplicable a un ampli ventall de contextos. Casos com els que comentem més
amunt i en altres articles del nostre blog ens mostren els beneficis que té per a la societat en
general la manifestació artística i l’intercanvi amb col·lectius diversos.